label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Sociologia | Un home fort és un líder polític que governa per la força un règim autoritari. El terme s'utilitza sovint de manera intercanviable amb "dictador", però es diferencia d'un "senyor de la guerra". Un home fort no és necessàriament sempre un cap d'Estat oficial o cap de govern; de vegades els periodistes usen el terme per descriure una figura militar o política que exerceix més influència sobre el govern de la que permet una Constitució. El general Manuel Noriega, per exemple, va ser sovint anomenat l'"home fort de Panamà" per l'enorme quantitat de poder polític que exercia sobre Panamà, tot i que ell no era el president formal de l'Estat. De la mateixa manera, no totes les anàlisis sobre un "lideratge fort" (o tota promesa de proporcionar tal lideratge) albiren el govern per un home fort. |
Agricultura | Un fitoregulador és un producte agroquímic que regula el creixement de les plantes; normalment es tracta de fitohormones i les seves funcions principals són les d'estimular o, al contrari, paralitzar el desenvolupament de les arrels i les parts aèries de les plantes. Les fitohormones són compostos orgànics sintetitzats en un òrgan o sistema de la planta i que se transloquen cap a un altre òrgan on, a molt baixes concentracions, provoquen una resposta fisiològica. |
Arqueologia | La paleoclimatologia (Geologia, Climatologia) és la disciplina científica que estudia els climes dels temps passats, les causes de les variacions que presenten i els paleoclimes de períodes geològics i històrics anteriors a la invenció dels aparells destinats a les mesures meteorològiques.La paleoclimatologia és també una branca de la geologia històrica que estudia els climes al llarg del temps i les causes de llurs variacions, mitjançant la interpretació dels indicadors paleoclimàtics que han depès del clima i també utilitzant mètodes físics, com són la relació dels isòtops de l'oxigen (O18 i O¹⁶). Els indicadors són biològics (els fòssils i llur ecologia), sedimentològics (evaporites, paleosòls, til·lites), morfològics i de la morfologia climàtica. Les causes dels canvis climàtics poden ser agrupades en dos grups: 1) hipòtesis astronòmiques, com les variacions de la radiació solar, dels períodes orbitals, i 2) hipòtesis terrestres: variacions de l’albedo, enterboliment volcànic, efecte de relleu, variacions del CO2 atmosfèric, de la salinitat marina, migració dels pols i teoria de plaques. |
Telecomunicacions | El polsador o botó és un aparell de comandament, que permet el pas o la interrupció del corrent elèctric o del corrent de fluids mentre és accionat. Quan ja no s'actua sobre ell, torna a la seva posició inicial.El nom de botó és la definició de reserva generalment per als aparells elèctrics i electrònics, mentre que el terme polsador també sol referir-se a aixetes i aparells mecànics. Els polsadors són de diversa forma i mida i es troben en tota mena de dispositius, encara que principalment en aparells elèctrics o electrònics. Els botons són en general activats en ser premuts, normalment amb un dit, però també es poden accionar amb una mà o un peu. Els polsadors poden accionar-se amb altres parts del cos, com el genoll. També es poden accionar a distància mitjançant un teleruptor. Cal tenir en compte, a l'hora de dissenyar circuits, que l'excessiva acumulació de botons, pot confondre l'usuari, de manera que es tendirà, al seu ús més imprescindible. |
Pedagogia | Leta Stetter Hollingworth (Nebraska, 25 de maig de 1888 - Nova York, 27 de novembre de1939) va ser una psicòloga educadora i feminista destacada per les seves aportacions sobre psicologia de les dones, psicologia clínica i psicologia de l'educació, en especial de l'educació d'infants amb altes capacitats. |
Art | El marbre de Carrara (pels romans marmor lunensis, o «marbre lunenc») és un tipus de marbre, extret de les pedreres dels Alps Apuans a Carrara.És universalment conegut com un dels marbres més apreciats per la seva blancor (o amb tonalitats blavoses-grisenques), gairebé sense vetes, i gra de fi aspecte farinós.L'extracció del marbre de Carrara és fortament criticada pel moviment No Cav. |
Dansa | Reinhild Hoffmann (Sorau, 1 de novembre de 1943) és una ballarina i coreògrafa alemanya, considerada una de les pioneres i desenvolupadores de la dansa-teatre, juntament amb Pina Bausch, Hans Kresnik i Gerhard Bohner, per exemple.Quan era una nena va traslladar-se a Karlsruhe a estudiar dansa clàssica. A la segona meitat de la dècada del 1960 va formar-se a la Volkwang School d'Essen directament amb Susanne Linke i Pina Bausch. Entre 1978 i 1981 va dirigir la companyia de dansa-teatre de Bremen juntament amb Gerhard Bohner. |
Telecomunicacions | Màxima FM fou una cadena de ràdio privada espanyola que pertany al Grup Prisa. Va iniciar les seves emissions l'any 2002, amb l'emissió d'una radiofórmula musical centrada en música electrònica. Els estudis centrals es troben a Madrid, i actualment la seva programació a Catalunya és inexistent des dels estudis de Barcelona. Des dels seus inicis, Màxima FM sempre ha apostat per mantenir una gran varietat d'estils dintre de la seva fórmula musical, i es pot dir que ha esdevingut amb els anys una ràdio dance de referència a Catalunya amb 80.000 radiooients diaris. |
Ràdio | ScannerFM és una ràdio alternativa de Barcelona dedicada a la música independent (indie, pop, post-punk, electrònica, hip hop) i la cultura urbana que va començar les emissions el 2004 i que ho fa a través de d'Internet des dels estudis de Ràdio Gràcia. Els seus responsables són Bruno Sokolowicz (Sputnik), Carlos Medina i Vicent Argudo.L'any 2005 guanyà un Premi Ondas per la seva cobertura especial de tres dies del Primavera Sound amb walkie-talkies, portàtils i micròfons; l'any següent va passar a ser la primera a l'Estat a poder-se escoltar des d'un telèfon mòbil amb Internet.Des de 2007 emet també per FM a Barcelona (on ho fa a través de la freqüència de Ràdio PICA, 96.6 FM) i Alcoi, i a partir de l'any següent ja va tenir quatre canals de ràdio que emeten les 24 hores de forma ininterrompuda: scannerFM, scannerBCN, Primavera Radio i sonar Radio. |
Història | Enric de Lancaster (Castell de Grosmont, 1281 - Castell de Leicester, 22 de setembre de 1345), sent el segon fill d'Edmund d'Anglaterra, comte de Lancaster, i de Blanca d'Artois, reina vídua de Navarra i, com a tal fou germà de Tomás Plantagenet comte de Leicester i Lancaster. A Flandes va combatre amb Eduard I (1297) i a Escòcia (1248 i de 1300 a 1305), amb el nom de lord Monmouth. L'any 1834 va obtenir els nomenaments de comte de Lancaster i de Leicèster i el càrrec de gran intendent d'Anglaterra acomplint-lo d'honors i dignitats perquè oblidés la condemna del seu propi germà, malgrat tot això, va jurar venjar-se, i al capdavant dels nobles revoltats es va apoderar (1326) d'Eduardo II, al qual va tancar al castell de Kenilworth, encarregant-se de la seva custòdia. Després es va declarar contra Isabel esposa del referit Eduard II, i contra el favorit Mortimer, els qui el van atacar i li van revoltar els nobles que li havien recolzat el 1329, i abandonat per ells, especialment pels comtes de Kant i Norfolk, es va considerar feliç al obtenir el seu perdó per mediació de l'arquebisbe Meneiham. Va exercir una ambaixada a França, i va perdre la vista el 1330, no ocupant-se des d'aquella data més que en obres pietoses. |
Ètica | La responsabilitat moral és la imputació o qualificació que rep una persona per les seues accions des del punt de vista d'una teoria ètica o de valors morals particulars. Es tracta llavors de la responsabilitat que es relaciona amb les accions i el seu valor moral. Des d'una ètica consequencialista, aquest valor serà depenent de les conseqüències de tals accions. Siga llavors al dany causat a un individu, a un grup o a la societat sencera per les accions o les no-accions d'altre individu o grup. En una ètica deontològica, en canvi, tals accions tindran un valor intrínsec, independent de les seues conseqüències. Des d'aquesta perspectiva, és un sistema de principis i de judicis compartits pels conceptes i les creences culturals, religioses i filosòfiques, el que determina si algunes accions donades són correctes o incorrectes. Aquests conceptes són generalitzats i codificats sovint per una cultura o un grup, i serveixen així per a regular el comportament dels seus membres. De conformitat a tal codificació se li pot també cridar moralitat i el grup pot dependre d'un àmplia conformitat a tals codis per a la seua existència duradora. Des del punt de vista de l'organització social, la responsabilitat moral es diferencia de la responsabilitat jurídica pel seu caràcter intern. La responsabilitat moral es refereix principalment al caràcter intern de les conductes (la consciència o intenció de qui ha actuat), sense importar aspectes externs com el fet que aquestes hagen estat descobertes o sancionades. Per contra, els processos jurídics no són necessàriament processos d'intenció (per exemple, la prescripció del delicte de robatori pel mer transcurs del temps pot invalidar la responsabilitat jurídica sense invalidar la responsabilitat moral). La responsabilitat moral ocupa un lloc cada vegada més important en l'opinió pública quan l'adjudicació de la responsabilitat jurídica a través dels tribunals és insuficient per a tancar casos com són, per exemple, escàndols de corrupció lligats a l'amagament de xifres en la comptabilitat d'empreses, vessament de petroli en zones naturals, finançaments il·legals de campanyes i escàndols de corrupció política. El terme apareix també en la discussió de temes com determinisme o lliure albir, ja que sense la llibertat és difícil ser culpat per les pròpies accions, i sense aquesta responsabilitat moral la naturalesa del càstig i l'ètica es converteixen en una interrogant. |
Informàtica | SqlMap és una eina de codi obert per a proves de penetració que automatitza el procés de detectar i explotar les vulnerabilitats d'injecció SQL. Amb aquesta eina és possible detectar els diferents tipus de base de dades que donen serveis a pàgines web i aplicar de forma automatitzada una col·lecció de proves d'injecció de comandes que la base de dades interpretaria com a ordres en cas de ser vulnerable l'aplicació web a una injecció SQL. |
Dansa | La giga és una dansa animada barroca procedent del jig o jigg del Regne Unit que en general apareix al final de la suite. El terme també es refereix a qualsevol ball, en principi una contradansa per a un grup de parelles, amb una tonada de giga. En el teatre anglès primerenc, les obres acostumaven a acabar ballant una giga. Cronològicament, fou l'últim ball en ser inclòs com una de les danses bàsiques de la suite barroca. Normalment s'interpreta al final, després de la sarabanda, però a vegades entre aquestes danses s'hi insereixen algunes danses opcionals com ara el minuet, la gavota, la bourrée o el passepied. Si no és la darrera, aleshores sol precedir la xacona o el ball de cercavila. En aquesta dansa, al segle xvi, un o dos solistes realitzen passos i salts petits, ràpids i complexos. A Anglaterra estava relacionada amb els balls amb esclops i eren habituals al teatre. Al segle xvii va ser incorporada a França a la cort de Lluís XIV, transformada en un ball de parelles més lent, com a belle danse ballada pels nobles de la cort en alguns actes socials. Diversos compositors de cort en van escriure. |
Jocs | El tabú és un joc de taula de la casa Hasbro creat el 1989 on dos equips competeixen per arribar abans a la meta després d'endevinar les paraules contingudes en una sèrie de cartes. En torns alterns, una persona de cada equip es dirigeix als seus companys i intenta definir la paraula d'una targeta perquè els altres l'endevinin. La dificultat radica en el fet que no pot usar determinats mots tabú (d'on ve el títol del joc), prohibits, que podrien facilitar en excés la tasca. Mentre duri el temps del torn, el jugador que defineix pot anar explicant paraules i els seus companys endevinant-les sense límit de respostes fallides. Però si es pronuncia una de les paraules tabú, el torn finalitza automàticament. No es poden usar gestos o ajudes similars per transmetre les paraules, només utilitzar el llenguatge. Determinades caselles augmenten la dificultat, exigint tres paraules per avançar o podent només definir a un membre de l'equip. És un joc de paraules on es posa a prova el vocabulari dels participants, per això ha estat usat amb fins educatius. L'èxit de joc ha propiciat que apareguin ampliacions (amb més paraules per definir), versions temàtiques i fins i tot una adaptació en forma de concurs de televisió. |
Televisió | Forest Steven Whitaker (Longview, Texas, 15 de juliol de 1961) és un actor, productor i director de cinema estatunidenc. La seva actuació com el dictador ugandès Idi Amin en el film The Last King of Scotland li ha valgut múltiples reconeixements incloent un Oscar, un Globus d'Or i un Premi BAFTA. És el quart afroamericà que obté l'Oscar al millor actor, després que ho obtinguessin Sidney Poitier, Denzel Washington i Jamie Foxx. |
Telecomunicacions | L'espectre radioelèctric (radiofreqüència, ones de ràdio o RF) és el conjunt d'ones electromagnètiques amb freqüències compreses entre 3 Hz i 3.000 GHz. Tots els sistemes de telecomunicació utilitzen senyals elèctrics per al transport de la informació. Aquests es descriuen per la variació en el temps de les seves magnituds de tensió i corrent. A més d'aquesta descripció en el domini del temps, és possible establir-ne una altra en el domini de la freqüència, que és l'espectre del senyal. Cada mitjà de transmissió té el seu propi espectre radioelèctric o amplada de banda de transmissió en la qual s'ubiquen els senyals que s'hi propaguen. |
Ràdio | Max Rüeger (Wädenswil, 29 d'abril de 1934 - Zuric, 16 de maig de 2009) fou un escriptor i locutor de ràdio suís. |
Aeronàutica | El motor Pratt & Whitney JT9D fou el primer motor de reacció turboventilador d'alt índex de derivació que impulsà un avió de fuselatge ample. La seva aplicació inicial fou el Boeing 747-100, el «Jumbo Jet» original. Fou el primer turboventilador d'alt índex de derivació que fabricà l'empresa i també el primer a entrar en producció de la generació actual de motors turboventiladors comercials de gran mida. |
Lingüística | Redacció és la composició de texts escrits. Un redactor és qui desenvolupa un contingut escrit producte d'un raciocini, un escriptor, un professional de l'escriptura, que té en compte tots els requisits de l'escriptura i de la composició correcta. En contexts periodístics és una categoria professional dins dels mitjans de comunicació i de difusió. La paraula redacció prové del llatí redactio. Fa referència a l'acció i l'efecte de redactar un tema. Etimològicament, redactar (del llatí redactum, supí de redigĕre), significa compilar o posar en ordre. En un sentit més precís consisteix a expressar per escrit els pensaments sobre coneixements ordenats amb anterioritat. |
Dansa | Para para (パラパラ, també para-para o parapara) és un ball japonès molt popular, que normalment es balla en grups. A diferència de la majoria dels clubs, hi ha moviments específics i predeterminats per a cada cançó, i tots han de fer el mateix moviment alhora. Es diu que el para-para existeix des dels anys 80, quan a Europa va aparèixer l'italo disco, l'euro disco i, posteriorment, la música de la nova onada al Japó (a mitjans dels 80), però no va tenir gaire popularitat fora del Japó fins a finals dels 90, que és quan es va fer famós. Avui és conegut arreu del món, especialment en el Pacific Rim i se'n solen fer concursos en convencions Otaku. El para-para és un estil de ball originari del Japó, que es caracteritza, principalment, pels moviments de braços i mans, amb la seqüència al ritme de la música; alhora, els peus en van marcant el ritme i es fan passes d'un costat a un altre, però sempre mantenint-se estàtic. Aquest ball es practica al ritme de l'eurobeat, estil de música que procedeix d'Europa, específicament d'Itàlia; és una espècie de variant de l'italo disco, més electrònica, versió europea de la coneguda ona disco nord-americana de finals dels 70. El para-para es divideix en 3 parts per cançó: Introducció (principi i final de cada cançó) Melos (estrofa) Sabi (tornada o cor)I cadascuna en té uns passos de ball diferents. Cal recordar que, en aquest estil de ball, cada cançó té una coreografia diferent. El para-para té també les seves variacions depenent de l'estil de música amb què es balli, el més reconegut és el techno-para (associat amb la música techno-rave) i el tra-para (associat amb la música trance). La diferència entre aquests és quasi inexistent, sols es diferencien en el moviment de peus i braços, que és una mica més pausat en el cas del tra-para, i més ràpid i complex en el cas del tech-para. |
Teologia | Procopi de Gaza va ser un retòric grec i cristià que va viure a Gaza al segle VI (c. 465 - 528) i que va pertànyer a la Segona Sofística. |
Sociologia | Un pronunciament és una forma de rebel·lió militar o cop d'estat, peculiar d'Espanya i el món hispanoparlant, característic del segle xix. També existeix aquest concepte al món lusòfon amb la forma pronunciamento. |
Humor | En aquest nom coreà, el cognom és Park.Park Ji-sun (coreà: 박지선) (Inchon, 3 de novembre de 1984 - Seül, 2 de novembre de 2020) va ser una comedianta i actriu sud-coreana. |
Cultura popular | En informàtica, una resposta irada, o l'anglicisme flame o flaming (literalment 'flamarada', 'encendre's d'ira'), és un missatge entre usuaris d'Internet amb intenció provocadora per desencadenar baralles dialèctiques irades. Com a derivats, un flamer és un provocador i flamewar és una baralla a la xarxa. El flame normalment es produeix en contexts interactius com ara un fòrum, un grup de discussió, un xat o fins i tot per correu electrònic. Típicament són respostes irades a missatges d'altres usuaris sense cap propòsit constructiu, d'aclarir una discussió o persuadir els altres. De vegades, els flamers actuen intentant reafirmar la seva autoritat o superioritat. En altres ocasions, un flamer és simplement algú que creu que té l'única opinió vàlida i acaba fent atacs personals als qui mostren desacord. Sovint el flaming es produeix per missatges irats o insultants fets per gent molt sensible en un tema determinat. Les reaccions poden acabar en una baralla dialèctica (flamewar). Altres prefereixen ignorar-les deixant que un es desfogui. |
Geologia | Les coves de Hpo win, també dites Phowintaung Hpowindaung, Powintaung, o Po Gana Taung, són un conjunt de coves budistes que es troben a 25 km a l'oest de Monywa i a 10 km al sud-est de Yinmabin, a la localitat de Yinmabin, districte de Monywa, regió de Sagaing, al nord de Myanmar (Birmània). Són a la riba occidental del riu Chindwin. El nom del conjunt significa 'Muntanya de la meditació solitària'. Es tracta d'unes coves excavades en gres. El conjunt, el formen 492 grutes.. La majoria d'aquestes coves no són naturals. Algunes daten del s. XV i s'han convertit en llocs de pelegrinatge, i per això algunes no en poden ser visitades pels no creients. El culte principal en aquestes grutes està dedicat a la mare protectora Po Win Shin Tha. Es calcula que hi ha prop de 2.600 estàtues de Buda a les coves, a més, les representacions de Gautama apareixen en algunes de les coves amb pintures a les parets. Una de les coves més destacada és la coneguda com a cova del laberint. És del s. XVIII i s'hi troben prop de 70 imatges de Buda. |
Astronomia | En aquest nom xinès, el cognom és Wang. Wang Fan (228 - 266 EC), nom estilitzat Yongyuan (永元), va ser un oficial administratiu i astrònom de l'estat de Eastern Wu durant el període dels Tres Regnes de la història xinesa. Era originari de Lujiang (al sud-oest de l'actual Comtat Lujiang, Anhui). Ell n'era molt competent en matemàtiques i astronomia. Va calcular la distància des del Sol a la Terra, però el seu model geomètric no era correcte. A més, donà el valor numèric de π com 142 / 45 = 3.155… (Schepler 1950, p. 168; Volkov 1997, p. 312), però no de forma tan exacta com aconseguí el seu contemporani matemàtic Liu Hui. |
Esoterisme | Una ràbita o un ribat (de l'àrab رباط, ribāṭ, ‘fonda’, ‘hostal’) era, en els primers temps de la conquesta musulmana del Magrib, un recinte fortificat (o un bastió a la costa destinat a protegir l'àrea i descoratjar els enemics d'atacar per mar) edificat als confins de les zones frontereres que servia per a protegir les rutes comercials, però també per a difondre l'islam. De mica en mica, a més de funcionar com a allotjaments per als viatgers, aquests fortins es van convertir en refugis per als místics dedicats a l'oració i a l'estudi, però també dels monjos guerrers. En aquest sentit, són potser en l'origen dels primers corrents del sufisme. La paraula avui dia apareix com a ràbida, ràpita, ràpida o ràvita. Encara que, de vegades, se'ls ha dit ribat, aquest és pròpiament un monestir ocupat per guerrers del gihad, mentre que els defensors de les ràbites eren voluntaris que es rellevaven periòdicament, però portaven una vida ascètica.A l'Àfrica del Nord, el morabit o marabut, terme que designa indistintament els sants, els caps de tribu i els guaridors populars, és ‘aquell qui viu en una ràbita’. A l'Àndalus, amb els almoràvits, les ràbites van prendre molta importància com a punts de defensa territorial. A Catalunya, d'acord amb la toponímia, hi havia «ràpites» al Penedès, al Camp de Tarragona, al delta de l'Ebre, al Priorat i a tocar de Balaguer. Les restes de la ràbita més ben conservada són situades a la Ràpita (la Noguera). Tot i no ser tan espectaculars com les trobades al nord d'Àfrica o bé com les descobertes a les dunes de Guardamar (País Valencià), hi ha una torre de planta rectangular, datada al segle ix i feta amb grans carreus col·locats al llarg i de través. En la base dels murs, té una sabata lleugerament esglaonada, formada per tres filades.Potser la més coneguda de les ràbites fou la del cap de Gata; a la part atlàntica de l'estret de Gibraltar, destacava la d'al-Tawba ('la Penitència'), situada prop de Huelva a la boca del riu Tinto, on avui dia hi ha el monestir de la Rábida. Als Països Catalans, el nom s'ha conservat a Sant Carles de la Ràpita. També a Cullera (Ribera Baixa), la partida que es troba prop de la desembocadura del Xúquer pel marge esquerre, s'anomena "La Ràpita". |
Agricultura | L'antraquinona (9,10-dioxoantracè) és un compost aromàtic policíclic derivat de l'antracè. L'antraquinona està present a la natura en un cert nombre d'animals i plantes i és la matèria activa de fitosanitaris, fàrmacs o pesticides que presenten un efecte repel·lent pels ocells. A la Unió Europea aquesta substància està en revisió annex I de la directiva 91/414/CEE. |
Art | Malu és una paraula samoana per a un tatuatge específic de la dona i que té un significat cultural.El malu cobreix les cames des de just a sota del genoll fins a les cuixes superiors, just per sota de les natges, i normalment té un disseny més fi i delicat en comparació amb el pe'a, el tatuatge equivalent per als homes. El malu pren el seu nom d'un motiu particular del mateix nom, generalment tatuat a la sofraja (de vegades anomenada buit popliti), darrere del genoll. És un dels motius clau que no es veuen en els homes. Segons l'estudiós samoà Albert Wendt i el tatuador Su'a Suluape Paulo II, el terme «malu» en tatuatge fa referència a nocions de defensa i protecció.Les samoanes també es tatuaven les mans i, de vegades, a l'abdomen inferior. Aquestes pràctiques han experimentat un ressorgiment des de finals de la dècada del 1990. |
Matemàtiques | En matemàtiques, el concepte d'espai de Hilbert és una generalització del concepte d'espai euclidià. Aquesta generalització permet que nocions i tècniques algebraiques i geomètriques aplicables a espais de dimensió dos i tres s'estenguin a espais de dimensió arbitrària, incloent espais de dimensió infinita. Exemples de tals nocions i tècniques són la d'angle entre vectors, ortogonalitat de vectors, el teorema de Pitàgores, projecció ortogonal, distància entre vectors i convergència d'una successió. El nom donat a aquests espais és en honor del matemàtic David Hilbert qui els va utilitzar en el seu estudi de les equacions integrals. Més formalment, es defineix com un espai de producte interior que és complet respecte a la norma vectorial definida pel producte interior. Els espais de Hilbert serveixen per aclarir i generalitzar el concepte de sèries de Fourier, certes transformacions lineals tals com la transformació de Fourier hi són d'importància crucial en la formulació matemàtica de la mecànica quàntica. Els espais de Hilbert i les seves propietats s'estudien dins de l'anàlisi funcional. |
Química | La llei de les proporcions definides o llei de Proust és una de les lleis ponderals de la química enunciada el 1794 pel químic francès Joseph Louis Proust, segons la qual si dos o més elements químics es combinen per formar un determinat compost químic ho fan en una relació de masses invariable. |
Ecologia | Les praderies, sabanes i matollars tropicals i subtropicals són les praderies que es troben en regions amb climes que van del semi-àrid al semi-humit, a les latituds subtropical i tropical. Les praderies estan compostes per herba i plantes herbàcies. Les sabanes són praderies formades per arbres dispersos. Els matollars estan formats per matolls herbacis o llenyosos. Les precipitacions a les praderies, sabanes i matollars subtropicals i tropicals, oscil·len entre els 450 i els 1.500 mil·límetres anuals, que poden ser estacionalment elevades, amb precipitacions anuals que es poden concentrar en un parell de setmanes. Les praderies, sabanes i matollars tropicals i subtropicals tenen lloc a tots els continents excepte l'Antàrtida. Estan molt esteses a l'Àfrica, i també es troben al llarg de tot l'Àsia Meridional, la part nord de l'Amèrica del Sud i Austràlia, i el sud dels Estats Units. Les sabanes africanes es troben entre boscos i regions boscoses i les regions de pastures. El clima varia força, amb una temperatura mitjana de 27 °C amb pics de 30 °C a l'abril i l'octubre, i amb precipitacions entre els 300 i 1.500 mil·límetres anuals. La flora està formada per: Acàcia (Arbre) Perd les fulles durant l'estació seca per conservar la humitat Fulles de dosser a l'estació de pluges (aplanat pels vents) Baobab (Arbre) Emmagatzema aigua al tronc Te l'escorça gruixuda per protegir-lo dels incendis a l'estació seca Té arrels profundes per arribar a l'aigua subterrània Té poques fulles per reduir la pèrdua d'aigua per efecte de la transpiració Gespa Creix ràpidament fins a 3 o 4 metres Els brots moren a l'estació seca, deixant només les arrels Matolls baixos Són resistents a la sequera Petits Tenen espines en lloc de fulles |
Filosofia | Irracional (del llatí irrationalis) es refereix a fets o idees que contradiuen la raó humana (del llatí ratio), o de la qual aquesta se li escapa. El biòleg Albert Ellis afirmà que la irracionalitat forma part de la naturalesa humana per trets innats.En matemàtiques, els nombres irracionals són aquells que no es poden expressar com a quocient de dos nombres enters, com el nombre π, que és determinat per un algorisme matemàtic. |
Filosofia | Nihilisme terapèutic és una afirmació segons la qual la cura dels mals de la gent o les societats mitjançant el tractament és impossible. En medicina, es connecta a la idea que moltes "cures" fan més mal que bé, i que hom ha d'animar al cos a curar-se a si mateix. Michel de Montaigne abraçà aquesta visió en la seva obra Essais. Aquesta posició fou molt popular, entre altres llocs, a França en els anys 1820 i 1830, però s'ha esvaït bastant, en l'era moderna, a causa del desenvolupament de medicaments demostrablement efectius com ara antibiòtics, començant per la fabricació de sulfamides el 1936. Encara se sosté una variant d'aquesta creença per part de moltes persones que practiquen l'homeopatia i altres formes de medicina alternativa. |
Geografia | La geografia (del grec γεωγραφία, geografia; de geos, "terra", i grafia, "descriure o escriptura") és la ciència que té per objecte l'estudi de la superfície del planeta Terra, o de qualsevol altre astre, i la distribució espacial i les relacions recíproques dels fenòmens físics, biològics i socials que en ella es manifesten. També les característiques dels seus d'habitants i els fenòmens de relació amb la natura. Una traducció literal seria "per descriure o escriure sobre la Terra". La primera persona que es té constància que utilitzés per primer cop la paraula "geografia" va ser el grec Eratòstenes (276-194 aC). Es poden considerar quatre grans tradicions històriques en la investigació geogràfica: l'anàlisi espacial dels fenòmens naturals i la geografia humana (un estudi de la distribució), l'àrea d'estudis (els llocs i regions), l'estudi de la relació entre l'home i la Terra, i la recerca en ciències de la terra. La geografia moderna és una disciplina que abasta les disciplines que tracten d'entendre la Terra i totes les seves complexitats humanes i naturals, no només els objectes, sinó també la forma en què han canviat i han arribat a esdevenir. Com a "pont entre les ciències humanes i físiques", la geografia es divideix en dues branques principals: la geografia humana i la geografia física. Els geògrafs estudien la distribució espacial i temporal dels fenòmens, processos i característiques, així com la interacció dels éssers humans amb el seu medi ambient. |
Psicologia | A Good Marriage és un thriller psicològic estatunidenc de 2014, basat en la novel·la curta homònima de Stephen King, de la col·lecció del 2010 Full Dark, No Stars. La pel·lícula està dirigida per Peter Askin i protagonitzada per Joan Allen, Anthony LaPaglia, Kristen Connolly i Stephen Lang, amb guió del propi Stephen King. |
Informàtica | Interfície és la connexió entre dos ordinadors o màquines de qualsevol tipus donant una comunicació entre diferents nivells. A més a més, la paraula interfície s'utilitza en diferents contexts: Interfície com a instrument: des d'aquesta perspectiva la interfície és una "pròtesi" o "extensió" (McLuhan) del nostre cos. El mouse és un instrument que estén les funcions de la nostra mà i les porta a la pantalla amb forma de cursor. Així, per exemple, la pantalla d'una computadora és una interfície entre l'usuari i el disc dur. Interfície com a superfície: n'hi ha que consideren que la interfície ens transmet instruccions. La superfície d'un objecte (real o virtual) ens parla per mitjà de les formes, textures, colors, etc. Interfície com a espai: des d'aquesta perspectiva la interfície és el lloc de la interacció; l'espai on se'n desenvolupen els intercanvis i els treballs manuals. |
Festivals | L'European Balloon Festival és la concentració de globus aerostàtics més important d'Espanya i del sud d'Europa, i se celebra a Igualada cada any durant el mes de Juliol, des de la seva creació l'any 1997. Els impulsors de la iniciativa van ser el llavors regidor de promoció de l'Ajuntament d'Igualada, Joaquim Romero i el consultor de màrqueting Pep Valls, juntament amb Josep Maria i Carles Lladó de l'empresa Ultramagic i Àngel Aguirre de globus Kon-Tiki. El Festival té una durada de quatre dies (de dijous a diumenge) i atreu milers d'espectadors en el camp de vol de l'avinguda de Catalunya (antiga N-II). L’European Balloon Festival està impulsat per l’Ajuntament d’Igualada i l’empresa fabricant de globus Ultramagic, amb el suport de les empreses de vol Globus Kon-Tiki, Camins de Vent, Anoia Balloons i el patrocini de Vitogas. |
Psicologia | El pensament computacional és un procés que generalitza una solució per problemes de solució oberta, no única. Els problemes de solució oberta fomenten respostes completes i significatives basades en múltiples variables, que requereixen l'ús de la descomposició, la representació de dades, la generalització, el modelatge i d'algoritmes que es troben en el pensament computacional. El pensament computacional requereix la descomposició de tot el procés de presa de decisions, les variables que hi intervenen, i totes les solucions possibles, assegurant que la decisió correcta es fa sobre la base dels paràmetres corresponents i les limitacions del problema. Les característiques que defineixen el pensament computacional són la descomposició, la representació de dades, la generalització / abstracció i algoritmes. En el pensament computacional, s'aconseguix una solució genèrica descomponent un problema, identificant les variables que hi intervenen mitjançant la representació de dades, i creant algoritmes. La solució genèrica és una generalització o abstracció que es pot utilitzar per resoldre una multitud de variacions del problema inicial. El pensament computacional es pot utilitzar per resoldre algorítmicament problemes d'escala complexos, i s'utilitza sovint per realitzar grans millores en l'eficiència. |
Cultura popular | La Catosfera és la blogosfera catalana, el món de blogs o univers de blogs de la comunitat o xarxa social catalana. La formen el conjunt de blogs escrits en català i la comunitat virtual que hi ha al voltant d'aquests blogs. El terme va ser inventat per Toni Ibàñez el 2005 al seu blog Tros de Quòniam. Molts polítics catalans són destacats bloguers. De la mateixa manera, també hi ha termes utilitzats per referir-se a blogosferes regionals, o iniciatives relacionades, com l'Ebresfera (Terres de l'Ebre), Bagesfera (Bages) o Penedesfera (Penedès). La llengua catalana és la vuitena amb més producció a la blogosfera. |
Informàtica | Memex és un dispositiu hipotètic descrit per Vannevar Bush, director de la “Office of Scientific Research and Development” al seu article "As We May Think" de 1945 en el que s'emmagatzemarien tota mena de documents. El seu nom respon a la contracció de "Memory Expander". Aquest dispositiu constaria d'una taula amb teclat i palanques que permetrien la consulta de dades emmagatzemats en microfilms que posteriorment serien projectats en unes pantalles translúcides. L'aparell inclouria també una opció perquè l'usuari poguera prendre anotacions als marges, de manera que l'usuari es converteix, al seu torn, en autor. |
Esoterisme | Gods of the Blood: The Pagan Revival and White Separatism és un llibre de l'estudiós suec Mattias Gardell que parla del neopaganisme (en particular el germànic) i el supremacisme blanc, el neofeixisme i l'antisemitisme. Va ser publicat per Duke University Press el juny de 2003. |
Ciència militar | La salutació militar és la manera en què se saluden els militars estant de servei. S'efectua amb la mà dreta, tot inclinant el braç, rígid, sobre el front, a l'alçada de la cella, amb els dits junts. En la majoria dels exèrcits, es mostra el dors de la mà. Variants d'aquest model bàsic són: el model francès i britànic, mostrant el palmell de la mà; el model italià i nord-americà, amb el dors de la mà recte; el model polonès, mostrant també el palmell, però fet només amb dos dits, estant els altres plegats. Quan hom duu arma llarga, aquesta salutació militar bàsica se substitueix per una altra: el gest de barrar el cos amb el braç dret recte, mentre el braç esquerre sosté l'arma. Els estudiosos coincideixen a considerar que la forma actual de salutació militar sorgí a mitjan segle xviii, segons sembla com a estilització del gest de llevar-se el capell al pas d'un superior, forma de salutació militar que l'havia precedida (segles XVI-XVIII). Durant la guerra civil espanyola, la salutació militar reglamentària a l'Exèrcit Popular de la República era amb el puny tancat. |
Ecologia | La trofal·làxia o trofal·laxis és la transferència d'aliments o altres fluids entre les membres d'una societat d'insectes que es pot fer de boca a boca (estomodeal) o d'anus a boca (proctodeal) en els insectes socials més desenvolupats com les formigues, els tèrmits, vespes i abelles. Aquest terme va ser introduït per l'entomòleg William Morton Wheeler el 1918. Aquest comportament es va usar en el passat per explicar l'origen del component social d'alguns insectes. August Forel també va creure que la trofol·làxia era una clau en les societats d'insectes.En les formigues, els individus d'una colònia emmagatzemen aliment i fan bescanvis amb altres membres de la colònia i les larves en una mena d'"estómac comunitari" per la colònia. Els tèrmits i paneroles, la trofol·làxia proctodeal és crucial per substituir els endosimbionts del tracte digestiu que es perden després de cada muda. Això no s'ha de confondre amb la coprofàgia. Alguns vertebrats com els ocells i el llop gris també alimenten els seus joves amb la trofal·làxia. També ho fan els ratpenats vampirs. La trofal·làxia serveix per a la comunicació animal, com a mínim en les abelles i les formigues en aquest cas estén les olors. |
Química | L'oceanografia química és la disciplina que, emprant els coneixements i metodologia propis de la Química, estudia les concentracions, reaccions i comportament dels diversos elements i compostos en l'aigua de mar així com la seva participació en els processos que configuren els cicles biogeoquímics. També és objecte d'aquesta disciplina el bescanvi de matèria entre l'oceà i l'atmosfera, entre l'aigua i els fons oceànics i entre l'oceà i la terra ferma. L'Oceanografia Química també és denominada Química marina tot i que existeix un lleuger matís entre ambdues denominacions que té a veure amb l'estratègia de treball i el caràcter multidisciplinari de l'Oceanografia Química. Sovint l'Oceanografia Química es pot confondre amb la Biogeoquímica Marina. |
Jocs | Quatre Fronts (en castellà: Cuatro Frentes) és un joc de taula creat el 2012 per Gabriel Baldi Lemonnier. |
Agricultura | El tractor (del llatí trahere «tirar») és un vehicle agrícola que s'utilitza per accionar altres eines com l'arada, la recol·lectora, la segadora o el remolc. És usual també fer-lo servir com a font de potència. El seu ús ha possibilitat disminuir substancialment la mà d'obra al treball agrícola, així com la mecanització de feines de càrrega i tracció que tradicionalment es feien amb animals com l'ase o el bou. El tractor també es fa servir en obres de construcció, generalment amb accessoris com la pala o braços de retroexcavadores. Els tractors d'un sol eix són molt usats a l'agricultura de la Conca del Mediterrani, tenint preus molt baixos i efectivitat igualment comparable. |
Astronomia | Paulina és un cràter amb coordenades planetocèntriques de 12.96 ° de latitud nord i 135.15 ° de longitud est, sobre la superfície de l'asteroide del cinturó principal (4) Vesta. Fa 18.13 km de diàmetre. El nom adoptat com a oficial per la UAI el 21 de novembre de 2012 fa referència a Aurèlia Paulina, sacerdotessa d'Artemis Pergaia. |
Jocs | Les bales són peces esfèriques de petites dimensions, generalment de pedra o de vidre, d'un a tres centímetres de diàmetre que la mainada empra per a jugar, donant força amb els dits a una bolla i procurant fer-la trucar amb les altres. El joc de bales és un joc tradicional practicat pels infants de moltes èpoques i de països diversos. Les maneres de jugar a bales o a bolles són variades, amb normes particulars transmeses oralment. Reben diversos noms segons les contrades: bales, bolles, sambeques, cimques, mèrvels, cascarines... (al municipi de La Garriga, al Vallès Oriental, les bales tenen un nom propi: caliues, tant és així que van posar aquest nom a l'Escola Bressol Municipal). A molts de vilatges de l'illa de Mallorca distingeixen entre bolles, que són les mitjanceres, i bolls que són les grosses (de més de 25 mm. de diàmetre); a certs vilatges diuen bolls a les que són de vidre, i bolles a les de pedra. Al País Valencià se solen anomenar "boletes" a les menudes i "bàmbols", "bolots" o "bolonxos" les de major mida. Hi ha diverses maneres de jugar a bales, i es designen amb diversos noms: toc, toc i pam, ungla, parada, a peça, etc. (Vegeu els articles corresponents al DCVB, i també l'article "mèrvel"). Quan diuen simplement jugar a bolla, se sol entendre ‘jugar a toc i pam’. Jugar a bolla una és jugar de manera que tant si fan top, com pam, com top i pam, tan sols guanyen una bala; quan en guanyen dues o més, es diu jugar a toc i pam dues, a toc i pam tres, etc. |
Ciències de la salut | El menjar porqueria conté, en general, alts nivells de greixos, sal, condiments o sucres (que estimulen la gana i la set, fet de gran interès comercial pels establiments que subministren aquest tipus de menjar). Així mateix, contenen nombrosos additius alimentaris, com el glutamat monosòdic (potenciador del sabor) o la tartrazina (colorant alimentari). Aquest tipus d'aliment aporta, bàsicament, calories buides i, a més a més, sol abusar de succedanis alimentaris. Això es pot donar amb certs tipus de menjar ràpid, però no en tots. Potencialment, tots els aliments són perjudicials per a la salut si s'abusa del seu consum, però el menjar escombraria, tot i ingerir-ne poca quantitat, poden produir efectes secundaris. Determinats grups de població, per exemple, els que pateixen determinades malalties poden ser més sensibles als seus efectes. Se sol relacionar el consum de menjar porqueria amb l'obesitat, les malalties cardíaques, la diabetis tipus II, les càries i la cel·lulitis. Aquest tipus de menjar ofereix al consumidor greixos, colesterol, sucres i sal, mentre que un bon aliment ha de proveir fibres, proteïnes, carbohidrats, vitamines i minerals necessaris per al rendiment del cos. Els restaurants de menjar ràpid ens ofereixen aquesta classe de menjar, però, a més a més, també podem trobar-lo a les cadenes dels supermercats. En aquest sentit, les investigacions sobre els processos socioculturals i nutricionals ens poden ajudar a comprendre aquest fenomen, ja que se centren en els processos de canvi a gran escala, com la globalització, modernització, urbanització, els canvis en el rol de la dona i els canvis tecnològics. Les característiques econòmiques, culturals i polítiques d'un país mantenen una estreta relació amb la forma que tenen els seus habitants d'alimentar-se. Per això, és important considerar la influència d'aquests factors en la nutrició. Per exemple, els restaurants de menjar ràpid són cadenes industrials que imperen en la societat nord-americana, que és una societat amb una economia capitalista. Aleshores, podem preguntar-nos si la societat nord-americana no fos capitalista, existirien els restaurants de menjar ràpid? L'índex d'obesitat en els nens d'aquest país i d'altres influenciats pel mateix, disminuiria? A més a més, el predomini de l'obesitat s'ha incrementat molt, malgrat una aparent disminució en les porcions de calories consumides, com el greix, en la dieta dels nens dels Estats Units.No podem dir que l'obesitat i les malalties derivades són causades sols pel menjar escombraria, però sí que és un factor principal del problema massiu d'obesitat en els nens. Un cubell gran d'aquest tipus de menjar (hamburguesa doble amb formatge, patates fregides, begudes i postres) pot contenir 9200 kJ (2200 kcal), les quals, amb una taxa de 350 kJ (85 kcal) per milla. Es necessitaria una marató per poder-les cremar. Una altra possible causa de l'obesitat és la vida sedentària que han adoptat els nens en l'actualitat, factor que, combinat amb la mala alimentació, resulta fatal per a la seva salut. Avui en dia, en general, els problemes de nutrició en nens poden acabar desenvolupant problemes socials i psicològics en el seu creixement. L'índex d'obesitat, els problemes cardíacs i, fins i tot, algunes repercussions psicològiques es veuen reflectides en els nens a causa de la malnutrició que impera en la societat moderna nord-americana. El mecanisme de propaganda dels restaurants de menjar ràpid fa que aquest índex tingui més enrenou i creixin els problemes de salut en els nens. La gran influència publicitària crea un desplaçament dels valors nutricionals que qualsevol nen necessita en el seu desenvolupament i, així, provoca els problemes esmentats. El menjar porqueria és una mercaderia que, als ulls de les indústries, s'ha de vendre a gran escala per obtenir lucre d'ella. Així, l'important no és el valor nutricional, sinó aconseguir el màxim de vendes possible. El menjar porqueria és el reflex d'una economia que es basa en una societat capitalista i consumista. Per això, des de molts punts de vista, el menjar porqueria és un dany i no un bé per a la societat. Un article de The New York Times presenta una situació en la qual un pare veu com el menjar escombraria d'un restaurant de menjar ràpid o fast food entra de manera inevitable a la vida del seu fill. L'article fa una descripció i una crítica al menjar escombraria d'aquest restaurant i ofereix alguns valors nutricionals dels aliments que ven. Si una persona consumís menjar porqueria cada dia, tindria més probabilitats de patir malalties sanguínies, obesitat, diabetis i colesterol alt. No és el mateix si aquest menjar es consumeix un cop per setmana que cada dia. Les conseqüències poden ser irreversibles i, fins i tot, lamentables. Els hàbits alimentaris, que hem adquirit amb el temps, a la vida moderna, s'han transformat en un hàbit que atempta contra la salut. Alguns dels aliments porqueria comuns en moltes llars són hamburgueses, salsitxes, patates fregides, productes congelats per a la preparació en microones, begudes gasoses, dolços... Aquest tipus de menjar és molt popular per la senzillesa de la seva elaboració (sotmesa habitualment a processos industrials) i conservació (en molts casos no necessita refrigeració i la data de caducitat sol ser llarga), pel seu preu relativament barat, per la seva àmplia distribució comercial (que la fa molt accessible) i per la pressió de la publicitat. També, perquè no sol requerir cap mena de preparació per part del consumidor final o aquesta és escassa, és còmoda d'ingerir i té una gran diversitat de sabors. |
Televisió | Zoboomafoo és una sèrie de televisió estatunidenca creada per Chris and Martin Kratt i emesa originalment el 1999 per la cadena PBS Kids. |
Filosofia | Generalització és un element fonamental de la lògica i el raonament humà. És la base essencial de tota inferència deductiva vàlida. El concepte de generalització té àmplia aplicació en moltes disciplines, de vegades tenint un significat especialitzat segons el context. El text ha d'estar ben formulat perquè aquest tingui al seu torn més relació al que és la generalització. Donats amb conceptes relacionats, A i B, el concepte A és una generalització del concepte B si i només si: Cada instància del concepte B és també una instància del concepte A. Hi ha instàncies del concepte A que no són instàncies del concepte B.En forma equivalent, A és una generalització de B si B és una especialització d'A. Per exemple, animal és una generalització d'au perquè tota au és un animal, i hi ha animals que no són aus (ela gossos, per exemple). Aquest tipus de generalització versus especialització es reflecteix en qualsevol de les paraules contrastants del parell de paraules hiperònim i hipònim. Un hiperònim es refereix a un tipus o grup de coses del mateix nivell, tal com arbre ho és per ocre, o vaixell ho és per creuer. D'altra banda, un hipònim és un conjunt de paraules que són dins l'hiperònim, tal com margarida s'inclou en flor, i au i peix s'inclouen en animal. Un hiperònim és supraordinat a un hipònim, i un hipònim és subordinat a un hiperònim. |
Informàtica | L'arquitectura Graphics Core Next (GCN) és una arquitectura de AMD per les GPU presentada el 2012. En substitució a l'anterior arquitectura TeraScale. GCN utilitza tecnologia de 28nm fabricada per l'empresa TSMC. Aquesta arquitectura es troba implantada en les GPU de les famílies HD 7000, HD 8000 i Rx 200. D'altra banda, aquesta tecnologia també es troba en la PlayStation 4 de Sony i la Xbox One de Microsoft. GCN utilitza una arquitectura RISC SIMD en canvi TeraScale utilitzava una arquitectura VLIW SIMD que ha estat substituïda. Totes les GPU implementades amb l'arquitectura GCN són compatibles amb l'API de AMD Mantle. Aquesta API permet millorar el rendiment de les GPU, especialment en aplicacions gràfiques, quan la CPU està funcionant a màxim rendiment i no pot proporcionar a la GPU tota la informació necessària. L'arquitectura GCN ha millorat significativament el rendiment de les GPUs de AMD en el camp de la supercomputació, ja que l'anterior arquitectura proporcionava un rendiment molt imprevisible. En canvi aquesta nova arquitectura va permetre que al novembre del 2014 el supercomputador L-CSC construït amb 600 GPUs de AMD, concretament amb el model FIREPRO S9150 arribes a la primera posició del Green500 podent calcular 5.271,81 MFLOPS/w i amb un consum total de 57,15kW. Aquesta nova arquitectura s'utilitza en una àmplia família de productes, que van des dels sistemes que tenen CPU i GPU en el mateix xip fins a supercomputadors. Això representa un espectre de rendiment i potència d'aproximadament 100x. Les GPU de gamma alta solen tenir un subsistema de memòria amb una amplada de banda de grans dimensions dedicat i pot ser operat amb la tecnologia Crossfire de AMD, on es treballa amb múltiples GPU, per a un rendiment màxim. En l'altre extrem hi trobem els xips que integren cpu i gpu, que es poden arribar a utilitzar en tauletes, en els quals cpu i gpu comparteixen controlador de memòria entre altres components. Per fer front a la gran diversitat de sistemes en les que s'utilitza el sistema GCN en el seu disseny es va tenir en compte la flexibilitat i l'escalabilitat. |
Arqueologia | Les catacumbes són unes galeries subterrànies que algunes civilitzacions mediterrànies antigues van construir i van utilitzar com a lloc d'enterrament. Les més conegudes i les millor estudiades són les catacumbes de la ciutat de Roma. També són conegudes les catacumbes de París, encara que el seu origen és ben diferent (segle xviii). D'un punt de vista etimològic, l'origen de la paraula catacumba és incert. Algunes fonts creuen que ve del grec κατα (sota), i τυμβoσ (túmul); o també de κατα (sota) i κυμβη (excavació). Altres diuen que ve del llatí cumbo, d'un verb que combinat amb les partícules ad, cum i de, significa jeure, o estar ficat al llit, per aquest motiu catacumba signifiqui lloc on s'està ficat al llit. La seva traducció literal és forat, nom d'un districte perifèric de Roma, en les proximitats del qual hi havia un cementiri subterrani, on en el segle iii, es van traslladar provisionalment els cossos de sant Pere i sant Pau. Les catacumbes són subterranis excavats en el sòl per a organitzar-hi els enterraments dels morts dels primers cristians en la Roma del segle ii, si bé aquest nom també s'utilitza en estructures similars en altres indrets. Es va començar a dir amb aquest nom a la cripta del cementiri de sant Calixte; se'n va dir ad catacumbes, i en l'edat mitjana, per extensió, van aplicar el nom al conjunt d'enterraments fets en el subsòl del camp romà que formava al voltant de la ciutat una immensa necròpoli. També es van anomenar les catacumbes Roma subterrània. Aquests subterranis van ser lloc de culte, a més d'enterrament i en època de persecucions, lloc de protecció i amagatall, ja que estaven protegits per una llei que en prohibia l'entrada als perseguidors. Era com un dret d'asil, perquè el dret romà tenia per sagrada i inviolable qualsevol sepultura, independentment del credo religiós del mort. Se suposa que les catacumbes com a enterrament van ser construïdes abans de la mort de sant Pere. |
Química | El Químic Escèptic, en la versió original The Sceptical Chymist: or Chymico-Physical Doubts & Paradoxes, és un llibre del científic irlandès Robert Boyle (1627-1691), publicat a Londres el 1661, on en forma de diàleg entre diversos personatges, l'autor qüestiona la naturalesa i el nombre de les substàncies químiques reconegudes aleshores com a elements químics. És considerat com l'obra fundacional de la química moderna, un veritable tractat d'epistemologia antiaristotèlica on rebutja ànimes, esperits, ímpetus i altres moviments naturals o antinaturals, com també qualsevol altra concepció metafísica de les forces que regeixen la matèria. |
Jocs | Video Game History Foundation és una fundació sense ànim de lucre fundada per Frank Cifaldi. L'objectiu principal de la fundació és l'arxiu, la preservació i la difusió de mitjans històrics relacionats amb els videojocs. |
Arqueologia | Bola (o Bolae) fou una ciutat del Latium. Virgili diu que fou fundada pels reis d'Alba i Diodor diu que era una colònia d'Alba. El seu nom no apareix entre les ciutats de la Lliga Llatina. Fou ocupada pels eques dirigits per Coriolà, junt amb Tolèria i Labicum. Plini l'esmenta com una ciutat dels ecus el 411 aC quan van entrar en guerra amb la veïna Labicum però no van obtenir el suport de la resta de ciutats dels edus i foren derrotats i la ciutat fou ocupada per Labicum, tot i que després els ecus la van recuperar. Més tard fou ocupada pels romans sota M. Postumius i el propòsit d'establir allí una colònia romana va provocar una revolta. Anys després la colònia hi fou establerta però no se sap quan va ser, però Tit Livi diu que era en mans dels ecus el 389 aC, i que aquell any foren derrotats per Camilus, però Diodor diu que en aquell any pertanyia als llatins i que els ecus l'assetjaven. Després desapareix de la història segurament perquè fou destruïda a les guerres entre ecus, llatins i romans. És possible que sigui la ciutat avui anomenada Poli, a uns 15 km al nord de Praeneste, però també se la situa a Lugnano, uns 8 km al sud de Praeneste (Palestrina) i 15 km al sud-est de La Colonna (Labicum).Viccionari |
Telecomunicacions | Home Assistant és una plataforma o entorn de programari lliure i de codi obert amb l'objectiu d'implementar un sistema de control domèstic d'internet de les coses. Home assistant es pot emprar en qualsevol plataforma que pugui executar Python 3, tant en dispositius Raspberry Pi fins a sistemes NAS. |
Química | Una oxisal és aquella sal en la que existeix formalment l'anió òxid de l'oxigen, O2–, juntament amb altres anions, a més dels cations. Les oxisals són anomenades anteposant el prefix oxi– al nom de l'altre anió present i esmentant finalment el nom del catió. Tenen propietats químiques molt diverses que depenen de la natura de l'element catiònic. L'enllaç metall-oxigen és, en aquests composts, generalment covalent i de caràcter múltiple.Són oxisals l'oxiclorur de bismut, BiClO; l'oxisulfat de vanadi(IV), VOSO₄; l'oxidiclorur de zirconi octahidratat, ZrCl₂O·8H₂O; o l'oxidibromur de cobalt(II) i níquel(II), CoO·NiBr₂. |
Informàtica | La traducció automàtica (TA) és la traducció d'un text informatitzat (o text en suport informàtic) en la llengua de partida o llengua origen a la llengua d'arribada o llengua meta mitjançant un sistema informàtic compost d'un ordinador i d'un Programa d'ordinador especialitzat. La tradumàtica (o tecnologies de la traducció) és el conjunt dels principis del tractament automàtic de la traducció i de les aplicacions utilitzades pel traductor (programari de processament de textos, bases de dades o programari de terminologia, assistència a la correcció, corpus, bitextos i cercadors de concordances, memòries de traducció, extractors de terminologia, programari de traducció automàtica, etc.). A escala fonamental, la TA es limita a substituir les paraules per llur equivalent en el llenguatge original. Utilitzant tècniques estadístiques basades en corpus (bitext format per l'original i la seva traducció), el resultat pot ser més elaborat, i permet una millor manipulació de les diferents tipologies lingüístiques, el reconeixement de frases, igual que la detecció d'anomalies. També es pot configurar alguns programaris de traducció per àmbit o professió (per exemple àmbit meteorològic). Aquesta tècnica és especialment efectiva per a àmbits en els quals s'utilitza llenguatge formal i fórmules lingüístiques especialitzades. Es pot millorar el resultat final amb la intervenció humana: per exemple, alguns sistemes permeten una millor qualitat de sortida quan l'usuari identifica les paraules del text que són noms. La traducció amb sistemes informàtics és de gran ajuda per als traductors humans, però no els substitueix, ja que no pot produir resultats amb la mateixa qualitat. Darrerament han pres força les tècniques estadístiques basades en aproximacions interactives-predictives, en què l'ordinador fa suggeriments al traductor humà sobre les possibles traduccions. I accepta o modifica segons el criteri d'aquest darrer. La traducció avui en dia és el principal coll d'ampolla de la societat de la informació i la seva mecanització representa un gran avenç de cara de l'allau d'informació i la necessitat de comunicació interlingüística. El primer desenvolupament informàtic per a la traducció de què es té constància és del 1946 amb el famós ordinador ENIAC. Entre els investigadors pioners cal destacar Warren Weaver, de la Fundació Rockefeller. El qual va donar a conèixer públicament la disciplina anticipant possibles mètodes científics per a abordar-los: ús de tècniques criptogràfiques, l'aplicació del teorema de Shannon i la utilitat de l'estadística, així com la possibilitat d'aprofitar la lògica subjacent al llenguatge humà i les seves aparents propietats universals. Actualment s'obtenen alts nivells de qualitat per a la traducció entre llengües romàniques (català, occità, aragonès, sard, castellà, francès, portuguès, etc.). Això no obstant, els resultats empitjoren com més allunyades tipològicament siguin les llengües entre elles, com és el cas de la traducció entre el català i l'anglès o l'alemany. |
Sociologia | La grassofòbia és una opressió estructural que provoca rebuig, prejudicis i discriminació envers les persones grasses. És conseqüència de la mitificació dels cossos prims, així com de discursos que estigmatitzen els cossos grassos. La grassofòbia presumeix que el propi pes es pot controlar i culpabilitza les persones grasses pel seu cos.La biomedicina moderna contribueix a la grassofòbia en considerar els cossos amb un índex de massa corporal superior a 25 com a desviats o malalts i necessitats d'actuació externa. La grassofòbia s'exerceix culturalment a través d'estereotips que vinculen les persones grasses amb la mandra, brutícia i deixadesa, també amb la no desitjabilitat dels cossos grassos. La discriminació social i institucional exclou de drets com la salut i el treball, i genera assajament, agressions i exclusions de les relacions sexo-afectives.Des de la dècada dels 1990s en endavant s'han establert escales i enquestes model per comparar i determinar els estereotips negatius i les actituds de prejudici entre diferents grups sota estudi. La grassofòbia s'ha vinculat al prejudici racial i a la discriminació de gènere.Per bé que el mot gord és correcte i normatiu en català, l'únic neologisme reconegut pel TERMCAT d'aquesta discriminació és grassofòbia. |
Indumentària | Les bandes de tiraz són braçalets islàmics medievals amb una inscripció brodada en ells. Van ser lliurats com a roba d'honor a funcionaris d'alt rang que van mostrar lleialtat a l'imperi islàmic. Estaven inscrits amb els noms del califa governant, brodats amb fil de metall preciós i decorats amb un model complex. Tiraz era un símbol de poder, les seves produccions i exportacions estaven estrictament regulades i supervisades per un funcionari designat pel govern. |
Administració | El bisbat de Port-Louis (francès: diocèse de Port-Louis, llatí: Dioecesis Portus Ludovici) és una seu de l'Església Catòlica a Maurici, que ocupa tot l'estat de Maurici, a l'oceà Índic. Està immediatament subjecta a la Santa Seu. El 2013 tenia 312.917 batejats sobre una població d'1.253.000 habitants. Actualment està regida pel bisbe cardenal Maurice Piat, C.S.Sp. |
Esoterisme | Nuktawiyya fou una secta derivada de la dels Hurufiyya, que després d'un segle va aparèixer amb força a la Pèrsia safàvida i es va estendre a l'Índia. També s'anomenen Mahmudiyya pel seu fundador Mahmud Pasikhani, nadiu del Gilan i seguidor inicialment de Fadl-Al·lah Astrabadi, fundador del hurufisme, moviment del que fou expulsat. Foren eliminats per Abbas el Gran el 1611 però van ressorgir sota el xa Safi i el seu cap Darwish Rida es va apoderar de Qazvín, però fou derrotat i executat (1631/1632); al cap d'un any els seus seguidors es van revoltar altre cop però foren també derrotats. Van subsistir un segle com una secta de poca importància; algunes de les seves doctrines foren incorporades pels babis. |
Dret | El Black Book of the Admiralty (Llibre Negre de l'Almirallat en català), és una recopilació de dret marítim anglès creada en el transcurs dels regnats de diversos monarques anglesos, incloent les decisions més importants de l'Admiralty court. El seu punt de partida són els Rôles d'Oléron, que van ser promulgats el 1160 per Elionor d'Aquitània, en francès antic, abans de ser reina d'Anglaterra, sent per tant i sens dubte, anteriors al Black Book. El llibre en si indica que es va establir al Tribunal Superior de l'Almirallat durant el regnat d'Eduard I (1272-1307), encara que l'erudició més recent col·loca el seu establiment al 1360 durant el regnat d'Eduard III, atès que, a part dels Rôles d'Oléron, la primera llei a la que fa referència és el Liber memorandorum (1338), del que hi ha una còpia manuscrita independent, disponible en els arxius de la ciutat de Londres. |
Robòtica | Atlas és un robot humanoide bípede desenvolupat principalment per la companyia nord-americana de robòtica Boston Dynamics, amb el finançament i la supervisió de la Defense Advanced Research Projects Agency (DARPA). El robot de 1,8 m està dissenyat per a una varietat de tasques de recerca i rescat, i es va donar a conèixer al públic l'11 de juliol de 2013 |
Enginyeria | Un adhesiu és una substància que pot mantenir units dos o més cossos per contacte superficial. La seva importància en la indústria moderna és considerable. Encara que l'adherència pot obeir a diversos mecanismes de naturalesa física i química, com ho són el magnetisme o les forces electroestàtiques, des del punt de vista tecnològic els adhesius són els integrants del grup de productes, naturals o sintètics, que permeten d'obtenir una fixació de caràcter mecànic. és qualsevol substància no metàl·lica aplicada a una o ambdues superfícies de dos elements separats que les uneix i resisteix a la seva separació.L'ús d'adhesius ofereix molts avantatges respecte a tècniques d'enquadernació com cosir, fixació mecànica, unió tèrmica, etc. Aquests inclouen la capacitat d'unir diferents materials entre si, per distribuir-los. la tensió de manera més eficient a través de l'articulació, la rendibilitat d'un procés fàcilment mecanitzable, una millora del disseny estètic i una major flexibilitat del disseny. Els desavantatges de l'ús d'adhesius inclouen disminuir l'estabilitat a temperatures altes, debilitat relativa en unir objectes grans amb una superfície d'enllaç petita i una major dificultat per separar objectes durant les proves. |
Agricultura | L'acre és una unitat de mesura agrària d'origen germànic, utilitzada tant a les illes Britàniques com a les seves antigues colònies, incloent els Estats Units, com a unitat de superfície. Equival a 4.047 m². A Anglaterra i als EUA equival a una superfície de 40 a 46 ca (centiàrees) i 86 dm2; a Escòcia, a 51 a i 43 ca, i a Irlanda, a 65 a i 55 ca. L'acre s'utilitza molt sovint per expressar àrees de superfície en l'àmbit anglosaxó. En el sistema mètric, és l'hectàrea la que s'utilitza habitualment per al mateix propòsit. Un acre equival aproximadament al 40% d'una hectàrea. Els acres més comunament utilitzats actualment són l'acre internacional, que equival a 4.046,8564224 m² i, als EUA, el survey acre, que equival a 62.726.400.000/15.499.969 = 4.046,8726098 m². El 1958, als EUA i als països de la Commonwealth es definí la mesura de la iarda internacional en 0,9144 metres. En conseqüència, l'acre internacional equival exactament a 4.046,8564224 m². El terme "acre" prové de l'anglès antic æcer, que originalment significava open field, "camp obert". Té el mateix origen que el terme noruec ækre, el suec åker, l'alemany Acker, el llatí ager i el grec αγρος, agros. |
Filosofia | Robert L. Bernasconi (Newcastle, Regne Unit, 1950) és Edwin Erle Sparks Professor de filosofia a la universitat de l'estat de Pennsilvània (EUA) És conegut com a lector de Martin Heidegger i Emmanuel Levinas, i pel seu treball en el concepte de "raça". També ha escrit diversos llibres sobre història.Bernasconi va rebre el seu doctorat de la Universitat de Sussex. Va ser mestre a la Universitat d'Essex durant tretze anys abans d'ocupar un lloc a la Universitat de Memphis. A la tardor de 2009 va traslladar-se de Memphis al departament de filosofia a la Universitat Estatal de Pennsilvània. Bernasconi prové d'una família acadèmica d'origen suís. El seu germà John és el director general de Belles Arts a la Universitat de Hull. A més d'un extens treball sobre Heidegger i Levinas, Bernasconi ha escrit sobre Immanuel Kant, Georg Wilhelm Friedrich Hegel, Hannah Arendt, Hans-Georg Gadamer, Jean-Paul Sartre, Frantz Fanon, Jacques Derrida, entre altres altres. A principis de 1990 Bernasconi va començar a desenvolupar un interès en els conceptes de raça i el racisme, en relació amb la història de la filosofia. A més d'escriure nombrosos articles sobre el racisme, l'esclavisme, la filosofia africana i altres temes relacionats, que també ha editat i publicat una gran quantitat de matèria primera en relació amb aquests temes. |
Ecologia | Un geòfit és una planta amb estructures perdurables que passa l'estació desfavorable sota terra. |
Enginyeria | La nanoenginyeria és la pràctica de dissenyar productes i sistemes a la nanoescala. El seu nom s'origina del nanòmetre, la unitat de mesures equivalent a un metre dividit mil milions de vegades (al 10-9 en notació científica). La nanoenginyeria es relaciona amb la nanotecnologia. |
Història | La Casa de Folkung (Folkungaätten en suec), també coneguda com a Casa de Bjelbo o de Bjälbo (Bjälboätten), és una nissaga sueca originària del comtat d'Östergötland. En van formar part un gran nombre de reis, jarls i bisbes medievals suecs, i també tres reis noruecs i un de danès. |
Estris | La maquineta de fer punta és un objecte d'oficina molt comú. És l'instrument que s'usa per a afinar la fusta i la punta de grafit destinada a escriure d'un llapis quan aquesta s'ha engrossit per l'ús o quan el llapis és nou. És indispensable quan es tracta de donar qualitat a l'escriptura, puix que la punta del llapis s'engrosseix amb l'ús. Hi ha maquinetes de diverses classes i mides segons el gruix dels diversos llapis que existeixen. Una maquineta simple consisteix en un bloc metàl·lic o de plàstic a l'interior del qual hi ha una ranura de forma cònica; a la part de dalt d'aquest orifici hi està unida per mitjà d'un vis, una fulla de metall afilada. |
Filosofia | Areopagita, o amb el seu títol complet Areopagitica: A speech of Mr John Milton for the liberty of unlicensed printing to the Parliament of England (Areopagita: Un discurs del Sr John Milton al Parlament d'Anglaterra sobre la llibertat d'impressió sense censura) és un tractat de 1644 polèmic, escrit en prosa per l'autor anglès John Milton i que anava dirigit contra la censura. Areopagitica es troba entre les defenses filosòfiques més influents i apassionades del principi del dret a la llibertat d'expressió, que va ser escrit per oposar-se a la censura i al requeriment d'una llicència d'impressió; és considerat com una de les defenses més eloqüents de la llibertat de premsa que s'hagin escrit mai. |
Museologia | L'Associació de Museòlegs de Catalunya (AMC) és una associació cultural sense ànim de lucre, formada per professionals de la museologia, que treballa per a la millora i la promoció dels museus catalans i dels seus professionals. El 2013, l'Associació comptava amb més de 500 socis actius, que treballen en el món dels museus i de la conservació i gestió del patrimoni natural i cultural català. |
Psicologia | La psicologia del color és un camp d'estudi centrat en l'anàlisi de l'efecte dels colors en la percepció de la conducta humana. Des del punt de vista mèdic, encara és una ciència "immadura" en el corrent psicològic contemporani, atès que moltes tècniques adscrites a aquest camp poden categoritzar-se dins de l'àmbit de la pseudociencia. No obstant això, de forma més àmplia, l'estudi de la percepció dels colors és una tendència habitual en disciplines com el disseny, l'arquitectura, la moda, la senyalística, la publicitat i l'art. |
Informàtica | En el context de la informàtica, una llista encadenada és un estructura de dades fonamental que s'utilitza per implementar altres estructures. Consisteix en una seqüència de nodes on cada node conté les dades d'un element de la llista i un o dos apuntadors o enllaços, un enllaç al node següent, i un enllaç al node posterior. Les llistes encadenades que tenen un sol enllaç per element s'anomenen llistes encadenades simples i permeten recórrer la llista en un sol sentit. Les llistes encadenades que tenen dos enllaços per element s'anomenen llistes encadenades dobles i permeten recórrer la llista en tots dos sentits. S'anomenen llistes encadenades circulars si el primer i l'últim node estan enllaçats. Si estan enllaçats mútuament la llista s'anomena llista encadenada circular doble i si només estan enllaçats en un sentit s'anomena llista encadenada circular simple. La principal diferència d'una llista encadenada respecte als vectors és que l'ordre dels elements enllaçats pot ser diferent de l'ordre en què s'emmagatzemen els elements a la memòria. Una llista encadenada és una tipus de dades auto-referenciat, ja que contenen enllaços entre dades del mateix tipus. Les llistes encadenades permeten la inserció, modificació i eliminació de nodes en un punt qualsevol amb un cost computacional constant amb independència de la mida de la llista. En canvi les cerques requereixen un cost computacional que incrementa linealment amb la mida de la llista. Les llistes encadenades poden ser implementades en múltiples llenguatges. Llenguatges com Lisp o Scheme tenen estructures tipus llista preconstruides. Els llenguatges de programació procedimentals i els llenguatges de programació orientats a objecte com el llenguatge de programació C,C++ o Java també proporcionen llistes. |
Geografia | Bălcești és una ciutat situada al comtat de Vâlcea (Romania). La ciutat administra vuit pobles: Benești, Cârlogani, Gorunești, Chirculești, Irimești, Otetelișu, Preoțești i Satu Poieni. Es troba a la regió històrica d'Oltènia, al límit sud-oest del comtat, al límit amb els comtats de Dolj i Olt. La ciutat es troba a la vora del riu Olteț, que neix de les muntanyes Căpățânii i el curs del qual travessa la localitat de nord a sud, a una distància de 21,5 km. Bălcești es troba a una distància igual d’uns 45 km de les ciutats de Balș, Drăgășani i Craiova, i la travessa la carretera nacional DN 65C per una longitud de 7 km. |
Estris | Una eslinga és una eina d'elevació. És l'element intermedi que permet enganxar una càrrega a un ganxo d'hissat o de tracció. Consisteix en una cinta amb un ample o llarg específic (varien segons la seva resistència, els models i els fabricants) en què els extrems acaben en un llaç. El material de què està feta l'eslinga pot ser material sintètic o acer. |
Psicologia | L'Efecte Clever Hans és una situació que s'esdevé en els estudis científics socials, quan un experimentador o ensinistrador actua sense proposar-s'ho sobre l'individu en estudi o ensinistrament mitjançant senyals involuntàries subtils com gestos, postures, tons de veu, moviments corporals, etc. Precisament per evitar aquest efecte s'utilitzen experiments en doble cec. Va ser descobert pel filòsof i psicòleg alemany Carl Stumpf quan estudiava les "possibles" habilitats d'un cavall que podia realitzar càlculs matemàtics. |
Psicologia | El trastorn de la personalitat dependent (TPD) és un trastorn de la personalitat que es caracteritza per una dependència psicològica generalitzada envers les altres persones. Aquest trastorn de personalitat és una condició a llarg termini en la qual les persones depenen d'altres per satisfer les seves necessitats físiques i emocionals, i només una minoria acaba assolint nivells d'autonomia normals. El trastorn de la personalitat dependent és un trastorn de personalitat del Clúster C, caracteritzat per una por i ansietat excessives. Comença a la primera edat adulta, és present en diversos contextos i s'associa a un funcionament inadequat. Els símptomes poden incloure extrema passivitat, devastació o indefensió quan s'acaben les relacions, així com evitació de responsabilitats i submissió severa. |
Estris | Proraso és una coneguda marca d'una de crema d'afaitar italiana. L'empresa la va fundar Ludovico Martelli a Florència en 1926. La crema d'afaitar de Proraso és molt popular a la cultura italiana. Tant, que en la famosa cançó "L'italià" de Toto Cotugno, la lletra esmenta en un fragment con la crema da barba alla menta (amb la crema d'afaitar a la menta). Aquesta és una referència directa a la crema d'afaitar de Proraso, ja que per la seva fórmula mentolada i efecte refrescant ha estat molt popular entre els homes italians; fins i tot en les barberies professionals. La història de Proraso es remunta fins a 1908, quan Ludovico Martelli va fundar una empresa de cosmètics sota el seu mateix nom. El 1948 el seu fill Piero va entrar a l'empresa. Va ser aquesta la primera vegada quan Proraso va introduir al públic italià la crema miracolosa (crema miraculosa), sent un producte a part de la tradicional crema per afaitar amb brotxa. Aquesta crema miraculosa es podia usar abans de l'afaitat (com un pre-shave) per lubricar la pell i suavitzar la barba, i després d'afaitar com un aftershave per humitejar i calmar la pell de la irritació. La seva famosa crema per afaitar es fa amb una base d'eucaliptus i mentol, els quals produeixen una sensació refrescant a la pell durant l'afaitat alhora que protegeixen contra la irritació. Avui en dia, 60 anys després, la companyia segueix funcionant sota la direcció de la família Martelli i la seva total línia de productes es ven a tot el món. |
Biblioteconomia | Pere Bohigas i Balaguer (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès 20 de febrer de 1901 — Barcelona, 27 de febrer de 2003) fou un filòleg i bibliòfil català. Pare d'Oriol Bohigas i Martí. |
Heràldica | En heràldica, la càrrega es refereix a tots aquells elements que es posen dins del camper d'un escut. Poden ser les peces, mobles o figures. Una càrrega pot anar dins –és a dir, damunt– d'una altra càrrega, com es veu a les imatges de sota. Així, diem que el pal del primer escut (una peça) està carregat d'una espasa (una figura) i, al segon escut, l'àguila (una figura) està carregada d'un escudet (un moble). Viccionari |
Agricultura | Phytophthora infestans és un protist fungoide de la classe Oomycetes paràsit de les plantes, que produeix una malaltia coneguda com a míldiu de la patata (o podridura de patates o podriment negre). L'organisme infecta les patateres, tomaqueres, i altres solanàcies, causant importants plagues. Fou la causa principal de la gran fam irlandesa de 1845 a 1849 i de la gran fam escocesa de 1846 a 1857. |
Enginyeria | La balança de Gouy és un dispositiu que serveix per mesurar la susceptibilitat magnètica d'una mostra, en particular el seu atracció o repulsió per un gradient de camp magnètic, derivada del canvi d'energia produït per aquest camp (efecte Zeeman). Aquest mètode és d'importància històrica, d'interès didàctic, i permet determinacions susceptòmetre a un cost molt baix. No obstant això, en les investigacions actuals és comú l'ús de mètodes molt més sensibles i versàtils, com són els magnetòmetres dotats de SQUID. Rep el seu nom del seu inventor el físic francès Louis Georges Gouy. Per usar-la, la mostra s'introdueix en un recipient cilíndric allargat, suspès d'una balança i penetrant parcialment entre els pols d'un imant. La balança mesura el canvi de massa aparent en ser derrotats o atreta per la regió d'alt camp magnètic entre els pols. La força que constitueix el canvi aparent de pes està relacionada amb la susceptibilitat per: F = A χ M H 2 2 V m {\displaystyle F={\frac {A\chi _{M}H^{2}}{2V_{m}}}} on A és l'àrea del recipient, χ M {\displaystyle \chi _{M}} la susceptibilitat magnètica, H el camp magnètic aplicat i V m {\displaystyle V_{m}} l'volum molar de la substància que s'està examinant. Algunes balances comercials estan adaptades perquè sigui possible aquest ús. En l'aplicació tradicional, la mostra es desplaça fins que està entre els pols d'un imant fix. Una adaptació més recent, l'anomenat mètode d'Evans, fa servir una mostra fixa i imants mòbils. |
Ciències de la salut | L'Índex de massa corporal (IMC) és una xifra que permet avaluar la corpulència d'una persona tot relacionant-ne la seva massa amb la seva talla. Va ser desenvolupat pel belga Adolphe Quételet mentre elaborava el seu sistema de "física social" entre els anys 1830 i 1850 (per tant, també es coneix com a Índex de Quételet). La seva fórmula és: I M C = m h 2 {\displaystyle IMC={\frac {m}{h^{2}}}} On m és la massa de la persona i h la seva alçària; ambdues introduïdes en unitats del S.I., és a dir, kg i m. La seva interpretació és la següent (aplicable només a persones adultes, per infants la classificació és diferent): Tot i ser una simple eina estadística, és àmpliament emprat com a mesura de l'obesitat o l'estat nutricional, fins i tot per part de l'Organització Mundial de la Salut. Tot i ser una estimació de la presència de greix en una persona, no té en compte les proporcions de massa òssia ni muscular. De fet, podria ser substituït per un assaig d'impedància bioelèctrica, però la realització d'aquest és molt més complexa, mentre que l'alçada i el pes són molt fàcils de mesurar. El seu valor potencial, a més, varia amb l'edat i el sexe. El IMC és una eina fiable per detectar possibles problemes de pes, no és una eina de diagnòstic. Els resultats de la calculadora d'IMC només mostren el percentatge de greix corporal en excés i els problemes de pes. Per estar segurs s'haurien de realitzar proves i avaluacions addicionals. Per exemple, una persona que tingui un IMC sensiblement alt, però a causa de la seva constitució muscular, pot tenir un percentatge molt baix de greix corporal. En general, si una persona cau en la categoria d'obès, és probable que tingui excés de greix i pes. |
Agricultura | El conreu és fer al sòl i a les plantes les tasques necessàries perquè fruitin. En un sentit més general, és l'explotació i cria d'éssers vius, especialment vegetals (Vegeu també: ramaderia). El conreu inclou, com a més principals, les labors d'adobar el sòl, sembrar, esporgar, collir els fruits, cavar, llaurar i regar. El 2013 a Catalunya hi havia 570.876 hectàrees de conreu de secà i 265.860 de regadiu.La protecció de conreus és la tècnica que s'ocupa dels agents que causen afeccions als conreus i a les collites, la relació que estableixen amb la planta, els efectes que produeixen en ella i els mètodes i estratègies per a controlar-los. El seu objectiu és reduir la incidència d'uns determinats éssers vius que es consideren perjudicials per als conreus. El seu codi d'especialitat UNESCO és el 3103.04 dins de la disciplina d'Agronomia. Alguns consideren el conreu com una de les equivocacions més grans, car, si bé l'ús de tècniques de conreu intensiu permeten d'obtenir un gran rendiment de la terra i alimentar una població major; aquest mateix conreu acaba per empobrir la terra i la diversitat biològica. |
Indumentària | El tartà és un tipus de tèxtil de llana d'origen escocès. Té motius a quadres, els colors i disseny precís de cadascun són específics de cada clan. Per extensió, i erròniament, a voltes també s'anomenen tartà les faldilles tradicionals que es fan amb aquest teixit. Els colors dels tartans representen els colors del clan a què pertanyen. Els clans al segle xii eren pobles o tribus a les Terres Altes sota l'autoritat d'un patriarca. No era necessari tenir lligams de sang amb ell per a ser membre del clan i, per tant, prendre el seu nom, el seu lema, la seva planta emblema, el seu escut i els seus colors al tartà. Els membres d'un clan lluitaven junts contra els atacs forans. Cada clan vivia en una zona determinada, per exemple, els Sinclair vivien al nord i els Douglas al sud. |
Ètica | Israel i l'analogia de l'apartheid és una comparació del tracte d'Israel als palestins amb el tracte de Sud-àfrica als no-blancs durant l'època de l'apartheid.L'analogia l'han utilitzat estudiosos, investigadors de les Nacions Unides, grups de drets humans i crítics de la política israeliana, alguns dels quals també han acusat Israel de cometre el crim d'apartheid. Els crítics amb la política israeliana diuen que "un sistema de control" a la Cisjordània ocupada per Israel, i que inclou assentaments només per a jueus, el sistema d'identificació, carreteres separades per als ciutadans israelians i palestins, els punts de control militars, llei de matrimoni discriminatòria, el mur de Cisjordània, l'ús de palestins com a mà d'obra barata, els enclavaments palestins de Cisjordània, les desigualtats en infraestructures, drets legals i accés a la terra i als recursos entre els residents palestins i israelians als territoris ocupats per Israel, s'assembla a alguns aspectes del règim d'apartheid de Sud-àfrica, i que els elements de l'ocupació israeliana constitueixen formes de colonialisme i d'apartheid, que són contràries al dret internacional. Alguns comentaristes estenen l'analogia, o l'acusació, i inclouen als ciutadans àrabs d'Israel, i descriuen el seu estat de ciutadania com de segona classe.Els opositors de l'analogia al·leguen que s'utilitza per deslegitimar Israel. Afirmen que Cisjordània i Gaza no són part de l'Israel sobirà. Tot i que el govern d'Israel regula fortament la lliure circulació interna dels palestins, són l'Autoritat Nacional Palestina i Hamàs, escollits en eleccions, qui regeixen aquests territoris, de manera que no es pot comparar amb les polítiques internes de la Sud-àfrica de l'apartheid. Pel que fa a la situació dins del mateix Israel, els crítics de l'analogia argumenten que Israel no pot ser anomenat un estat d'apartheid perquè, a diferència de les lleis racistes de l'apartheid de Sud-àfrica, la llei israeliana garanteix als ciutadans àrabs d'Israel els mateixos drets que als altres ciutadans israelians sense distinció de raça, religió o sexe. Tanmateix, d'altres creuen que si bé la llei israeliana no fa una distinció explícita entre categories de ciutadans, en els seus efectes i conseqüències que provoca sí que privilegia els ciutadans de l'estat que són jueus i discrimina els no-jueus, i en particular els àrabs. |
Ciència militar | El Ministeri de l'Interior d'Espanya és un dels departaments ministerials en els quals s'organitza l'Administració General de l'Estat, el titular del qual és el ministre o ministra de l'Interior.L'actual titular és Fernando Grande-Marlaska Gómez. |
Televisió | Ànima és un magazín d'actualitat cultural de Televisió de Catalunya. Va començar les emissions el dilluns 9 de març del 2009. |
Humor | Gabriela Acher (Montevideo, 1944) és una actriu, humorista i escriptora uruguaiana d'ascendència jueva i que viu des dels anys seixanta a Buenos Aires, Argentina. |
Filosofia | L'utilitarisme és una obra de John Stuart Mill on realitza una exposició i defensa clàssica de l'utilitarisme en ètica. L'assaig va aparèixer per primera vegada com una sèrie de tres articles publicats a Fraser's Magazine el 1861 i es van aplegar com un llibre únic el 1863. L'objectiu de Mill és explicar què és l'utilitarisme, mostrar per què és la millor teoria ètica i defensar-la contra una àmplia gamma d'objeccions i malentesos. L'utilitarisme fa un gran esforç per a popularitzar l'ètica utilitarista i ha estat considerat «l'articulació filosòfica més influent d'una moral humanista liberal que es va produir al segle XIX». |
Ecologia | Un refugi (en llatí i altres llengües: refugium plural: refugia) en una població biològica, és la localització d'una població aïllada o relicte d'una o més espècies esteses. Aquest aïllament (al·lopatria) pot ser deguda a canvis climàtic, la geografia o les activitats humanes com la desforestació o la sobrecaça. Un exemple actual d'espècie en un refugi és el goril·la de muntanya, que es troba aïllada en unes muntanyes específiques d'Àfrica central i també el lleó marí australià aïllat en unes poques platges del sud d'Austràlia degut a la cacera. En molts casos aquest ailament és un estadi temporal; tanmateix alguns refugis són de llarga durada, donant lloc a espècies endèmiques, que sobreviuen com espècies relictes. En l'antropologia, els refugia sovint es refereixen específicament als Refugis del darrer màxim glacial, on algues poblacions humanes ancestrals es van veure forçades a desplaçar-se a refugis glacials. Un exemple és la regió Franco-cantàbrica i el Pont de terra de Bering, entre d'altres. |
Geologia | El gran bombardeig tardà (també conegut com a cataclisme lunar, darrer bombardeig intens o LHB (late heavy bombardment) és un període, fa uns 3.800-4.100 milions d'anys, en el qual la Lluna i altres cossos tel·lúrics del sistema solar interior van patir freqüents impactes molt violents de grans asteroides. Aquest període és el causant de la major part dels cràters que actualment s'observen tant en la Lluna com a Mercuri. El terme darrer només faria referència al fet que es va produir després del període d'acreció, quan la Terra i altres cossos es varen formar i guanyaren la major part de la seva matèria, un període de la història de la Terra comparativament recent. |
Dansa | Mary Wigman, nascuda com a Karoline Sophie Marie Wiegmann a Hannover el dia 13 de novembre de 1886 i morta a Berlín el dia 18 de setembre de 1973, fou una ballarina alemanya, la més important representant de la dansa expressionista alemanya. La seva obra es basa en l'espai, la dansa sense música i el principi de tensió-relaxació del ritme respiratori. |
Filosofia | El dogmatisme és una posició filosòfica que afirma la possibilitat de l'ésser humà d'accedir de forma total i segura al coneixement ple de la realitat que ens envolta. Planteja així una visió molt optimista sobre les capacitats humanes del coneixement científic. Un dels filòsofs que es consideren dins del dogmatisme és René Descartes, qui confiava plenament en què la raó humana, a través d'un mètode correcte, pot accedir a la "Veritat". Aquesta visió s'enfronta amb l'escepticisme, que planteja la impossibilitat de l'accés total al coneixement. |
Psicologia | En la sexualitat humana, l'actiu, el passiu i el versàtil són les posicions o rols sexuals durant l'activitat sexual, especialment entre dos homes. Un actiu és normalment una persona que penetra, un passiu és normalment un que rep la penetració, i algú que és versàtil s'involucra en un o tots dos rols. Aquests termes poden ser elements de la identitat pròpia que indiquen les preferències i hàbits habituals d'un individu, però també poden descriure identitats sexuals i rols socials més amplis. |
Pedagogia | Twiducate és una xarxa social de microblogging gratuïta, basada en Twitter, creada especialment per a l'educació. Es va desenvolupar al Canadà a finals de l'any 2009. El seu objectiu és crear un mitjà perquè els mestres i els estudiants puguin continuar el seu aprenentatge fora de l'aula.Twiducate permet als professors crear comunitats en línia dels seus alumnes, compartir idees i debatre amb ells i mantenir informats als pares sobre els projectes dels seus fills. Permet als professors, doncs, desenvolupar un entorn ben administrat per compartir el coneixement. Als alumnes els permet col·laborar amb altres estudiants, compartir i fer suggeriments per a realitzar tasques i mantenir el contacte amb els seus companys i companyes fora de l'aula.Pel que fa al registre a la xarxa, Twiducate no imposa restriccions d'edat, ja que està pensada per a ser utilitzada per alumnes de qualsevol edat. El registre dels alumnes a la xarxa es realitza a través d'un codi que li proporciona el professor; l'alumne no necessita tenir adreça de correu electrònic ni aportar dades personals, només un nom d'usuari i una contrasenya. Pel que fa a la privacitat, els grups creats amb Twiducate només són accessibles pels seus membres. Tal com diuen a la pàgina web, només els professors i els estudiants poden veure els mitssatges de l'aula; així es crea una xarxa privada per als professors i els seus alumnes i un entorn segur d'aprenentatge en línia.A l'hora d'editar les entrades, Twiducate té suficients elements d'edició per donar format al text que s'escrigui (lletres en negreta, subratllat, justificacions, mides de les fonts i colors) i el nombre de caràcters no està limitat a 140 com a Twitter, la qual cosa permet incloure textos llargs. Altres utilitats són: afegir imatges, enllaços web, marcadors, esdeveniments i disposa d'un cercador intern. |