label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Psicologia | La criança o educació dels fills és el procés de promoure i donar suport al desenvolupament físic, emocional, social, econòmic i intel·lectual d'un nen, des de la infància fins a l'edat adulta. La criança dels fills es refereix a tots els aspectes de la criança d'un nen, a part de la relació biològica.Els encarregats més comuns són els pares biològics del nen en qüestió, encara que en altres casos poden ser un germà gran, un avi, un tutor legal, tia, oncle o un altre membre de la família o un amic de la família.Els governs i la societat també poden tenir un paper en la criança dels nens. En molts casos, els nens orfes o abandonats reben cura de pares dels que no tenen cap relació de sang. Altres poden ser adoptats, criats en llars d'acolliment, o col·locats en un orfenat. Les habilitats de la criança varien, i un pare amb bones habilitats pot ser ser un bon pare.El pediatre i psicoanalista anglès Donald Winnicott descriu que el concepte de la paternitat és «prou bona» quan es compleix un mínim de requisits previs per al desenvolupament saludable del nen. Winnicott va escriure, «La mare prou bona ... comença amb una adaptació gairebé completa a les necessitats del seu nadó, i quan avança el temps ella s'adapta menys i menys completament, de manera gradual, d'acord amb la creixent capacitat del nen per a fer front al seu fracàs.» Les opinions sobre les característiques que fan que un pare sigui bo o «prou bo» varien d'una cultura a una altra. A més, la investigació ha donat suport que la història dels pares, tant en termes de relacions de qualitat variable així com la psicopatologia dels pares, sobretot arran de les experiències adverses, pot influir fortament en els resultats de la sensibilitat dels menors per part dels seus progenitors. |
Enginyeria | La nanobiotecnologia és la branca de la nanotecnologia amb aplicacions o usos en la biologia i la bioquímica. La nanobiotecnologia sovint estudia elements existent en la natura per tal de fabricar nous dispositius.El terme bionanotecnologia sovint s'usa de forma intercanviable amb la nanobiotecnologia, encara que a vegades es fa una distinció entre els dos. Si els dos es distingeixen, la nanobiotecnologia normalment es refereix a l'ús de la nanotecnologia per seguir els objectius de la biotecnologia, mentre la bionanotecnologia es pot referir a qualsevol solapament entre biologia i nanotecnologia, incloent l'ús de les biomolècules com a part de o com una inspiració per a dispositius nanotecnològics.La nanobiotecnologia sovint es fa servir per descriure el solapament d'activitats multidisciplinàries associades amb biosensors - particularment on la fotònica, química, biologia, biofísica nanomedicina i enginyeria convergeixen. Els mesuraments en biologia fent servir per exemple tècniques d'ona guiada com la interferometria polaritzada dual són altres exemples. Un exemple de recerques nanobiotecnologies són els que impliquen les nanosferes cobertes amb polímers fluorescents. Aquestes nanosferes podrien ser introduïdes en el cos humà per trobar i eliminar metabolits associats amb tumors i altres problemes de salut. |
Telecomunicacions | Advanced Mobile Telephone System (AMTS) o Sistema Telefònic Mòbil Avançat és un sistema 0G de comunicacions ràdio que va ser utilitzat al Japó durant els anys 90 en sistemes portàtils de ràdio. L'AMTS va ser el successor natural del HCMTS i les seves aplicacions comercials operaven a la banda de 900 MHz. |
Dansa | El claqué és una dansa originària dels Estats Units consistent en l'accentuació rítmica d'una peça musical bàsicament picant de peus a terra amb unes normes i gramàtica determinades. Els claquetistes han de dur claquetes de ferro a la sola de les sabates, una al taló i l'altra a la zona dels dits i el coixí dels dits, i el terra ha de ser de fusta. L'objectiu primordial del claqué és musical perquè fa d'instrument de percussió, i no se'n pot dir claqué si no sonen totes les notes que han de sonar. El català ha pres històricament aquest mot del francès claquer, d'origen onomatopeic, que vol dir donar un cop fort com ara el que se sent quan hom tanca una porta de sobte. S'empra també el nom en anglès tap dance, o simplement tap, que significa donar un cop sec. |
Arqueologia | La cultura de Verasan (en francès culture de Véraza) és el nom d'una cultura material específica d'un grup d'assentaments prehistòrics que van viure entre 3000 i 2200 aC. (al final del neolític i el calcolític) a Catalunya i al Llenguadoc, al voltant del riu de Verasan (i de l'actual municipi de Verasan al departament de l'Aude). |
Telecomunicacions | Un terminal IP és un dispositiu que permet realitzar una comunicació viauna xarxa IP, sia mitjançant xarxa d'àrea local o a través d'Internet. Generalment un terminal IP en el context de la telefonia IP, ja que es fa, servor per a comunicar paquets de dades en els quals es transporta veu o vídeo (Veu per IP VoIP). |
Esoterisme | Carl August von Eschenmayer (Neuenburg, Wurtemberg, 4 de juliol de 1768 - Kirchheim unter Teck, 17 de novembre de 1852), va ser un metge, filòsof i ocultista alemany. El pensament d'Eschenmayer i el de Schelling difereixen fonamentalment pel que fa al coneixement de l'absolut. Eschenmayer creia que, per assolir la veritat, la filosofia necessita el complement del que ell anomenava «no- filosofia », una mena d'il·luminació mística mitjançant la qual s'obtenia una fe en Déu que no podia arribar pel sol esforç intel·lectual. Eschenmayer va traslladar la seva tendència al misticisme a les seves investigacions físiques, el que el va conduir a desenvolupar un profund interès en els fenòmens del denominat magnetisme animal. Al final, va arribar a convertir-se en un devot creient en la possessió demoníaca i espiritual, els seus últims escrits estan intensament impregnats de sobrenaturalisme. |
Estris | Una formatgera o fanzella és un motlle que es fa servir per a elaborar el formatge. Les formatgeres són, en general, rodones i tenen forats en el fons i en les parets per a permetre l'escolament del serigot que deixa el formatge quan es fa. El material de què es fan les formatgeres és prou variable, puix que se'n poden trobar algunes fetes d'argila cuita, de metàl·liques (d'acer galvanitzat o fulla de llanda), de plàstic, de fusta o de vim. En tots els casos sempre tenen un cert nombre de forats. Les formes també poden variar essent quadrades, rodones o cilíndriques. |
Objectes astronòmics | Gliese 317 (GJ 317 / LHS 2037) és un estel de magnitud aparent +12 situat a 29,9 anys llum en la constel·lació de Brúixola. A data de 2007 es coneix l'existència de dos exoplanetes orbitant al voltant d'aquest estel. Gliese 317 és una nana vermella de tipus espectral M3.5V, amb una massa de 0,24 masses solars i una lluminositat equivalent a l'1% de la solar. Pel seu color B-V, Gliese 317 és sorprenentment tènue, trobant-se aproximadament 1,8 magnituds per sota de la seqüència principal. La seva ubicació en el diagrama de Hertzsprung-Russell suggereix que pot ser un estel subnan molt pobre en metalls. No obstant això, diversos estudis suggereixen que GJ 317 té una metal·licitat similar a la solar ([Fe/H] = −0,23 ± 0,2) un valor molt més alt que l'esperat per la seva posició en el diagrama H-R. Possibles errors en la paral·laxi o en la mesura de la magnitud poden ser els responsables de la discrepància. |
Cronometria | L'escapament denominat internacionalment "verge-foliot" es designa en català "escapament d'agulla i esperit".El foliot és un tipus d'escapament de rellotge inventat entre els anys 1300 i 1400, alguns autors indiquen que va poder ser l'any 1285 quan es va inventar el primer foliot. El nom prové etimològicament del francès: " Faire le fou ": estar boig , o donar voltes com un boig, es denominava afectuosament "boget". Està caracteritzat per tenir unescapament (en anglès:Verge Escapement) perpendicular a l'eix de gir principal del rellotge, sobre aquest hi ha una roda dentada que és moguda per dos pesos penjant d'una politja (els pesos solen ser pedres elegides apropiadament pel seu pes), aquesta roda empeny 2 paletes fixades a una vareta que fa moure una barra horitzontal oscil·lant, en forma de creu, en direcció oposada. Com que no disposa de regulador la precisió d'aquest rellotge no era gaire bona, arribant a perdre més o menys mitja hora al dia en el millor dels casos. El foliot va aconseguir majors precisions al segle 17. a causa de la introducció del pèndol. |
Història | Vegeu també: Transmissió (medicina) La globalització, a partir del fluxe d'informació, béns, capital i persones, i sense distinció de fronteres polítiques i geogràfiques, permet que les malalties infeccioses s'estenguin ràpidament arreu del món. Alhora facilita alleujar factors com la fam i la pobresa, que són determinants de la salut global. La propagació de malalties a gran escala geogràfica ha augmentat al llarg de la història. Les primeres malalties que es van estendre des d'Àsia fins a Europa van ser la pesta bubònica, la grip de diversos tipus, i altres infeccions similars.En l'era actual de la globalització, el món és més interdependent que en cap altre moment. El transport eficaç i econòmic ha deixat pocs llocs inaccessibles i, l'increment del comerç mundial de productes agrícoles ha posat en contacte cada cop més persones amb malalties animals que posteriorment han saltat les barreres d'espècies: les zoonosis.La globalització es va intensificar durant l'Era de l'exploració, però feia temps que s'havien establert rutes comercials entre Àsia i Europa, a través de les quals també es transmetien malalties. L'augment dels viatges entre territoris ha ajudat a estendre malalties a societats indígenes que no hi havien estat mai exposades. Quan una població autòctona està infectada per una nova malaltia, que no ha desenvolupat anticossos a través de generacions d'exposició prèvia, la nova malaltia acostuma a impactar amb força a la població. Aquest tipus de transmissió es fa palès especialment en les malalties infeccioses emergents.L'Etiologia, la branca moderna de la ciència que tracta les causes de malalties infeccioses, reconeix cinc modes principals de transmissió de malalties: transmissió aèria, a l'aigua, a la sang, per contacte directe o sexual i a través de vectors (insectes o altres animals que transporten agents patògens d'una espècie a l'altra). A mesura que els humans començaven a viatjar per rutes marítimes i terrestres, es posaven en contacte poblacions que abans havien estat aïllades, es va poder establir com les malalties s'havien propagat pels cinc modes de transmissió. Recentment s'ha concretat un terme per l'estudi de la interrelació entre malalties vegetals, animals i humanes. El 1964, l'epidemiòleg Calvin Schwabe el va establir amb el nom de One Health (Una sola salut). |
Geografia | Aquests són els 35 parcs nacionals de Finlàndia. Tots ells estan manejats per la Metsähallitus amb l'excepció del Parc Nacional de Koli el qual està manejat per l'Institut d'Investigació Forestal de Finlàndia. Els parcs nacionals cobreixen una àrea total de 8,150 km². Un total d'1.4 milions de persones van visitar els parcs l'any 2005. |
Antropologia | L'Antropologia ontològica és un corrent teòric i metodològic de l'antropologia que defèn que la recerca antropològica s'ocupe del món a què es refereix una cultura i no el "com". Malgrat que es divideix en dos corrents, aquestes tenen prou característiques en comú per definir un moviment.Es va anar gestant des de la dècada de 1990 fins que va es va consolidar al 2013 a la reunió anual d'American Anthropological Association. Els autors fundadors són Philippe Descola i Eduardo Viveiros de Castro. Aquest interès destacat ha sigut anomenat per alguns com el "gir ontològic". Els autors posteriors als fundadors que destaquen són Martin Holbraad, Morten Pedersen i Rane Willerslev. |
Epidèmies | La pandèmia de grip A (H1N1), la qual va tenir lloc el 2009, va arribar a l'Uruguai el 27 de maig de 2009. Els primers casos causats per aquesta pandèmia van ser dues persones: un home adult i un menor d'edat que recentment havien tornat de l'Argentina. D'aquesta manera, Uruguai es va convertir en el 18è país en reportar casos de grip A al continent americà. El dia 27 de maig es van reportar dos casos confirmats del viruse a la ciutat de Montevideo. Les autoritats van recomanar seguir les mesures preventives necessàries. El 6 de juny, el nombre de casos confirmats a l'Uruguai havien augmentat a 22. El dia 8 de juny es van tancar dos col·legis privats a Montevideo per a evitar la infecció dels estudiants. Per al dia 11 de juny, la xifra dels afectats per la grip A a l'Uruguai ascendia als 36 casos. A partir del 12 de juny, el Ministeri de Salut Pública va dir que no donaria xifres de malalts per la grip A "cas a cas", argumentant que ja no corresponia donar xifres d'afectats, atès que la malaltia ja hi era en fase pandèmica. Fins aquell moment, hi havien 15.000 casos sospitosos, 550 casos confirmats, i 33 morts.La primera mort confirmada a l'Uruguai a causa de la nova grip es va reportar el 29 de juny a Montevideo. El 13 de juliol es confirmen altres 2 morts, arribant a un total d'11 víctimes per la nova grip i 3.056 casos confirmats al país fins aquell moment. |
Enginyeria | Es denomina nau industrial o edifici industrial a tota construcció destinada a albergar la producció i/o magatzem de béns de naturalesa industrial. Aquests edificis donen aixopluc a les persones i màquines que participen de l'activitat econòmica que es desenvolupa en el seu interior, protegint-los de les inclemències atmosfèriques, i generant les condicions adequades per al treball. La quantitat i varietat d'activitats econòmiques que pot albergar una nau industrial és innombrable, presentant cadascuna d'elles una sèrie de requeriments que l'edifici industrial ha de satisfer. Cadascun d'aquests requeriments pot condicionar l'projecte d'una nau industrial, i això ha donat lloc al fet que al llarg dels anys s'hagin desenvolupat un gran nombre de solucions constructives. Les naus industrials són edificis eminentment funcionals, diàfans, amb llums considerables, orientats a facilitar la producció i totes les activitats relacionades amb la mateixa: treball dels operaris, transport intern, sortida i entrada de mercaderies, etcètera. |
Geografia | Nandanvan és una prada a l'encreuament entre les glaceres de Gangotri i Chaturangi al districte d'Uttarkashi, Uttarakhand (Índia) al parc nacional de Gangotri. És conegut per ser un lloc ideal per la meditació. És el campament que serveix com a camp base per a les caminades als cims Bhagirathi. |
Jocs | Les piques és un joc de cartes amb moltes variants que es juga amb una baralla francesa i quatre persones (dues parelles enfrontades). Abans de començar a jugar, s'acorda la puntuació a què cal arribar per guanyar. Es reparteixen totes les cartes. Cada jugador aposta quantes mans creu que s'emportarà. En el seu torn, cada jugador tira una carta, seguint el pal de qui ha començat. Guanya la mà la carta més alta, excepte les piques, que són el triomf o trumfo (d'aquí el nom del joc) i valen més que qualsevol altra. Al final de la partida se sumen les mans aconseguides per cada parella. Si coincideixen amb l'aposta, es guanyen aquells punts multiplicats per deu (si s'havia dit de fer 5 mans, 50 punts), si no s'hi arriba es perd el nombre de punts apostats multiplicats per deu. Si es passa de molt l'aposta, es perden punts (per incentivar el risc en les apostes). Una excepció és que un jugador pot apostar 0 mans, si les aconsegueix té 50 o 100 punts (depenent de la variant del joc) a més de les mans aconseguides per la parella. Si aconsegueix alguna mà havent apostat 0, perd aquests 50 o 100 punts. El joc combina l'estratègia (s'han de calcular quines cartes tenen els altres i decidir bé l'aposta inicial) amb la sort. Viccionari |
Biblioteconomia | Un anell de sinònims és un conjunt de paraules o frases que es consideren equivalents per representar un concepte o tema. La seva principal finalitat és la recuperació d'informació.Les expressions incloses en un d'aquests anells pot ser que no siguin sinònims en el llenguatge natural, però es consideren com a tals per a la cerca d'informació.) L'equivalència pot estendre's a més als descriptores de diferents vocabularis controlats per facilitar la interoperabilitat semàntica. Es pot utilitzar per a això la classEquivalence de OWL(Ontology Web Language) o les etiquetes equivalents de SKOS (Simple Knowledge Organization System). |
Jocs | El cub de butxaca (també conegut com a Minicub, Mini Rubik o Cub de gel) és l'equivalent d'un cub de Rubik però de dimensions 2x2x2. Encara que mecànicament és més complex que el Cub de Rubik, la seva resolució és molt més senzilla, donat que és anàloga a reordenar únicament els vèrtexs d'un cub de Rubik estàndard 3x3x3. El mètode de resolució més comú per a principiants suposa avançar capa per capa, de manera semblant a como es fa en molts algoritmes per al cub de 3x3x3. Alguns mètodes populars entre cubistes "de velocitat" són els d'Ortega i Guimond, que orienten les dues capes (del cub de 2x2x2) separadament i després permuten fins a ajuntar-ho tot. |
Història | Retoc en arqueologia és un procediment d'acabat dels estris de pedra per adaptar-los a una funció específica. |
Informàtica | Gustav Tauschek (* 29. abril de 1899 a Viena ; † 14 Febrer de 1945 a Zuric ) va ser un pioner austríac de la tecnologia de la informació i va desenvolupar nombroses millores per a les màquines de càlcul basades en targetes perforades de l'època de 1922 a 1945. Els seus invents inclouen el que ara és l'històric sistema d'emmagatzematge de tambors. |
Pedagogia | Un trastorn generalitzat del desenvolupament no especificat (en anglès, pervasive developmental disorder not otherwise specified, PDD-NOS) és un dels quatre trastorns de l'espectre autista (TEA) i també un dels cinc trastorns classificats com un trastorn generalitzat del desenvolupament (PDD).Segons el DSM-IV, el PDD-NOS és un diagnòstic que s'utilitza per «deteriorament greu i general en el desenvolupament d'una interacció social recíproca o habilitats de comunicació verbal i no verbal, o quan hi ha comportaments, interessos i activitats estereotipades, però no es compleixen criteris per a un PDD específic» o per a diversos altres trastorns.El PDD-NOS es denomina sovint autisme atípic, perquè no es compleixen els criteris per al trastorn autista, per exemple a causa de l'edat tardana d'inici, la simptomatologia atípica o la simptomatologia per sota el llindar, o tot això. Tot i que PDD-NOS es considera més suau que l'autisme típic, això no sempre és cert. Si bé algunes característiques poden ser més lleus, altres poden ser més greus. |
Física | L'hiperespai és una forma d'espai que té quatre o més dimensions. El terme apareix tant en geometria, com en la descripció informal de certes teories físiques. |
Telecomunicacions | DCF77 és un senyal horari d'ona llarga i una estació de ràdio de freqüència patró. Els seus emissors primari i de suport estan situats a Mainflingen, aproximadament a 25 km al sud-est de Frankfurt, Alemanya. És operat per T-Systems Mitjana Broadcast , una subsidiària de German Telekom, per benefici del Physikalische-Technische Bundesanstalt, el laboratori nacional de física d'Alemanya. DCF77 porta donant servei com a estació de freqüència patró des de 1959, la informació de data i hora es va afegir el 1973. El senyal portador de 77.5 kHz es genera a partir de rellotges atòmics enllaçats amb els rellotges mestres alemanys en Braunschweig. La forta emissió de 50 kW es pot rebre en gran part del territori europeu, arribant fins a 2000 km de distància de Frankfurt. L'emissió transporta un senyal de dades d'1 bit/s codificada en amplada de pols i modulada en amplitud. El mateix senyal de dades està modulat en fase sobre l'ona portadora utilitzant una seqüència pseudoaleatòria de 511 bits de mida (modulació d'Espectre eixamplat per seqüència directa). Les dades transmeses que es repeteixen cada minut són: L'hora i data actuals; Un bit d'alarma d'un segon intercalar; Un bit de l'horari d'estiu; Un bit d'identificació de l'emissor (primari o de suport); Diversos bits de paritat.Des de 2003, 14 bits anteriorment sense ús del codi horari s'estan utilitzant per a senyals d'emergència de Defensa civil. Aquest encara és un servei experimental, que té per objecte ser el substitut de la xarxa alemanya de Sirenes de defensa civil. El prefix radiofònic representa: D = Deutschland (Alemanya), C = senyal d'ona llarga, F = Frankfurt, 77 = freqüència: 77.5 kHz. Es transmet tres vegades cada hora a Codi morse. Els radiorellotges han estat molt populars a Europa des del final dels 80 i la majoria fa servir el senyal DCF77 per ajustar l'hora automàticament. |
Ciències ambientals | Vanessa Nakate (Kampala, 1996) és una activista mediambiental ugandesa.Va créixer a Kampala, i va iniciar el seu activisme el desembre de 2018 després d'haver estat preocupada per les temperatures inusualment altes al seu país. Es va graduar amb una administració empresarial en màrqueting a la Makerere University Business School. |
Conflictes | La Intervenció Militar contra L'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant, es refereix al conflicte existent a Iraq i Síria que enfronta a Al-Daix, i a militants sunites lleials a l'antiga dictadura de l'Ex-President Saddam Hussein contra els Exèrcits de Siria, Iraq, el Kurdistan Iraquià, i una Coalició Internacional liderada pels Estats Units, l'Iran, el Regne Unit, França i Turquia i altres països. La guerra contra Al-Daix es refereix al conflicte que té lloc des del 5 de juny del 2014, quan Al-Daix, també conegut com a Estat Islàmic de l'Irak i el Llevant, juntament amb militants sunnites lleials a l'antiga dictadura baasista secular de Saddam Hussein i amb el suport de les tribus anti-governamentals, van llançar una ofensiva contra els exèrcits de l'Iraq i de Síria. Les forces de l'Estat Islàmic de l'Irak i el Llevant, van començar atacant la ciutat de Samarra aquell mateix dia, i es van apoderar de Mossul la nit del 9 de juny, i de Tikrit el dia 11. A finals d'aquell mes, les Forces Armades Iraquianes havien perdut el control de tota la seva frontera occidental amb el Regne de Jordània i amb Síria. El 29 de juny, l'Estat Islàmic de l'Irak i el Llevant va declarar un califat que incloïa territoris de Síria i de l'Iraq. Abu Bakr al-Baghdadí, líder del grup, va ser declarat «Califa i líder de tots els musulmans» . El mes d'agost de l'any 2014, una coalició internacional va llançar una ofensiva a la regió, anomenada Determinació Inherent, aquesta operació va ser liderada pels Estats Units, per tal de sumar-se a l'esforç dels exèrcits sirià i iraquià per fer front a la insurgència gihadista. A mesura que les forces de seguretat iraquianes es retiraven cap al sud, les forces del Govern Regional del Kurdistan van omplir el buit, i van ocupar part dels territoris disputats entre l'Iraq i el Kurdistan, incloent el centre petrolier de Kirkuk. Els observadors internacionals van interpretar la mobilització kurda com l'últim senyal de la «creixent anarquia» a l'Irak. El Primer ministre de l'Iraq, Nuri al-Maliki, volia declarar l'estat d'emergència nacional el dia 10 de juny, després de l'atac insurgent a Mossul. Malgrat la crisi de seguretat, el Consell de Representants de l'Iraq no va permetre a Maliki declarar l'estat d'emergència. Molts parlamentaris sunnites i kurds van boicotejar la sessió perquè s'oposaven a un increment dels poders del Primer ministre. Síria va decidir intervenir en la guerra amb suport aeri, i diversos mitjans van afirmar que la Guàrdia Revolucionària Iraniana, sota el comandament del general Qasem Soleimani, va participar en el conflicte, cosa que el govern iranià havia negat. El 8 d'agost de 2014, a petició urgent de l'Iraq i amb l'argument de Barack Hussein Obama que els Estats Units no podia romandre indiferent al conflicte, el país nord-americà va decidir intervenir en la guerra que l'Iraq estava duent a terme contra l'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant, per tal de defensar a les minories cristianes i yazidites que estaven sent massacrades pels gihadistes, a més de protegir les instal·lacions, i als militars nord-americans situats en aquell país. Per això, els Estats Units van decidir bombardejar posicions dels terroristes, limitant-se a realitzar només atacs aeris. Més tard, Barack Obama va expressar el seu desig de crear una coalició internacional amb l'objecte d'acabar amb els gihadistes, que està recolzada i conformada per trenta països i recolzada per les Nacions Unides. El 14 de desembre de 2014, Nahla Al-Hababi, la representant de la província de Nínive al Parlament iraquià, ha informat que els Estats Units havien lliurat intencionalment armes a l'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant. D'altra banda, són diversos els analistes polítics que creuen que els Estats Units van ajudar a crear l'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant, per tal d'acabar amb el Govern del president sirià Baixar al-Àssad. |
Ecologia | La genètica ecològica és l'estudi de la genètica en el context de les interaccions entre organismes i entre els organismes i el medi que els envolta. Mentre que la genètica molecular estudia l'estructura i el funcionament dels gens a nivell molecualr, la genètica ecològica (i el camp relacionat de la genètica de poblacions) estudia l'evolució fenotípica en poblacions naturals d'organismes. La investigació en aquest camp es fa sobre trets amb importància ecològica – és a dir, trets relacionats amb l'aptitud, que afecten la supervivència i la reproducció (per exemple, temps de floriment, resistència a la sequera, índex de masculinitat…) d'un organisme. Els estudis se solen dur a terme amb insectes i altres organismes amb període de generació curt, és a dir, que evolucionen ràpidament. |
Pseudociència | Michel Montignac (Angulema, 1944 - Annemasse, 22 d'agost de 2010) va ser el creador, a principis de la dècada de 1980, de la dieta per aprimar-se anomenada Mètode Montignac. Michel Montignac va ser un nen amb obesitat; també el seu pare era obès. Després de fer estudis de ciències polítiques i especialitzar-se en ciències humanes a la universitat de Burdeus, va treballar a la indústria farmacèutica. El 1986 fundà l'editorial Artulen, on publicà els seus més de 20 llibres. Ideà una dieta per aprimar-se consistent no en reduir les quantitats ingerides sinó a evitar determinats tipus d'aliments, Els fonaments científics de la seva dieta d'aprimament, i en concret la seva tesi sobre que els glúcids, no són intercanviables i l'efecte sobre la glucèmia van ser posats en dubte per la majoria de la comunitat científica. |
Biotecnologia | Els aptàmers (del llatí aptus - encaixar, i el grec meros - part) són oligonucleòtids (petits fragments d'àcids nucleics) o pèptids (petits fragments de proteïna) que s'uneixen a una molècula diana específica. Es solen obtenir mitjançant la selecció a partir de grans col·leccions de seqüències aleatòries, si bé també existeixen aptàmers naturals en els anomenats riboswitches. Poden ser emprats tant en recerca bàsica com per a aplicacions clíniques com a fàrmacs macromoleculars. Els aptàmers poden ser combinats amb ribozims per autofragmentar-se en presència de la molècula diana. Aquestes molècules compostes tenen aplicacions industrials, clíniques i de recerca addicionals. Els aptàmers poden classificar-se en: Aptàmers de DNA, RNA o XNA. Consisteixen en cadenes d'oligonucleòtids generalment curtes. Aptàmers peptídics. Consisteixen en un domini peptídic variable curt, unit pels dos extrems a un scaffold proteic. |
Ecologia | L'extinció del Devonià superior és una de les cinc grans extincions de la història de la Terra. Una gran extinció tingué lloc al límit que marca l'inici de l'última part del període Devonià, l'estatge faunístic Famennià, fa uns 364 milions d'anys. Gairebé tots els peixos àgnats fòssils desaparegueren sobtadament. Un segon pols fort tancà el període Devonià. |
Informàtica | S'anomena maquinari lliure, maquinari de codi obert, electrònica lliure o màquines lliuresals dispositius de maquinari les especificacions dels quals i diagrames esquemàtics són d'accés públic, ja sigui sota algun tipus de pagament o de franc. La filosofia del programari lliure (les idees sobre la llibertat del coneixement) és aplicable a la del maquinari lliure. S'ha de recordar en tot moment que lliure no és sinònim de gratis. El maquinari lliure forma parteix de la cultura lliure. L'impuls per al desenvolupament del maquinari lliure va ser iniciat el 2001 amb el Challenge to Silicon Valley publicat per Kofi Annan.Com que la naturalesa del maquinari és diferent de la del programari, i pel fet que el concepte de maquinari lliure és relativament nou, encara no ha sorgit una definició exacta del maquinari lliure. Atès que aquest maquinari està associats a costos variables directes, cap definició de programari lliure és directament aplicable sense modificació. En canvi, el terme 'maquinari lliure' s'ha usat principalment per reflectir l'ús del 'programari lliure' amb el maquinari i el llançament lliure de la informació pel que fa al maquinari, sovint incloent el llançament dels diagrames esquemàtics, dissenys, mides i altra informació sobre del maquinari. De tota manera, inclou el disseny del maquinari i la distribució dels elements en la targeta mare. Amb l'auge dels dispositius de lògica programable reconfigurables, el compartir els dissenys lògics és també una pràctica de maquinari lliure. En comptes de compartir els diagrames esquemàtics, el codi HDL és compartit. Això difereix del programari lliure. Les descripcions HDL són usades comunament per instal·lar sistemes SoC en FPGA o directament en dissenys ASIC. Els mòduls HDL, quan es distribueixen, són anomenats semiconductor intellectual property cores , o nuclis IP. Existeixen moltes comunitats que treballen en el disseny, desenvolupament i proves de maquinari lliure, i que a més brinden suport. Algunes d'elles són Open Collector, OpenCores i el Projecte gEDA. |
Antropologia | La genètica de l'evolució humana és la disciplina que estudia les diferències en els genomes humans, el camí evolutiu que hi conduí i el seu impacte actual. Les diferències en el genoma de diferents persones tenen repercussions antropològiques, mèdiques i forenses. La informació adquirida mitjançant estudis genètics pot il·luminar aspectes clau de l'evolució humana. Segons un estudi publicat el 2006, el llinatge d'Homo sapiens ha perdut 86 gens des de la seva divergència amb el ximpanzé. |
Psicologia | Hipertímia prové del grec hyper que significa per sobre, més enllà i de la paraula thymos que significa ment. Trastorn de l'ànim caracteritzat per un excés en l'activitat acompanyada habitualment de certa eufòria. Afectivitat excessiva. Hiperfrènia, exaltació. La persona se sent alegre, optimista, satisfeta de si mateixa i de l'entorn. Aquest sentiment no va unit, normalment, a situacions reals que ho justifiquin, però encara en casos justificats hi ha una desproporció clarament anormal entre la situació i la intensitat del sentiment.Cristòfor Colom i Bill Clinton serien alguns dels pacients cèlebres que van patir o pateixen aquesta patologia. |
Aeronàutica | El Microsoft Flight Simulator X (conegut per la comunitat de Flight Simulator simplement com a FSX) és un videojoc d'ordinador en el qual es pot fer la simulació d'avions, helicòpters i planejadors viatjant per tots els territoris del planeta. És la següent versió del Microsoft Flight Simulator, la d'abans d'aquesta era Flight Simulator 2004. Aquesta nova versió inclou un motor de gràfics que és compatible amb Direct3D 10 i Windows Vista. |
Filosofia | L'hermenèutica (del grec ἑρμηνευτικὴ τέχνη, 'art d'explicar, traduir o interpretar') és l'art d'interpretar texts, especialment el d'interpretar els texts sagrats. La necessitat d'una disciplina hermenèutica ve donada per l'ambigüitat i la complexitat del llenguatge natural, que freqüentment condueixen a interpretacions diferents, o fins i tot contràries, en relació amb el significat d'un text. L'hermenèutica intenta desxifrar el significat darrere les paraules i, amb això, intenta l'exegesi de la raó mateixa sobre el significat. En filosofia, particularment en la de Hans-Georg Gadamer, es considera que l'hermenèutica és la "teoria de la veritat i el mètode que expressa la universalització del fenomen interpretatiu des de la concreta i personal historicitat". Per a Mario Bunge, és la interpretació de texts en la teologia, la filologia i la crítica literària i, en la filosofia, és la "doctrina idealista segons la qual els fets socials i potser també els naturals són símbols o texts que s'han d'interpretar en lloc de descriure's i explicar-se objectivament". |
Sociologia | El suïcidi al Japó s'ha convertit en un tema soci-nacional important. Japó té una taxa de suïcidi alta en comparació d'altres països i que va ser de les més altes del món, i el govern japonès va informar de la taxa per a l'any 2006 com el novè més alt del món; però el nombre de suïcidis ha estat disminuint i, entre 2013 i 2016, ha estat per sota de 30,000 durant tres anys consecutius. En 2014, 70 persones japoneses es van suïcidar per dia, i la gran majoria eren homes. Per 2016, les taxes de suïcidi havien aconseguit un mínim de 22 anys de 21.764, és a dir, els homes van disminuir en 1.664 a 15.017 i les dones van disminuir en 597 a 6.747. El 71 % dels suïcidis al Japó van ser provocats per homes, i és la principal causa de mort en els homes de 20 a 44 anys. Factors en el suïcidi inclouen la desocupació (a causa de la recessió econòmica en la dècada de 1990), la depressió, i les pressions socials. En 2007, l'Agència Nacional de Policia va revisar la classificació dels motius de suïcidi en una divisió de 50 motius amb fins a tres raons que figuren per a cada suïcidi. En la cultura japonesa hi ha una llarga història de suïcidi honorable, com el suïcidi ritual dels Samurais per evitar ser capturat, volar en un avió cap a l'enemic durant la Segona Guerra Mundial (ataqui kamikaze), o la càrrega contra l'enemic sense por per evitar avergonyir a la seva família. Va haver-hi un ràpid augment dels suïcidis des de la dècada de 1990. Per exemple, en 1998 un increment del 34,7 % respecte a l'any anterior. Això va fer reaccionar al govern japonès incrementant el finançament per al tractament de les causes de suïcidi i per a aquells que es recuperen de suïcidis fallits. A pesar que ha reduït considerablement la taxa de suïcidis en els últims anys, encara està entre els països amb major quantitat de suïcidis del món. |
Jocs | La fal·làcia del jugador (també anomenada fal·làcia de Montecarlo o fal·làcia de l'apostador) és una fal·làcia lògica per la qual es creu erròniament que en les activitats aleatòries, com els jocs d'atzar, els successos passats afecten als futurs. Sol incloure alguna de les següents idees, que sorgeixen de forma quotidiana en raonaments sobre probabilitat: Un succés aleatori té més probabilitat d'ocórrer quan no ha ocorregut durant un cert període o si no ha ocorregut recentment Un succés aleatori té menys probabilitat d'ocórrer quan ja ha ocorregut durant un cert període o si ja ha ocorregut recentmentDe forma sintètica, les probabilitats que alguna cosa succeeixi la pròxima vegada, no estan relacionades amb el que va succeir en el passat, particularment en els jocs d'atzar. Aquesta idea se sol resumir amb la frase "Els daus (o la moneda) no tenen memòria", ja que la seva naturalesa és la mateixa, independentment del nombre de tirades i de resultats previs. |
Conflictes | Els fets de Casas Viejas fou un episodi catalitzador de la caiguda del govern de Manuel Azaña, encara que posteriorment tornaria a ocupar la presidència del govern el 1936. L'11 de gener de 1933 va tenir lloc en la localitat gaditana que actualment es diu Benalup-Casas Viejas una revolta protagonitzada per un grup d'anarquistes de la CNT, que va decidir fer la revolució pel seu propi compte i implantar el comunisme llibertari, destituint l'alcalde i intentant prendre la caserna de la guàrdia civil, on es trobaven un sergent i tres homes. Van ferir de mort el sergent i un dels homes. Immediatament, assabentat el govern, va enviar forces de la guàrdia civil i de la guàrdia d'assalt, que van entrar a trets al poble, van incendiar la casa on s'havien refugiat alguns dels dirigents de la insurrecció, entre ells el conegut com a Seisdedos, que va morir en l'incendi amb la seva filla, i després van procedir, a afusellar als sospitosos d'haver intervingut en els fets. Coneguts els fets en la resta d'Espanya, es va produir un gran escàndol periodístic i parlamentari. Per 170 vots a favor i 130 en contra, les Corts aprovaren la creació d'una comissió d'investigació sobre els esdeveniments el 24 de febrer. La comissió, la formaven Manuel Muñoz Martínez, Joan Puig i Ferreter, Gabriel Franco, Poza Jonquera, Fernando González Ungla, Luis Jiménez de Asúa, Miguel García Bravo-Ferrer, Lara, Botella i Casanueva. El 15 de març, la comissió elabora un informe definitiu en el qual reconeix l'existència dels afusellaments. No obstant això, el govern guanya una moció de confiança el 24 de març per 210 vots contra 1. Nogensmenys, aquest fet va fer perdre molta popularitat al gabinet d'Azaña i, a la llarga, seria una de les causes de la seva caiguda en les eleccions de novembre de 1933. El periòdic de la CNT va descriure els fets com: "Va ser una ràtzia de mercenaris de la legió en un aduar rifeny". El juliol de 1934, 26 camperols de Casas Viejas van ser jutjats pels delictes de possessió d'armes de guerra i execució d'actes contra les forces armades. Deu en foren absolts i, dels restants, 1 és condemnat a 6 anys de presó, 4 a 5 anys, 2 a 3 anys, 6 a 2 anys i 3 a 1 any. |
Esoterisme | Mary Oneida Toups (Meridian (Mississipí), 25 d'abril de 1928 – Nova Orleans, 1981) fou una ocultista estatunidenca. Com a fundadora i summa sacerdotessa de l'Ordre Religiosa de la Bruixeria, era coneguda com a "la Reina Bruixa de Nova Orleans". La seva ordre fou el primer aquelarre convertit en organització religiosa a l'estat de Louisiana. El 1975 publicà un manual d'ocultisme titulat Magick High and Low. |
Geologia | Les coves de Škocjan (eslovè Škocjanske Jame; italià: Gruta de Sant Canziano; alemany: Hohler von Sant Kanzian) és un sistema de coves de pedra calcària al Kras (Karst) a la regió sud-oest d'Eslovènia, que conté dolines que es va enfonsar, amb uns cinc quilòmetres de passatges subterranis, coves més de 200 m de profunditat i moltes cascades. Aquest és un dels llocs més coneguts en el món per a l'estudi dels fenòmens càrstics (pedra calcària). Les Coves de Škocjan han estat a la llista de la UNESCO del Patrimoni de la Humanitat des de 1986. |
Informàtica | Orbot és un projecte de servidor intermediari de programari lliure per proporcionar anonimat a Internet als usuaris del sistema operatiu Android. Actua com una instància de la xarxa Tor en aquests dispositius i permet l'encaminament del trànsit des del navegador web d'un dispositiu, client de correu electrònic, programa de mapes, etcètera, a través de la xarxa Tor, proporcionant l'anonimat a l'usuari.Aquesta eina s'utilitza per mantenir les comunicacions dels usuaris anònimes i ocultes de governs i tercers que puguin estar supervisant el seu trànsit a Internet. |
Filosofia | Les paraules i les coses és una obra de Michel Foucault publicada el 1966 i corresponent a la primera etapa del seu pensament, la denominada arqueològica, on es pregunta per l'origen i la història dels conceptes de la cultura. En aquest llibre analitza sobretot la idea d'episteme, entesa com a coneixement i les seves possibilitats, i com ha anat variant des dels temps moderns. Per la seva influència en el camp de les humanitats ha estat considerat un dels 100 llibres del segle de Le Monde. |
Informàtica | HyperTalk és un llenguatge de programació procedural d'alt nivell, creat el 1987 per Dan Winkler i utilitzat conjuntament amb el programa d'hipermèdia HyperCard d'Apple Computer, creat per Bill Atkinson. El públic destinatari principal de HyperTalk va ser de programadors iniciants, per tant, els programadors HyperTalk van ser anomenats en general com a autors, i el procés d'escriure programes s'anomenava «scripting». Les escriptures de HyperTalk són bastant similars a l'anglès escrit, i utilitzen una estructura lògica semblant al llenguatge de programació Pascal.El llenguatge no és sensible a majúscules i minúscules i al principi va ser interpretat, però des de HyperCard 2.x es va «compilar virtualment». És compatible amb les estructures de control bàsiques de les llenguatges procedurals: repeat for/while/until, if/then/else, així com trucades de «handlers» de funció i missatge (un handler és una subrutina, un handler de missatges és un procediment). Els tipus de dades són transparents per a l'usuari, la conversió es realitza de forma transparent en segon pla entre les tires de caràcters i els números. No hi ha classes o estructures de dades en el sentit tradicional; el seu lloc va ser pres per cadenes literals especials, o més bé «llistes» d'«elements» delimitats per comes (en les versions posteriors la propietat d'«itemDelimiter» permet escollir un caràcter arbitrari). |
Geografia | La via Podiensis o camí de Le Puy és una de les rutes del camí de Sant Jaume. Comença a França, de Lo Puèi de Velai fins a Roncesvalls (passant per Caors, Espalion i Donibane Garazi), i d'allà continua fins a Sant Jaume de Compostel·la. De l'altre costat, des de Puy-en-Velay, hi ha una altra branca del camí de Sant Jaume que l'uneix fins a Ginebra i que es diu via Gebennensis. La suma de les vies Podiensis i Gebennensis formen un sender de gran recorregut, el GR 65. |
Matemàtiques | Una involució és una aplicació f : A → A {\displaystyle f:A\rightarrow A} tal que és igual a la seva pròpia inversa, i per tant dues aplicacions successives de la funció equivalen a la funció identitat: ( f ∘ f ) ( x ) = f ( f ( x ) ) = f 2 ( x ) = I d ( x ) = x {\displaystyle (f\circ f)(x)=f(f(x))=f^{2}(x)=Id(x)=x} , on x ∈ A {\displaystyle x\in A} . El concepte és extensible a lleis de composició binàries. Sigui ( C , ∗ ) {\displaystyle (C,*)} un grupoide o magma unitari, amb l'element neutre denotat per e. Direm que un element x : C {\displaystyle x:C} és involutiu si x ∗ x = e {\displaystyle x*x=e} . La llei de composició interna ∗ : C × C → C {\displaystyle *:C\times C\rightarrow C} és involutiva per l'esquerra si té un únic element neutre per l'esquerra i tots els elements de C són involutius: ∃ 1 e : C ∙ ∀ x : C ∙ ( e ∗ x = x ) ∧ ( x ∗ x = e ) {\displaystyle \exists _{1}e:C\bullet \forall x:C\bullet (e*x=x)\land (x*x=e)} . De forma similar definim una llei involutiva per la dreta: ∃ 1 e : C ∙ ∀ x : C ∙ ( x ∗ e = x ) ∧ ( x ∗ x = e ) {\displaystyle \exists _{1}e:C\bullet \forall x:C\bullet (x*e=x)\land (x*x=e)} . Una operació és simplement involutiva si és involutiva per la dreta i per l'esquerra, és a dir, que el seu element neutre és una unitat bilateral. De forma equivalent, podem dir que una llei és involutiva (per l'esquerra, per la dreta o bilateral), si i només si, és unitària (per l'esquerra, per la dreta o bilateral, respectivament) i devolutiva, i l'element neutre és igual a l'element devolutiu. |
Jocs | La baralla de cartes xinesa (xinès tradicional: 紙牌; xinès simplificat: 纸牌; pinyin: zhǐpái) van ser molt probablement inventada a la Xina durant la dinastia Song del Sud (1127-1279). Sens dubte existien en la dinastia Yuan mongola (1271-1368).Els xinesos fan servir la paraula pái (牌), que significa «placa», per referir-se tant a les cartes i a les rajoles. Moltes fonts antigues són ambigües perquè no es refereixen específicament al pái paper (naip) o al pái òssi (rajola). En termes de joc, no hi ha diferència; es poden fer servir per amagar les cares als altres jugadors amb reversos idèntics. Els jocs de cartes són exemples de jocs d'informació imperfecta, el contrari que els escacs o el go. Michael Dummet atribueix als xinesos la invenció dels jocs d'atzar amb cartes, els pals i el joc de cartes amb basa. Aviat, d'aquest joc amb cartes van aparèixer moltes variants de jocs amb cartes. Durant la dinastia Qing (1644-1912), van aparèixer els primers jocs de cartes amb combinació . Cap al final de la dinastia, la gran majoria dels jocs tradicionals de cartes xineses eren d'extracció i descart. Les cartes xineses han proliferat al sud-est d'Àsia pels immigrants xinesos. També es coneixen a Mongòlia i el Japó. La direcció d'operacions i el joc és en sentit antihorari. |
Arquitectura | L'àblaq (de l'àrab أبلق, «de dos colors», «blanc i negre») és un estil arquitectònic en què s'alternen o fluctuen files de pedra clara i fosca. Registres històrics situen l'aparició d'aquest tipus de tècnica en maçoneria a la part meridional de Síria. S'associa, com a terme àrab, especialment a la decoració arquitectònica araboislàmica. El primer ús del terme àblaq del qual es té constància pertany a les reparacions de la Gran Mesquita de Damasc el 1109, però la tècnica ja es feia servir molt abans. |
Biotecnologia | El vaccí contra el papil·lomavirus humà (vacuna del VPH) o vacuna contra el papil·lomavirus humà és un vacuna que evita la infecció amb certs tipus de papil·lomavirus humans associats amb el desenvolupament de càncer cervical, berrugues genitals, i altres càncers menys comuns (p. ex. el càncer anal o de gola, vulvar, vaginal,penià). Avui en dia s'han comercialitzat dos vaccins: Gardasil ™ i Cervarix™. Ambdues protegeixen contra els dos tipus de VPH que provoquen càncer cervical, i altres càncers genitals; Gardasil també protegeix contra dos dels tipus de VPH que provoquen berrugues genitals.Gardasil™ resulta efectiu per a la prevenció de la infecció per VPH en homes.Les autoritats de salut pública d'Austràlia, el Canadà, els Estats Units i diversos països d'Europa recomanen que la vaccinació de dones joves contra VPH a causa d'infecció alta es consideri a escala mundial, per tal de reduir el nombre de tractaments dolorosos i costosos per a displàsia cervical, que és provocada pel VPH, i l'objectiu d'evitar berrugues genitals i càncer cervical. A escala mundial, el VPH és la malaltia de transmissió sexual més comuna en adults. Per exemple, més d'un 80% de dones estatunidenques haurà contret com a mínim una infecció per VPH abans dels 50 anys. Encara que la majoria de les dones infectades amb VPH genital no tenen complicacions a causa de la infecció pel VPH, Anualment hi ha a nivell mundial aproximadament 470.000 nous casos de càncer cervical que ocasionen 233.000 morts. Al voltant d'un vuitanta per cent de morts de càncer cervical ocorren en països pobres. Als Estats Units, gran part dels aproximadament 11.000 càncers cervicals diagnosticats anualment es donen en dones que mai no havien realitzat un frotis de Papanicolau (Pap smear), o no l'havien realitzat en els darrers cinc anys abans del diagnòstic.Atès que el vaccí només cobreix alguns tipus de VPH d'alt risc alt, els experts encara recomanen el cribratge mitjançant frotis del cèrvix uterí de forma regular fins i tot després de la vaccinació. |
Sociologia | Final Exit: The Practicalities of Self-Deliverance and Assisted Suicide for the Dying (Sortida final: Aspecte pràctic de la mort per autoalliberament i suïcidi assistit), és un llibre escrit pel periodista Derek Humphry, publicat el 1991.Humphry, fundador de la Societat Hemlock de Califòrnia i expresident de la Federació Mundial de Societats pel Dret a Morir, va escriure el llibre com un manual per a malalts en fase terminal que desitgen posar fi a la seva vida. Final Exit tracta diversos aspectes sobre el planejament de l'"autoalliberament" i els problemes i preocupacions que aquest presenta, des de la seguretat de la decisió, passant per l'acurada protecció davant de qualsevol persona que pugui rescatar la persona durant l'execució del suïcidi, fins als preparatius legals i financers. El treball, però, s'enfoca sobretot en els avantatges i inconvenients de diversos mètodes de suïcidi. L'obra va resultar polèmica, no tan sols a causa del debat sobre l'eutanàsia, sinó també perquè la informació que conté el llibre pot ser usada per qualsevol persona, no només per pacients amb malalties en fase terminal.L'any 2000 es va publicar un suplement al llibre, amb un nou capítol sobre un mètode que requereix l'ús d'heli, com una alternativa sense necessitat de drogues controlades per prescripció mèdica. |
Filosofia | Emil Cioran (pronunciació en romanés, AFI: [eˈmil t͡ʃjoˈran], Răşinari, 8 d'abril del 1911 - París, 20 de juny del 1995) fou un escriptor i filòsof romanés radicat a França, on també era conegut com a Emil Michel Cioran. La major part de les seues obres es publicà en francès. |
Ecologia | La selva plujosa de Vanuatu és una ecoregió que inclou les illes de Vanuatu, i també les illes Santa Cruz de les veïnes illes Salomó. És part de l'ecozona australàsia que inclou la veïna Nova Caledònia i Salomó com també Austràlia, Nova Guinea, i Nova Zelanda. Els boscos de Vanuatu són de planifolis tropicals i subtropicals. Hi ha unes 15 espècies endèmiques d'aus i diverses de mamífers. |
Objectes astronòmics | Gamma Piscium (γ Psc / 6 Piscium / HD 219615) és el segon estel més brillant de la constel·lació dels Peixos, després de Kullat Nunu (η Piscium), amb magnitud aparent +3,70. No té nom propi habitual, però en l'astronomia xinesa, al costat de Fum al Samakah (β Piscium), θ Piscium, ι Piscium i ω Piscium, formava Peih Leih, «el llampec». S'hi troba a 131 anys llum de distància del sistema solar. Gamma Piscium és un gegant groc-taronja de tipus espectral G9III —de vegades classificada com a K0— la temperatura superficial del qual és de 4.833 K. Amb una lluminositat 61 vegades major que la del Sol i un radi equivalent a 11 radis solars, és menys gran i lluminosa que altres gegants similars i més coneguts tals com Capella (α Aurigae), Vindemiatrix (ε Virginis) o Ain (ε Tauri). La seva massa és un 70% major que la massa solar i té una edat de 1.600 milions d'anys.Potser la característica més notable de Gamma Piscium siga la velocitat a la qual es desplaça. Movent-se a més de tres quarts de segon d'arc per any, li correspon una velocitat real de 145 km/s, unes set vegades major que la major part dels estels locals. Això és indicatiu que Gamma Piscium és una visitant provinent d'una altra part de la galàxia, fora del fi disc que forma la Via Làctia on s'hi troba el Sol. Prova d'això és la seva baixa metal·licitat ([Fe/H] = -0,62), una quarta part de la solar, característica d'aquest tipus d'estels. |
Química | Una substància és hidròfoba (del grec υδρο, hydro = aigua, i Φόϐος, phobos = por) quan té com a propietat física la de ser repel·lida per una massa d'aigua. Les molècules hidròfobes tendeixen a ser no polars i per tant prefereixen solvents neutres o no polars. Les molècules hidrofòbiques en aigua sovint s'agrupen juntes formant micelis similars als dels fongs. L'aigua en superfícies hidrofòbiques mostren un alt angle de contacte. Exemples de molècules hidrofòbiques són, entre altres, els alcans, els olis i els greixos. Els materials hidròfobs es fan servir per treure oli i altres greixos, el control de vessaments de greixos i els processos de la separació química per treure compostos no polar de compostos polars. Hidrofòbic s'usa alternativament a lipofílic (que li agrada el greix), tanmateix els dos termes no són sinònims. Mentre que les substàncies hidrofòbiques són normalment lipofíliques, hi ha excepcions com les silicones i els fluorocarbonis. |
Art | Opus sectile és una tècnica del mosaic romà, de la qual hi ha poques mostres en l'art medieval (cosmatesc) i es recupera en l'edat moderna (intarsium, pedra dura).Els materials, de diferent naturalesa (nacre, vidre), però habitualment pedres de colors, com el marbre, es tallen en peces de molt poca grossor, la forma de la qual es determina per la forma a representar, combinant-se amb les altres per omplir l'espai (tessel·lació), o amb criteris geomètrics (abstractes) o figuratius. A diferència de l'opus tessellatum (la tècnica habitual del mosaic), les peces no són petites i de forma homogènia, sinó relativament grans i de diferents formes. Altres tècniques artístiques semblants, però amb altres materials i característiques, són la marqueteria i el damasquinat. |
Nàutica | Un caïc (del francès caïque, i aquest del turc kayɩk) podia ser un esquif destinat al servei de les galeres o una barca molt lleugera que s'usava en els mars de Llevant. |
Geologia | La gruta de Jeita (àrab: مغارة جعيتا, maḡārat Jaʿītā) és un complex de dues coves de pedra calcària càrstica, separades però alhora connectades, totalitzant una longitud d'aproximadamt 9 km. Les coves queden en la vall de Nahr al-Kalb, en la localitat de Jeita, a 18 km al nord de la capital libanesa, Beirut. Encara que habitada en la prehistòria, la caverna inferior només va ser descoberta el 1836 pel britànic William McLure Thomson i només pot ser visitada en petites embarcacions, doncs està inundada pels canals d'un riu subterrani que abasteix d'aigua potable més d'un milió de libanesos. El 1958, espeleòlegs libanesos van descobrir les galeries superiors, 60 m per sobre de la caverna inferior. Aquestes van ser connectades amb un túnel d'accés i es van habilitar passos per a que els visitants hi puguin accedir. En la part alta d'aquesta caverna té una de les majors estalactites del món, que alhora és composta per una sèrie de divisions que tenen pics d'aproximadament 120 metres d'altura.A més de ser un símbol nacional del Líban i una destinació turística per excel·lència, la cova de Jeita té un paper social, econòmic i cultural important. Va ser finalista en el concurs de les Set meravelles naturals del món, que es van escollir per votació popular l'any 2011. |
Sociologia | El desenvolupament humà, en un sentit genèric, és l'adquisició de part dels individus, comunitats i institucions, de la capacitat de participar efectivament en la construcció d'una civilització mundial que és pròspera tant en un sentit material com espiritualment; també és molt important dir que el desenvolupament humà, és part integral perquè l'un com individu assoleixi un coneixement més profund de si mateix, és a dir, no tant de forma externa, si no ja més íntima amb un mateix . L'ésser humà es troba en un constant canvi, no només pel que fa als avenços tecnològics de la qual cosa estem al corrent, sinó també en tot el que fa referència al desenvolupament d'individu en si mateix com a persona. És per això que el concepte de desenvolupament humà s'ha anat allunyant progressivament de l'esfera de l'economia per incorporar altres aspectes igualment rellevants per a la vida, com la cultura, que també va ser redefinint el seu paper enfront del desenvolupament. També es pot dir que el desenvolupament humà implica satisfer les necessitats identificades per Abraham Maslow en l'anomenada Piràmide de Maslow. |
Ecologia | El comensalisme en biologia és una simbiosi o una associació entre dues espècies en la qual el donant proporciona un avantatge al comensal, sense caràcter obligatori. Per al donant no és avantatjosa ni perjudicial, sinó indiferent. L'avantatge pot ser nutritiu, protectiu o d'allotjament o una combinació d'aquests. Hi ha una relació establerta entre dos organismes on un organisme se'n beneficia i l'altre no n'és afectat. Se'n distingeixen tres modalitats: comensalisme simple (o tròfic), comensalisme ecològic i comensalisme mixt (o trofoecològic).En el comensalisme tròfic un segon animal aprofita les restes d'un primer, com en el cas dels necròfags (voltors, peixos pilot,… per exemple) que es mengen les restes que el primer deixa. En el comensalisme ecològic el comensal obté protecció, transport o allotjament. En aquest darrer cas es parla també d'inquilinisme. Un exemple de comensalisme mixt o trofoecològic es produeix entre l'anèl·lid Nereilepas fucata i el bernat ermità Pagurus bernardus. La paraula prové del neollatí commensalis, «qui comparteix la taula, comensal». Es distingeix d'altres tipus d'associació: mutualisme (on els dos organismes en surten beneficiats), competició (quan els dos organismes en surten perjudicats), i parasitisme (un organisme se'n beneficia i l'altre en resulta damnificat). No sempre és clar si es poden qualificar de comensalisme o de mutualisme les relacions entre la flora intestinal i l'espècie humana. Per a alguns biòlegs, ideològicament no és probable que qualsevol relació entre organismes sigui completament neutra per a cadascuna de les parts, i les relacions que s'identifiquen com a comensals són possiblement del tipus del mutualisme o el parasitisme, però d'una manera subtil que no s'ha identificat. Per exemple les plantes, epífites són «pirates nutricionals» que intercepten substàncies nutrients que en un altre cas anirien a parar a la planta hoste. Si en una planta hi ha un gran nombre d'epífites es poden trencar les branques o fer ombra excessiva i disminuir la fotosíntesi de l'hoste. Una cosa similar passa amb els àcars forètics sobre altres insectes sense aparentment fer-los cap mal. En animals domesticats l'assumpte és més vague com pot ser, per exemple, les relacions dels humans amb les vaques i els seus productes. Es considera comensalisme que l'animal mori de mort natural, si no es pot considerar parasitisme. |
Aeronàutica | El creuer és una fase de vol a nivell que es dona després que una aeronau ascendeixi a una altitud fixa i abans que comenci a descendir. És normalment la fase majoritària d'un vol. El creuer pot incloure canvis en l'orientació (direcció de l'aeronau) a velocitat i altitud constants. Per la majoria d'aeronaus de passatgers, la fase de creuer consumeix la major part del combustible de l'aeronau, Això alleugereix l'aeronau i eleva l'altitud òptima pel consum de combustible. Per raons de control del trànsit aeri normalment és necessari que l'aeronau es mantingui en un nivell de vol preestablert. En vols de llarga durada, el pilot pot demanar a l'ATC d'ascendir d'un nivell de vol a un altre. Aquesta maniobra s'anomena «ascens esglaonat». Normalment, les aeronaus comercials o de passatgers són dissenyades per tenir les prestacions òptimes amb la velocitat creuer o en les velocitats característiques. Els motors de combustió tenen un nivell d'eficiència òptim en consum de combustible i potència de sortida. Generalment, els motors de pistons són més eficaços entre la velocitat en ralentí i el 25% del regulador.A part de les aeronaus, altres factors que afecten l'altitud òptima de creuer són la càrrega, el centre de gravetat, la temperatura de l'aire, la humitat, i la velocitat. Aquesta altitud és normalment on es compensen les màximes velocitats horitzontals, l'augment en la potència de l'arrossegament, i la disminució en l'empenyiment del motor i l'eficiència a altes altituds. Valors típics de velocitats de creuer per un vol comercial de llarga durada van dels 475 als 500 nusos (878–926 km/h; 546–575 mph). |
Matemàtiques | En matemàtiques la matriu de Cartan és un terme amb tres significats. El nom fa referència al matemàtic francès Élie Cartan. Les matrius de Cartan en el context de l'àlgebra van ser inicialment investigades per Wilhelm Killing, mentre Cartan ho va fer amb la forma Killing. La matriu de Cartan d'un punt de referència arrel dóna els valors de l'emparellament bilineal en les co-arrels simples. < o , o > : ″ X x Y − > R {\displaystyle <o,o>:''XxY->R} |
Jocs | Super Street Fighter IV (スーパーストリートファイター IV, , Sūpā Sutorīto Faitā Fō?) és un videojoc de lluita produït per Capcom. És una versió actualitzada de Street Fighter IV i s'ha dit que marcarà el final definitiu de la quarta entrega de la saga Street Fighter. Després d'haver estat considerada com una actualització massa gran per ser comercialitzat com contingut descarregable, el joc es va convertir en un títol independent, però amb un preu inferior al d'un joc complet. Va ser comercialitzat el 27 d'abril del 2010 en Amèrica, el 28 d'abril del 2010 en el Japó, i el 30 d'abril del 2010 en Europa. Super Street Fighter IV es diu que serà comercialitzada en la 3DS de Nintendo amb funcionalitat 3D. El joc va acabar sortint amb la consola. |
Teologia | El Regne de Déu és dins vostre (en rus previ a la reforma: Царство Божіе внутри васъ; en rus posterior a la reforma: Царство Божие внутри вас) escrit per Lev Tolstoi. És un tractat filosòfic anarquista cristià, el llibre es va publicar per primera vegada a Alemanya el 1894 després de ser prohibit al seu país natal, Rússia. És la culminació de 30 anys de pensament de Tolstoi, i planteja una nova organització de la societat basada en una interpretació del cristianisme centrada en l'amor universal. El Regne de Déu és dins vostre és un text clau per als defensors tolstoians de la no-violència, de la resistència no-violenta i del moviment anarquista cristià. |
Arqueologia | El Museu de Belles Arts de Dijon (Musée des beaux-arts de Dijon) es troba instal·lat a l'antic Palau dels ducs de Borgonya i en la part oriental del palau dels estats. Aquest conjunt arquitectònic, testimoni essencial de l'art i la història de Borgonya, va ser en principi, des de 1364, la casa dels ducs de Borgonya, des de Felip II de Borgonya a Carles I de Borgonya. Va ser Felip el Bo qui va fer construir el cos de la casa principal, dominat per l'alta torre que porta el seu nom, i les cuines ducals, obra mestra de l'arquitectura civil gòtica, situades a la cort de Bar. El 1477, quan Lluís XI de França uneix Borgonya al regne de França, la casa ducal esdevé casa del rei. El palau dels estats de Borgonya va ser construït a finals del segle xvii a partir d'un projecte de Jules Hardouin-Mansart, amb afegits i modificacions el segle següent. |
Química | Zeltia (abreviat ZEL per a la seva identificació en la Borsa de valors) és un grup d'empreses químico-farmacèutiques i de biotecnologia d'origen espanyol compost per les empreses biofarmacèutiques PharmaMar (antitumorals d'origen marí), Sylentis (fàrmacs basats en silenciament gènic - RNAi), Zelnova (insecticides, ambientadors), Xylazel (productes de protecció de la fusta) i Genomica (anàlisi molecular). El grup Zeltia cotitza en borsa i aposta per la I + D com l'eix de la seva activitat. |
Esoterisme | En les pràctiques ocultistes, els Arcans Majors són els trumfos d'una baralla de tarot. Normalment, hi ha 22 cartes d’aquest tipus en un paquet estàndard de 78 cartes, de les quals se'n numeren 21. Abans del segle XVII, els trumfos eren simplement un coll més de la baralla de cartes que es feia servir per jugar. Les seves imatges podien tenir importància a nivell al·legòric i cultural, però més enllà d'això, tenien poca importància mística o màgica. Quan les baralles s’utilitzen per a jugar, aquest coll serveix com a trumfos permanents i es distingeixen de les cartes restants, els colls d'oros, bastos, copes i espases, que els ocultistes coneixen com a Arcans Menors.Els termes "Arcà Major" i "Arcà Menor" s'utilitzen en la seva aplicació ocultista o endevinatòria del tarot i s'originen amb Jean-Baptiste Pitois (1811-1877), sota el pseudònim Paul Christian.Michael Dummett escriu que els arcans majors tenien, inicialment, un significat al·legòric o esotèric simple i senzill, originat principalment a l'entorn elitista de les corts italianes del segle XV (època en què es va inventar aquest joc). La importància ocultista va començar a emergir al segle xviii quan Antoine Court de Gébelin, un clergue suís i francmaçó, va publicar Le Monde Primitif. La construcció del significat ocult i endevinatori del tarot, i dels Arcans Majors i Menors, s'aixecaria sobre aquesta base. Per exemple, Court de Gébelin defensava la importància egipcia, cabalística i divina dels trumfos del tarot; Etteilla va crear un mètode d’endevinació mitjançant les cartes del tarot; Éliphas Lévi va treballar per separar-se de la pretesa naturalesa egípcia del tarot endevinatori, portant-lo de nou al tarot de Marsella, creant una correspondència cabalística "tortuosa" i, fins i tot, va suggerir que els Arcans Majors representessin etapes de la vida. El marquès Stanislas de Guaita va establir els Arcans Majors com una seqüència iniciàtica que s'hauria d'utilitzar per establir un camí d'ascensió i evolució espiritual. Finalment, Sallie Nichols, psicòloga jungiana, va parlar del profund significat psicològic i arquetípic del tarot, fins i tot codificant tot el procés d’individuació jungiana en els seus trumfos. Aquestes diverses interpretacions dels Arcans Majors es van desenvolupar per etapes, i totes continuen exercint una influència significativa en les explicacions dels professionals sobre els Arcans Majors fins als nostres dies. |
Art | L'art comestible és un corrent d'art efímer dintre de l'art en l'ús dels aliments, que va aparèixer dins del moviment artístic del nou realisme a la dècada de 1960. L'art comestible no era una producció d'objectes, però alguns existeixen a través d'una nova edició de la seva realització, com la que es va organitzar per a la galeria Jeu de Paume a París l'any 2002. Daniel Spoerri va ser el primer a utilitzar elements comestibles com a obra d'art. Els seus menjars-espectacle organitzats en galeries d'art com un restaurant efímer, presentaven els anomenats quadres-trampa on enganxava amb resina restes de menjar sobre unes taules de fusta, que certificava amb la inscripció:«dono fe que —per a qui té ulls per veure— és autèntica». Spoerri l'any 1968 va mostrar també a Düsseldorf els aspectes efímers d'aquest art i va utilitzar el menjar com a suport mural, on van participar d'altres artistes com Arman, André Thomkins i Dieter Roth, aquest últim va crear unes Salsitxes de literatura a base d'embotir als budells de les salsitxes, picat de llibres amb greix i espècies que es van conservar fins a la seva putrefacció. Es va organitzar per aquest mateix grup un Sopar caníbal amb la farsa de la creació d'una còpia humana —amb un motlle tret d'un cos humà— i pintat amb or comestible, proposant al dinar aliments ordinaris però amb una presentació emfasitzada amb aspectes caníbals, com el pa elaborat amb forma de peus, la pasta imitant dits de les mans amb salsa de tomàquet, orelles amb mantega, etc. Entre 1969 i 1973 Antoni Miralda i Dorothée Selz van presentar accions artístiques amb festes i menjars reals acolorits. Com a protesta contra la Guerra del Vietnam Miralda, va organitzar un Banquet patriòtic on les banderes comestibles van estar exposades fins a la putrefacció. |
Filologia | La polonització (en polonès polonizacja) és l'adquisició o imposició d'elements de la cultura de Polònia, en particular, l'idioma polonès, per poblacions no poloneses en territoris controlats per Polònia o sota la seva influència. |
Filosofia | Animal Liberation (en català: Alliberació Animal) és un llibre del filòsof australià Peter Singer, publicat el 1975. Si bé Singer no és la primera persona que aplica el concepte de posicionament moral davant els animals no humans (el mateix Singer diu que va escoltar el concepte per part d'un company d'estudis seu en comptes de ser originari en ell) el llibre és àmpliament considerat dins el moviment dels drets dels animals com un la fundació d'un establiment filosòfic de les seves idees. El mateix Singer ha rebutjat d'utilització del marc teòric dels drets quan es tracta d'animals humans i no humans: ell argumenta que els interessos dels animals han d'ésser considerats per la seva habilitat de sofrir i que la idea de drets no és necessària per a poder tenir-los en consideració. Introdueix i popularitza el terme especisme al llibre, que va ser originalment encunyat per Richard Ryder.L'argument central del llibre és l'expansió de la idea utilitarista que "el major bé pel major nombre" és l'única mesura del bé o el comportament ètic. Singer argumenta que no hi ha raó per no aplicar això a altres animals. Al llarg dels anys s'han fet moltes edicions del llibre, cadascuna més crònica del progrés del moviment d'alliberació animal. La majoria de les edicions contenen un prefaci. L'organització pels drets dels animals PETA (People for the Ethical Treatment of Animals) ha donat molt de suport a aquest llibre d'ençà a la seva fundació el 1980. |
Matemàtiques | L'Olimpíada Internacional de Matemàtiques (OIM) és una competició matemàtica anual, que consta de 6 problemes i 42 punts, dirigida a estudiants de secundària, i és la més antiga de les Olimpíades Internacionals de Ciències. La primera OIM se celebrà a Romania l'any 1959, i s'ha celebrat cada any excepte en 1980. Al voltant de 100 països hi envien delegacions de fins a 6 estudiants, més un capità, un vicecapità i observadors.El contingut de les proves va des de problemes d'addició extremadament difícils fins a àrees de les matemàtiques que no es tracten en l'ensenyament secundari i fins i tot tampoc en nivells universitaris, com per exemple geometria projectiva i complexa, equacions funcionals i teoria de nombres, que requereixen amplis coneixements de teoremes relacionats. El càlcul, encara que està permès en les solucions, no és necessari, ja que és un requisit que qualsevol persona que tingui una comprensió bàsica de matemàtiques ha de poder entendre els problemes, fins i tot si el desenvolupament de la solució requereix un coneixement més ampli. Aquells qui estan a favor d'aquest principi asseguren que això permet una major universalitat, i que crea un incentiu per tal de trobar solucions elegants als problemes. El procés de selecció varia segons el país, però sovint consisteix en un conjunt de proves que admeten cada cop menys estudiants a cada fase del procés. S'atorguen guardons al menor percentatge dels participants individuals. Oficialment no es reconeixen els equips: totes les puntuacions s'atorguen als participants individuals, però sovint es comparen, encara que de forma oficiosa, les puntuacions dels equips. Els participants han de tenir menys de vint anys, i no poden estar inscrits en cap institució d'ensenyament terciari (universitats, instituts de formació tècnica, escoles d'infermeria, laboratoris de recerca, centres d'excel·lència o centres d'educació a distància). Amb aquestes condicions, un estudiant pot participar qualsevol nombre de vegades en les OIM. |
Informàtica | El Format SAM,Sequence Alignment/Mapping Format, és un format delimitat per tabuladors que conté una capçalera i una secció d'alineaments de Seqüències d'ADN curtes com a resultat de programes com a BWA, Bowtie, GenMapper. |
Dret | Un ulema (de l'àrab علماء, ʿulamāʾ, sing. عالم, ʿālim, lit. ‘que sap’) és un doctor de la llei islàmica expert en qüestions jurídiques i teològiques.En àrab el mot «àlim» significava i significa ‘savi’, ‘aquell que sap’, ‘aquell que té l'ilm (el saber, la ciència)’, però en català ens ha arribat en l'accepció tècnica de ‘savi en dret’ (en ciència jurídica) i en plural. El fet que el mot s'hagi introduït a la llengua catalana —així com a la majoria de llengües europees— a partir del plural es deu al fet que, en l'islam clàssic, el conjunt dels savis en dret, els «ulamà», esdevingueren un estament privilegiat encarregat de salvaguardar l'ortodòxia (fos quina fos, en cada moment, aquesta ortodòxia) i, com que la seva importància provenia de la seva condició de casta o grup, més que no pas dels seus membres individuals, el nom s'introduí entre els islamòlegs a partir del plural. L'organització i poders dels ulemes com a grup i individualment han canviat al llarg del temps, al llarg de la geografia islàmica i segons la pertinença a una o altra branca o escola de l'islam. |
Ciència militar | El reclutament o allistament és la contractació per a llocs militars, és a dir, l'acte de les persones que sol·liciten, en general els adults de sexe masculí, per unir-se a un exèrcit voluntàriament. El reclutament involuntari es coneix com a servei militar obligatori. Fins i tot abans de l'era dels voluntaris-militars, el reclutament de voluntaris era un component important per tal de cobrir places militars, i en els països que han abolit el servei militar obligatori és l'únic mitjà. Per tal de facilitar aquest procés les forces armades han establert ordres de reclutament. El reclutament es pot considerar part de la ciència militar si s'analitza com a part de la història militar. L'adquisició de grans quantitats de forces en un període relativament curt de temps, especialment voluntàriament, a diferència de desenvolupament estable, és un fenomen freqüent en la història. Un exemple particular és la regeneració de la força militar del Partit Comunista de la Xina d'una força esgotada de 8000 arran de la Llarga Marxa el 1934 a 2,8 milions, prop del final de la Guerra Civil Xinesa catorze anys després. Recents estudis interculturals suggereixen que arreu del món, es poden usar les mateixes àmplies categories per a definir les apel·lacions de contractació. Inclouen la guerra, la motivació econòmica, l'educació, la família i els amics, la política i la identitat i els factors psicosocials. |
Jocs | Un joc de cartes és qualsevol tipus de joc que es juga amb cartes o naips, que són uns cartronets rectangulars, amb els vèrtexs arrodonits, tots iguals, amb dues cares, una d'elles és exactament igual en totes les cartes, de tal manera que quan es veuen per aquest costat són indistingibles per tal que els jugadors puguin amagar als companys de joc les cartes que tenen, en l'altra hi ha unes figures dibuixades. Aquestes figures són totes diferents (excepte els dos jòquers o comodins). Hi ha molts de tipus de jocs de cartes diferents, i hi ha jocs de taula que inclouen l'ús de cartes per al seu desenvolupament però no son específicament jocs de cartes. En alguns, anomenats jocs d'envit, les apostes són una part fonamental del joc. Amb el desenvolupament de la tecnologia, molts jocs de cartes tenen versions online, i n'hi ha jocs que únicament estan presents en l'entorn digital. Els jocs han d'incloure una certa quantitat d'aleatorietat i d'ocultació d'informació entre jugadors, i hi ha diferents maneres de resoldre un joc de cartes, amb la victòria absoluta d'un dels jugadors o un equip de jugadors, amb la derrota absoluta d'algun jugador o equip, per classificació mitjançant la puntuació en un nombre de jugades o temps determinat. |
Història | La dinastia d'Avís (en portuguès antic Aviz i modernament Avis) fou el llinatge reial que van governar el regne de Portugal des de 1385 fins a l'any 1580. L'any 1385, l'interregne provocat per la crisi de 1383 - 1385, per la qual s'acabà la dinastia Borgonya amb la mort de Ferran I de Portugal, comportà la lluita entre Beatriu de Portugal, filla de l'últim rei borgonyès del regne, i Joan de Portugal, Gran Mestre de l'Orde d'Avís, fill natural de Pere I de Portugal i germanastre de Ferran I. Els nobles portuguesos, veient la fi de la independència del regne si quedava en mans de Beatriu, a causa del seu matrimoni amb el rei Joan I de Castella, van oferir el tron a Joan de Portugal, que l'acceptà i aconseguí vèncer els castellans a la batalla d'Aljubarrota i destronar Beatriu el 1385. Els descendents del rei Joan I van seguir sent Grans Mestres de l'Orde d'Avís, tot i que sovint nomenaren delegats eclesiàstics perquè conduïssin l'orde. La dinastia d'Avís es va extingir amb la mort del rei Enric I de Portugal el 1580. Després d'un curt període de lluita per aconseguir el tron de Portugal, Felip II de Castella, de la dinastia Habsburg, aconseguí destronar el seu cosí Antoni I, fill natural del rei Enric I, i el regne de Portugal s'uní a la Monaquia Hispànica dels Àustries fins a l'any 1640. |
Ràdio | L'ona curta (OC, SW en anglès de short wave) és la banda de radiofreqüències compreses entre els 2.300 i els 29.900 kHz en la qual transmeten (entre altres) les emissores de ràdio internacionals i les estacions de radioaficionats per transmetre la seva programació al món. En aquestes freqüències les ones electromagnètiques, que es propaguen en línia recta, reboten a diferents altures (com més alta la freqüència a major altura) de la ionosfera el que permet que els senyals assoleixin punts llunyans i fins i tot donin la volta al Planeta. La ràdio d'ona curta és similar a les estacions d'ona mitjana local (AM) que es pot sentir normalment, només que el senyal d'ona curta viatja més distància i té esvaniments, coneguts com a fàdings, cosa que fa que tingui menys qualitat el so; això és produït per la ionosfera i fa que variï l'amplitud del senyal. Normalment s'utilitza l'AM (amplitud modulada) i la BLU o SSB (banda lateral única o single side band) tant superior com inferior. Malgrat el que es pensa, no es necessita una "super-ràdio" per sentir aquestes transmissions provinents de tot el món. Tot el que es necessita una ràdio normal que també pugui rebre la banda d'ona curta. Tals ràdios poden ser molt barates (des de 20 €). Per sentir transmissions Internacionals, pot usar simplement l'antena telescòpica que es troba en moltes ràdios de FM. Tanmateix, per a la recepció de transmissions internacionals més exòtiques s'ha de connectar un tros de cable o filferro simple a l'antena de la ràdio. Pot trobar-se molta informació sobre això en alguns programes en ona curta, en revistes com ShortWave Magazine (SWM), o sovint en els grups de notícies especialitzats, com «rec.radio.shortwave». Les bandes competeixen actualment amb la programació lliurada pel satèl·lit. A diversos països les emissions tradicionals en analògic (AM) s'estan substituint per emissions digitals en format DRM. |
Ètica | La neteja ètnica és un tipus de biopolítica, i duta a l'extrem es converteix en genocidi. Es pot definir com un intent coercitiu d'unificar ètnicament una regió o un estat, eliminant les persones objectiu d'una àrea geogràfica específica, sovint pertanyents a minories nacionals (grups ètnics, racials i ideològics), en l'intent de canviar la geografia ètnico-racial-religiosa d'aquesta àrea i bastir ràpidament un estat nació homogeni, sense el farragós i incert procès de modelar nacionalment als individus. Com que la neteja ètnica no té una definició formal als fòrums internacionals, no es pot distingir legalment del genocidi. Mentre que a l'Edat Mitjana i els primers temps moderns, les motivacions per a la neteja eren generalment religioses, la majoria de les neteges ètniques modernes han estat motivades per l'homogeneïtzació de la composició religioso-ètnica o racial dels estats. Normalment s'empra la deportació, la migració, la substitució forçada i l'assassinat, tot i que pot haver altres accions puntuals, com els pogroms. Com a aquests, la neteja ètnica normalment va acompanyada de la destrucció de gran part dels monuments històrics, cementiris, cases i altres bens culturals de la nació/ètnia objectiu.El terme prové de la traducció literal de la frase serbi-croata etničko čišćenje, que va entrar a la literatura política mundial als anys 90, arran dels genocidis que van tenir lloc durant el col·lapse de l'antiga Iugoslàvia, i ràpidament es va convertir en un dels termes més comuns utilitzats per descriure la violència contra els grups humans. Tanmateix, també s'ha proposat que tot i la terminologia moderna, la neteja ètnica ha succeït al llarg de la història. En poden ser exemples el desplaçament forçat dels assiris entre els segles IX i VII aC, la massacre i l'execució dels danesos que vivien a Anglaterra al segle X, l'expulsió dels jueus d'Espanya al segle xv i l'extermini dels indis americans per part d'immigrants i colonitzadors europeus blancs.Tot i que la conquesta de pràcticament totes les terres colonials per part dels europeus, com ara Mèxic, Austràlia i els Estats Units, va ser violenta, només unes poques van provocar una sagnant neteja ètnica. L'aparició de la "neteja ètnica moderna" va tenir lloc als segles XIX i XX en diverses regions, com els territoris dels antics imperis d'Europa central i oriental i Àsia occidental. Nombroses onades de neteja ètnica van canviar el mapa ètnic i religiós d'aquestes zones. La primera onada va començar durant la Primera Guerra Mundial i va acabar poc després. La segona onada va assolir el seu màxim just després de l'inici de la Segona Guerra Mundial i va acabar poc després del final de la guerra. La tercera onada va començar amb poca intensitat durant la Guerra Freda i va assolir el màxim després del final de la Guerra Freda. Aquests inclouen el genocidi d' armenis, assiris i grecs per part dels turcs otomans durant i després de la Primera Guerra Mundial, el genocidi dels jueus - conegut com l' Holocaust - per l' Alemanya nazi, l' expulsió de milions d' alemanys de Polònia, Txecoslovàquia i altres parts Sharqi es referia al final de la Segona Guerra Mundial i a la massacre de musulmans bosnians per part dels serbis de Bòsnia després del final de la Guerra Freda . Una comissió d'experts de l'ONU creada per investigar els esdeveniments a Bòsnia i Hercegovina el febrer de 1993 va descriure la neteja ètnica com un crim contra el dret internacional. Encara que el concepte de neteja ètnica s'entén avui dia, a diferència del genocidi, no està recollit en el dret internacional i està classificat com a part dels crims de crims de lesa humanitat i crims de guerra definits anteriorment |
Geografia | Ararat és una comunitat no incorporada en el Municipi Long Hill del Comtat Surry (Carolina del Nord). Ararat és situada sobre, i és anomenada així per, el riu Ararat. |
Estris | La màquina d'escriure és un aparell mecànic, electromecànic o electrònic amb un conjunt de tecles que en ser pressionades imprimeixen caràcters en un paper. A finals del segle xix i durant el segle xx la persona que operava la màquina d'escriure era anomenat mecanògraf. La màquina d'escriure té un teclat amb tecles per als diferents caràcters. El mètode pel qual s'imprimeix el paper consisteix que en estrènyer la tecla, una palanca de metall amb el tipus desitjat, colpeja el paper i s'hi interposa una cinta impregnada de tinta. El paper carbó permetia introduir diversos fulls de paper i per tant imprimir diverses còpies alhora. El canvi de línia es realitzava manualment, movent el carro de dreta a esquerra. En el mateix acte, es pressionava una palanca que ho feia girar permetent escriure la següent línia Des de finals del segle xix i durant bona part del xx, les màquines d'escriure van ser eines indispensables en les oficines comercials, així com per a molts escriptors professionals. Mark Twain és considerat el primer escriptor que va utilitzar la màquina d'escriure. No obstant això, en la dècada de 1980 els processadors de text en ordinadors personals van reemplaçar gairebé totalment a les màquines d'escriure. El 2006, les companyies que manufacturaven màquines d'escriure i els seus accessoris eren Smith-Corona, Olivetti, Adler-Royal, Olympia, Brother i Nakajima. Olivetti és l'única companyia occidental que fabrica màquines d'escriure mecàniques, perquè tots els models actuals són electrònics. |
Geologia | Megatsunami és un terme informal utilitzat per a designar aquells tsunamis les onades dels quals superen l'alçada de les d'un tsunami provocat per terratrèmols. Els megatsunamis poden arribar a alçades de centenars de metres, discórrer a més de 400 km/h pels oceans i a difèrència dels tsunamis que es trenquen a la costa, els megatsunamis poden trencar-se a desenes de km terra endins. El darrer megatsunami conegut va succeir a l'illa de Reunió, els anteriors van tenir lloc a les illes del Cap Verd i a Hawaii. Tots ells van passar en temps molt antics i no hi ha manera actualment de saber-ne les característiques concretes ni les conseqüències. Diversos estudis, per part de Simon Day i Steven Neal Ward, posen a l'illa La Palma de les Canàries com el lloc probable d'origen d'un nou megatsunami a causa del seu volcà Cumbre Vieja. |
Jocs | En l'àmbit dels videojocs, una versió internacional és una versió relocalitzada d'un videojoc prèviament llançat al seu territori nadiu que adopta característiques i continguts addicionals en els seus llançaments estrangers. Si bé el concepte de "versions internacionals" és pràcticament inexistent en els jocs d'Amèrica del Nord, Europa i Austràlia, és molt popular en els jocs japonesos, sent comú que els desenvolupadors atorguin característiques addicionals als jocs quan són exportats al mercat occidental. Alguns desenvolupadors, si no la majoria, s'acontenten amb simplement adaptar la versió estrangera a una versió nativa (fins i tot si l'única diferència és relativament superficial, com traduir els textos i les veus a un idioma local). |
Agricultura | Citrus australasica (en anglès: Australian Finger Lime, comercialment conegut com a caviar cítric) és una espècie de cítric. És un arbust espinós del sotabosc, o un arbret, que viu a la terra baixa dels boscos plujosos subtropicals i en els boscos secs a la part costanera de Queensland i Nova Gal·les del Sud, Austràlia. Els seus fruits són comestibles i tenen un potencial com a nou cultiu, fins i tot es comercialitzen per al públic en general en vivers italians.Aquesta planta fa 2-7 metres d'alt. les fulles són petites, 1-6 cm de llargada i 3-25 mm d'amplada, glabres, amb punta i crenades cap a l'àpex. Les flors són blanques amb pètals de 6-9 mm de llarg. El fruit és cilíndric de 4-8 cm de llarg, de vegades lleugerament corbat, es presenta en diversos colors incloent el rosa i el verd. |
Dret | Un lagman era l'encarregat de recitar, transmetre i aplicar les lleis entre les comunitats medievals a Escandinàvia. Un dels més famosos fou Snorri Sturluson. Actuava alhora com a jutge, advocat i secretari als plets locals de la zona sota la seva jurisdicció i havia de demostrar la seva vàlua recitant de memòria els codis tradicionals en assemblees formades per a l'ocasió. Inicialment qualsevol persona que pogués accedir a aquest coneixement podia ser un lagman, però posteriorment va ser un càrrec restringit a la noblesa. |
Gestió | The Adecco Group és una companyia de recursos humans amb seu a Zuric, Suïssa. El Grup Adecco dona treball a aproximadament 700.000 treballadors amb contractes temporals i compta amb més de 34.000 empleats propis (a jornada completa) i 5.200 oficines en més de 60 països i territoris al voltant del món. El Grup Adecco és l'empresa matriu d'un gran nombre de marques a nivell internacional, incloent Adecco, Modis, Spring Professional, Badenoch & Clark, Pontoon, General Assembly, Vettery, YOSS, Adia i Lee Hecht Harrison. Ofereix diversos serveis que inclouen personal temporal, col·locació permanent, transició professional, re-capacitació i desenvolupament de talent, així com externalizació i consultoria. Els mercats clau del Grup Adecco són França, Amèrica del Nord, Regne Unit i Irlanda, Japó, Alemanya, Àustria, Itàlia, Benelux, Països Nòrdics, Iberia, Austràlia, Nova Zelanda, Suïssa.A Espanya operen amb les marques del grup: Adecco, Spring Professional, Lee Hecht Harrison i Modis. |
Ciència militar | La Direcció general de Seguretat (DGS) va ser un organisme autònom espanyol depenent del Ministeri de Governació i responsable de la política d'Ordre públic en tot el territori nacional d'Espanya. Finalitzada la Guerra Civil Espanyola, l'organisme va incrementar el seu paper de control de l'ordre públic durant la Dictadura de Franco, convertint-se en un dels ressorts principals de la repressió franquista. En 1986 va augmentar la seva estructura orgànica al d'una secretaria d'estat, desapareixent com a tal. En l'actualitat, l'organisme oficial que continua les seves funcions és la Secretaria d'Estat de Seguretat. |
Televisió | Iron Chef és un programa de televisió japonès produït per FujiTV. El títol original és Ryōri no Tetsujin (料理の鉄人, Ryōri no Tetsujin?).El programa de televisió es va emetre per primera vegada el 10 d'octubre de 1993, dura una hora i mitja amb baralles preliminars entre els diversos xefs, després la batalla final. Després de 23 episodis, l'espectacle s'escurça a una hora eliminant les baralles preliminars. L'espectacle es va aturar el 24 de setembre de 1999. Durant l'any 2002 es realitzen programes especials. En total, es van emetre 300 capítols. El programa és bastant excèntric. Els comentaris de dos comentaristes habituals i d’un a dos convidats (que fan de jutge) permet als espectadors entendre millor el que passa a la cuina i entretenir-los mentre torna la calma. L’amfitrió és Takeshi Kaga, conegut al programa com Kaga Shusai (鹿賀 主宰, Kaga Shusai?) . Tamio Kageyama i Hideki Saijo van aparèixer amb freqüència com a jutges en aquesta sèrie de televisió. Akira Senju va compondre el revival d'Iron Chef del 2012. Toshiro Kandagawa va ser un xef japonès que hi va participar. Després del seu èxit al Japó, Iron Chef s’emet als Estats Units, al canal Food Network. Part de l'èxit estatunidenc ha vingut del doblatge que va donar a l'espectacle un estil semblant a les pel·lícules de kung fu dels anys 70. |
Ciències de la salut | La Hippiatrica , conegut també com a Hippiatrika o Corpus Hippiatricorum Graecorum (en grec : Ἱππιατρικά) és una recopilació produïda durant l'Imperi Romà d'Orient sobre textos grecs antics, principalment fragments, dedicats a la cura i curació del cavall. Els textos probablement van ser compilats al segle V o VI dC per un editor desconegut. Actualment, la recopilació es conserva en cinc revisions en 22 manuscrits (que contenen 25 còpies) que van entre els segles X al XVI dC. Entre els segles x i xiii es va confeccionar un resum Epítome de la Hippiatrica que serviria de font de la veterinària medieval. |
Enginyeria | Wallbox és una empresa emergent, d'origen català i ara establerta als Països Baixos, de disseny, fabricació i distribució de solucions de càrrega per a vehicles elèctrics d'ús residencial, semipúblic i públic. Amb nou oficines en tres continents, a mitjans del 2021 l'empresa havia venut més de 100.000 carregadors a un total de 67 països i preveia tancar l’any facturant 79 milions de dòlars.Wallbox fou fundada el 2015 a Barcelona per Enric Asunción i Eduard Castañeda inicialment sota el nom Wall Box Chargers ("carregadors de capsa de paret" en anglès). El 2017, Wallbox va guanyar la South Summit, una competició europea d'empreses emergents. Wallbox va quedar en el tercer lloc de la Copa Mundial d'Startups el maig 2018. L'octubre de 2019, Wallbox va crear Quàsar, el primer carregador bidireccional al món per al segment residencial. El Quàsar va ser nominat com el millor Consumer Electronics Show (CES) de gener 2020. El 2021, Wallbox va sortir per primer cop a la borsa de Nova-York després de l’acord fusió amb la companyia d'inversions estatunidenca Kensington Capital Acquisition, convertint-se en una startup "unicorn" (valorada en més de 1.000 milions de dòlars). |
Objectes astronòmics | HD 141569 és una estrella de seqüència tipus-B a aproximadament 320 anys llum, i se situa a la Constel·lació de la Balança. La primera estrella té dues companyes nanes roges que s'orbiten entre si en uns 9 segons d'arc. L'any 1999 es va descobrir un disc protoplanetari al voltant de l'estrella. S'ha especulat des llavors la possibilitat que s'estigui formant un planeta extrasolar al voltant del disc protoplanetari. HD 141569 té, aproximadament, 5 milions d'anys i la seva temperatura és de 10,500 K. |
Enginyeria | Semacode és una companyia de programari amb base a Waterloo, Ontàrio, Canadà. També és el nom comercial dels símbols llegibles per màquina ISO/IEC 16022, creats mitjançant la tecnologia Data Matrix, i que serveixen per codificar les URLs de les pàgines web d'Internet. Està dissenyat principalment per a ser utilitzat pels telèfons mòbils que disposin de càmera incorporada. De fet va ser un dels primers protocols a implementar aquest principi que permetia connectar fàcilment el món físic (amb l'etiqueta impresa) i el digital (com per exemple una pàgina web).Utilitzant el Semacode SDK software, es pot convertir un URL en una mena de codi de barres, semblant a uns mots encreuats, que s'anomena un "tag" o etiqueta. Els tags poden ser llegits ràpidament amb la càmera d'un telèfon mòbil i decodificats per obtenir una adreça d'Internet. Aleshores, es pot accedir a aquesta direcció mitjançant el navegador web del mòbil. El web de Semacode afirma que els tags de Semacode són un sistema obert i que la creació de tags no és de cap manera restringida, de forma que les eines de software SDK són gratuïtes per a ús no comercial. |
Psicologia | L'emplaçament de producte és la inclusió de productes i serveis comercials en obres cinematogràfiques o televisives a canvi de contraprestacions econòmiques o en espècies (p. ex.: una col·laboració en la promoció d'aquestes obres). Aquesta tècnica de comunicació comercial ha experimentat un gran increment d'ús en molt poc de temps, tant al món cinematogràfic com en l'àmbit de la publicitat i el màrqueting. Des de principis dels anys 90, a més a més, des de la investigació en publicitat i nous mitjans s'ha començat a prestar especial atenció a aquest fenomen, del qual no hi havia bibliografia fins fa uns anys. |
Telecomunicacions | CyberBunker era un proveïdor d' Internet localitzat als Països Baixos i Alemanya que, segons la seva pàgina web, allotjava "els serveis de qualsevol lloc web", a excepció de pornografia infantil i activitats relacionades amb el terrorisme. L'empresa va operar primer en un antic búnquer de l' OTAN a Holanda i, més tard en un altre búnquer anterior a Traben-Trarbach, Alemanya. Cyberbunker va actuar, entre d'altres, com a servidor per a The Pirate Bay o WikiLeaks. També ha estat acusat de donar servei a serveis de correu brossa, botnets, llocs de programari maliciós i enganys en línia. El març de l'any 2013 va rebre atenció mediàtica degut a que va rebre un atac de denegació de servei a gran escala, dut a terme per Spamhaus i el Departament de Defensa dels Estats Units.El setembre de l'any 2019, la policia alemanya va dur a terme una operació dins el seu búnquer de Traben-Trarbach i en va tancar l'activitat. |
Història | Joan Sala (?? — Valencià, 1349) fou el darrer cabdill del moviment senyorial conegut com la Unió de València contra Pere el Cerimoniós i cap dels unionistes després de la mort de Dalmau de Cruïlles. Sala morí a València després de ser arrossegat i penjat. |
Cultura popular | El signe @ és un símbol tipogràfic que va néixer per a representar una unitat de massa (l'arrova) i que ha acabat tenint altres usos, a la programació, a Internet (adreces de correu electrònic), etc. Al l'època medieval era utilitzada pels copistes per formar la preposició llatina ad ('fins a'), unint les lletres a i la d tancant la primera en un cercle; malgrat això, amb el temps, aquest símbol va deixar d'utilitzar-se excepte en l'àmbit anglosaxó, on es va acabar identificant amb la preposició at ('a'), i per aquest motiu al segle xix es va integrar als teclats en inventar-se la màquina d'escriure. Al començament del segle xx, a més, s'havia usat com a símbol de l'àrea en documents de matemàtiques i enginyeria. Modernament ha passat a representar, des de l'anglès, el símbol d'accés d'adreça d'Internet (en anglès, at). L'ús a la programació va començar l'any 1971 quan l'informàtic Raymond Tomlinson va necessitar algun símbol per a situar on es trobava un usuari, i va triar aquest perquè «segur que no formava part de cap nom propi». |
Arquitectura | Un gazebo és un pavelló de planta simètrica, generalment hexagonal o circular, que comunament es troba en els parcs, jardins, i en àrees públiques obertes. Els gazebo es troben aïllats, coberts i oberts per tots els costats; proporcionen ombra, un abric de característiques bàsiques, funció ornamental en un paisatge, i un lloc de descans. |
Astronomia | El triquetrum -del llatí tri ( "tres") i quetrum ( "cantonades") - era el nom medieval d'un antic instrument astronòmic descrit per Ptolemeu en el seu Almagest i que va emprar per a determinar l'altura de cossos celestes. Ptolemeu en diu "instrument paraláctic" i sembla que el va emprar per poder determinar la distància zenital i la paral·laxi de la Lluna. |
Humor | 4chan és un lloc web del tipus imageboard en anglès llançat l'1 d'octubre de 2003. Originalment els seus fòrums van ser utilitzats per publicar imatges i discutir sobre el manga i l'anime. Els seus usuaris generalment publiquen de manera anònima i el lloc web ha estat lligat a les subcultures i el ciberactivisme; el més rellevant és el Projecte Chanology. Els usuaris de 4chan han estat responsables de la creació i popularització de mems d'Internet com els lolcats, rickrolling, «Chocolate Rain», pedobear i molts altres. El seu fòrum de temàtica lliure, Random, és la seva característica més popular i destacada. Es coneix com a /b/ i les regles de publicació són mínimes. Gawker un cop fent broma va exclamar que «llegint /b/ se't fon el cervell».La comunitat i cultura Anonymous del lloc web sovint ha provocat l'atenció dels mitjans. El diari The Guardian va descriure a la comunitat de 4chan com a «llunàtica, juvenil... brillant, ridícula i alarmant». |
Objectes astronòmics | GW190521 (inicialment S190521g) era un senyal ondulatori gravitacional que resultà de la fusió de dos forats negres. Possiblement associat amb un flaix de llum; si aquesta associació és correcta, la fusió hauria ocorregut prop d'un tercer forat negre supermassiu. L'esdeveniment va ser observat pels detectors LIGO i Virgo el 21 de maig de 2019 a 03:02:29 UTC, i publicat el 2 de setembre de 2020. L'esdeveniment era 17 bilions d'anys llum lluny de Terra, dins d'una àrea de localització de 765 deg² cap a la constel·lació de la Cabellera de Berenice, la constel·lació dels Llebrers, o la constel·lació de Fènix.Amb unes masses solars (M☉) de 85 i 86 respectivament, els dos forats negres que comprenen aquesta fusió són les masses progenitores més grans observades fins al moment. El forat negre resultant va tenir una massa equivalent a 142 vegades la del Sol, fent que aquesta sigui la primera detecció clara d'un forat negre de massa intermèdia. Les 9 masses solars restants van ser irradiades com a energia en la forma d'ones gravitacionals. |
Física | En mecànica dels medis continus, la llei de Hooke enunciada el 1660 pel físic anglès Robert Hooke (1635-1703) indica que quan un sòlid és sotmès a una força de tracció externa, es deforma en proporció directa entre la força aplicada i l'allargament. Per estabilitzar aquesta deformació, s'equilibren les forces internes del sòlid amb les externes.La llei de Hooke és la relació entre les forces externes sobre un sòlid elàstic amb les deformacions que experimenta el sòlid. Com més grans són les forces aplicades sobre el sòlid, més grans són les deformacions provocades i a més són proporcionals. Si per exemple, s'aplica una força (F), hi ha una deformació d'allargament (D), i si s'aplica una força 2F s'obtindrà un allargament 2(D). Aquesta llei no es compleix quan la força aplicada és superior al límit elàstic. Si s'entra en la zona plàstica, les deformacions deixen de ser proporcionals a la força aplicada.L'expressió de la deformació és: ϵ = Δ L L = F A E {\displaystyle \epsilon ={\frac {\Delta L}{L}}={\frac {F}{AE}}} |
Jocs | Un sevivon o dreidel (del Hebreu סביבון Sevivon i del Yiddish דריידל dreydl) és una baldufa de quatre costats, amb què es juga durant la festa jueva de Janukah.Cada cara de la baldufa té una lletra de l'alfabet hebreu (alef-bet): נ (nun), ג (gimel), ה (he), ש (xin), que junts formen l'acrònim de "נס גדול היה שם" (Nes Gadol Haia Sham) - "Un gran miracle va succeir allà". Aquestes lletres formen també una norma mnemotècnica per a les normes d'un joc d'atzar jugat amb un sevivon o dreidel: Nun representa la paraula yiddish nisht ("res"), He representa halb ("meitat"), Gimel representa gants ("tots"), i Shin representa shtel ayn ("col·locar"). A Israel, el quart costat de la majoria dels sevivons hi ha inscrita la lletra פ (pei), transformant l'acrònim a "נס גדול היה פה" (Nes Gadol Haia Poh) - "Un gran miracle va succeir aquí", referint-se al miracle que va ocorre a Israel. Algunes botigues dels barris Haredí venen sevivons o dreidels amb la lletra ש (xin). |
Filosofia | Alessandro Oliva (Sassoferrato, 1407 - Tívoli, 20 d'agost de 1463) fou un cardenal italià. |
Subsets and Splits