label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Psicologia | Algú darrere la porta (títol original en francès: Quelqu'un derrière la porte) és una pel·lícula franco-italiana dirigida per Nicolas Gessner i del 1971. Ha estat doblada al català. |
Informàtica | L'Organització del Genoma Humà (The Human Genome Organistation -HUGO-) és una organització dins del Projecte del Genoma Humà, el qual té com a objectiu descobrir el genoma humà. Es va fundar el 1989 amb una organització internacional. El seu Comitè de Nomenclatura (HGNC Arxivat 2005-09-01 a Wayback Machine.) assigna un únic nom i símbol per cadascun dels gens humans. |
Geografia | Hamilton Hume (Seven Hills, Nova Gal·les del Sud, 10 de juny de 1797 – Yass, 19 d'abril de 1873) va ser un explorador australià. Fou un dels pioners de l'exploració a Austràlia visitant les zones dels estats actuals de Nova Gal·les del Sud i Victòria. El 1824 amb l'explorador anglès William Hovell, Hume formà part d'una expedició que es dirigí des de Sydney fins a Port Phillip, a prop del que actualment és la ciutat de Melbourne. |
Filosofia | Adela Cortina Orts (València, 1947) és una filòsofa valenciana, catedràtica en ètica per la Universitat de València. Des de 2008 forma part de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques. És directora de la Fundació ÉTNOR (per a l'Ètica dels Negocis i les Organitzacions). |
Física | dBm (acrònim de decibels en miliwats mW) és un abreujament per anomenar la relació de potència en decibels de la potència mesurada respecte la potència de referència de 1mW. Per tant, els dBm són una mesura relativa a la potència d'1 mW. dBm és una relació que s'empra molt en el món de les telecomunicacions degut a la seva natura logarítmica que permet mesurar variables físiques amb un gran marge de variació. També es pot expressar en relació a la tensió elèctrica (veure Fig.1). Igualment existeix la relació dbW i llavors ve referenciada a la potència d'1W. |
Circ | El Premi Nacional de Circ formà part dels Premis Nacionals de Cultura i fou concedit anualment per la Generalitat de Catalunya, reconeixent la trajectòria professional de cada guardonat en la seva categoria i amb una dotació de 18.000 euros. El premi és designat per un jurat encapçalat pel Conseller de Cultura i fou atorgat en una cerimònia realitzada entre els mesos de setembre i octubre presidida pel President de la Generalitat, conjuntament amb la resta de Premis Nacionals de Cultura. A principis d'abril de 2013 es va fer públic que el Govern de la Generalitat de Catalunya reduïa els premis Nacionals de Cultura de 16 a 10 guardonats, i n'abolia les categories, creant un sol guardó de Premi Nacional de Cultura, amb la intenció de "tallar el creixement il·limitat de categories". |
Informàtica | L'Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT), anteriorment anomenada Agència Catalana de Protecció de Dades (ACPD), és un ens de dret públic i un organisme oficial de la Generalitat de Catalunya que depèn directament del Parlament de Catalunya. La finalitat de l'agència és vetllar pel compliment de la legislació vigent sobre protecció de dades de caràcter personal i controlar-ne l'aplicació, drets d'informació, accés, rectificació, cancel·lació i oposició així com exercir la postestat sancionadora i immobilitzar les dades que atemptin contra els Drets i deures fonamentals de la Constitució Espanyola. Va ser creada el 2002. És teòricament independent de les administracions i subjecte a la llei 30/1992. El règim de contractació de personal i patrimonial és de caràcter privat. Col·labora amb el Síndic de Greuges i amb la resta d'institucions i organismes de defensa dels drets de les persones. La seva seu és a Barcelona. La protecció de la privadesa és una obligació de qualsevol entitat de l'Administració pública catalana: la Generalitat, l'Administració local, les universitats públiques catalanes i les empreses públiques amb capital català. Està regulada per les articles 31 i 156 de l'Estatut d'Autonomia de 2006. L'agència no té competències sobre empreses privades, ja que aquestes queden en mans de l'Agència espanyola de protecció de dades. Amb les exigències derivades de l'Estatut d'autonomia de 2006, el 2010 s'incorporen algunes modificacions a la legislació vigent a Catalunya sobre protecció de dades i, entre aquestes, la mateixa denominació de l'autoritat, per tal d'evitar la confusió de la seva naturalesa amb el d'altres entitats de caràcter instrumental que sota la denominació d'agències existents en l'àmbit administratiu. |
Geologia | La Gran Vall del Rift o Rift Valley és una gran fractura geològica, amb una longitud total aproximada de 7.000 quilòmetres, que van des de la Vall de la Beqaa al Líban, que es troba a Àsia, fins a Moçambic, al sud-est d'Àfrica en direcció nord-sud. Es va començar a formar fa uns 30 milions d'anys al sud-est de l'Àfrica (on és més ample) i actualment segueix creixent, tant en amplada com en llargada. Tot i que el nom es continua fent servir no s'utilitza gaire en geologia, ja que es considera una fusió imprecisa de sistemes separats de falles, tot i que relacionats. Avui en dia, el terme s’utilitza més sovint per referir-se al Rift de l’Àfrica Oriental, el límit divergent de la placa que s’estén des de la Juncció Triple d'Afar cap al sud a través de l'Àfrica oriental, i està en procés de dividir la placa africana en dues noves plaques separades. Els geòlegs generalment es refereixen a aquestes plaques incipients com la placa africana i la placa somalí. |
Indumentària | La toga viril fou la toga romana que substituïa a la toga pretexta quan un noi arribava a una determinada edat generalment 14 anys. La festa es feia a la Liberàlia al mes de març i era equivalent a la moderna celebració religiosa de la "primera comunió"; no hi havia una data fixada per la cerimònia però en general era a l'entorn dels catorze anys; fins llavors els nois eren impúbers (impubes) i portaven la toga pretexta, i quan assolien la tota viril passaven a ser pubes. A partir de llavors el noi podia contractar deutes sense permís del pare i els pupils deixaven de tenir tutela a menys que hi hagués acord de les dues parts per una pròrroga i llavors l'assumpció de la toga viril era diferit (en cas de desacord un jutge prenia la decisió i els 14 anys eren fonamentals, ja que per damunt d'aquesta edat prevalia la decisió del noi sent considerada l'edat general d'arribada a la pubertat). Les noies assolien la pubertat als dotze anys per costum immemorial però romanien amb toga pretexta fins que es casaven; la tutela de les noies s'acabava als dotze anys però romania una tutela d'un altra mena. |
Ràdio | La Ràdio per Internet és un servei d'emissió o reemissió de ràdio que es pot rebre a través d'Internet. A causa del fet que el senyal de ràdio és enviat a través d'Internet, ens és possible d'accedir a estacions de qualsevol part del món. Per exemple escoltar una ràdio de Catalunya des d'Austràlia. Això ha fet molt popular aquest servei entre emigrats o per gent que té gustos especials que no pot obtenir amb les seves ràdios locals (per exemple 24 hores de Música Rock o de Música Country) Alguns dels serveis de ràdio per Internet que es poden trobar, inclouen esports, notícies, etc.. tot el que podríem escoltar per una ràdio tradicional ho podem trobar també a Internet. |
Informàtica | Un registrador de dominis és una empresa que gestiona la reserva de noms de domini d'Internet. |
Telecomunicacions | Els satèl·lits artificials de comunicacions són un mitjà molt apte per emetre senyals de ràdio en zones àmplies o poc desenvolupades, ja que poden utilitzar-se com enormes antenes suspeses del cel. Atès que no hi ha problema de visió directa es solen utilitzar freqüències elevades en el rang dels GHz que són més immunes a les interferències, a més, l'elevada direccionalitat de les ones a aquestes freqüències permet "donar a llum" zones concretes de la Terra. El primer satèl·lit de comunicacions, el Telstar 1, es va posar en òrbita el 1962. |
Astronomia | Laeta és un cràter amb coordenades planetocèntriques de 15.05 ° de latitud nord i 330.02 ° de longitud est, sobre la superfície de l'asteroide del cinturó principal (4) Vesta. Fa 1.37 km de diàmetre. El nom adoptat com a oficial per la UAI el cinc de febrer de 2014. i fa referència a una Clodia Laeta, una verge vestal romana. |
Esoterisme | Un màgic, bruixot, fetiller o encantador és una persona que es dedica a la bruixeria o a certs tipus de màgia. Tot i que, avui en dia, hi ha persones que s'autoqualifiquen de bruixes o bruixots en un sentit positiu del terme, històricament les bruixes, reals o imaginàries, han estat fortament perseguides, acusades de pactes amb el dimoni i de tota classe de maldats. A l'edat mitjana i moderna, moltes dones van acabar cremades acusades de ser bruixes. És un terme ampli i, segons l'època i el sentit, pot referir-se també a bruixot, un xaman, o un mag. Els mags posseeixen poders màgics sensacionals i extraordinàriament poderosos. Alguns d'ells han rebut la màgia pels seus propis recursos o estudis, d'altres potser els han pres d'un poderós mestre d'arts màgiques, i d'altres poden haver-les adquirides des del naixement. Actualment, sol usar-se per a parlar d'aquell que practica l'il·lusionisme. La concepció més estesa del fetiller i mag és la d'una persona amb poders paranormals, ja siguin per a propòsits malvats o benèvols, que coneix encanteris i propietats de la natura no accessibles a la majoria, o que té dons profètics. De vegades, la por popular els associa a déus pagans o fins i tot al mateix dimoni. Alguns noms, les distincions, o els aspectes, en poden tenir més d'una connotació negativa que d'altres, depenent de l'escena i del context. (Vegeu també màgia i religió, per a alguns exemples.) També es pot referir a l'última classe de fetiller com un encantador, bruixot (bruixa), mag, magus, nigromant o invocador. Aquests termes d'encavalcament poden ser distingits per algunes tradicions o alguns escriptors de ficció. Quan es fan tals distincions, els fetillers són més sovint practicants d'evocacions o màgia negra i hi pot haver variacions sobre el grau i tipus de poder associats a cada nom. Una bruixa és una dona que practica la bruixeria, és a dir, un poder malèfic exercit per qui se suposa que té un pacte amb el diable. Els homes que la practiquen són anomenats “bruixots”. A diferència, però, de la màgia pròpiament dita, que apareix com una capacitat tècnica que pot ser apresa per qualsevol, la bruixeria és considerada una qualitat innata dels qui se suposa que la posseeixen.Una bruixa és també un arquetip de dona sàvia. La saviesa se sol representar per múltiples arrugues molt fines a la cara, ja que històricament es relacionaven amb l'experiència i la vellesa. Les societats androcentristes i masclistes medievals i de segles posteriors l'han convertida, sovint, en un ésser perillós (per als homes) pel seu poder, el coneixement i la llibertat. En aquestes èpoques, sobretot per als homes, esdevé un ésser lleig i malvat, que no ho era en les èpoques antigues. Fins i tot, s'ha arribat a assassinar dones, cremades i enterrades vives, etc., acusades de ser bruixes, cosa que va donar lloc a l'anomenada cacera de bruixes. En canvi, moltes nenes petites juguen i somien a ser bruixes, i aquest sentiment d'atracció i admiració persisteix, si no se'ls hi treu presentant-los com un ésser lleig i esgarrifós, fins a la seva maduresa i fins i tot a la vellesa.És creença popular que les dones nascudes en determinats pobles (Arbúcies, Llers, Cadaqués, Altafulla i Centelles, a Catalunya; Zugarramurdi, al País Basc) són bruixes, i que les altres adquireixen aquest poder amb un pacte amb el diable o per algunes pràctiques màgiques.Alguns indrets es relacionen popularment amb reunions de bruixeria. Així, la ciutat de Benevent (Campània), i els Blocksberg, especialment el de Brocken (Saxònia), on se celebra la Walpurgisnacht; la plana de Barahona, a Castella; Corio, on es reunien les meigues gallegues; i Cernégula, on tenien lloc els aplecs de bruixes asturianes. A Catalunya, la muntanya del Pedraforca i el pla de les Bruixes, prop de Vallgorguina, al Maresme. |
Arquitectura | El complex Qutb és un conjunt d'edificis i monuments situat a la ciutat de Delhi, a l'Índia. La construcció d'aquest complex la va iniciar Qutb-ud-din Aybak, primer governant de la dinastia dels esclaus. El complex va ser ampliat pels successius governants, incloent-hi Iltutmish i Alaudín i també als britànics. Des de 1993 el conjunt de Qutab Minar i els seus monuments és considerat com Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. |
Cultura popular | La música tradicional comprèn les músiques populars genuïnes. En aquest àmbit actua el Consell internacional de la Música tradicional (CIMT). La música tradicional forma una part important del folklore de cada comunitat i els processos de fusió amb altres formes musicals (per exemple els ritmes afroamericans) han contribuït de manera primordial a la creació de la música popular actual. |
Periodisme | Un article és un tipus d'escrit sobre un tema. Pot ésser un text dins del periodisme, una explicació en un diccionari o una enciclopèdia, o una explicació de la part d'una llei. |
Química | Una amina biògena són amines generades per éssers vius (p. ex.: tiramina, histamina, i altres diamines). Es produeixen en certs aliments com el peix blau (escòmbrids), i productes fermentats com formatges, el vi o la cervesa per l'acció d'enzims descarboxilasa dels microorganismes, a partir d'aminoàcids del mateix aliment. La formació de certes amines biògenes és causada per un defecte en el procés de fermentació o per deficiències d'higiene en el procés de fabricació i conservació. La histamina en presència d'altres diamines pot provocar una reacció indistingible de l'al·lèrgia mitjançada per IgE. L'aparició de la reacció depèn també d'altres factors com ara la sensibilitat individual o la interacció amb certs fàrmacs. |
Filosofia | El pragmatisme és un moviment filosòfic que considera que les conseqüències pràctiques i els efectes reals són components vitals del significat i la veritat. El pragmatisme començà a la darreria del segle xix amb Charles Sanders Peirce. Al llarg del principi del segle xx, va ser desenvolupat pels treballs de William James, l'instrumentalisme, la variant desenvolupat per John Dewey i d'una manera no gaire ortodoxa per George Santayana. Altres importants aspectes del pragmatisme són l'anticartesianisme, l'empirisme radical, l'instrumentalisme, l'antirealisme, el verificacionisme, el conceptualisme, el rebuig de la distinció entre fet i valor, una gran consideració per la ciència i el falibilisme.A partir de la dècada de 1960, el pragmatisme va renovar-se amb una nova escola de filosofia analítica, amb W. V. O. Quine i Wilfrid Sellars, que revisà el pragmatisme i criticà el positivisme lògic que dominava la filosofia dels Estats Units i la Gran Bretanya des de la dècada de 1930. Richard Rorty, posteriorment, va desenvolupar d'epistemologia naturalitzada. |
Aeronàutica | Una ala en aeronàutica és el cos de perfil aerodinàmic capaç de generar una diferència de pressions entre el seu intradós i el seu extradós en desplaçar-se per l'aire de tal manera que es produeix sustentació. S'utilitza en les aeronaus i pot ser fixe, com la d'un avió, o giratòria com la d'un helicòpter. Les ales fixes solen ser simètriques respecte a un pla vertical i s'anomena semi-ala o ala a cadascuna de les dues parts en que les divideix aquest pla.Els pioners de l'aviació van construir, emulant el vol de les aus, tot tipus d'artefactes dotats d'ales articulades que generaven corrents d'aire. Només quan van construir màquines amb ales fixes que es desplaçaven per l'aire en lloc de generar corrents, va ser possible el vol de màquines més pesants que l'aire. Encara que hi ha ales de tots els tipus i formes, totes obeeixen als principis explicats anteriorment. Ja que és la part que proporciona la sustentació d'un avió, és la que més terminologia té associada per distingir les seves parts. Tot seguit es mostra aquesta terminologia. |
Arquitectura | En arquitectura la tipologia edificativa o tipologia arquitectònica, estudia els diferents tipus d'edificis sobre la base d'esquemes genèrics, derivats fonamentalment de la seva utilitat o funció (la «utilitas» de Vitrubi), però també de: la configuració o composició de l'edifici que s'expressa bàsicament per la planta, però també els alçats i les seccions. els sistemes constructius, l'estructura resistent, les cobertes, etc. (la «firmitas» de Vitrubi) L'estil, l'ornamentació, els elements decoratius, etc. (la «venustas» de Vitrubi)L'estudi dels tipus d'edifici estableix conjunts basats en analogies formals o funcionals que es donen en tots els elements de la sèrie, sense que això suposi un judici de valor respecte al seu valor estètic o a la seva datació històrica i/o altres característiques.En urbanisme els estudis de la tipologia edificativa referida a una ciutat, un barri o qualsevol altre àmbit territorial són fonamentals pel coneixement de la seva morfologia urbana. Tanmateix, la tipologia és la base de la normativa i/o ordenances que s'apliquen a les diferents zones que es determinen en el planejament urbanístic. La tipologia arquitectònica ha estat un aspecte fonamental de la teoria de l'arquitectura: des dels tractats d'Hipòdam de Milet i Vitrubi, continuant amb els tractadistes del Renaixement com Leon Battista Alberti, Sebastiano Serlio, Andrea Palladio i altres, fins a arribar als tractadistes de la Il·lustració com Claude-Nicolas Ledoux i Quatremère de Quincy qui formulà una definició del tipus arquitectònic àmpliament citada pels tractadistes contemporanis com Giulio Carlo Argan, Aldo Rossi, Carlo Aymonino i altres: « La paraula tipus representa tant la imatge d'alguna cosa que es copiï o s'imiti perfectament com la idea d'un element la condició del qual és servir de regla o model ....» |
Agricultura | Un salze coronadís en arboricultura és un salze o vimetera que al cap d'uns anys és tallat a una alçada d'uns dos metres. Després es tornen a podar els rebrots periòdicament: entre tres i deu anys. Per a aquestes podes es forma el típic cap o corona. El període entre dues podes depèn de l'ús dels rebrots: el vímet jove i flexible s'utilitzava tradicionalment per a la cistelleria o per fixar l'argila en les cases d'entramat de fusta, els més vells entre molts altres per mànecs, puntals, esclops… Les fulles poden servir com pinso. La poda igualment servia com combustible per als forns de pa, peroles i altres. A més, com que qualsevol branca tallada i plantejada sense qualsevol intervenció permet crear un arbre nou, la seva proliferació no és gaire costosa. Se'n parla com de «l'arbre dels mil usos». És un element cultural i històric que té una tradició d'uns quants mil·lenaris. Generalment es fa la poda d'hivern, per no pertorbar els ocells que hi viuen. Com a recurs natural pels múltiples usos, tenia un paper important en l'agricultura tradicional en les zones humides de la gran planura europea, sovint plantejat a les riberes dels rius, canals i weterings. El cap, ric en humus, és un biòtop per altres plantes i apreciat per ocells per niar. S'utilitzava principalment el salze blanc i la vimetera, però se'n fan també amb freixes, pollancres i roures pènols. Com el salze estima els sòls humits, els boscs de ribera també servia per a estabilitzar les ribes i protegir-les contra una erosió massa ràpida. Com a tanca, dona refugi a ocells com el mussol comú, pícid, pàrid, passèrid, estornell que contribueixen al control de plagues. A més, en ser un dels primers arbres que floreix a la primavera, és molt important per a les abelles i altres insectes útils. Als coronadissos vells l'interior esdevé butxacós i crea un biòtop ideal per a la flora epífita, mentrestant l'exterior continua creixent. D'hivern serveixen de refugi per ratpenats, rates cellardes i eriçons.Des dels anys seixanta, la competició per les matèries plàstiques per a fer cistells i de combustibles fòssils la seva cultura va perdre's. Es va preferir estabilitzar les ribes amb plaques de formigó. Quan es para la poda, l'estabilitat de l'arbre pateix i després d'uns anys es pot trencar. Un element constituent del paisatge rural corria el risc de perdre's, perquè la poda ja no era econòmicament rendible. A tot arreu voluntaris i grups per a la protecció de la natura van actuar per podar regularment els salzes coronadissos. Més recentment, se l'ha redescobert com a font de biocombustible. Amb la fusta de set salzes coronadissos n'hi ha prou per a escalfar una casa unifamiliar tot un hivern. Si es poda cada set anys, per obtenir una autarquia energètica, calen quaranta-nou arbres. De fet, com que no es talla tot l'arbre, en deixar el sistema de les arrels intacte, tornen a créixer més ràpidament que si s'hagués de plantejar arbres joves. |
Ètica | L'assetjament o stalking és una forma d'assetjament que consisteix en la persecució ininterrompuda i intrusiva d'un subjecte amb qui es pretén iniciar o restablir contacte personal contra la seva voluntat. Stalking és un mot anglosaxó que significa assetjar, perseguir i que es pot traduir per “assetjament” o “persecució”. El terme s'utilitza en els àmbits de la sociologia, psicologia i el dret. En dret penal les conductes d’assetjament o stalking se sancionen com a delicte contra la llibertat de les persones. Són conductes caracteritzades per patrons d’actuació insistents i reiterats contra la víctima que li suposen un greu trasbals per a la seva vida. En psicologia s'utilitza el terme stalking per referir-se a un trastorn que pateixen algunes persones i que els du a espiar la seva víctima, seguir-la pel carrer, trucar-la per telèfon, enviar-li cartes, missatges SMS, regals, escriure el seu nom a murs de zones molt visibles o, fins i tot, amenaçar-la i cometre actes violents contra aquesta persona. Aquest trastorn pot ser causa d'una "obsessió" cap a la víctima. També s'ha de considerar que molts casos d'assetjament no necessàriament deriven d'una obsessió personal; la intenció de perseguir és, a més d'aconseguir informació de la víctima, un recurs de fer-li la vida difícil o impossible. Hi ha governs, sobretot autoritaris i totalitaris, que han utilitzat l'stalking com una mesura per mantenir el control del seu país mitjançant una policia secreta capaç d'envair la vida personal de ciutadans sospitosos i buscar proves que els puguin incriminar. Grups com la Schutzstaffel, la Gestapo, la Cheka, l'Agència Central d'Intel·ligència i l'NKVD en són els millors exemples. També s'usa per grups insurreccionistes i revolucionaris com un mitjà per complir una agenda política. |
Història | La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix. La guerra va implicar uns 100 milions de militars i fou causa de la mort d'entre 50 a 60 milions de persones, la major part civils, el 3% de la població mundial de l'època; esdevingué així el conflicte més mortífer de la història humana i el primer (i per ara únic) en què es van usar armes nuclears. Va ser el conflicte armat més gran de la història i s'estima que va tenir un cost, en diners i en recursos, major que totes les altres guerres juntes. Posteriorment al conflicte es van formar les Nacions Unides per prevenir altres conflictes com aquest. La Unió Soviètica i els Estats Units van sortir de la guerra com les grans superpotències del món, la qual cosa va provocar la guerra freda, que va durar 45 anys. Prop de la meitat de les víctimes de la guerra foren ciutadans de la Unió Soviètica, el país que va patir la principal agressió de l'Alemanya nazi, que també dugué a terme la persecució i extermini de minories europees com la jueva, que fou víctima d'un holocaust de prop de 6 milions de morts. |
Geografia | Pavlò Platònovitx Txubinski (ucraïnès: Павло́ Плато́нович Чуби́нський - 1839 - 26 de gener de 1884) va ser un poeta i etnògraf ucraïnès. El seu poema "Sxe ne vmerla Ukraïna" (Ucraïna no ha mort) va ser adaptat com a himne nacional d'Ucraïna. Com a etnògraf i especialista en folklore, Pavlò Txubinski va fer una important contribució en la preservació dels documents de la cultura ucraïnesa i l'originalitat. Va portar un registre de prop de quatre mil cançons cerimonials, tres-cents contes de fades, molts proverbis, costums i llegendes.El 1863 la revista Meta, de la ciutat de Lviv, va publicar el famós poema "Sxe ne vmerla Ukraina" però erròniament va atribuir la seva creació a Taràs Xevtxenko. En aquest mateix any el compositor Mykhailo Verbytsky (1815-1870) li va afegir música, primer per a un sol i després per a un cor. La melodia i el seu text patriòtic ràpidament van anar guanyant acceptació entre la gent, però Pavlò Txubinski va ser perseguit durant la resta de la seva vida pels poders russos anti-ucraïnesos. Va ser enviat a la província d'Arkhànguelsk per "influir negativament les ments dels camperols". Quan el seu treball en aquesta regió va ser reconegut internacionalment, Txubinski va ser enviat a Sant Petersburg per treballar en el Ministeri de Transport com un funcionari de baix rang. Afectat de paràlisi el 1880, va morir quatre anys després. |
Història | Il·lustre fou un antic títol i un tractament personal modern. |
Teologia | Guerra justa és un concepte teologicopolític, ja desenvolupat a l'antiga Roma i també per teòlegs i juristes catòlics: els primers filòsofs de la guerra justa van ser Aristòtil i Ciceró, i els primers teòlegs Agustí d'Hipona i Tomàs d'Aquino., la definició ha constituït un esforç seriós per regular el dret a la guerra, durant la guerra i després de la guerra. Avui, aquest concepte és part important del Dret Internacional i entorn seu es configura el Jus ad bellum, versió secular del pensament cristià medieval sobre la guerra justa, el Jus in bello que fa la justícia sobre el comportament dels participants en el conflicte i, afegit darrerament, el Jus post bellum que fa a la fase terminal i els acords de pau. El concepte fou presentat sistemàticament per Tomàs d'Aquino a l'obra Summa theologiae. |
Filosofia | La solidaritat és un sentiment de pertinença a un mateix conjunt que fa paleses les obligacions entre els seus membres, sobretot pel que fa a l'ajuda mútua. És un concepte relativament nou, que abans quedava englobat dins altres termes, com el de caritat o benevolència. Es distingeix de la caritat perquè el que ajuda se sent responsable de l'altre i de la seva situació. S'acostuma a associar la solidaritat amb un valor que mou les persones a intentar compensar les injustícies socials afavorint els més pobres. Es canalitza sobretot a través de les accions de voluntariat, les ONG i similars. |
Teologia | La teologia moral és el mandat i el compliment de la veu de la consciència en el cor de cada ésser humà, de la inspiració de la naturalesa i, en definitiva (per als creients), de la veu de Déu que és la Llei divina que fa que la relació entre les persones humanes sigui la millor (per als creients) "per assolir la glòria de Déu". És, dit d'una altra manera, la part de la Teologia que estudia les accions humanes d'acord amb la seva bondat o maldat, en la mesura que fa bé al món (com Gandhi o Mare Teresa de Calcuta o fa mal). Aquest és sens dubte, un tema molt controvertit. Hi ha molts corrents d'interpretació on difícilment es troben punts comuns. El que si cal considerar és, que la societat no podria sobreviure en un entorn on cadascú fes el que troba correcte devant els seus propis ulls: Mentir o enganyar (o fer trampa), "acceptable mentre no siguis atrapat". Sense fonament comú de veritats absolutes qualsevol cultura esdevindrà feble i fragmentada. La teologia moral pot tenir molts absolutismes. La cultura postmoderna pot ser una cultura fragmentada sinó reconeix les veritats absolutes, ni els valors morals absoluts. Un enteniment clar d'aquesta postura portaria a concloure que aquesta és la conseqüència de la depravació de les persones. Com al llibre dels Jutges capítol 21 verset 25 on lapidàriament es declara :"... cadascú feia el que bé li semblava ". |
Història | El còmic històric, també anomenat còmic basat en fets, és un tipus de còmic de no-ficció que, a partir d'una recerca històrica, narra esdeveniments històrics mitjançant el format del còmic. S'ha plantejat l'ús pedagògic d'aquests per part de diversos autors.Aquest gènere aporta diverses possibilitats de vinculació amb les distintes maneres de practicar la historiografia: presentar la versió oficial de la història, ser revisionista o aportar personatges i versions de la història que han sigut marginalitzades. |
Festivals | Boreasmi o Boreasmus (βορεασμοί or βορεασμός) fou un festival celebrat pels atenencs en honor de Bòrees, el deu del vent del nord.Heròdot pensava que havia estat instituït durant les guerres perses quan els atenencs van pregar a Bòrees per mandat d'un oracle. No obstant ja anteriorment a aquestes guerres consten algun honors en favor de Bòrees que potser foren incrementats al moment de la guerra amb els perses. No era un dels principals festivals, però no se'n coneixen els detalls dels actes fora de què es feien banquets. A Megalòpolis es feia un festival en honor de Bòrees amb sacrificis anyals, que commemoraven l'alliberament del poder lacedemoni. També es feien cerimònies a Turis per commemorar la destrucció d'una flota de Dionís I de Siracusa; els habitants de Turis van adoptar el culte de Boòrees i li van dedicar un temple. |
Enginyeria | El punxonament és un esforç produït per traccions en una peça degudes als esforços tangencials originats per una càrrega localitzada en una superfície petita d'un element bidireccional de formigó, al voltant del seu suport. Aquest esforç de punxonament produeix un efecte puntual sobre el seu pla de suport. Pot produir-se en la trobada d'un pilar amb el forjat, o en fonamentacions superficials. Cal tenir en compte que aquest efecte pot aparèixer en els forjats reticulars i en lloses massisses. En aquests forjats el punxonament produeix un trencament de la placa al voltant del pilar on recolza, ja sigui de forma troncocònica o troncopiramidal (segons sigui el pilar, de secció circular o rectangular) i la seva directriu és el punt carregat. La superfície crítica de punxonament és la superfície de trencament, que abasta el perímetre on dona suport a la llosa i s'eleva amb un angle entre 30 º i 45 º. |
Televisió | David Warner (Manchester, 29 de juliol de 1941 - Northwood, 24 de juliol de 2022) és un actor britànic, guanyador d'un premi Emmy. És molt conegut per incorporar amb freqüència en cinema i televisió personatges sinistres i malvats. |
Cultura popular | Mobilització espontània (en l'anglès, flash mob), és una acció organitzada en la qual un gran grup de persones es reuneix de sobte en un lloc públic, realitza quelcom una mica inusual i després es dispersa ràpidament. Solen convocar-se a través dels mitjans telemàtics (mòbils i Internet i en la major part dels casos, no tenen cap objectiu més que l'entreteniment, però poden convocar-se també amb objectius polítics, reivindicatius, solidaris o publicitaris.Una de les particularitats d'aquestes "tribus temporals" és que no requereixen comptar amb el suport dels mitjans de comunicació per comunicar-se, coordinar-se i actuar de manera conjunta, ja que la seva comunicació funciona a través de xarxes socials virtuals. Els individus utilitzen les tecnologies de la comunicació per difondre missatges a les seves xarxes socials d'amics i coneguts, els quals fan el mateix fins a construir una gran cadena de comunicació, que és capaç de mobilitzar milers de persones. |
Telecomunicacions | TIM San Marino S.p.A. (abans Telecom Italia San Marino S.p.A.) és una empresa de telecomunicacions centrada en tecnologia i serveis VoIP per al mercat ètnic, a més de ser l'operador històric de telecomunicacions de la República de San Marino.TIM San Marino és propietat total de Gruppo TIM i té la seva oficina principal a la República de San Marino. |
Astronomia | El quadrant de Davis (backstaff en anglès) és un instrument inventat el s.XVI que va substituir l'astrolabi i el quadrant i que s'utilitzava per mesurar altura en graus de l'estrella o del sol sobre l'horitzó, per a poder determinar la latitud d'un vaixell (en aquest últim cas en el moment del seu pas pel meridià). Va ser inventat pel navegant anglès John Davis que el va descriure en el seu llibre Seaman's secrets, el 1594. Va aparèixer uns segles més tard que l'astrolabi i el quadrant, inspirat en la vara de Jacob (millorant-la),) però hi ha documents que proven que l'instrument es va seguir fabricant fins al principi del segle xix, com el dipositat al MMB llistat entre els instruments nàutics existents a l'Estudi de Pilots. D'aquest fet es pot deduir que ha estat un dels instruments més utilitzats pels navegants. |
Art | Guillem Talarn (op.1427- m.a.1491) fou un pintor gòtic català, col·laborador de Jaume Cirera. La seva obra més coneguda és el Retaule de Sant Miquel (1450-1451) per a Sant Pere de Terrassa en col·laboració amb Jaume Cirera. |
Arquitectura | La silueta urbana o panorama urbà és una vista parcial o total dels immobles i estructures elevats d'una ciutat. També se'l pot descriure com la línia d'horitzó artificial dibuixada per l'estructura de conjunt de la ciutat. S'utilitza sovint aquest terme quan la presència de gratacels dona a aquesta línia d'horitzó un caràcter espectacular o fortament recognoscible. Els panorames urbans que s'estenen cap a una visió llarga, perquè són de ciutats llargues o de vegades de "ciutats bessones" (dues ciutats properes l'una a l'altra i que semblen formar una unitat), són anomenats "Paisatges urbans". En moltes, però no totes les metròpolis, els gratacels exerceixen un paper significatiu a l'hora de delimitar l'horitzó. A les ciutats més intensament dissenyades, el panorama urbà tendeix a prendre la forma d'una muntanya artificial, amb els edificis més alts cap al centre de la ciutat. |
Física | En mecànica, el teorema del virial és una equació general que relaciona l'energia cinètica total mitjana ⟨ T ⟩ {\displaystyle \left\langle T\right\rangle } d'un sistema amb la seva energia potencial mitjana ⟨ V ⟩ {\displaystyle \left\langle V\right\rangle } . El teorema estableix que, en un sistema estable d'objectes units mútuament per la força de la gravetat, l'energia cinètica total dels seus components és igual a la meitat de la seva energia potencial. En el cas d'un sistema de N partícules, l'expressió matemàtica del teorema del virial és: ⟨ T ⟩ = − 1 2 ∑ k = 1 N ⟨ F k ⋅ r k ⟩ {\displaystyle \left\langle T\right\rangle =-{\frac {1}{2}}\sum _{k=1}^{N}\left\langle \mathbf {F} _{k}\cdot \mathbf {r} _{k}\right\rangle } , on ⟨⟩ indica la mitjana temporal del producte Fk·rk, on Fk representa la força que actua sobre la k-èsima partícula ubicada a la posició rk. La paraula "virial" té l'origen en vis, la paraula llatina per 'força' o 'energia', i Clausius el 1870 li va donar la seva accepció tècnica. |
Sociologia | Un assassinat és un delicte de caràcter molt específic que consisteix a matar una persona amb alguna de les següents circumstàncies: Traïdoria: consisteix en l'ocupació de mitjans, maneres o formes en l'execució que tendeixin directament i especialment a assegurar-la, sense risc per a l'agressor que procedeixi de la defensa que pogués fer la víctima o amb la recerca conscient que el delicte quedi impune. Són casos de traïdoria aquells en els quals s'aprofita la particular situació de desemparament i indefensió de l'agredit, quan l'execució és sobtada i inesperada, per sorpresa, o quan es fa mitjançant aguait, parany, o emboscada. També ho són la nocturnitat o la disfressa, que impedeix el reconeixement de l'autor del crim. Preu, recompensa o promesa. Acarnissament: augmentar de forma inhumana el dolor de l'agredit. L'acarnissament s'aprecia tant per la intenció, com per l'objectiu resultat d'incrementar el dolor de l'agredit, i per això exclou actes realitzats sobre el cadàver posteriorment a la mort de la víctima (que podria constituir un altre delicte diferent, com és la profanació de cadàver).Un assassinat implica una premeditació i també l'existència d'algun tipus de motivació per part de l'agent causant per provocar la mort d'una altra persona. L'agent causant de la mort mitjançant l'assassinat rep el nom d'assassí. També es tracta d'assassinat quan l'homicidi es realitza per mitjà d'inundació, incendi, explosiu o verí, entenent per aquest últim qualsevol substància que, introduïda en el cos humà per ingestió, injecció o inhalació, pugui produir la mort. La comissió d'un assassinat mitjançant inundació o incendi suposa que aquest és el mitjà utilitzat, no que es comet per aquest motiu. L'assassinat és un delicte sancionat per llei que pot comportar penes que poden anar des de la presó a la pena de mort segons la legislació del territori en el qual es jutgi a l'acusat. |
Enginyeria | El Pneumercator és un instrument de mesura dissenyat per poder proporcionar una indicació remota dels continguts dels tancs d'emmagatzematge ventilats que contenen líquids dins d'un ampli ventall de viscositats. S'utilitza tant en la indústria com a bord dels vaixells. |
Ciències de la salut | La glossopeda (del grec: γλώσσος glossos, llengua i πεδη peda, pota, peülla), (per això el nom comú anglès és Foot-and-mouth disease), o febre aftosa del bestiar és una malaltia epizoòtica de causa viral, altament contagiosa en la ramaderia bovina, ovina, porcina i cabrum, que es manifesta per febre alta i pel desenvolupament d'úlceress petites en la boca, anomenades aftes i erosions originades de vesícules i flictenes en la peülla i la mamella. Vulgarment se'n diu mal de pota o mal de potó. Té molta importància econòmica. La febre aftosa del ramat no té cap relació amb la febre aftosa humana. |
Televisió | DVB o radiodifusió digital de televisió és una sèrie d'estandards europeus de transmissió digital, segons l'abreviació de l'anglès Digital Video Broadcasting.L'estandard és administrat pel consorci DVB Project, que reuneix les empreses tecnològiques i els principals mitjans de comunicació per desenvolupar especificacions tècniques obertes per a la transmissió de continguts digitals. El consorci té la seu a l'edifici de la Unió Europea de Radiodifusió (EBU) a Ginebra. Les normes són editades per la comissió tècnica comuna (Joint Technical Committee, JTC) que reuneix l'Institut Europeu de Normes de Telecomunicacions (ETSI), la Unió Europea de Radiodifusió i el Comité Européen de Normalisation Électrotechnique (Cenelec). |
Matemàtiques | El signe de més o menys (±) està format per un signe de suma col·locat a sobre d'un signe de resta. El signe normalment es pronuncia "més o menys". Té diferents usos, entre els quals en els següents camps: En matemàtiques, que generalment indica una selecció d'exactament dos valors possibles, un dels quals és la negació de l'altra, (com per exemple una equació de segon grau) o bé una aproximació, usualment indicant el marge d'error possible al costat. En les ciències experimentals, el signe comunament indica l'interval de confiança o error en una mesura, sovint la desviació estàndard o error estàndard. També pot representar un rang inclusiu de valors que una lectura pugui tenir. En notació d'escacs, el signe indica un clar avantatge per al jugador de peces blanques; el signe complementari ∓ indica el mateix avantatge per al jugador negre. |
Astronomia | L'epicicle és un dels elements geomètrics bàsics del sistema geocèntric de Claudi Ptolemeu, basat en la Terra, que ocupa el centre de l'univers. La teoria dels epicicles fou dissenyada per Apol·loni de Pèrgam a finals del segle iii aC i perfeccionada posteriorment per Ptolemeu. En aquest model, per explicar les variacions de velocitat i direcció del moviment aparent dels planetes, tots els cossos celestes es mouen al voltant de la Terra en cercles petits, anomenats epicicles, que al seu torn, es mouen sobre cercles majors anomenats deferents. Són els cercles deferents els que estan centrats a la Terra. Ptolemeu, a més, per explicar més precisament els moviments planetaris, introduí el punt equant i desplaçà el centre del cercle deferent del centre de la Terra. L'antiga concepció dels epicicles va ser eliminada amb el desenvolupament de la teoria heliocèntrica de Nicolau Copèrnic i l'explicació del moviment planetari en òrbites el·líptiques per Johannes Kepler. |
Art | Retrat de Maria Ardanuy, es tracta d’un retrat de bust i de perfil realitzat per l’artista català Joan Abelló i Prat a la Senyora Maria Ardanuy, l’any 1960. El quadre forma part de la col·lecció del Museu Abelló. |
Estris | Boti, Daa, o Pirdai (Bengali:বঁটি; també transliterat Bonti o Bnoti) és un instrument de tall comunament emprat a Bengala, regió del sud-est asiàtic que actualment està dividida entre els estats indis de Bengala Occidental, Tripura, la vall de Barak d'Assam i el país independent de Bangladesh. Un boti és una fulla metàl·lica llarga i corbada fixada a una plataforma sobre la qual l'usuari posa el peu a l'hora de tallar. El costat més afilat de la fulla està sempre de cara a l'usuari.Una versió més gran del boti, amb una fulla més gran, s'utilitza per esbudellar i tallar peix. Una altra versió del boti és el Narkel Kuruni (ratllador de coco) que té forma d'una tapa rodona plana amb dents tallants i afilats com d'un tauró i que es fa servir per serrar cocos. Dao o daa (un nom més comú a Bangladesh, específicament a les ciutats de Chittagong i Sylhet) és una variació del boti, que s'agafa amb la mà. Aquest instrument de tall no és únic de Bengala. També és emprat a Maharashtra i al sud de l'Índia on aquest estri rep altres noms segons la llengua local: Arivalmanai o Aruvamanai (Tamil), Kathipeeta (Telugu), Addili (Konkini), Vili o Morli (Marathi), Pankhi (Odiya), Pirdai (Bihar). |
Dansa | Dansa barroca és com se sol anomenar actualment la dansa cortesana, primer francesa i després a tota Europa, dels segles xvii i xviii, per estar en forta connexió amb la música barroca. A l'època es coneixia com a Belle Danse. Inclou balls de saló cortesans com la courante, el minuet, la gavota, la sarabanda, la giga, la forlana, el louré, el passepied o el rigaudon. És a l'origen del ballet o dansa clàssica.Està fortament lligada a l'Acadèmia Reial de Dansa francesa de París fundada per Lluís XIV en 1661, per a millorar la tècnica de dansa dels nobles pels balls que ell oferia a la cort. Ell mateix, des de ben petit, dedicava diverses hores diàries a entrenar-se a la dansa i va adquirir el nom de "Rei Sol" en actuar al Ballet de la Nuit (1653) als quinze anys. La filosofia de l'acadèmia de dansa estava en consonància amb l'Acadèmia Francesa de Richelieu, en el sentit de voler controlar políticament el coneixement per mitjà de l'escriptura i el control de l'accés a allò recollit per escrit. D'altra banda, dotava a la cort, per mitjà de la dansa, dels valors classicistes del rei i de l'època: simetria, ordre, equilibri, claredat i harmonia en tots els elements, també aplicats a l'arquitectura, per exemple, com al castell de Versailles, on s'instal·là la cort en 1682. Els acadèmics (com Louis Pécour, Pierre Beauchamp, Raoul-Auger Feuillet o Charles Compan) van tenir la comanda d'escriure la Chorégraphie i reculls de danses.La dansa barroca va tornar a néixer, amb música barroca o contemporània, en espectacles amb posades en escena innovadores, a partir dels anys 70 del segle xx, especialment a partir de les investigacions de la ballarina i coreògrafa Regine Astoer als Estats Units i de Francine Lancelot a Europa (França), i després també en altres països de tots els continents. De entre els coreògrafs de dansa barroca actuals hi destaca Anna Romaní. |
Psicologia | La teràpia d'aversió és un tipus de tractament psiquiàtric o psicològic que consisteix en exposar el pacient a un estímul al mateix temps que se li fa experimentar alguna forma de sensació desagradable. Amb això s'intenta condicionar al pacient per associar el estímul amb la sensació desagradable i així posar fi a un comportament no desitjat.Les sensacions desagradables utilitzades són diverses, com aplicar substàncies de sabors desagradables a les ungles (per terminar amb el costum de mossegar-les), substàncies emètiques en combinació amb alcohol (per evitar el seu costum) o l'aplicació d'electro-xocs de diferents intensitats. |
Agricultura | L'àcar roig, àcar roig dels cítrics o aranya parda (Panonychus citri) és àcar tetraníquid fitòfag que pot esdevindre en plaga. |
Estris | Un sarnatxo o senatxo és una mena de cabàs o cistell de mà, normalment fet d'espart i herbes seques o fulles de palma que serveix per anar al mercat i omplir-lo amb productes frescos, fruita, verdura de l'horta o el camp i altres queviures. El mot prové del mossàrab sannáǧ, que significa senalla. La terminació «-atxo» és originària de les comarques de l'Alcoià i el Comtat. Possibles mots amb la mateixa etimologia serien senatxo (que és una bossa de xarxa que serveix per a portar-hi animals caçats), o bé senalla (que és un cabàs d'espart o de palma, més ample de boca que de baix, quasi tan alt com ample de boca; cabàs), més prop del sarnatxo original.La dita «del mateix color tinc un sarnatxo» és una expressió usada per recolzar la veritat en el comentari d'algú. |
Ecologia | El model neutre és una de les hipòtesis per explicar els canvis direccionals de les comunitats en el temps, en el marc de l'estudi de la biodiversitat i el medi ambient.La teoria assegura que no hi ha interaccions entre les espècies, que el procés d'establiment de les espècies és aleatori. Dona molta rellevància a la probabilitat de supervivència de cada espècie i el moment en què cadascuna arriba. Segons aquesta hipòtesi l'atzar és l'element fonamental dels canvis direccionals de les comunitats en el temps.Aquesta hipòtesi va ser formulada per Stephen Hubbell el 2001 al llibre The UInified Neutral Theory of Biodiversity and Biogeography. |
Història | Aquesta llista pretén recollir els atemptats d'ETA incloses totes les branques i subdivisions que ha generat. Per tal de sistematitzar-ne la recollida s'ordenen per ordre cronològic i cal incloure la font d'on s'ha adaptat la informació si no existeix encara l'article relatiu a l'atemptat. Òbviament el llistat no és exhaustiu, donat els múltiples actes de kale borroka resulta difícil atribuir-los a l'organització armada, no obstant també es poden recollir aquí. |
Dret | Josep Maria Vilajosana i Rubio (Cardona, Bages, 17 d'abril de 1962) és un jurista i professor universitari català, doctor en Dret i catedràtic de Filosofia del Dret a la Universitat Pompeu Fabra. |
Química | La lixiviació, o extracció sòlid-líquid, és un procés en el qual un dissolvent líquid es posa en contacte amb un sòlid polvoritzat perquè es produeixi la dissolució d'un dels components del sòlid, per a poder separar-ne els components. |
Telecomunicacions | Tradicionalment l'etalonatge ha sigut un procés de laboratori cinematogràfic que mitjançant processos fotoquímics aconseguia igualar el color, la lluminositat i el contrast dels diferents plans que formaven les seqüències d'una pel·lícula de cine. Amb l'arribada del cinema digital, el concepte d'etalonatge ha passat també a utilitzar-se per definir tot el procés de postproducció que fa referència a la correcció de color i a aconseguir l'aparença adequada de cada seqüència en funció de la funció narrativa de la mateixa. Lluny dels complexos processos de laboratori fotogràfic, l'etalonatge digital es realitza en ordinador i utilitzar programes de correcció de color específics que proporcionen tots els controls sobre quelcom tant subjectiu com és la percepció del color. En el cinema digital, el retoc del color és imprescindible per garantir la qualitat del resultat final. |
Arquitectura | Un cobert és típicament una estructura simple, d'una sola planta en un jardí o en una adjudicació que s'utilitza per a emmagatzematge, aficions, o com un taller. Els coberts varien considerablement en la complexitat de la seva construcció i la seva grandària, des de petites estructures amb sostres de llauna oberts per una banda a grans estructures de fusta amb sostres de teules coberts, finestres i preses de corrent. Els coberts utilitzats en granja tot en les indústries poden ser grans estructures. |
Ciències de la salut | L'electroradiologia és un terme obsolet que es refereix relacionat amb la medicina que es refereix al conjunt d’aplicacions de l'electricitat i de la radiologia en la diagnosi i el tractament mèdic.Constitueix una branca de la medicina que utilitza les radiacions ionitzants La ciència de la radiologia consta de l'estudi de les propietats dels raigs X i de les seves aplicacions, també l'ús del radi en la medicina. Es fa servir en el tractament del càncer i d'altres malalties. |
Ecologia | Els 25 primats més amenaçats del món, en anglès original The World's 25 Most Endangered Primates, és una llista de les espècies de primats en perill d'extinció, seleccionats i publicats per l'International Union for Conservation of Nature Species Survival Commission Primate Specialist Group (coneguda internacionalment per les seves sigles en anglès IUCN / SSC PSG), la International Primatological Society (IPS) i la Conservation International (CI). A l'informe 2012-2014 es va incorporar com a editor la Bristol Conservation and Science Foundation (BCSF). La IUCN / SSC PSG va treballar conjuntament amb la CI per crear la llista l'any 2000, però el 2002, durant el 19è de la Congress of the International Primatological Society, els primatòlegs la van revisar, i van decidir la incorporació de la IPS al projecte. La publicació és des de llavors un projecte conjunt entre les tres organitzacions conservacionistes i ha estat revisada cada dos anys, després del Congrés biennal de la IPS. Des de la publicació de l'informe de 2004-2006, se li va canviar el títol a Primates in Peril: The World's 25 Most Endangered Primates . El mateix any, la llista va començar a proporcionar informació sobre cada espècie, incloent-hi el seu estat de conservació i les amenaces a què s'enfronten a la natura. El text sobre les espècies es redacta en col·laboració amb experts de camp, amb la participació de 60 persones en l'informe de 2006-2008, i 85 en l'informe de 2008-2010. Els informes de 2004-2006 i 2006-2008 van ser publicats a la revista Primat Conservation, de la IUCN / SSC PSG, mentre que els de 2008-2010 i 2010-2012 es van fer a través de publicacions independents per part de les tres organitzacions contribuents.Les 25 espècies incloses a la publicació de 2012-2014 es distribueixen entre setze països i el nombre més gran correspon a Madagascar (sis), Vietnam (cinc) i Indonèsia (tres). La llista està dividida en quatre regions diferents: l'illa de Madagascar, el continent africà, el continent asiàtic (incloses les illes d'Indonèsia) i la Zona neotropical (Amèrica Central i del Sud). Cinc espècies han aparegut en les set llistes que van ser publicades fins a l'any 2010: Sifaca sedós, langur de Delacour, langur de cap daurat, rinopitec de potes grises i rinopitec de Tonquín.L'objectiu de la llista, segons Russell Mittermeier, president de Conservation International, és «ressaltar la situació d'aquelles [espècies de primats] que s'enfronten a un risc més gran, per atreure l'atenció del públic, estimular els governs nacionals perquè realitzin més accions de conservació i especialment obtenir recursos per a aquesta finalitat». Les espècies són seleccionades per a la seva inclusió dins la llista d'acord amb dos motius principalment: índexs demogràfics molt petits i un ràpid descens en el número, relacionats en gran manera per la influència de la destrucció del seu hàbitat i la caça, les dues grans amenaces que planegen sobre els primats. Més específicament, les amenaces citades a l'informe inclouen la desforestació causada per l'agricultura practicant l'artigatge que s'utilitza per aclarir zones boscoses per dedicar-les a pastura o terres de conreu, la producció de carbó vegetal, la producció de llenya, la indústria de la fusta il·legal, la tala selectiva, la mineria, la urbanització, la implantació de cultius amb fins comercials, la fragmentació forestal, les poblacions de mida petita, la captura d'exemplars vius per al comerç de mascotes exòtiques, la caça per l'alimentació i la medicina tradicional. |
Jocs | Un ninot és una figura, de drap, de plàstic o d'altres materials, que representa una persona, un animal o qualsevol altre personatge.Els xiquets juguen sovint amb ninots dels seus personatges favorits. Quan el ninot representa un nadó, una xica o una dona, ens referim als ninots amb el nom de nina o nineta o també pepa i patota. Per als adults, els ninots s'utilitzen sovint amb finalitats burlesques en manifestacions, festes o altres actes públics. Un exemple molt popular dels ninots són els ninots fallers. També poden ser objecte de col·leccionisme. També s'anomena ninot el dibuix de caràcter humorístic o la caricatura. En el món de l'humor gràfic i del dibuix de premsa, el dibuixant també pot ser anomenat ninotaire. El terme ja s'utilitzà a principis del segle XX per definir els dibuixos a les revistes humorístiques com el Cu-cut! (que duia el subtítol de «Setmanari de gresca ab ninots»), L'Esquella de la Torratxa, Picarol, Cuca-fera o Papitu, i els anys 20 Xavier Nogués publicà un llibret de dibuixos amb el títol de 50 ninots. La Mutual Mèdica de Catalunya i Balears va editar el 1995 un extens catàleg de la seva exposició «Ninots i ninotaires de començament de segle». També avui en dia, diversos dibuixants de premsa catalans aprecien aquesta denominació per a les seves obres humorístiques, des d'en Cesc fins a en Toni Batllori (els seus acudits a La Vanguardia es publiquen sota el títol de «Ninots»), Fer, L'Avi o Kap. |
Arquitectura | El decumanus (nom llatí) era, en la planificació urbanística romana, un carrer orientat en direcció est-oest en un campament militar (oppidum) o en una colònia.El principal d'aquests carrers s'anomenava decumanus maximus, el qual s'encreuava perpendicularment amb el cardo maximus, l'altra gran artèria urbana. Habitualment, a la intersecció entre aquests dos carrers principals es trobava el fòrum, o plaça major de la ciutat. El decumanus, a més a més, unia dues de les portes del campament: la Pretòria (la més propera a l'enemic) i la Decumana. Per exemple, a l'antiga Bàrcino (l'actual Barcelona), el decumanus maximus començava a la porta de la muralla que hi ha a la plaça Nova, vora la catedral, i acabava a la porta de mar, de la qual se'n conserva una torre i un dels tres arcs que la formaven. Aquesta es pot veure, encara avui en dia, al carrer Regomir, al costat del Centre Cívic Pati Llimona. La paraula llatina decumanus té l'origen en la línia traçada pels àugurs d'est a oest quan interpretaven els auspicis dels déus. |
Televisió | Trey Parker (Denver, Colorado, 19 d'octubre de 1969) és un actor, animador, director, guionista, productor i músic estatunidenc. De nen, va dibuixar una figura anomenada Mr. Hankey, qui es convertiria en el símbol de les festivitats en South Park. És cinta negra en taekwondo i era un alumne excel·lent en la preparatòria en Evergreen i en Fairplay, Colorado. Toca el piano des dels 12 anys i quan va rebre el seu primer xec de paga es va comprar un gran piano Steinway. Parker es va transferir a la Universitat de Colorado, a Boulder, després d'un any en the Berklee College of Music a Boston. En la universitat, estudiava cinematografia i música clàssica. Mentre rebia el seu títol en japonès i en música, va viure al Japó per un temps. A principis dels noranta, Parker va conèixer Matt Stone. Els dos van crear dues caricatures protagonitzades per quatre nens qui es convertirien en els personatges principals de South Park. Parker i la seva família són la inspiració per al personatge fictici Stan Marsh. També el personatge de Wendy Testaburger està basat en l'antiga promesa de Parker. Amb Marc Shaiman, Parker va ser nominat per a un Oscar per la Millor Cançó per Blame Canada de South Park: Bigger, Longer & Uncut. |
Agricultura | Un dipòsit de llavors o banc de llavors emmagatzema les llavors com un recurs en cas que les reserves de llavors es destrueixin. És un tipus de banc de gens. Les llavors emmagatzemades poden ser de conreus alimentaris o d'espècies rares per protegir la biodiversitat. Els motius per emmagatzemar llavors poden ser diversos. En el cas de les plantes alimentàries o amb altres usos útils per als humans, pot ser que ja no s'utilitzin actualment. Emmagatzemar llavors protegeix d'esdeveniments catastròfics com desastres naturals, epidèmies de malalties o les guerres. |
Objectes astronòmics | NML del Cigne (Nml Cygni), també coneguda com a Cyg NML, és una estrella hipergegant vermella ubicada a la Constel·lació del Cigne, amb un diamètre unes 1.650 vegades més gran que el del Sol, i és l'estrella més gran que es coneix actualment després d'UY Scuti. La seva distància a la Terra s'estima en al voltant d'1,7 Kpc, o uns 5500 anys llum. Fou descoberta pels astrònoms Neugebauer, Martz, i Leighton el 1965. El NML prové de les inicials dels noms d'aquests tres descobridors. Aquesta estrella té un ambient amb pols al seu voltant. Té una nebulosa asimètrica en forma de fesol que és coincident amb la distribució dels màsers de vapor d'aigua. És un estel semirregular variable amb un període d'aproximadament 940 dies. |
Telecomunicacions | Jitsi és una aplicació de videoconferència, VoIP, i missatgeria instantània amb aplicacions natives per iOS i Android, i amb suport per a Windows, Linux i Mac OS X a través de la web. És compatible amb diversos protocols populars de missatgeria instantània i de telefonia, i es distribueix sota els termes de la Llicència Apache, pel que és programari lliure i de codi obert.Jitsi, abans conegut com a SIP Communicator, ha rebut suport de diverses institucions com la Fundació NLnet, la Universitat d'Estrasburg i la Regió d'Alsàcia i també ha tingut múltiples participacions en el programa Google Summer of Code. |
Arquitectura | Bruno Zevi (Roma, 22 de gener de 1918 - 9 de gener de 2000) (81 anys), fou un arquitecte, crític d'art i polític italià. |
Història | Joyce da Silva Fernandes, coneguda com a Preta Rara (Santos, 13 de maig del 1985), és una rapera, professora d'història, feminista i activista brasilera. Destacà en la lluita contra la subordinació de les treballadores domèstiques, centrant-se en la discriminació ètnica, i denuncià abusos i en publicà un llibre el 2019. El seu treball contra els prejudicis també s'estén a qüestions del cos, contra la discriminació de les dones amb obesitat. |
Ecologia | Els ecosistemes marins són un tipus d'ecosistemes aquàtics. Inclouen els oceans, mars i aiguamolls, entre d'altres. La vida sorgí i evolucionà al mar. El medi marí és molt estable, si es compara amb els hàbitats terrestres o d'aigua dolça. Les temperatures de les grans masses oceàniques varien poc, igual que la salinitat de l'aigua (3,5%). La composició iònica de l'aigua de mar és similar a la dels fluids corporals de la majoria d'organismes marins, fet que soluciona la regulació osmòtica. En el medi oceànic, la llum solar penetra a l'aigua tan sols uns 200 metres. A major profunditat, hi ha foscor absoluta. A la zona il·luminada del mar se l'anomena regió fòtica, a la zona fosca regió afòtica. El principal problema a l'oceà és la gran distància entre la zona fòtica (superficial) i els nutrients (sedimentats en aigües profundes). On hi ha llum per a la producció primària hi ha pocs nutrients inorgànics, i viceversa. No és sorprenent, doncs, que les zones amb major productivitat siguin aquelles en què les aigües profundes, fredes i carregades de nutrients afloren a la superfície. Aquestes zones es coneixen com a afloraments; el fitoplàncton s'hi desenvolupa de manera extraordinària i pot mantenir una cadena tròfica amb moltes baules; per aquest motiu, són les zones més riques en pesca. |
Història | Els Del Vasto són una família descendent dels Aleramici que va adquirir amplis territoris al sud del Piemont i Saluzzo entre Alessandria i Saluças i a l'oest de Ligúria. El seu domini incloïa la marca de Savona i una part de les Langues i els comtats d'Acqui i de Bredulo. Amb el matrimoni de Adelàsia amb el Norman Roger d'Hauteville el seu ampli domini s'estengué també a algunes propietats importants de Sicília i per un breu període, al Regne de Jerusalem. |
Química | La Clordecona, també coneguda com a Kepona, és un insecticida carciogènic de la familia del mirex emprat als Estats Units entre el 1966 i el 1975. Químicament la clordecona és una cetona policíclica clorada emprada com a insecticida i fungicida amb fórmula molecular C10Cl10O. S'absorbeix ràpidament per la pell i les vies respiratòries. L'exposició a aquesta substància pot provocar problemes com tremolors, pèrdua de memòria o mals de cap. A més de l'increment del risc de patir càncer. El seu ús està prohtibit en la major part dels països desenvolupats.La clordecona és persistent al medi ambient i té un temps de vida mitjà d'uns 30 anys. |
Informàtica | L'autenticació única, single sign-on (SSO), en anglès, és un mètode que permet a un/a usuari/ària d'haver de procedir només a una autenticació (comprovació de la conformitat de dades transmeses generalment per mitjà d'Internet) per accedir a diverses aplicacions informàtiques o llocs web. Alguns autors s'estimen més emprar el terme enterprise reduced sign-on (signatura reduïda d'empresa) perquè argumenten que ningú no pot assolir aquest tipus de signatura sense una infraestructura IT homogènia que la suporti. |
Química | Aldrichimica Acta (abreviatura Aldrichimica Acta) és una important revista científica dedicada a la química orgànica, bioquímica, química organometàl·lica i química inorgànica. És publicada des del 1968 per l'empresa Sigma-Aldrich. El seu factor d'impacte és 17,083 el 2014 quant a química orgànica. Ocupa la 1a posició de qualitat de revistes dedicades a la química orgànica en el rànquing SCImago.Aldrichimica Acta és una revista, de subscripció gratuïta, amb un factor d'impacte molt alt en el camp de la química orgànica. Els articles de revisió, escrits pels químics de tot el món, abasten una varietat de temes en els camps de la síntesi orgànica, organometàl·lica, bio-orgànica o química inorgànica. |
Astronomia | El sol de mitjanit és un fenomen que es produeix en certes parts del planeta (entre els cercles polars i el pol corresponent), consistent en què el sol no es pon en tota la nit, durant uns dies o mesos al voltant del solstici d'estiu. L'explicació està en la inclinació de la Terra. La Terra, com un més dels altres planetes, es mou tot seguint una òrbita el·líptica al voltant del Sol, el qual està en un dels seus focus (moviment de translació). El pla de l'òrbita s'anomena eclíptica, i si l'estenem vers l'infinit cap l'esfera celeste, talla les constel·lacions anomenades zodiacals, que són sobre les que veuríem projectat el Sol durant l'any si aquest no ens enlluernés. En no ser l'òrbita una circumferència, hi haurà un moment en què la distància al Sol serà màxima (afeli) i un altre en què en serà mínima (periheli). L'afeli coincideix amb l'estiu a l'hemisferi nord (hivern en el sud) de la Terra i el periheli amb l'estiu a l'hemisferi sud (hivern en el nord). L'afeli i el periheli no són, però, els responsables de les estacions de l'any. L'eix de rotació de la Terra no és perpendicular al pla de translació (eclíptica), i està inclinat uns 23°. Aquest fet, normal en tots els planetes del sistema solar, dona lloc a unes estacions climàtiques ben diferenciades, al sol de mitjanit, les nits polars d'alguns mesos i al fet que l'estel polar ens marqui el nord. Si ens imaginem en el pol nord i suposem que el nostre planeta no està inclinat 23°, podem comprendre que veuríem, sempre, el sol just a l'horitzó. No tindríem ni dies ni nits, però sempre crepuscle. La inclinació de 23° de l'eix de rotació comporta que el Sol pugui assolir en el pol una alçada màxima de 23° quan la inclinació aboca l'hemisferi nord vers el nostre estel, i que durant una temporada desapareguin les nits. Simètricament, també es dona el cas contrari. I a més a més, quan en un dels pols passa una cosa, en l'altre pol passa el contrari. Però, a part dels pols, tot això també afecta la resta del planeta, establint diferents pautes d'insolació de la superfície, diferents alçades màximes del sol, diferents durades del dia durant l'any, en què s'inclouen les anomenades nits blanques a Escòcia o a Rússia, per exemple, i que el sol només surti i es pongui exactament per l'est i l'oest els dies de l'equinocci. En països com Noruega o Islàndia i en les latituds superiors al cercle polar àrtic, el sol no es pon durant els dies anteriors i posteriors al solstici d'estiu. |
Enginyeria | Fundada en 1991, l’Institut supérieur de l'automobile et des transports, també anomenada ISAT, és una Grande école d’enginyeria de França. Està situada a Nevers, França : Campus Université de Bourgogne. ISAT és l'única escola d'enginyeria pública francesa especialitzada en automòbils.L’ISAT és un establiment públic d'ensenyament superior i recerca tècnica. L'Escola lliura el diploma d'enginyer de ISAT (Màster Ingénieur ISAT) el diploma Màster recerca |
Sociologia | El nepotisme és el fenomen d'atorgar beneficis des d'una posició de poder a parents, sigui per proporcionar béns, càrrecs o prebendes i altres avantatges, sovint sense tenir en compte les seves capacitats i el seu valor personal. Prové de l'ambit de l'administració papal de l'Església catòlica, però el mot es va generalitzar per a qualsevol abús de poder a favor de familiars o amics. Quan el favoritisme toca amics, es parla també d'amiguisme.El judici de valor o la condemna moral d'aquesta pràctica difereix d'una societat a l'altre. Als governs de França i Espanya, per exemple, ministres i diputats, que solen atorgar llocs de treball, ficticis o reals, a la parella i altres familiars. En canvi, a Dinamarca és impensable que el fill o germà d'un alt càrrec treballi al govern.El nepotisme sembla de tots els temps, però és emblemàtic de la ideologia de classe de la noblesa tradicional del segle xx, que l'enmarca, junt amb el proteccionisme familiar, l'idealhonestedat, l'amor a la pàtria i a la terra i una religiositat tradicional.És una pràctica habitual en negocis familiars i en monarquies. En canvi, en sistemes definits com a meritocràtics, és a dir, que diiuen que valoren la competència professional per damunt d'amics de confiança, matrimonis i vincles de sang, el nepotisme oficialment és vilipendiat com corrupció, que pot anar junts amb suborn i clientelisme. |
Informàtica | Una disposició de teclat és qualsevol forma d'arranjament mecànic, visual o funcional de les tecles, etiquetes o significats d'associacions (respectivament) d'un ordinador, una màquina d'escriure o qualsevol altre aparell tipogràfic. |
Antropologia | La cova de Zuttiyeh és un jaciment prehistòric a Galilea, a Palestina. Està situada a 800 m de Wadi Amud, a aproximadament 30 m per sobre del llit del wadi, a 148 m sota el nivell de la mar. S'hi trobà un fòssil que hui es coneix com a Humà de Palestina o de Galilea, el primer homínid antic fossilitzat trobat a l'occident d'Àsia.La cova fou excavada el 1925 i 1926 per Francis Turville-Petre, que hi descobrí l'anomenat crani de Galilea, que al principi es descrigué com un altre espècimen de neandertal, atribuït a una cultura mosteriana, del tipus Jabroudian.Els estudis posteriors mostraren que el rostre és relativament pla, sense evidència de característiques neandertals, com el prognatisme facial. Alguns experts consideren que és un crani d'Homo heidelbergensis tardà.L'os frontal i la part superior del rostre es trobaren en el nivell Mugharan, per la qual cosa s'ha calculat l'edat dels fòssils entre 350000 i 250000 anys ae, encara que han estat datats per termoluminescència el 148 200 ± 6000 ae. |
Matemàtiques | La Societat Alemanya de Matemàtiques és la principal societat professional de matemàtics alemanys i representa les matemàtiques alemanyes dins de la Societat Matemàtica Europea i la Unió Matemàtica Internacional. Va ser fundada l'any 1890 a Bremen, amb el teòric de conjunts i matemàtic Georg Cantor com a primer president. |
Física | La història de la mecànica quàntica entrellaçada amb la història de la química quàntica comença essencialment amb el descobriment dels raigs catòdics realitzat per Michael Faraday el 1838, la introducció del terme cos negre per Gustav Kirchhoff l'hivern de 1859-1860, el suggeriment fet per Ludwig Boltzmann el 1877 sobre la discretització dels estats d'energia d'un sistema físic, i la hipòtesi quàntica de Max Planck el 1900, que deia que qualsevol sistema de radiació d'energia atòmica podia teòricament ser dividit en un nombre d'elements d'energia discrets E {\displaystyle E\,} , de forma que cadascun d'aquests elements d'energia fos proporcional a la freqüència ν {\displaystyle \nu \,} , amb les que cadascun d'ells podia irradiar energia de manera individual, resumit en la fórmula: E = h ν {\displaystyle E=h\nu \,} , on h {\displaystyle h\,} és un valor numèric anomenat constant de Planck. Llavors, en 1905, per explicar l'efecte fotoelèctric (1839), és a dir, el fet que llum il·luminant certs materials pot expulsar electrons del material, Albert Einstein va postular basant-se en la hipòtesi quàntica de Planck, que la llum en si està composta de partícules quàntiques individuals, les quals més tard van ser anomenades fotons (1926). La frase "mecànica quàntica" va ser usada per primera vegada en el paper de Max Born anomenat Zur Quantenmechanik (La Mecànica Quàntica). En els anys que segueixen, aquesta base teòrica lentament va començar a ser aplicada a estructures, reaccions i enllaços químics. |
Televisió | L'Edició dels Premis Antena de Oro, concedits per la Federació d'Associacions de Professionals de Ràdio i Televisió el 4 de juliol de 1969 però corresponents al 1969, va guardonar: |
Nàutica | Josep Almar Pujol (Sant Feliu de Guíxols,1949) és un escultor, pintor, dibuixant, mestre d'aixa i poeta català, principalment conegut com a modelista naval. Almar es va especialitzar en el modelatge de miniatures navals, destacant principalment en l'elaboració de vaixells a escala; el 1992 va ser convidat a la trobada d'artesans de les fires deSant Narcís de Girona. |
Física | La centrifugació diferencial és un procediment comú en microbiologia i citologia que s'usa per a separar determinades parts de cèl·lules com orgànuls o macromolècules. En el procés, el teixit de la mostra s'homogenitza per tal de trencar la membrana cel·lular i barrejar els components cel·lulars. L'homogeneïtzat es sotmès a successives centrifugacions , retirant el sediment i incrementant la força centrífuga en cadascuna d'elles. Per a finalitzar el procés de purificació es pot realitzar una sedimentació d'equilibri, on s'extreu la capa corresponent al pes molecular esperat d'acord a un patró control. La separació es basa en la mida i densitat sedimentant a baixes forces centrífugues d'aquelles partícules de major pes i densitat. Per exemple, les cèl·lules no lisades solen sedimentar a 1.000 g durant cinc minuts. Els fragments cel·lulars de menor mida i els orgànuls resten al sobrenadant i requereixen major força i temps de centrifugació per a sedimentar en el sediment. En general es poden enriquir en el següent ordre: Cèl·lules i nuclis cel·lulars. Mitocondris, lisosomes i peroxisomes; Microsomes (vesícules de REP); i Ribosomes i citosol.La ultracentrifugació d'àcids nucleics és un mètode d'aïllament i fraccionament d'àcids nucleics. Els àcids nucleics, són macromolècules constituents de l'àcid desoxiribonucleic formades per nucleòtids units mitjançant enllaços fosfodièster, que poden tenir mides globals, composició de bases nitrogenades, topologia i seqüències diferents. És aquesta propietat dels àcids nucleics que permet el seu fraccionament. La ultracentrifugació va ser inventada per Theodor Svedberg, físic i químic suec, al voltant de l'any 1926. Es tracta d'un mètode de separació de components en el que es generen forces centrífugues que arriben a una força 500.000 vegades superior a la força de gravetat, ja que les ultracentrífugues treballen a velocitats entre 15.000 rpm i 75.000 rpm, provocant la sedimentació de les partícules més grans al fons del tub i evitant la seva difusió. A l'hora de realitzar una ultracentrifugació, s'ha de tenir en compte el principi de resistència per fricció; és per això que s'ha de realitzar en un ambient blindat i pràcticament buit. Hi ha dos tipus de separació d'àcids nucleics per ultracentrifugació: la sedimentació per velocitat i la centrifugació d'equilibri. |
Heràldica | La creu llatina és una creu formada per dos segments de diferent llargada que es creuen en angle recte, on el segment menor creu el més llarg en una proporció de tres quarts. El seu ús en l'entorn religiós s'inspira del crucifix de la tradició cristiana. |
Química | El Dia del Mol és una jornada commemorativa celebrada el 23 d'octubre entre les 6:02 i les 18:02. El nom en anglès, Mole Day, és un joc de paraules amb el doble significat en anglès de la paraula mole que pot significar talp o mol. L'hora i la data, que en format americà s'expressa 6:02 10 / 23, fan referència al nombre d'Avogadro, aproximadament 6.02 × 1023 mol-1. Aquesta constant defineix el nombre d'àtoms d'un element o de molècules d'un compost en una mol de substància que és una de les set unitats base del sistema internacional. |
Periodisme | La primera plana d'un diari és la pàgina inicial on hi ha la capçalera, que identifica la publicació (títol, data, director, etc.), així com els titulars, que destaquen les notícies principals del dia. Modernament pot anar il·lustrada. És la plana més important del diari, com a element que resta a la vista i que, exposat en quioscos o altres punts de venda, ha de cridar l'atenció del comprador. Per això els consells de redacció s'esforcen a fer-la prou sintètica textualment, de manera que informi amb eficiència sobre el contingut del número, i alhora prou atractiva quant a la composició, per tal de propiciar la compra del diari i el desig de llegir-lo. El català primera plana equival a l'anglès front page; esp. primera plana; fr. [la] une; it. prima pagina; etc. La primera plana començà a prendre aquesta morfologia a inicis del segle XX; anteriorment el més habitual era que sota la capçalera hi hagués diversos articles, sovint disposats en columnes, sense gaire titulars ni altres elements que servissin de guia visual. |
Llengües | El kuot o panaras és una llengua aïllada de la província de Nova Irlanda a Papua Nova Guinea. Es tracta de l'única llengua d'origen no-austronesi de l'illa. Té uns 2.400 parlants, concentrats principalment a la costa nord-oest de Nova Irlanda. Potser pel petit nombre de parlants, no sembla que hi hagi variació dialectal singinificativa en el domini lingüísic. |
Física | La mal·leabilitat és la propietat física, que juntament amb la ductilitat, indica la capacitat d'un material (especialment metalls i aliatges) de ser deformable sense trencar-se. Mentre la ductilitat es refereix a l'obtenció de fils en estirar el lingot, la mal·leabilitat permet l'obtenció de làmines. El grau de mal·leabilitat depèn del material, la temperatura i la corba esforç-deformació. Es distingeix la mal·leabilitat en calent (per forjar o laminar) o en fred (per estirar, embotir o recalcar).L'estany i el coure eren els materials en l'època preindustrial més utilitzats. L'element més mal·leable és l'or, que es pot estendre fins a làmines d'un gruix d'una deumil·lèsima de mil·límetre. Això el fa molt apte per daurar objectes per a raons decoratius, tot utilitzant molt poc de primera matèria cara. L'alumini també presenta una mal·leabilitat alta, tot i menor que l'or i permet fabricar «paper d'alumini» amb múltiples aplicacions en la indústria de l'embalatge. Altres metalls amb una mal·leabilitat considerable són l'argent, el coure, l'iterbi, el cadmi, el platí, l'estany, l'indi, el pal·ladi, el magnesi, el calci, el níquel, l'estronci i el ferro. A més dels metalls purs, rarament usats en aplicacions industrials, s'han desenvolupat aliatges que augmenten la mal·leabilitat, com ara els diferents acers, on el ferro és l'element majoritari. El mot prové del llatí malleum que va donar el català mall o martell gros. Fins al desenvolupament del laminador industrial per fer xapes, utilitzables en premses d'embotiment, el martelleig en calent principalment de l'aram era la única tècnica. Fins a la revolució industrial, era l'ofici manual del calderer, de vegades amb l'ajuda d'un martinet, actuat per un molí hidràulic. A la Farga Palau, tancada el 1979 i ara part del Museu Etnogràfic de Ripoll es conserva l'equip per martellejar l'aram. |
Filosofia | L'enteniment és la facultat de comprendre d'una manera global que hom relaciona més aviat amb la intuïció que amb la raó. Durant la història de la filosofia, però, se l'ha considerat de diferents maneres: a l'edat mitjana, era la facultat de la funció intel·lectual; amb l'adveniment de l'empirisme era sinònim de percepció, contraposat a la "veritable" coneixença procedent de les dades materials; Kant considerava que si la raó estructura els continguts intel·lectuals, l'enteniment estructura els de l'experiència; Per a Hegel es tracta d'un simple moment interior del desenvolupament dialèctic de la raó. |
Agricultura | El blat xeixa, Triticum aestivum, és l'espècie de blat més cultivada a tot el món. També es coneix com a blat tendre o blat tou, en oposició al blat dur. És més resistent a les baixes temperatures que no pas les altres espècies de blat. |
Informàtica | Bruce Schneier (/ʃnaɪər/; nascut el 15 de gener de 1963) és un criptògraf nord-americà, especialista en seguretat informàtica i privacitat, i escriptor. És autor de diversos llibres sobre temes de seguretat en general, seguretat informàtica i criptografia. Schneier és membre del Berkman Center for Internet & Society de la Harvard Law School, membre de programa de l'Open Technology Institute de la New America Foundation i CTO de Co3 Systems. També col·labora amb el diari britànic The Guardian. |
Astronomia | Aquesta cronologia del descobriment dels planetes del sistema solar i els seus satèl·lits naturals registra el progrés en el descobriment de nous cossos celestes en el transcurs de la història. En les taules que apareixen a continuació, els satèl·lits s'indiquen en negreta (per exemple, Lluna), mentre que els planetes, tant majors com menors, que orbiten el Sol estan en cursiva (per exemple la Terra). Els quadres estan ordenats segons la data de publicació/anunci dels descobriments; les esmentades dates s'indiquen acompanyades dels següents símbols: i: per a la data de la primera imatge enregistrada (fotogràfica, etc.); o: per a la data de la primera observació visual efectuada per l'home, ja sigui mitjançant un telescopi o una emulsió fotogràfica (el verdader moment del «descobriment»); p: per a la data d'anunci o publicació del descobriment.Nota: Les llunes indicades amb un asterisc (*) tenen algunes dificultats pel que fa als seus descobriments. En molts d'aquests casos es van necessitar diversos anys per confirmar les seves existències, i en diverses ocasions es van «extraviar» i van ser redescobertes. Algunes llunes es van trobar durant l'anàlisi de les fotografies enviades per les sondes espacials Voyager, anys després que fossin preses. |
Agricultura | Anagyrus pseudococci és un himenòpter natiu de la mediterrània de la família Encyrtidae, paràsit del cotonet dels cítrics (Planococcus citri). |
Ciència militar | Sirdar (una variant de Sardar), és un títol oficial assignat al Comandant en Cap britànic de l'Exèrcit egipci, controlat pels britànics a l'època del pas del segle xix al xx.El sirdar residia al Sordaria, un gran edifici situat al districte de Zamalek d'El Caire, i que era també la residència de la intel·ligència militar britànica a Egipte. El primer ús de la paraula o sirdar o sardar en l'idioma anglès es remunta a 1595. La forma original de la paraula en persa és «sardār», i aquesta versió també s'utilitza en les llengües hindi i urdú. |
Filosofia | S'entén per predicable o categorama les diferents maneres de relació que es donen entre el subjecte i el predicat d'una proposició lògica. |
Enginyeria | L'enginyeria de control és la disciplina de l'enginyeria que s'enfoca en la modelació matemàtica de processos. N'analitza el comportament dinàmic i utilitza la teoria de control per especificar paràmetres per fer funcionar els sistemes d'una manera predeterminada. En el camp de l'automatització l'enginyer de control supervisa els processos industrials. Per això fa servir sensors i altres sistemes de control. L'enginyeria de control i automatització es concentra, sobretot, en l'automatització de processos manuals. Aquesta es completa quan tota una línia de producció funciona del començament a la fi, amb el control de les màquines controladores sens intervenció humana. |
Filologia | En filologia, un stemma codicum (o simplement stemma, plural stemmata) és una taula genealògica dels manuscrits originals del mateix treball. El terme stemma codicum, ve del grec antic στέμμα, stemma, petita cinta, corona, (ja que, a Roma, el quadre genealògic que contenia imatges dels avantpassats, s'adornava amb corones), i del llatí codicum, genitiu plural de còdex, manuscrit. |
Art | Benjamin Altman (12 juliol 1840 - 7 octubre 1913) va ser un empresari estatunidenc de Nova York. Conegut per haver creat la companyia B. Altman el 1865, i també per ésser un gran amant i mecenes de l'art, especialment del pintor Rembrandt. Altman va llegar una important col·lecció de pintures al Museu Metropolità d'Art d'aquesta mateixa ciutat. |
Informàtica | En informàtica, una implementació de referència, o, menys habitualment, implementació d'exemple, és un codi d'exemple d'un estàndard, per ser usat com suport per altres desenvolupadors que implementen les seves pròpies versions. Un estàndard és més fàcil d'entendre si es disposa d'un exemple que funciona. El propòsit d'una implementació de referència és generalment el de promoure i familiaritzar un estàndard entre la comunitat. Mentre és perfectament possible que la implementació de referència sigui usada a nivell didàctic pel pur coneixement, a un nivell més pràctic, la intenció és la d'introduir l'especificació entre els desenvolupadors i el mercat, ja que aquests estaran més predisposats a fer les seves pròpies implementacions i els seus clients adquiriran aquestes implementacions. La implementació de referència pot ser de qualitat de producció o no ser-ho. Per exemple, molta gent considera que la implementació de referència Fraunhofer de l'estàndard MP3 té poca qualitat en comparació d'implementacions com LAME. Tanmateix, la implementació de referència X.Org del Sistema XWindow no està preparada només per l'ús, sinó que també guanya popularitat com a sistema operatiu de tipus Unix de codi obert tal mateix; a això hi contribueix el fet que l'actual versió és un fork de la popular implementació XFree86 que X.Org va declarar en aquell moment com a implementació de referència. Les implementacions de referència també poden ser prohibides per l'ús comercial. El servidor d'aplicacions RI Java EE de Sun queda referenciat per una bibliografia formativa de gran qualitat de Java EE, però no pot ser usat amb llicència de producció. Tanmateix, el Servidor d'aplicacions Sun Java System, és considerat per alguns com poca cosa més que el mateix servidor RI amb un acord de llicència diferent. |
Història | La família Montgommery (o Montgomery o Montgomeri) fou una important nissaga normanda originària del departament de Calvados. |
Ètica | Claudia Paz y Paz Bailey (nascuda en 1967) és una jurista guatemalenca, antiga Fiscal General de Guatemala. Va assumir el càrrec el 2010 i va ser la primera dona en ocupar el càrrec. Ha estat a l'avantguarda de la lluita per portar a la justícia els responsables dels abusos massius dels drets humans. Experta en dret penal molt respectada i jutgessa amb més de 18 anys d'experiència, ha avançat sense precedents en la persecució del crim organitzat, la corrupció i les violacions dels drets humans. És especialista en dret penal, erudita, jutge i litigant que ha treballat durant més de 18 anys per enfortir el sistema de justícia a Guatemala. Paz y Paz també és receptora del Premi Human Rights Award de Washington Office on Latin America (WOLA) 2014, que destaca a organitzacions o individus que han estat exemplars en la visió de WOLA d'un món on els drets humans i la justícia social són el fonament de la policia pública. |