label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Filosofia | L'emergentisme és una teoria que afirma que una propietat pot emergir o sorgir de la suma d'altres i pertànyer a una natura diferent; especialment s'aplica a la ment, de la qual es diu que emergeix del cervell però el transcendeix i té propietats no físiques, diferents de les materials de l'òrgan que la precedeix. El resultat és sempre més que la suma de les parts i no es pot descompondre en elles. Aplicat a la ment, l'emergentisme s'oposa al materialisme estricte (ja que sosté que la ment no és quelcom simplement físic) i al dualisme (ja que hi ha una relació estricta entre la ment i el cos). Les propietats emergents no es poden predir a partir de les característiques d'allà on provenen. |
Jocs | La Diana és una càmera de joguina dels anys 60. Està feta a partir d'una estructura i una lent de plàstic, és per això que és considerada com un producte barat de baixa qualitat. Presenta alguns problemes relacionats amb la pel·lícula o la baixa lluminositat que aconsegueix entrar en l'objectiu, entre d'altres. Primerament es va crear amb la finalitat de ser un objecte barat de compra, fins i tot una joguina. Més endavant se li van anar donant altres usos de caràcter artístic per aconseguir fotografies amb l'anomenat Flou artístic o amb un toc impressionista. |
Enginyeria | Lisímetre és un dispositiu inserit en el sòl, ple amb la mateixa terra del lloc i amb vegetació. És utilitzat per a mesurar l'evapotranspiració de referència (ETo) o del cultiu (ETc). També s'anomena evapotranspiròmetre depenent de quina manera s'ha fet el procediment de mesura. La mesura de l'evapotranspiració és determinada pel balanç hídric dels dispositius. Normalment hi ha una balança en el fons del lisímetre on es pot determinar, d'aquesta forma, quanta aigua es va evapotranspirar en el sistema. Un altre tipus de lisímetre utilitza, en lloc de la balança, un sistema de drenatge d'aigua on quan posada l'aigua fins a la capacitat de camp d'aquell sòl, la quantitat d'aigua drenada és exactament la quantitat d'aigua evapotranspirada. |
Lingüística | Forvo.com és una web que permet l'accés a la reproducció de la pronunciació de mots en mantes llengües, per mor de facilitar l'aprenentatge d'idiomes. Va sorgir per idea de tres bascos: Israel Rondón (dissenyador web), Félix Vela (enginyer informàtic) i Yoel González (programador). Forvo va ser llançat el 2007 i va entrar en funcionament el 2008. forvo.com és propietat de Forvo Media SL, que es troba a Sant Sebastià (País Basc). La guia de pronunciació Forvo es va consagrar com una de les més grans del seu tipus a la xarxa. Totes les pronunciacions d'aquest siti les fan locutors en llur llengua materna. Els usuaris registrats tenen dret de votar, positiva o negativament per la qualitat de les pronunciacions enregistrades en un objectiu de qualificar i promoure'n les millors, particularment situant-ne les millors al capdamunt de les llistes dels resultats de cerca. Amb aquest esperit, les paraules també són subjectes a revisió i qualsevol membre les pot editar. Forvo.com utilitza la tecnologia d'Adobe Flash per a desar els audiogrames. |
Objectes astronòmics | Una galàxia blava nana compacta és una petita galàxia que conté un subgrup de galàxies de baixa lluminositat, grans cúmuls d'estels massius calents i joves, que mantenen episodis de formació estel·lar forts però de curta durada. Aquests estels fan que la galàxia es vegi de color blau. Com existeixen principalment en cúmuls, les galàxies nanes blaves compactes no tenen una forma uniforme. Aquestes galàxies tenen un consum de gas intens que provoca que els estels es formin de manera violenta. Les galàxies nanes blaves compactes es refreden mentre es formen nous estels. A causa del fet que aquestes galàxies estan compostes de molts estels, formats en diferents períodes. Perquè la galàxia tingui temps per refredar-se i poder generar nova energia per formar un nou estel.De fet, la galàxia, no és blava sinó que hi ha un munt d'estels de diferents colors, el que causa que la galàxia sembli blava és la quantitat d'energia que allibera tan ràpidament. Aquesta energia és tan calenta que emet una espurna que es veu de color blau des de la llunyania. La forma de la galàxia blava compacta canvia la seva forma amb el pas del temps degut al procés de formació estel·lar que es produeix en el seu si. Alguns exemples propers són NGC 1705, NGC 2915 i NGC 3353. |
Enginyeria | La RG-41 era una granada de mà dissenyada per la Unió Soviètica el 1941, i utilitzada breument fins a 1942, quan va ser reemplaçada per la més moderna RG-42. Va ser dissenyada per N. P. Belyakov. |
Història | Els tagarins (de l'àrab ṭaḡrī, que vol dir fronterer) són els moriscos que vivien entre els segles xiii i XVI a la Corona d'Aragó, especialment al País Valencià, però que van ser criats per cristians, parlaven el català com a llengua pròpia i feien vida quotidiana entre cristians. Per tant, era difícil de distingir dels moriscos, tret del fet que visqueren a una moreria. A Catalunya, en canvi, els tagarins eren els musulmans originaris de la Catalunya Nova i del País Valencià que es distingien per ser catalanoparlants. El fet de ser criats per cristians implica que són de família andalusina d'elit que haurien rebut ensenyament de mestres cristians en coneixements vinculats amb els regnes hispànics catòlics (romanística, cultura clàssica, filosofia, història, dret romà, etc.) necessaris per a exercir un futur càrrec, ja en l'adultesa, de funcionaris de l'Estat andalusí, o bé per esdevindre rais, sayyid o emir. També per tenir mare cristiana (andalusina o no), tot i ser el pare un musulmà de renom important. Alguns dels tagarins més coneguts són Al-Azraq i Zayyan ibn Mardanix, que van esdevenir líders dels andalusins en diferents circumstàncies. |
Conflictes | Un autocop és una forma de cop d'estat en la qual el líder d'un estat, després d'haver arribat al poder per mitjans legals, dissol o deixa sense poder a la legislatura nacional i assumeix il·legalment poders extraordinaris que no es concedeixen en circumstàncies normals. Altres mesures adoptades poden incloure l'anul·lació de la constitució del país, la suspensió dels tribunals civils i l'assumpció de poders dictatorials per part del cap de govern. El terme prové de la paraula castellana autogolpe. Es calcula que entre 1946 i 2020 s'han produït 148 intents d'autocop d'estat: 110 en autocràcies i 38 en democràcies. Alguns exemples són el cop d'estat del Perú per part del president Alberto Fujimori en l'any 1992, l'intent de cop d'estat de Guatemala de 1993 per part del president Jorge Serrano Elías, la crisi constitucional russa de 1993 per part del president Borís Ieltsin, el cop d'estat de 1973 a l'Uruguai per part del president Juan María Bordaberry o el cop d'estat de Togo per part de Faure Gnassingbe l'any 2005. |
Ciència militar | Tropes d'assalt és el terme genèric amb què es designen les unitats d'elit desenvolupades pels principals exèrcits contendents durant la Primera Guerra Mundial per a realitzar cops de mà en el marc de la guerra de trinxeres. El terme procedeix de l'alemany Sturmtruppen mitjançant l'adaptació francesa troupes d'assaut, la qual establí la pauta per a les altres llengües romàniques. El concepte és proper a l'actual de forces especials. Hi hagué tropes d'assalt als exèrcits francès, austrohongarès, etc., però hi destaquen les dels exèrcits alemany (Sturmtruppen) i italià (arditi). Aquests darrers foren els únics a enquadrar-se com a cos separat i dotat d'uniforme propi; en altres exèrcits les tropes d'assalt s'enquadraven en meres unitats, generalment al si de l'arma d'infanteria, i duent l'uniforme de l'arma de procedència. Els atacs de les tropes d'assalt havien d'ésser necessàriament fulminants, per la rapidesa i la brutalitat; llurs membres, generalment voluntaris, eren (o esdevingueren) homes endurits. Per la naturalesa de llur tasca, que exigia un màxim de llibertat de moviments amb el mínim de pes, els membres de les tropes d'assalt usaven armes de foc lleugeres, fàcils de manejar, com ara pistoles i subfusells, així com armes blanques (baionetes, punyals de trinxera). De la mateixa manera, llur equipament es reduïa a la mínima expressió; per exemple, un sarró carregat de granades. No era rar que hi afegissin elements irreglamentaris, sovint de fabricació artesanal (per exemple, cascos de llauna de disseny capriciós, entre els arditi). Un bon nombre duia cuirassa. Al si de les tropes d'assalt, i entorn seu, tendí a desenvolupar-se un culte de l'heroisme amb aspectes de mística de la violència, tot plegat amb elements feixistitzants. De fet, un cop desmobilitzats, molts exmembres de les tropes d'assalt, incapaços de reincorporar-se a la vida civil, participaren en la creació d'organitzacions feixistes i altres d'extrema dreta, en què sovint formaven la base de les milícies; a Alemanya, per exemple, molts passaren pels cossos francs. El món de les tropes d'assalt està força ben representat en el film francès Capitain Conan. |
Enginyeria | Volt-Tour és una associació catalana sense ànim de lucre promotora del vehicle elèctric fundada per l'enginyer Patrick Renau l'any 2000. El seu objectiu és promocionar, divulgar i fomentar la investigació i el desenvolupament del vehicle elèctric a Catalunya i, a partir de l'any 2013, a la Catalunya del Nord, amb la col·laboració de l'associació nord-catalana Lame66.L'objectiu de l'associació promotora del vehicle elèctric Volt-Tour és promoure la Mobilitat Elèctrica perquè el vehicle elèctric aporta millores mediambientals, diversificació de les fonts d'energia i qualitat de vida als ciutadans. Des dels inicis de la fundació de l'associació fins als nostres dies s'han fet moltes activitats de foment, promoció i sensibilització. Els projectes més rellevants durant tots aquests anys han estat l'organització del primer “Ral·li Solar” l'any 2002 entre Barcelona-Parets del Vallès-Sabadell-Terrassa-Rubí i Sant Cugat. També la co-organització durant 5 anys seguits (2005-2010) del “European Solar Rallye Phebus”, un ral·li divulgatiu que s'organitzava entre Catalunya i Occitània (Barcelona-Tolosa de Llenguadoc) a través dels Pirineus. Cal destacar també la creació i desenvolupament del projecte EV-Friendly (l'any 2009) que pretén fomentar l'existència de més estacions de recàrrega per vehicles elèctrics i la seva actuació més rellevant ha estat la d'instal·lar estacions de recàrrega per vehicles elèctrics a cinc estacions de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Des dels inicis de l'any 2010 col·laborador a la mostra anual Expoelèctric organitzant activitats com la “Ruta Elèctrica" i els “e-Concerts”El “Rallye Phebus“, a partir de l’any 2004 anomenat “European Solar Rallye Phebus”, era un ral·li divulgatiu no competitiu de vehicles elèctrics propulsats totalment o parcialment amb energia fotovoltaica que s’organitzava entre Catalunya i Occitània a través dels Pirineus des del any 2000 fins l’any 2010. L’any 2000 la École nationale supérieure d’électrotechnique, d’électronique, d’informatique, d’hydraulique et des télécommunications (ENSEEIHT) de Tolosa de Llenguadoc i l’associació Centre Energies Renouvelables Phèbus Ariège de Dun decidiren organitzar entre Mirapeis (Mirepoix) i Tolosa de Llenguadoc (Toulouse) un recorregut d’aprop 100 km amb vehicles elèctrics propulsats totalment o parcialment amb energia solar. Per aquella primera edició de dos etapes hi van participar 9 vehicles. A partir d’aquesta primera edició de l’any 2000 es van organitzar més edicions. |
Telecomunicacions | En electrònica, l'adaptació d'impedàncies és la tècnica de fer coincidir els valors de les impedàncies del generador i de la càrrega per tal d'aconseguir transferir la màxima potència. |
Sociologia | Jean Baudrillard (Reims, França, 29 de juliol de 1929 - París, 6 de març de 2007) fou un sociòleg i crític de la cultura. El seu treball es relaciona amb el postmodernisme i el postestructuralisme. |
Filosofia | Cheng Hao (xinès simplificat: 程颢; tradicional: 程顥; pinyin: Chéng Hào; 1032-1085), fou un filòsof xinès de la Dinastia Song, germà de Cheng Yi (1033-1107). Representant del neoconfucianisme, és considerat el principal iniciador de l'Escola de l'Esperit. |
Epidèmies | L'Epidèmia del 412 aC d’una malaltia desconeguda, sovint identificada com a grip, va ser reportada al nord de Grècia per Hipòcrates i a Roma per Titus Livi. Tots dos descriuen que l’ epidèmia va durar aproximadament un any. L'esclat de la malaltia va causar una escassetat d’aliments a la República romana i la fam només es va poder evitar amb menjar procedent de Sicília i Etrúria, i mitjançant missions comercials als "pobles que habitaven al mar Toscana o al Tíber".Hipòcrates va descriure una gran varietat de símptomes, entre ells: febre, tos, dolor al cap i al coll i emaciació. La malaltia tenia una alta taxa de mortalitat entre els nens que encara no havien tingut la pubertat. |
Història | Bi'usnem o Busan fou una ciutat estat i regne de Mesopotàmia a la regió d'Idamaraz, esmentat a les tauletes de Mari però del qual es desconeix absolutament la situació i cap detall de la seva història. Una de les cartes esmenta al rei de Bi'usnem (lectura variant: Busnan), però no en dona el nom. |
Fiscalitat | L'impost sobre la renda és un impost que grava la renda de les persones físiques o jurídiques. En principi aquest impost serveix per a mirar de moderar les desigualtats econòmiques entre les persones d'un Estat. En el cas de les persones jurídiques també es parla d'impost sobre societats.Tot i així, amb la incorporació de la figura del ciutadà global i amb la digitalització, han sortit buits legals gràcies als quals certs perfils de persones poden evitar pagar l'impost sobre la renda sense incomplir cap llei. |
Geografia | Bentara Ganga o Bentota Ganga és un riu de Sri Lanka, que a grans trets forma el límit entre la província del Sud i la província Occidental i desaigua a l'Oceà Índic a Bentota. Neix a les muntanyes al interior de la província del sud i després de córrer cap al nord, gira a l'oest fins a la costa, en un recorregut d'uns 40 km. |
Art | Capella de la finca de Láchar és una obra de 1917 del pintor valencià Joaquim Sorolla realitzada a l'oli sobre llenç. Feta el mes de gener de 1917, mesura 64,5 centímetres d'alçada per 95,5 cm d'amplada. Pertany al Museu Sorolla de Madrid. Es va realitzar amb motiu d'una cacera règia a la qual va assistir Sorolla a Láchar, Granada. |
Ecologia | Kwongan és una ecoregió que es troba al sud-oest d'Austràlia Occidental. El seu nom prové de l'idioma dels aborígens Noongar i va ser definit per Beard (1976) com un indret sorrenc i obert sense grans arbres i amb vegetació arbustiva. Hi ha dos tipus principals de vegetació al Kwongan: arbusts de bruguerar i grups de plantes genistoides. Aquest terme ha esdevingut corrent a Austràlia i és més o menys equivalent al de fynbos a Sud-àfrica, chaparral a Califòrnia ,maquis a França i el de matorral a Xile i en totes aquestes regions hi ha un clima mediterrani. La població de Wongan Hills deriva el seu nom del kwongan. El primer llibre dedicat al kwongan (Pate i Beard 1984) intentà separar l'aplicació d'aquest terme dels indrets sorrencs que havien aplicat tradicionalment els Noongars. Beard i Pate (1984) preferien aplicar-lo estrictament a la vegetació. L'ecoregió Kwongan és extensa i ocupa una quarta part de la Regió florística australiana del sud-oest i conté un 70% de les 8.000 espècies de plantes natives d'aquest regió florística (Beard i Pate 1984; Hopper i Gioia 2004). La meitat de les seves espècies són endèmiques. |
Psicologia | El Pla director de salut mental i addiccions (PDSMA) neix de la necessitat originada dins del Pla de Salut de Catalunya de coordinada aquelles accions orientades a l'assistència, tractament i prevenció de les malalties mentals i les addiccions sent l'hereu en matèria d'addiccions de l'anterior Pla de drogodependències de la Generalitat de Catalunya. El PDSMA promou un nou model d'atenció per a la salut mental i les addiccions basat en: Promoure la implicació activa en els plans terapèutics de pacients i representants legals. Integració i millora permanent entre les xarxes implicades. Visió global i de continuïtat assistencial, basada en el treball en xarxa i multidisciplinari. Enfocament comunitari. Sistema d'atenció integrat i integral amb base territorial. Pràctica assistencial basada en l'evidència científica i experiència demostrable. |
Art | La llista d'obres de Joan Llimona és molt extensa: al llarg de tota la seva carrera professional va realitzar al voltant de tres-centes obres. La major part van ser pintures de petit i de gran format, així com pintura mural. També va realitzar una nombrosa quantitat de dibuixos preparatoris i alguns cartells publicitaris. |
Biblioteconomia | Li Na (xinès simplificat: 李讷, pinyin: Lĭ Nè, Yan'an, agost del 1940) és filla de Mao Zedong i de la seva quarta esposa Jiang Qing i única descendència de la parella. Durant la seva infància malgrat tenir un tractament estricte per part dels seus pares sentia una gran estimació i admiració per Mao. Ha declarat que mentre vivia en el centre revolucionari de la Xina, la seva infància la considerava feliç; Mao jugava amb ella i els seus amic i li llegia poemes. No va anar a una escola fins als 10 anys. Algunes vegades anaven a nedar junts i Mao l'animava a no fer servir el salvavides. Mao va procurar que no se sentís una privilegiada. Es va llicenciar en Història a la Universitat de Beijing el 1965. Amb motiu de l'interès del seu pare perquè s'iniciés en la carrera política va començar a treballar de redactora en el diari de l'Exèrcit Popular d'Alliberament. Més endavant va ser membre del Congrés del Partit Comunista el 1973. Va sofrir crisis nervioses i, en sentir-se marginada pels seus pares, va patir una profunda decepció. Es va casar amb Xu, un servent de la família, en donar Mao la seva conformitat però Jiang no considerava el marit adient per a la seva filla. Finalment es van divorciar. Amb una filla, Li Na es va casar amb un guardaespatlles, Wang Jinqing. I després de la caiguda en desgràcia de la seva mare, va abandonar les seves activitats polítiques durant dècades però el 2003 va ocupar ja càrrecs important altre cop (a la Conferència Política Consultiva Popular). Darrerament ha treballat de bibliotecària en el partit i viu discretament a Beijing. |
Química | La cristal·loquímica és una branca de la cristal·lografia que estudia la composició de la matèria cristal·lina i la seva relació amb la fórmula cristalográfica. Inclou l'estudi dels enllaços químics, la morfologia i la formació d'estructures cristal·lines, d'acord amb les característiques de cada àtom, ió o molècula que les componen, així com el seu tipus d'enllaç. |
Sociologia | Alexander «Sawney» Bean (East Lothian, fl. s. xv-xvi), va ser el cap d'un clan de 48 membres a Escòcia al segle xvi. Segons informes, va ser executat per l'assassinat en sèrie de més i per canibalisme de 1.000 persones. La història apareix a The Newgate Calendar, un catàleg de crims de la Presó de Newgate de Londres. Mentre que els historiadors solen creure que Bean mai va existir o que la seva història ha estat molt exagerada, ha passat al folklore local i a formar part de la indústria turística d'Edimburg. |
Protestes | Les protestes iranianes del 2017 (en persa: تظاهرات ۱۳۹۶ ایران) són una sèrie de protestes que van sorgir a l'Iran el 28 de desembre de 2017. Les manifestacions van ser iniciades per milers de persones que van sortir als carrers a tot Iran, incloent a Meixad, la segona ciutat més poblada. A Teheran, la capital, les protestes van agrupar centenars de persones. També hi va haver protestes a Nixapur, Kerman, Kermanxah, Raixt, Isfahan, Bandar Abbas, entre moltes d'altres. Aquestes són les majors protestes a l'Iran des de les protestes presidencials iranianes de 2009.Les protestes van esclatar inicialment per problemes econòmics, principalment per l'elevat preu d'alguns productes, així com per l'increment de casos de corrupció, però van virar ràpidament cap a protestes contra el govern i l'Aiatol·là Khamenei, líder suprem de l'Iran.Segons al-Monitor, les protestes són lluny de les grans mobilitzacions de 2009, essent molt més descentralitzades (sense grans manifestacions a la capital) i amb menys participació. |
Filosofia | Una filosofia religiosa és un pensament filosòfic que influït i dirigit a conseqüència dels ensenyaments d’una religió particular. Es pot fer objectivament, però també es pot fer com a eina de persuasió pels creients en aquesta fe. La filosofia religiosa es preocupa principalment de les concepcions de déu, déus o el que és diví.A causa del desenvolupament històric de les religions, moltes religions comparteixen punts en comú respecte a les seves filosofies. Sovint es considera que aquestes filosofies són universals i inclouen creences relacionades amb conceptes com la vida del més enllà, les ànimes i els miracles.Cada religió també té filosofies úniques que les distingeixen d'altres religions, i aquestes filosofies es guien a través dels conceptes i valors que hi ha darrere de l'ensenyament pertanyent a aquest sistema de creences. Diferents filosofies religioses inclouen: Filosofia asteca Filosofia budista: elaboració i explicació dels ensenyaments lliurats de Buda Filosofia cristiana: desenvolupament de la filosofia que es caracteritza una tradició cristiana Filosofia hindú: diversos sistemes de pensament en l’hinduisme Filosofia islàmica: filosofia que es caracteritza per provenir d’una tradició islàmica Filosofia Jain - filosofia índia Filosofia jueva: tota la filosofia feta pels jueus o en relació amb la religió del judaisme Filosofia sikh Filosofia taoista Filosofia del zoroastrisme |
Nàutica | Una campana de vaixell es fa generalment de bronze, i té el nom del vaixell gravat a la superfície. El cuiner del vaixell, o el seu personal, és qui tradicionalment té la tasca de fer brillar la campana de la nau. En un vaixell les campanades s'utilitzen per indicar l'hora a bord del vaixell i per tant són la base per regular les guàrdies dels mariners. A diferència dels rellotges dels campanars, les campanades no s'ajusten al nombre ordinal de l'hora, ans al contrari hi ha vuit tocs de campana, un per cada equivalent d'una ampolleta de mitja hora (vuitena part d'una guàrdia de quatre hores. La campana es fa sonar cada mitja hora, per parells per facilitar-ne el recompte, amb una campanada senar al final de la seqüència. El sistema clàssic era: Norma britànica d'ús després del motí de Nore A mitjanit les campanes de Cap d'Any setze Eva es veurien afectades - vuit campanes per a l'any d'edat i vuit campanes al nou. Alguns vaixells utilitzen un sistema de campanades més senzill: |
Ecologia | Una extinció local o extirpació local és la condició d'una espècie o un altre tàxon que ha deixat d'existir en la zona d'estudi que s'esculli, però que encara existeix en altres llocs. L'extinció local contrasta amb l'extinció global o universal. Les extincions locals poden anar seguides per reemplaçament per espècies tretes d'un altre lloc com per exemple la reintroducció del llops o de llúdries (per exemple a Catalunya repoblades amb llúdries d'Extremadura). Un exemple d'extinció local intencionada és la del jaguar als Estats Units. |
Agricultura | Podall, veremall, rostalla o falçó és una eina agrícola tradicional de mida reduïda que s'usa per a podar en verd, per a la verema del raïm, per dallar herba, o per a tallar els bolets per la seva base. La mida més habitual és de 20 a 25 cm de llargada sense comptar el mànec. És una eina que es basa en la força de cop i no de la força d'estirar que s'empra per a l'ús de la falç. La funció més habitual del podall és tallar branques o tiges encara verdes i de dimensions relativament reduïdes per tal de fer empelts o per l'esporga de la vinya. Actualment en les feines d'esporga es fa servir més les tisores d'esporgar. La làmina està feta d'acer, té la forma corbada i amb la part que talla només a la part interna que és l'oposada al manipulador. Té el seu origen en el mesolític i actualment el seu ús s'està generalitzant entre els boletaires. Consta d'una làmina corbada de metall amb la part interna o còncava esmolada i proveïda d'un mànec curt del mateix material o de fusta. El seu mecanisme d'acció compren capturar els sarments del raïm abraçant-los amb la curvatura i segar-lo lliscant amb la part tallant. Utilitza el mateix sistema que la falç però a escala més petita. No s'ha de confondre amb la falç, puix que aquesta és d'una mida molt més gran i té uns altres usos. Mentre que la falç esta en desús per culpa de la mecanització, el falçó s'està estenent entre els boletaires, ja que la troben una eina molt útil a la hora de tallar la base dels bolets en el bosc, i per les seves reduïdes dimensions és molt manejable i fàcil de transportar. |
Astronàutica | Un coet de combustible líquid és un coet equipat amb un o més motors que utilitzen propel·lent líquid. La teoria del coet de combustible líquid fou desenvolupada per Robert Hutchings Goddard el 1912.L'ús de combustibles líquids és desitjable perquè la seva densitat relativament alta permet reduir el volum de combustible, i per tant la massa dels tancs, resultant en una proporció càrrega-massa elevada i un superior Impuls específic. S'han construït coets de combustible líquid amb monopropulsants, hipergols i bipropulsants, però també amb combustibles més exòtics amb tripopulsants. Els coets impulsats per bipropel·lents solen fer servir un combustible líquid i un oxidant, com ara hidrogen o oxigen líquid. Els propel·lents líquids també són utilitzats en coets híbrids, en què se'ls combina amb un propel·lent sòlid o gasós. |
Estris | Un lactómetre o lactodensímetre, és un areòmetre dissenyat per a la determinació de la densitat de la llet; la seva escala es gradua en cent parts. La densitat de la llet varia considerablement amb el contingut de greixos i de sòlids presents en l'emulsió i sol oscil·lar entre 1,028 a 1,034 g/cm³. |
Astronomia | Un almanac nàutic és un almanac on es publica informació astronòmica utilitzada en nàutica per a navegació astronòmica. A més d'aquesta informació bàsica pot contenir, a més, una altra informació útil per a la navegació com pot ser informació sobre marees i ports. A l'estat espanyol des del 1792 publica un almanac nàutic el Real Instituto y Observatorio de la Armada (Reial Institut i Observatori de l'Armada) de Sant Fernando, Cadis. El govern britànic ha publicat el seu almanac nàutic sense interrupció des de 1767. L'almanac més utilitzat i difós és el publicat conjuntament pels governs britànic Arxivat 2007-06-30 a Wayback Machine. i nord-americà. Els esmentats almanacs són publicacions governamentals que contenen només les prediccions astronòmiques i altres taules necessàries per a la navegació astronòmica. Hi ha altres almanacs publicats comercialment que contenen, a més d'aquesta informació astronòmica, una altra informació útil al navegant com prediccions sobre marees i altra informació sobre ports, fars, ajudes a la navegació, etc. Entre aquests tenen gran tradició Reed's Nautical Almanac (publicat des del 1932) i Brown's Nautical Almanac (publicat des del 1877). L'almanac nàutic conté prediccions sobre les posicions dels astres al cel durant un any natural. Aquesta posició varia contínuament per la qual cosa un almanac determinat només és vàlid per a un any específic. El navegant adquireix l'almanac per a un any concret abans que comenci aquest any i així disposa de la informació necessària per a la navegació durant tot l'any. L'almanac està organitzat en forma de taules que contenen informació sobre les dues magnituds principals que defineixen la posició d'un astre a l'esfera celest: la declinació i l'angle horari referit a Greenwich. Pot, a més de contenir informació en paralatge, Semidiàmetre observable, brillantor, etc. quan aquesta informació és útil per a la navegació. Aquesta informació va tabulada a intervals de temps que solen ser d'hora en hora i el navegant pot calcular la informació per a temps intermedis mitjançant interpolació lineal. A més d'aquesta informació que varia anualment l'almanac conté taules que ajuden en els càlculs com poden ser taules de refracció atmosfèrica, de posicions de les estrelles, d'interpolacions, etc. És probable que la publicació en paper d'almanacs nàutics tinc els dies comptats i això per dos motius principals: (1) El GPS i altres mitjans de navegació electrònics fan innecessària les tècniques de navegació astronòmica i (2) els ordinadors i calculadores digitals permeten calcular localment i sobre la marxa la posició dels astres. |
Estris | L'ampolla de plàstic és una envàs lleuger molt utilitzat en la comercialització de líquids en productes com lactis, begudes o productes de neteja. També s'empra per al transport de productes en pols o en píndoles, com vitamines o medicines. Els seus avantatges respecte al vidre són bàsicament el seu menor preu i la seva gran versatilitat de formes. Es va començar a desenvolupar la dècada de 1950.El plàstic es modela perquè l'ampolla adquireixi la forma necessària per a la funció a què es destina. Algunes incorporen nanses laterals per facilitar l'abocament del líquid. Altres milloren la seva ergonomia estrenyent-se en la seva part frontal o amb rebaixos laterals per poder agafar-la amb comoditat. Les ampolles amb anells perimetrals o transversals milloren la seva resistència mecànica a l'apilament. Les estretes i amples milloren la seva visibilitat en el lineal en comptar amb un facing de major superfície. El tap de rosca, també de plàstic, és el tancament més habitual de les ampolles de plàstic. El seu disseny pot incrementar les seves funcionalitats actuant com a difusor en esprai, dispensador de líquid, mesura de dosificació o agafador, en aquest cas, per exemple, per garrafes pesants. |
Història | Els Trencavell foren una important dinastia vescomtal que va regir, entre el segle X i el XIII, els vescomtats de Nimes, Albi, Carcassona, Rasès, Besiers i Agde, a la regió del Llenguadoc. El nom 'Trencavell' potser deriva del mot compost 'trencavelana' (trenca avelana), que és l'occità per "trenca avellana". Originat com a sobrenom o cognom, 'Trencavell' esdevingué, més tard, un nom d'home que portaren tres vescomtes (Ramon Trencavell I, II i III), així com algunes dames de la casa vescomtal (essent 'Trencavella' la versió femenina del nom). El primer membre documentat de la família Trencavell fou Ató I, que va ser vescomte d'Albi a l'albor del segle x. A Ató el seguiren cinc generacions de vescomtes d'Albi per descendència directa: Bernat Ató (mort el 937), Ató II (mort el 942), Bernat Ató II (mort el 990), Ató III (mort el 1030) i Bernat Ató III (mort el 1060). Ramon Bernat (mort el 1074), fill de Bernat Ató III, es casà amb Ermengarda de Carcassona, germana de Roger, l'últim comte de Carcassona. Ramon Ató era vescomte d'Albi i Nimes, i adquirí Carcassona i Besiers els anys 1068-1070 arran de la mort del seu cunyat. El seu fill, Bernat Ató IV (mort el 1129), fou vescomte d'Albi, Besiers, Carcassona, Nimes i Rasès. Fou aleshores quan la família Trencavell, amb Bernat Ató IV, va tenir sota el seu domini totes les terres dels comtes de Tolosa; malgrat això, els Trencavell mai adquiriren el títol de comtes. Els fills de Bernat Ató IV van dividir l'herència de son pare. El més gran de tots els fills, Roger I (mort el 1150), prengué Albi, Carcassona i el Rasès. El segon fill, Ramón I (mort el 1167) prengué Besiers, i heretà Albi, Carcassona i el Rasès quan el seu germà Roger morí sense descendència. Finalment, el menor dels fills de Bernat Ató IV, Bernat Ató V (mort el 1159), heretà Nimes, al qual afegí Agde. Aquest conglomerat de terres al centre del Llenguadoc i en mans dels Trencavell va donar a aquesta família una posició de considerable poder durant els segles xi i xii. Tant és així, que els seus veïns directes (els comtes de Tolosa a l'oest i els comtes de Barcelona al sud), veient la importància i la força dels Trencavell i les seves terres cercaren aliança amb ells. Majoritàriament, els Trencavell foren aliats dels comtes de Barcelona. El govern dels Trencavell va acabar el 1209 a Carcassona, el Rasès, Besiers i Albi, i el 1214 a Nimes i Agde (a causa de la conquesta de Simó de Montfort, dins l'àmbit de la Croada Albigesa). Van recobrar el poder breument del 1224 al 1227 i després parcialment el 1240, però finalment van renunciar a tots els drets a favor del rei de França el 1247, a canvi d'una pensió. Ramon Roger serà un dels protagonistes importants de la Croada Albigesa. S'oposarà moltes vegades al temible Simó de Montfort, fins que aquest últim el derrotà i confiscà totes les terres del vescomte en el seu profit. |
Arqueologia | Un paleotermòmetre és la metodologia per determinar les temperatures dels temps passats fent servir Proxydades climàtiques que es troben en registres naturals com són els sediments, un nucli de gel, anells d'arbres o TEX86. |
Astronomia | Un flare de satèl·lit (també brillantor o llampec de satèl·lit o en anglès satellite flare, glint o flash) és el fenomen causat per les superfícies reflexives de satèl·lits (com antenes o panells solars) que reflecteixen la llum del sol directament sobre la terra i que apareix com una breu luminescència. Si un observador està en el rang mitjà de trànsit, a primera vista, s'observa que un feble punt de llum, de sobte apareix al cel, que es mou amb moviment rectilini uniforme. Quan es mou, la seva lluminositat augmenta gradualment fins que arriba a un nivell màxim, en magnitud aparent, que precedeix a un descens igualment gradual en la brillantor, mantenint sempre el mateix moviment, fins a la desaparició completa del punt lluminós. Tot això normalment pot durar entre un i quatre segons, i ocupen porcions del cel molt petits o lleugerament més grans que el palmell de la mà. Molt més important i àmplia en el cel és el flare de l'Estació Espacial Internacional, també coneguda com l'ISS, que pot durar fins a 45 segons i creuar el cel sencer. És teòricament possible, en condicions climàtiques òptimes i foscor total, observar el feix de llum del "centre del flare" projectat a terra. Això pot passar amb un flare d'Iridium molt brillant (almenys en magnitud - 8), potser en el cim d'una muntanya. El fenomen és anàleg a l'eclipsi total de sol on, si la naturalesa de la superfície permet, és possible observar l'arribada de l'ombra de la Lluna. |
Psicologia | La teoria prospectiva o teoria de les perspectives (en anglès Prospect Theory) la van desenvolupar el 1979 pels psicòlegs Daniel Kahneman (Premi en Ciències Econòmiques en memòria d'Alfred Nobel l'any 2002) i Amos Tversky (mort el 1996). Aquesta teoria permet descriure com les persones prenen les decisions en situacions on han de decidir entre alternatives que involucren risc, per exemple, decisions financeres. Partint d'evidència empírica, la teoria descriu com els individus avaluen les pèrdues i els guanys potencials. |
Dret | El dret privat és la branca del dret que regula les relacions dels particulars entre si i també les relacions entre particulars i l'Estat quan aquest actua com un particular sense exercir potestat pública. La distinció entre dret privat i dret públic constitueix, històricament, un dels fonaments principals de la sistematització del dret. El dret privat, segons les especialitats que regula, se subdivideix en: dret civil, dret mercantil, dret internacional privat i dret laboral. |
Enginyeria | La investigació d'operacions, investigació operativa o investigació operacional, es refereix a l'ús de models matemàtics, estadístics i algorítmics per tal de donar suport a la presa de decisions. S'utilitza en l'anàlisi dels sistemes reals i complexos, amb el propòsit de millorar i optimitzar l'acompliment. Es considera una branca de la matemàtica aplicada per a l'administració d'empreses, l'enginyeria industrial i l'economia.Algunes de les eines utilitzades per la investigació d'operacions són: l'optimització, els models estocàstics (probabilitat), la teoria de cues, la teoria de jocs, la teoria de grafs, el mètode de la ruta crítica, la programació lineal, la programació dinàmica, la programació combinatòria, la simulació i les heurístiques. La investigació, per altra banda, depèn força de l'ús dels ordinadors, i de la programació, i per tant, la informàtica ha creat programes específics pels càlculs estàndards. Per altra banda, molts investigadors d'operacions escriuen els seus propis programes, sobretot quan fan ús d'heurístiques específiques i adaptades al problema que es vol solucionar. |
Art | Kirby Krackle (també conegut com a Kirby Dots) és una convenció artística en còmics de superherois i ciència ficció i il·lustracions similars, en la qual s'utilitza un camp d'imatges negres i pseudo- fractals per representar l'espai negatiu al voltant d'energies no especificades. Kirby Krackles s'utilitza normalment en il·lustracions d'explosions, fum, explosions dels canons de raigs, energia “còsmica” i fenòmens espacials. |
Astronàutica | Els elements orbitals o elements d'un òrbita són un conjunt de paràmetres que permeten definir de manera unívoca les característiques de l'òrbita d'un astre, la seva disposició a l'espai i la posició de l'astre sobre l'òrbita.En el cas de les òrbites el·líptiques dels planetes i cometes periòdics del sistema solar, els elements de l'òrbita en són sis: Longitud del node ascendent ( Ω {\displaystyle \Omega \,\!} ) Inclinació de l'òrbita ( i {\displaystyle i\,\!} ) Argument del periàpside ( ω {\displaystyle \omega \,\!} ) Semieix major de l'òrbita ( a {\displaystyle a\,\!} ) Excentricitat de l'òrbita ( e {\displaystyle e\,\!} ) Anomalia mitjana en l'època ( M o {\displaystyle M_{o}\,\!} )A vegades, en lloc de l'anomalia mitjana en l'època, s'utilitza l'anomalia mitjana en el temps que sigui ( M {\displaystyle M\,\!} ), o la longitud mitjana, o l'anomalia veritable o, rarament, l'anomalia excèntrica. A vegades fins i tot l'època mateixa s'utilitza com a sisè element, en lloc de l'anomalia mitjana. En lloc del semieix major es pot utilitzar també el període orbital. |
Telecomunicacions | Una estació terrestre, estació de terra, o terminal terrestre és una estació de ràdio terrestre dissenyada per a telecomunicacions extraplanetàries amb naus espacials (part del segment terrestre del sistema de la nau espacial), o la recepció d'ones de ràdio de fonts de ràdio astronòmiques. Les estacions terrestres poden estar situades a la superfície de la Terra, o en la seva atmosfera. Les estacions terrestres es comuniquen amb la nau espacial per transmissió i recepció d'ones de ràdio en bandes de freqüències super altes o extremadament altes (p.ex., microones). Quan una estació terrestre transmet amb èxit ones de ràdio per a una nau espacial (o viceversa), estableix un enllaç de telecomunicacions. Un dispositiu de telecomunicacions principal de l'estació de terra és lantena parabòlica. Les estacions terrestres poden tenir una posició fixa o bé itinerant. L'Article 1 § III del ITU Radio Regulations descriu diversos tipus d'estacions terrestres fixes i mòbils, i les seves interrelacions.Les estacions terrestres de satèl·lit especialitzades s'utilitzen per telecomunicar amb satèl·lits—principalment satèl·lits de comunicacions. Altres estacions de terra es comuniquen amb estacions espacials tripulades o sondes espacials robòtiques. Una estació de terra que rep principalment dades de telemetria, o que segueix un satèl·lit que no es troba en òrbita geoestacionària, s'anomena estació de seguiment. Quan un satèl·lit es troba dins d'una línia de visió d'una estació de terra, es diu que l'estació té una vista de satèl·lit (vegeu passada). És possible per a un satèl·lit comunicar-se amb més d'una estació de terra alhora. Un parell d'estacions de terra tenen un satèl·lit en vista mútua quan les estacions comparteixen un contacte de visió simultani i sense obstacles amb el satèl·lit. |
Jocs | Les Toy Camera o càmeres de joguina, són càmeres fotogràfiques amb format analògic que compten amb una lent simple, aquestes càmeres estan habitualment fetes de plàstic barat, i és per aquest motiu que el seu preu de venda al públic és també barat. Des dels seus inicis a la dècada del 1990, les Toy Camera han estat utilitzades majoritàriament amb fins artístics, tant les dissenyades i dirigides a un públic més infantil com ara la Diana, com aquelles dirigides a un públic més general com ara Lomo LC-A, Lubitel o Holga. El seu èxit continua amb força gràcies principalment a una organització que va veure potencial en la idea d'aquest tipus de càmeres: la Lomografia. |
Administració | El bisbat de Gozo (maltès: Djoċesi ta' Għawdex; llatí: Dioecesis Gaudisiensis) és una seu de l'Església catòlica a Malta. Al 2019 tenia 30.300 batejats d'un total de 32.000 habitants. Actualment està regida pel bisbe Anthony Teuma. |
Humor | Un mem d'Internet o fenomen d'Internet és una unitat d'informació de to humorístic que es replica a través d'internet, sigui de manera exacta o modificada, prenent forma de vídeo, imatge (tradicionalment imatges macro), GIF, enllaç o frase. Es transmeten mitjançant el boca-orella a través de les xarxes socials, aplicacions de missatgeria instantània, plataformes de vídeos i blogs. Solen estar relacionats amb conceptes d'actualitat i/o subcultures d'internet, essent creats i estesos des de nombroses webs i plataformes.El mem es caracteritza per ser viral de manera horizontal, i per això es pot donar a conèixer arreu del món en poques hores. Els fenòmens d'Internet poden ser originats en diferents mitjans com fòrums (els més comuns), blogs, i pàgines web que permeten compartir arxius com YouTube, Reddit, 4chan o IRC. Un mem normalment és una imatge, tradicionalment una imatge macro, un GIF o un vídeo. Tanmateix, també pot tractar-se d'una frase o una paraula. Acostumen a estar relacionats amb subcultures digitals, transversals o pròpies d'una pàgina web. La popularització d'aquests fenòmens sol produir-se per l'anomenat màrqueting viral, que es fonamenta en la divulgació de producte mitjançant el boca-orella, correus electrònics en cadena o per les xarxes socials com Twitter o Instagram. |
Robòtica | L'Institut de Robòtica i Informàtica Industrial, CSIC-UPC (IRI) (Instituto de Robótica e Informática Industrial en castellà), és un centre de recerca de titularitat mixta del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). L'IRI porta a terme recerca bàsica i aplicada en robòtica i control automàtic. Les seves línies de recerca són: Control automàtic Cinemàtica i disseny de robots Percepció i manipulació Robòtica mòbilL'IRI va ser creat el 1995, i actualment se situa en la Facultat de Matemàtiques i Estadística de la Universitat Politècnica de Catalunya dins el Campus Sud de la UPC, a Barcelona (Espanya). |
Gestió | Un sistema de planificació de recursos empresarials o ERP (de l'anglès Enterprise Resource Planning) integra (o pretén integrar) totes les dades i els processos d'una organització en un sistema unificat. Un sistema ERP típic utilitzarà múltiples components de programari i maquinari per aconseguir la integració. Un component clau de la major part d'ERP és l'ús d'una base de dades única per emmagatzemar la informació dels diferents mòduls del sistema. Un sistema ERP típic preveu la producció, l'inventari, la distribució, els enviaments, les factures, la comptabilitat, les demandes, les entregues, els pagaments, etc. En realitat, un sistema ERP òptim consisteix en la integració de tots aquests i altres elements en allò que s'anomena back office. Prestacions d'un ERP: Facilitar i agilitzar la gestió de tots els processos de l'empresa. Reutilitzar tota la informació, i estalviar temps i errors als usuaris en la gestió del negoci. Accedir a tota la informació de manera fiable, precisa, oportuna i amb integritat de totes les dades. Compartir la informació de manera fiable, precisa, oportuna i amb integritat de totes les dades. Compartir la informació simultàniament amb tots els membres de l'empresa. Avaluar el negoci. |
Psicologia | La psicopatia autística o psicopatia autista és el nom que va donar el metge austríac Hans Asperger a la síndrome que descriu en quatre nens en la seva publicació alemanya Die “Autistischen Psychopathen” im Kindesalter (Les psicopaties autistes durant la infància). Aquest text es va proposar per a la seva publicació el 8 d'octubre de 1943, però no es va publicar fins al 1944. |
Art | La iconologia és la branca que estudia els símbols al llarg de la història de l'art des d'un vessant teòric, buscant lleis comunes i comparant imatges, representacions i èpoques. Constitueix, per tant, la reflexió que sustenta la iconografia, que és la descripció efectiva i concreta de les imatges i símbols recurrents. Com a disciplina d'estudi ja es menciona al segle xvi en una obra clàssica: la Iconologia, de Cesare Ripa (1593), que tracta de les al·legories i de la seva personificació, tot i que la disciplina va ser refundada per Erwin Panofsky i ha adquirit un nou significat durant el segle xx, emmarcant-se dins l'estètica i la semiòtica. Segons Panofsky la iconologia va més enllà de la iconografia, ja que a partir de l'esclariment del significat de les imatges, s'interroga sobre el seu valor al·legòric, el seu simbolisme o el seu significat profund des d'una perspectiva humanística. |
Química | La tangeritina és una flavona polimetoxilada present en la pela de la mandarina (tangerine en anglès) i d'altres fruits cítrics. La tangeritina enforteix la paret cel·lular i la protegeix d'invasions. La tangeritina està disponible com suplement dietètic. Alguns estudis fets en animals de laboratori apunten al fet que la tangeritina fa abaixar el colesterol. En els hàmsters protegeix de la malaltia de Parkinson. La Tangeritina mostra potencial com a agent contra el càncer. |
Protestes | La revolta a Grècia de 2021 va produir-se en resposta a un projecte de llei governamental que permetria la presència de la policia als campus universitaris per primera vegada en dècades des de la Dictadura dels Coronels (1967-1974), fet pel qual els grups de l'oposició van acusar el govern d'aprofitar la pandèmia per coronavirus de 2020 per a imposar cada cop mesures més autoritàries. Les protestes es van intensificar en resposta a la vaga de fam del pres polític Dimitris Koufontinas, que havia començat la vaga el desembre exigint el seu trasllat a una presó diferent després de ser portat a la força a un centre de màxima seguretat, en resposta a la brutalitat policial i en rebuig a la força policial especial composta per mil agents equipats amb porres, pistoles elèctriques i gas pebre per desplegar-los permanentment dins de les facultats de les 24 universitats estatals hel·lenes.L'estudiantat va impugnar no només la «militarització» de les universitats, sinó també altres mesures: la que introdueix una nota mínima en els exàmens finals per a ser admès a la universitat, la reintroducció de l'avaluació dels docents després de 40 anys i un número màxim d'anys dins dels quals l'alumnat ha de completar el curs d'educació superior. Es tracta de mesures que condueixen a l'expulsió de l'educació superior dels menys afavorits o obligats a treballar per pagar-se els estudis. Uns altres articles que també reberen resposta equiparen les universitats privades amb les públiques i estableixen «consells disciplinars» dedicats a jutjar i possiblement expulsar els estudiants considerats responsables de conductes reprovables.El primer ministre Kiriakos Mitsotakis va condemnar els partits de l'oposició per haver «explotat la fatiga del confinament» i els va culpar de les mobilitzacions massives. |
Sociologia | La viduïtat o viudetat és l'estat d'haver perdut un cònjuge a causa de la mort d'aquest. Si és un home se l'anomena vidu, i si és dona, vídua. El seu reconeixement pot donar dret a determinats ajuts o prestacions. |
Sociologia | El Manifest de les 343 (francès: manifeste des 343) va ser una declaració signada per 343 dones admetent haver tingut un avortament, exposant-se llavors a ser processades criminalment. El manifest va aparèixer a la revista francesa Le Nouvel Observateur el 5 d'abril de 1971. També seria conegut com el "Manifest de les 343 putes" (en francès, le manifeste des 343 salopes) o el "Manifest de les 343 prostitutes". |
Administració | El bisbat de les Fèroe (danès: Kirkjubø bispedømme; llatí: Dioecesis Fareyensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Dinamarca. |
Física | El front d'ona és el conjunt de punts del medi als quals arriba la pertorbació en un mateix moment, i per tant, estàn en un mateix estat de vibració. Els fronts d'ona es visualitzen en forma de línies o superfícies depenent del tipus d'ona que es tracti. En el cas d'ones bidimensionals produïdes per un focus puntual, en un medi homogeni, els fronts d'ones són circumferències concèntriques. Un exemple molt representatiu és el de les ones circulars que es formen quan es llança una pedra al mig d'una piscina. Poden obtenir un front d'ona pla, si la pertorbació és causada per un regle que fem vibrar a sobre la superfície de l'aigua en una banyera. En el cas d'ones tridimensionals, els fronts d'ones formaran superfícies. Així, en el cas del so produït per una explosió a l'aire, el front d'ona és una superfície esfèrica. La línia o la superfície que defineix el front d'ona sempre és perpendicular a les direccions de propagació de l'ona. El model de front d'ona és utilitzat en l'aplicació del principi de Huygens per explicar fenòmens com la reflexió, refracció i difracció de les ones. |
Estris | Un dispositiu de bossa d'ostomia (sovint abreviat com a bossa d'ostomia) és un dispositiu protètic que proporciona un mitjà per a la recollida de residus des d'un òrgan (còlon, ili, bufeta) desviat quirúrgicament i la creació d'un estoma. Així aquests dispositius s'utilitzen amb colostomies, ileostomies i urostomies.Els dispositius d'ostomia poden ser: d'una sola peça: consten d'una bossa de plàstic de recollida amb una làmina o cèrcol adhesiu; solen canviar-se 1 o 2 vegades al dia. de dues peces: consten d'una làmina adhesiva (comunament anomenada cèrcol o placa de base) i una bossa de recollida; la làmina per un costat s'adhereix a la pell i per l'altre s'uneix mecànicament o amb un segell adhesiu a la bossa, en ambdós casos hermèticament; la làmina pot mantenir-se adherida a la pell de l'abdomen durant 3 o 4 dies, i les bosses poden canviar-se quan faci falta.La selecció dels sistemes varia molt entre individus i es basa sovint en les preferències personals i l'estil de vida. Les bosses d'ostomia recullen els residus que surten per l'estoma, protegint al mateix temps la pell del voltant de la contaminació. Els dispositius d'ostomia són estancs a l'aire i a l'aigua i permeten a l'usuari portar un estil de vida activa, fins i tot esportiva. |
Física | Una bombolla és un glòbul de gas d'una substància dins d'una altra, normalment aire dins d'un líquid. A causa de la tensió superficial, les bombolles poden estar intactes quan arriben a la superfície de la substància en què estan immergides. |
Esoterisme | El kniaz Vladímir Fiódorovitx Odóievski, rus: Влади́мир Фёдорович Одо́евский (Moscou, 11 d'agost [C.J. 30 de juliol] de 1803, – Moscou, 11 de març [C.J. 27 de febrer] de 1869) fou un prominent filòsof de la Rússia Imperial, escriptor, crític musical, filantrop i pedagog. Com a escriptor i pensador, el príncep Odóievski va estar durant molt de temps sota la influència de Hoffmann i F.W. Schelling. Era aficionat a les ciències ocultes, per la qual cosa va rebre el sobrenom de "Faust rus".Conegut com a mestre del povest fantàstic i històric, va ser un dels primers a Rússia a experimentar amb el gènere de la utopia (“Any 4338: Cartes de Sant Petersburg”) i va continuar les tradicions de la sàtira de la Il·lustració. |
Història | El setge de Vyborg tingué lloc la primavera de 1710 durant la Gran Guerra del Nord (1700-1721). Fou el segon intent dels russos de capturar la ciutat fortificada de Vyborg, posterior a un primer intent fallit del 1706. Després de l'esclat de la guerra, les tropes sueques s'havien fet fortes a la ciutat. Per tal de garantir la seguretat de la nova ciutat de Sant Petersburg, Pere el Gran ordenà ocupar el fort suec. Els plans de conquesta quedaren relegats en favor d'altres operacions en marxa, però després de la batalla de Poltava, el juny de 1709, els homes i els recursos necessaris estigueren disponibles per dur a terme la presa de la ciutat. Tretze mil soldats russos, sota el comandament de l'almirall general Fiódor Apraksin, marxaren en direcció a Vyborg i hi posaren setge el 22 de març de 1710. Magnus Stiernstråle, el comandant suec de la fortalesa, esperà en va l'ajuda sueca, però els russos no disposaven de suficient artilleria, per la qual cosa es produí un empat entre ambdós bàndols. A l'abril, Pere el Gran aconseguí portar, amb una flota de 250 vaixells, armes i subministraments als assetjants, per realitzar l'assalt final sobre les posicions sueques. Després dels atacs russos, la guarnició es rendí el 12 de juny de 1710. |
Filosofia | L'ateisme jueu es refereix l'ateisme confessat per persones que són ètnica i culturalment jueves en major o menor mesura. Atès que el judaisme té connotacions tant ètniques com religioses, el terme "ateisme jueu" no implica necessàriament una contradicció. Basat en l'èmfasi de la llei jueva en l'ascendència matrilineal, les autoritats jueves ortodoxes, fins i tot les molt conservadores, accepten un ateu nascut d'una mare jueva com una persona completament jueva. Un estudi americà del 2011 constatà que la meitat dels jueus d'aquest país tenien dubtes sobre l'existència de Déu, en comparació amb el 10-15% d'altres grups religiosos nord-americans. |
Geografia | Motru (pronunciació en romanès: [ˈMotru] ) és una ciutat de Romania, al comtat de Gorj. Es troba al riu Motru, a l’oest d’ Oltènia. La capital del comtat Târgu Jiu es troba a uns 35 km al nord-est. La ciutat administra vuit pobles: Dealu Pomilor, Horăști, Însurăței, Leurda, Lupoița, Ploștina, Roșiuța i Râpa. |
Filosofia | Biosofia, prové de les arrels gregues Bios i Sophos, entenent per aquesta unió de termes, saviesa de la vida. La Biosofia correspon a un moviment humanista fortament influenciat per Baruch Spinoza, filòsof del segle xvii. La Biosofia es defineix a si mateixa com "la ciència i l'art d'una" vida intel·ligent "(en anglès, intelligent living), basades en la consciència i la pràctica de valors espirituals, principis ètics i socials i característiques de personalitat (o caràcter), essencials per a la llibertat individual i l'harmonia social. El terme hauria estat usat per primera vegada per Ignaz Paul Vitalis Troxler (1806), filòsof suís influenciat per Friedrich Schelling. Més tard per Peter Wessel Zapffe. Biòsofs actuals inclouen Jong Bhak qui reinterpretaría la Biosofia com una manera de fer filosofia incloent en la reflexió desenvolupaments científics. La Biosofia de Jong Bhak, inspirada pel logicisme de Bertrand Russell, intentaria fer computable la filosofia de l'home. El 1998, Anna Öhman i Svenolov Lindgren van presentar un programa biosòfic a Internet. L'intent d'ambdós seria el de sistematitzar i circumscriure en un marc filosòfic als estudis biològics. Alguns dels objectius del programa biosófico tindrien actualitat, per exemple en el pla de la internàutica, el de la integració dels individus d'acord amb interessos mutus. |
Filosofia | Resposta a la pregunta: Què és la il·lustració? és un assaig breu escrit pel filòsof prussià Immanuel Kant el 1784. |
Art | Un pintor és un artista que practica l'art de la pintura, que consisteix a crear quadres, frescs i en general a decorar superfícies d'una manera artística. |
Televisió | RTÉ One (en irlandès, RTÉ a hAon) és un canal de televisió de la República d'Irlanda, controlat per l'ens públic Raidió Teilifís Éireann. Va ser la primera televisió oberta al país, en començar les seves emissions en la Nit de cap d'any de 1961. El canal està disponible en tota la República d'Irlanda a través del senyal analògic i digital, i també pot veure's en Irlanda del Nord a través del cable i satèl·lit. |
Filosofia | La història de la filosofia és el conjunt de problemes i pensadors que han dominat el pensament al llarg dels segles, amb influències constants entre períodes i relectures de les afirmacions de filòsofs anteriors. És difícil parlar d'una sola història de la filosofia, però, ja que al marge de la divisió entre filosofia oriental i filosofia occidental, cada disciplina de la filosofia té la seva pròpia evolució i sovint els avenços es deuen a altres ciències afins. No obstant això, es poden establir grans períodes, marcats per una manera de fer i un conjunt de temes com a preocupacions centrals: Filosofia antiga: nascuda a Grècia per l'intent de racionalitzar la mitologia. Senta les bases de totes les disciplines, el centre de recerca és l'home i la seva relació amb el cosmos (de manera que sorgeixen les preguntes claus de què vol dir ésser i com ha d'actuar l'home civilitzat). Hi ha un transvasament total entre filosofia i la ciència incipient.Filosofia medieval: preocupada bàsicament per la relació entre pensament racional i religió, està dividida en diverses branques segons les creences dels pensadors i mostra una gran dependència de la filosofia antiga.Filosofia moderna: impulsada per l'auge de la ciència, el centre d'interès es desplaça cap al coneixement i els seus límits, incloent l'ètica com a camp de coneixement moral. Comencen les divisions en escoles segons nacionalitats.Filosofia contemporània: neix amb l'anomenat gir lingüístic, que qüestiona l'ús de la llengua ordinària. La majoria de problemes filosòfics tradicionals es redueixen a una qüestió semàntica. S'impulsa per aquest motiu la lògica (en relació amb l'avenç de les matemàtiques i la computació). Sorgeixen noves subdisciplines, el pensament s'especialitza i rep influències ben diverses.No hi ha un acord unànime sobre una divisió temporal estricta en la filosofia occidental, tot i que és més o menys acceptada una divisió segons els períodes tradicionals de la història occidental: edat antiga, edat mitjana, Renaixement, edat moderna i edat contemporània. No obstant això, hi ha qui creu que la filosofia moderna i contemporània formen un únic bloc, o bé que la filosofia medieval és només la visió religiosa de les qüestions de la filosofia antiga. D'altres pensadors afirmen que no es pot assimilar l'evolució de les etapes filosòfiques a les edats de la història. |
Humor | La comèdia (del llatí comoedĭa, aquest mot prové alhora del grec antic κωμῳδία, kōmōidía) és un dels gèneres clàssics del teatre, a partir del qual s'ha estès a d'altres arts escèniques com ara el cinema. Es caracteritza per mantenir un to optimista, amb un final feliç i sovint per tenir elements d'humor o d'ironia. De vegades, es construeix una comèdia com a paròdia d'una altra obra. La comèdia, definida per Aristòtil a l seva Poètica és un dels grans gèneres teatrals, que s'oposa a la tragèdia o a la tragicomèdia. Les regles que va donar per a fer bones comèdies són usar personatges corrents i no herois o déus, per tal que el públic se senti identificat amb ells; explicar fets quotidians; introduir elements còmics i explorar els defectes del caràcter de les persones o de la societat com a tema de les històries.Sovint els personatges, de la comèdia es veuen enfrontats a les dificultats de la vida quotidiana, moguts pels seus propis defectes cap a desenllaços feliços on es fa escarni de la debilitat humana. La comèdia s'origina al món grec i es va desenvolupar durant l'edat mitjana i sobretot durant l'edat moderna fins a arribar als nostres dies. Com en altres gèneres dramàtics, a la comèdia l'acció dramàtica la determina el personatge protagonista; per aquest motiu no és estrany trobar personatges amb to tràgic en drames còmics, sempre que aquests siguinmés aviat personatges secundaris. Les comèdies a l'antiga Grècia van adquirir llur màxima esplendor amb autors com Aristòfanes i, de la mateixa manera que gran part que la cultura hel·lènica, es va exportar al món cultural romà. Va ser Menandre d'Atenes que al llarg del segle iv ac, i també del segle iii ac, va popularitzar-la arreu de l'àmbit d'influència llatina. Durant l'edat mitjana, la comèdia adquireix un to més lleuger i elemental, i esdevé burlesc en molts de subgèneres, un espectacle molt popular. La Commedia dell'arte, n'és un exemple nom que va rebre un tipus d'espectacle improvisat de carrer que va ser especialment popular al llarg del renaixement italià i que tenia uns personatges característics, com la Colombina, l'Arlequí, el Pedrolino i el pantalone. Com a gènere dramàtic global va definir el conjunt del teatre clàssic en castellà, on destacaquen les aportacions de Lope de Vega, autor de Arte nuevo de hacer comedias en este tiempo, un poema assagístic que Lope de Vega va escriure i llegir l'any 1609 a l'Acadèmia de Madrid com a defensa de les innovacions que estava duent a terme en el camp de la dramatúrgia, i que havien suposat un trencament amb la normativa neoaristotèlica dominant durant el Renaixement. És classificada, juntament amb la tragicomèdia, com una de les formes clàssiques del drama grec, i un dels tres gèneres dramàtics realistes. |
Pseudociència | Jacques Benveniste (París, 12 de març de 1935 - París, 3 d'octubre de 2004) va ser un metge, bioquímic i immunòleg francès, codescubridor del factor activador de plaquetes. |
Ràdio | Un sintonitzador de ràdio és un circuit electrònic que rep l'entrada d'una antena, usa filtres electrònics per separar el senyal de ràdio desitjat de la resta de senyals captats des d'aquesta antena, l'amplifica a un nivell adequat per a un posterior processament, i finalment el converteix mitjançant la demodulació i la descodificació del senyal en algun tipus de forma adequat per a l'ús del consumidor, com so, imatges, dades digitals, valors mesurats, posicions de navegació, etc. |
Objectes astronòmics | Delta Cephei (δ Cephei) és el quart estel en magnitud aparent de la constel·lació de Cefeu. És el prototip d'estrella variable Cefeida, estels que es coneixen com simplement 'cefeides' i que prenen el seu nom d'aquest. Va ser la segona d'aquest tipus a ser descoberta (després d'Eta Aquilae) i la que més a prop es troba del Sol. John Goodricke va observar ja la variabilitat d'aquest estel en 1784, la lluentor del qual oscil·la amb precisió amb un període de 5 dies 8 hores 47 minuts i 32 segons. És un dels pocs estels variables el canvi dels quals de lluentor (entre les magnituds 3,5 i 4,3) pot apreciar-se a ull nu, sense l'ajut d'instruments. Delta Cephei té dues estrelles companyes de 7ª i 13ª magnitud respectivament, amb la primera de les quals (situada a 41 segons d'arc) es creu que forma una parella física. Ambdues estan envoltades per una nebulosa només visible en l'infraroig, amb una grandària de 21000 ua i un aspecte que recorda a una ona de xoc, originada per la pèrdua de massa d'aquest estel.L'estudi dels estels variables del tipus de Delta Cephei (cefeides) ha proporcionat als astrònoms valuosa informació, principalment per al mesurament de distàncies astronòmiques. |
Astronomia | La Giotto va ser una missió no tripulada de l'Agència Espacial Europea, que va estudiar el cometa Halley. El 13 de març de 1986 la Giotto es va aproximar a 596 km. La Giotto també va estudiar el cometa Grigg-Skjellerup, al que va arribar a apropar-se a uns 200 quilòmetres. En total van ser 2 cometes els que va estudiar. La nau va rebre aquest nom en honor del pintor medieval italià Giotto di Bondone, el qual va pintar en els frescos de la Capella dels Scrovegni, a Pàdua l'Adoració dels Reis Mags amb el cometa guiant els monarques per primera vegada en la historia de la humanitat.Originalment s'havia previst una missió conjunta entre la NASA i l'ESA però la NASA se'n va retirar per raons pressupostàries el 1980, amb només sis anys per l'arribada del cometa. Per poder concebre i enviar a temps una missió, l'ESA va reutilitzar el disseny d'una sonda destinada a estudiar les partícules atrapades al camp magnètic de la Terra i la va enviar, coordinada amb sondes japoneses i soviètiques en el que es va conèixer com l'Armada Halley. La sonda Giotto pesava uns 600 kg i era cilíndrica, de 1,84 metres de diàmetre i 1,6 metres d'altura, amb un escut en una base i una antena parabòlica i un trípode per instruments a l'altra.L'escut era un element clau perquè la sonda estaria dins del núvol de pols i gasos despresos del cometa, movent-se a una velocitat relativa d'uns 68 km/s. Donat que un escut d'una sola peça per protegir contra impactes a aquesta velocitat (fins i tot de partícules molt petites) es va dissenyar un escut format per dues peces (després conegut com escut Whipple). La primera peça era relativament fina i no podia aturar els impactes però sí causar que es vaporitzessin les partícules; la segona absorbiria el xoc del núvol de gas i les estelles del primer escut. El conjunt de l'escut pesava menys de 50 kg. Durant les quatre hores de l'encontre es van enregistrar més de 12.000 impactes amb partícules, una de les quals, més gran, va desestabilitzar la rotació de la sonda i va li fer perdre el contacte amb la Terra durant mitja hora, fins que va poder tornar-se a orientar.L'encontre amb el Halley va deixar fora de servei al voltant de la meitat dels instruments de la Giotto, incloent la càmera de televisió, però tot i així va ser possible aprofitar una aproximació a la Terra per redirigir-la al cometa Grigg-Skjellerup, al que va arribar el 1992. |
Sociologia | El construccionisme social, socioconstruccionisme o construccionisme relacional, és una teoria sociològica i psicològica del coneixement que considera que els fenòmens psicològics es desenvolupen en particular des de contexts socials. Dins del construccionisme, una construcció social és un concepte o praxi que pot semblar natural als qui l'accepten, però en realitat és una invenció o artefacte cultural d'una societat concreta. |
Televisió | Damian Watcyn Lewis, OBE (St. John's Wood, Londres, 11 de febrer de 1971) és un actor i productor britànic. Els seus papers més coneguts són els de Major Richard Winters a la sèrie de televisió Band of Brothers de l'HBO, i el de Nicholas Brody a la sèrie de televisió Homeland de la cadena Showtime, amb la qual va aconseguir guanyar el 2012 el seu primer premi Emmy. i un Globus d'or. |
Ecologia | Calcícola és el terme amb què es coneix els tipus de plantes que normalment creixen en sòls calcaris, és a dir, rics en carbonat de calci. L'alzina, el timó i el romaní són exemples de plantes calcícoles. S'oposa als termes silicícola i calcífug. |
Indumentària | Jean-Louis Berthault, conegut artísticament amb el nom de Jean Louis, ( París, França 1907 - Palm Springs, Estats Units 1997 ) fou un dissenyador de vestuari francès, guanyador d'un premi Oscar. |
Mitologia | Les campanes de Rere és una llegenda xilena sobre la localitat de Rere, ubicada a la regió del Biobío de Xile. Les campanes provindrien d'un antic temple del poble de Rere, que va resultar destruït després d'un fort terratrèmol (l'església parroquial es va aixecar el 1927, però va quedar destruïda pel terratrèmol de 1960, per la qual cosa es va reconstruir en un altre lloc relativament a prop a la seva antiga ubicació). Es diu que aquesta campana es va poder fer en temps dels jesuïtes, gràcies a les donacions de diferents persones, que van lliurar per a la seva fabricació joies, monedes d'or, argent, coure, bronze i altres metalls. L'aliatge de tots aquests li va donar un meravellós toc, i va fer que la bella campana se sentís a molts quilòmetres de distància. |
Astronomia | La Societat Espanyola d'Astronomia (SEA) és l'associació que representa els astrònoms i astrofísics espanyols. Aquesta associació la formen més de 500 astrofísics professionals i algun astrònom amateur que han contribuït de manera notable a l'astronomia, participant el 2006 en el compromís amb l'ESO.El seu objectiu principal és contribuir a promocionar el desenvolupament de l'astronomia a Espanya i, de manera particular, la SEA intenta proporcionar un fòrum independent per a la discussió d'assumptes d'interès comú per a la comunitat astronòmica. Per a això compta amb una junta directiva, diversos grups temàtics de treball i organitza una reunió científica bianual. La societat té diversos serveis per a la comunitat astronòmica: Llistes de correu d'informació Atenció a mitjans de comunicació Butlletí de notícies Organització d'un congrés bianualLa SEA s'organitza en diverses comissions o grups de treball temàtics. Actualment són: Comissió Científica Comissió Pro-Am (professionals-amateurs) Comissió de Terminologia Astronòmica Comissió Dona i Astronomia Comissió d'Ensenyament Comissió de Comunicació |
Informàtica | Un troià informàtic o cavall de Troia (traducció més fidel de l'anglès Trojan horse encara que no tan utilitzada) és un programa nociu amb aparença de programari legítim que permet l'accés a usuaris externs, a través d'una xarxa d'àrea local o d'Internet, amb la finalitat de recaptar informació o controlar remotament a la màquina amfitriona, però sense afectar-ne el funcionament. Els troians no són capaços de replicar-se per si mateixos i poden ser adjuntats amb qualsevol tipus de programari per un programador o pot contaminar els equips per mitjà de l'engany. Els troians poden introduir programes espia dins l'ordinador d'una persona o crear una porta posterior (en anglès backdoor) que permet l'administració remota a un usuari no autoritzat.Un troià és un tipus de malware. Perquè un malware sigui un troià, només ha d'accedir i controlar la màquina anfitriona sense ser advertit, sota una aparença inofensiva. El nom prové del mitològic cavall de fusta troià, que va ser construït pels grecs com a ofrena a Minerva, suposadament per propiciar-se un bon retorn a Grècia. En realitat era un parany per atacar la ciutat, ja que el cavall estava ple de guerrers grecs. Aquests durant la nit van sortir de dins del cavall i van arrasar Troia. |
Ecologia | L'estatge basal o la terra baixa en botànica és una zona altitudinal de vegetació que té com a límit inferior el nivell del mar i com a límit superior altituds inferiors a 500-600 m. Correspon al territori que fa de sòcol a la serralada i es pot dir que no pertany a la muntanya. En sentit més ampli, també s'aplica a l'estatge inferior de qualsevol zonació altitudinal.Ocupa més de les tres quarts parts del Principat de Catalunya i té una vegetació representativa, amb fesomia pròpia i singular. En el clima mediterrani, l'estiu és eixut i calorós i l'hivern és benigne, amb precipitacions moderades. La majoria de plantes d'aquest estatge tenen el fullatge persistent, verd tot l'any, més aviat petit i coriaci –endurit i flexible com el cuir–. Sovint tenen pèls a la cara inferior de les seues fulles, com adaptació al medi on l'aigua no és molt abundant. La vegetació de l'estatge basal ha sofert durant molts segles l'acció destructora humana, simbolitzada per les tres «efes»: folc (pastura de ramats), ferro (tallades amb la destral) i foc (incendis devastadors). |
Arquitectura | Les Figures d'estuc seljúcides són escultures d'estuc (guix) trobades a la regió de l'Imperi Seljúcida, des de la seva «edat d'or» entre els segles xi i xiii. Van decorar les parets interiors i els frisos dels palaus seljúcides, juntament amb altres adorns d'estuc, ocultant la paret darrere seu. Les figures van ser pintades de colors brillants i sovint daurades. Representaven figures reals i eren símbols de poder i autoritat. |
Geologia | La formació dels Mokkatam, segons un tractat sobre la geologia de l'altiplà de les Piràmides d'Egipte escrit per Thomas Aigner, és una formació geològica originada al període Eocè mitjà que comprèn pedra calcària i dolomita. Al sud, les calcàries i dolomites estan cobertes per marbres calcaris i sorrencs de la Formació Maadi de l'Eocè superior. Al nord i a l'est la formació Mokattam està caracteritzada per dos abruptes escarpaments d'uns 30 metres d'alt. Continua en la fosa de la Gran Esfinx, la qual en algun temps llunyà havia estat un pic alt. Des d'allà els maons de pedra tallen els blocs de la Gran Piràmide. Les piràmides més antigues de la tercera i del principi de la quarta dinastia egípcia van ser construïdes amb capes gruixudes de marbre i pissarra. Aquestes capes de marbre eren més fàcils d'extreure que les de pedra calcària, tanmateix, tenien seriosos desavantatges donat que les capes de marbre podien no aguantar el seu pes. En la Piràmide del Sud a Dahshur, aquests problemes van fer que la construcció acabés sent abandonada. |
Robòtica | KUKA és una empresa multinacional d'automatització i robòtica industrial amb seu a Augsburg, Alemanya.Actualment, l'estructura de la companyia està formada per cinc segments: sistemes, robòtica, swisslog, swisslog per assistència sanitària i la divisió xinesa. La branca de sistemes ofereix solucions d'automatització per a processos de fabricació, especialment per a la indústria automobilística. La divisió de robòtica s'encarrega de desenvolupar, fabricar i comercialitzar robots industrials. Els segments swisslog provenen de l'adquisició d'una empresa amb aquest nom l'any 2014 i ofereixen productes d'automatització pels sectors sanitari i de logística. Finalment, la branca xinesa s'encarrega de fabricar i comercialitzar tots els productes de les altres divisions per al mercat xinès.L'empresa fou fundada l'any 1898 per Johan Josef Keller i Jakob Knappich, anomenant-se amb l'acrònim de Keller und Knappich Augsburg. Inicialment, la companyia produïa acetilè per il·luminar llars i carrers però amb el temps també fabricaria oxi-acetilè i resistors elèctrics per a soldadura. Durant el segle xx, gràcies a la creixent indústria de l'automòbil alemanya, KUKA va especialitzar-se en processos de soldadura automàtica. A partir de l'any 1973, amb la introducció del robot Famulus, l'empresa s'introduiria al camp de la robòtica industrial. A la dècada del 2010 l'empresa s'havia consolidat com una de les més importants en automatització industrial arreu del món. Tot i això, l'any 2016 l'empresa seria adquirida pel conglomerat xinès Midea Group per 4.300 milions de dòlars en una operació que va generar controvèrsia internacionalment. L'any 2020 KUKA va ingressar 2.570 milions de dòlars amb un benefici net de 460 milions i donava feina a aproximadament 14.000 empleats. |
Astronàutica | En astronomia, i en particular en astrodinàmica, l'òrbita osculatriu d'un objecte en l'espai en un moment donat en el temps és l'òrbita gravitatòria de Kepler (és a dir, el·lipse o una altra cònica) que tindria sobre el seu cos central si les pertorbacions no es presentessin. Allò és, és l'òrbita que coincideix amb els vectors estatals orbitaris actuals (posició i velocitat). La paraula "osculatriu" deriva del llatí i significa "que besa". El seu ús en aquest context es deriva del fet que, en qualsevol punt del temps, l'òrbita osculatriu d'un objecte és precisament tangent a la seva òrbita real, ja que el punt tangent és la posició de l'objecte i té la mateixa curvatura que l'òrbita tindria en la absència de forces pertorbadores. |
Art | El Collaret de Variscita és un collaret que es conserva al Museu de Granollers, d'origen neolític. |
Ciències de la salut | La lent progressiva és un tipus de lent que s'utilitza per corregir la presbícia i altres trastorns dels ulls. Es fa servir en ulleres correctores estàndard, i també en el cas de correcció amb lents de contacte. La lent es divideix en zones amb un nivell diferent de diòptries progressivament, sense un salt brusc entre elles, en què la part superior està graduada per veure-hi a distància i la inferior ho està per veure-hi de prop. Les zones van passant progressivament d'una graduació a l'altra i, tenint en compte la rotació natural (convergència) dels ulls quan es mira a distàncies diferents, s'arriba a ajustar automàticament. La diferència de potència òptica es pot ajustar de forma individual en casos de presbícia, i en ocasions extremes es pot arribar a una diferència de 3 diòptries. |
Física | La física moderna és la concepció post-newtoniana de la física. Això implica que les descripcions clàssiques dels fenòmens no tenen, i precisen, uns "moderna" descripció de naturalesa i requereixen teories per incorporar elements de la mecànica quàntica o la relativitat d'Einstein, o totes dues. En general, el terme s'utilitza per referir-se a qualsevol branca de la física, ja sigui desenvolupada en el segle xx o més endavant, o branques molt influenciades per la física a principis del segle xx. Les velocitats petites i grans distàncies sol ser l'àmbit de la física clàssica. La física moderna, però, implica sovint condicions extremes: els efectes quàntics impliquen típicament distàncies comparables als àtoms (aproximadament 10−9 m), mentre que els efectes relativistes solen incloure velocitats comparables a la velocitat de la llum (aproximadament 108 m/s). En general, hi ha efectes quàntics i relativistes a totes les escales, encara que aquests efectes poden ser molt petites en la vida quotidiana. |
Arqueologia | L'Edat del bronze atlàntic és un complex cultural de l'edat del bronze que es va produir entre els anys 1300 i 700 a. C. a zones d'Europa atlàntica com Portugal, Andalusia, Galícia, Armòrica i les Illes Britàniques. L'edat del bronze atlàntic està marcada per l'intercanvi econòmic i cultural provocat per l'alt grau de semblança cultural entre les comunitats costaneres del centre de Portugal a Galícia, Armòrica i Escòcia, incloent l'ús freqüent de pedres com «cavalls frisons», l'establiment de recintes fortificats elevats, o l'arquitectura domèstica, de vegades caracteritzada per les cases de planta circular. Els contactes comercials s'estenien des de Suècia i Dinamarca fins a la Mediterrània. El període va ser definit pel nom de diversos centres regionals de producció de metalls, unificats per l'intercanvi marítim regular d'alguns dels seus productes. Els centres principals van ser el sud d'Anglaterra i Irlanda, el nord-oest de França i l'oest d'Ibèria.Els elements relacionats amb aquesta cultura es troben freqüentment formant túmuls, o dipositats en àrees rituals, en contextos sovint propers a rius, llacs o pantans. Entre els elements més destacats que pertanyen a aquest complex cultural, podem esmentar les destrals de bronze anellat i doble, de vegades enterrades formant grans feixos a Bretanya i Galícia; eines de guerra, com espases, puntes de llança, escuts i objectes com calderes, rostidors i ganxos de carn, trobats des del centre de Portugal a Escòcia. Els orígens dels celtes van ser atribuïts a aquest període per John T. Koch, l'any 2008, i la tesi va ser recolzada per Barry Cunliffe, que argumentaren que el desenvolupament del celta va ser possible perquè era una lingua franca atlàntica que més tard es va estendre a Europa continental. Argumenten que les comunitats van adoptar prest o tard els elements marcadors d'estatus propis de la cultura dels camps d'urnes (Bronze D i Hallstatt A), com ara les espases de llengua d'adherència i treballs metàl·lics de xapa, juntament amb els nous coneixements especialitzats necessaris per a la seva producció i per als rituals funeraris, que veuen com a indicadors de possibles processos relacionats amb el canvi lingüístic. El 2013, Koch va veure aquest contacte d'elits com l'explicació més senzilla per a la gènesi de les llengües celtes amb una pàtria protocelta a l'occident d'Europa central. Això contrasta amb el que segueix sent la visió més generalment acceptada, però també amb escasses certeses, que situa els orígens dels celtes a la cultura de Hallstatt C de l'Europa Central. |
Sociologia | L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme (en alemany, Die protestantische Ethik und der 'Geist' des Kapitalismus) és un llibre escrit pel sociòleg alemany Max Weber els anys 1904 i 1905. Ha exercit una influència notable en la sociologia del segle xx. De fet, l'any 1998, l' Associació internacional de sociologia va designar L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme com un dels deu llibres de sociologia els més importants del segle XX . Segons Weber, l'origen del capitalisme no es deuria a factors únicament econòmics —com per exemple explicava el marxisme—, sinó a factors culturals. Al seu entendre, el capitalisme va nàixer quan el protestantisme, especialment el calvinisme, i la seua ètica van influir en un gran nombre de persones que es van comprometre amb el seu treball mitjançant la "vocació" professional en un món secular i com més va més racionalitzat. En català va ser traduït per Joan Estruch i Gibert per Edicions 62/Diputació de Barcelona, a Clàssics del Pensament Modern, núm. 11, 1984, 281 pàgines. |
Astronomia | The Astrophysical Journal, sovint abreujat ApJ, és una revista científica que cobreix desenvolupaments, descobriments i teories recents sobre astronomia i astrofísica. Va ser fundada el 1895 pels astrònoms George Ellery Hale i James Edward Keeler. Realitza tres publicacions per mes, amb 500 pàgines per publicació. Des de 1953, The Astrophysical Journal Supplement Series (abreujat ApJS) ha estat publicat en conjunció amb ApJ. El seu fi apunta a complementar el material de la revista. Actualment publica sis volums per any, amb 2 publicacions per volum i 280 pàgines per número. Astrophysical Journal Letters (abreujat ApJL) és la segona part d'APJ. Els seus articles foren de primer impresos de manera despaginada per la impremta de la Universitat de Chicago, a la seva pàgina electrònica d'alliberament ràpid d'articles. Després, foren col·lectats en un nombre complet, que és imprès al costat d'ApJ l'1, 10 i 20 de cada mes. A partir de gener de 2009, el diari és publicat per la Universitat de Chicago Press. |
Indumentària | El fetitxisme de les màscares és un tipus de fetitxisme sexual en el qual l'excitació és generada a través de la visió, ús (en un mateix o en tercers), contacte, acte de posar o treure o presència en general, de màscares. Aquest tipus de fetitxisme accepta en el seu establiment, diverses modalitats de màscares, sempre segons el significat i/o simbologia que aquesta tingui dins de l'imaginari sexual del subjecte o en el seu desenvolupament. |
Biblioteconomia | Un epítom (del grec ἐπιτομή de ἐπιτέμνειν, epitemnein per 'escurçar') és una forma sumària o abreujada, una instància que representa una realitat més gran.Molts documents del món de l'antiga Grècia i Roma sobreviuen ara tan sols com a «epítom», en referència a la pràctica d'alguns autors posteriors (epitomators) que amb una finalitat didàctica van escriure versions destil·lades de les grans obres que s'han perdut. Alguns autors van tractar de transmetre la postura i l'esperit de l'original, mentre que d'altres afegeixen detalls o anècdotes sobre la temàtica general. Tal com amb totes les fonts històriques secundàries, un diferent biaix cognitiu no present en l'original pot influenciar-hi.Els documents que es conserven en l'epítom difereixen dels que sobreviuen solament com a fragments citats en treballs posteriors, i els que s'utilitzen com a fonts no reconegudes pels estudiosos posteriors, puix que poden presentar-se com a documents discrets, si bé reflectits en l'opinió d'un altre autor. Avui en dia encara es produeixen epítoms d'alguna mena, sobretot quan es tracta d'un corpus de literatura, especialment aquelles obres clàssiques, que sovint es consideren denses i difícil de manejar, i és poc probable que siguin llegides per un públic mitjà, per la qual cosa es tracta de fer-les més accessibles: alguns d'aquests van més en la línia dels resums, com molts que s'han escrit de l'obra de Gibbon The History of the Decline and Fall of the Roman Empire, una obra de vuit volums grans (aproximadament 3.600 pàgines), publicada sovint com un volum de prop de 1.200 pàgines. Un resum es destria d'un epítom perquè s'hi fa un compendi de citacions seleccionades d'un treball més gran, sense fer-ne una nova redacció, en oposició a la personificació, que és una suma original d'una obra, si més no en part. Algunes són del mateix tipus que l'epítom antic, com epítoms diferents de la Summa teològica de sant Tomàs d'Aquino -escrit originalment com un llibre de text d'introducció a la teologia, i ara accessible a molt pocs, a excepció dels erudits en teologia i filosofia aristotèlica; molts epítoms d'avui es publiquen sota el títol general d'El company de..., com ara The Oxford Companion to Aristotle en anglès o Panorama de la o guies, com Una visió general del pensament d'Immanuel Kant, Com llegir Hans Urs von Balthasar o, en alguns casos, com una introducció, en els casos d'Una introducció a Søren Kierkegaard. |
Història | Historia Social és una revista quadrimestral d'investigació acadèmica, escrita en castellà i fundada el 1988, considerada de referència dins les publicacions internacionals d'història.L'editorial, des dels seus inicis, fa un rigorós seguiment de la informació; els articles passen per un procés de revisió per parells i doble cec, nacionals o internacionals i externs a la revista, abans de ser inclosos a la publicació. Tracta temes de ciències socials i història, tant d'àmbit general, com propostes teòriques possibilitant el debat entre posicions discrepants. També edita monogràfics o dossiers de particular interès sobre l'estat de la historiografia social en el moment present. A les seves pàgines han col·laborat reconeguts autors i investigadors com Pere Gabriel i Sirvent, Julián Casanova, Javier Paniagua Fuentes o Peter Burke entre d'altres. |
Psicologia | L'escala visual analògica (EVA) o escala analògica visual és una escala de resposta psicomètrica que es pot utilitzar en qüestionaris. És un instrument de mesura de característiques o actituds subjectives que no es poden mesurar directament. En respondre a un element EVA, els enquestats especifiquen el seu nivell d'acord amb una declaració indicant una posició al llarg d'una línia contínua entre dos punts finals. |
Heràldica | La barra, en heràldica, és una peça honorable que travessa el camper de l'escut de dalt a baix diagonalment, des del cantó superior sinistre (és a dir, dret per al qui el mira) fins al cantó inferior destre (és a dir, esquerre), i delimitada per dues línies paral·leles. Quan és única, té una amplària d'un terç de l'escut, amplària que va disminuint segons el nombre de barres (la quantitat de barres cal definir-la en el blasonament). Quan són la meitat d'amples que la barra ordinària, o bé quan en són cinc o més, s'anomenen llistes. La barra aprimada al màxim s'anomena barreta (si, a més a més, és abscissa i reduïda a la cinquena part de la seva longitud, s'anomena travessa en barra) i es poden agrupar de dos en dos (geminat) o de tres en tres (trina). Cal no confondre-la amb el pal, peça heràldica vertical com les quatre que apareixen a l'escut de Catalunya, conegut popularment, de forma errònia, com les Quatre Barres. |
Objectes astronòmics | WASP-12 (2MASS J06303279+2940202) és una estrella de la constel·lació del Cotxer, visualment situada a 55 minuts d'arc de l'estrella variable RT Aurigae. La seva magnitud aparent en banda B és +12,1. WASP-12 és una estrella groga de tipus espectral F-tardà —encara que a la base de dades de SIMBAD consta com de tipus G0— amb una temperatura efectiva de 6300 ± 200 K. La seva mida és més gran que la del nostre Sol —el seu diàmetre és un 57% més gran—, i rota amb una velocitat inferior a 2,2 km/s. Té una metal·licitat aproximadament el doble de la del Sol i una lluminositat 3,5 vegades superior a la lluminositat solar. La seva massa és 1,35 masses solars, i pot tenir una edat aproximada 2000 milions d'anys.WASP-12 es troba 871 anys llum del sistema solar.WASP respon a les sigles angleses de Wide Angle Search for Planets, un projecte per a la recerca automatitzada de planetes extrasolars mitjançant l'observació de trànsits astronòmics. |
Festivals | Les Licees (en grec antic Λύκαια, «Lykaia») era un festival que se celebrava a Arcàdia en honor de Zeus Licàon al mont Liceu. Segons Pausànies hauria estat instituït per l'heroi mitològic Licàon, fill de Pelasg, i que a més d'uns Jocs, sobre els quals no hi ha cap notícia especial, es feia un sacrifici d'un nen. La seva sang es va vessar a l'altar, i quan Licàon la va beure es va convertir en llop. El ritual es va mantenir, i el personatge transformat es mantenia com a llop durant nou anys, i al desè es tornava a transformar en home si no havia menjat carn humana. El festival es considera un ritu de pas que es relaciona amb una antiga amenaça de canibalisme i la possible transformació en home llop en cas de transgressió. El culte a Zeus Licàon era el més antic que es coneix dedicat a aquest déu. No el representava cap estàtua, i vivia a la llum que es veia en sortir el sol al cim del Liceu, que segons sembla hauria pres el nom no de λύκος («lykos» 'llop'), sinó de λύκ («lyk»), un mot antic cognat de λευκός 'blanc' i del llatí lux 'llum'. El sacrifici humà es feia al cim de la muntanya en un altar situat sobre dos pilars. Més avall hi havia un bosquet on ningú no podia entrar, i es creia que no hi existia cap ombra. A la vora hi havia una font sagrada anomenada Άγνώ («Agnó», 'desconeguda'), on el sacerdot i submergia una branca de roure en temps de sequera. El sacrifici també estava relacionat amb peticions de pluja, i, pel que diu Pausànies, és possible que els sacrificis humans es conservessin fins a una època tardana. És possible també que durant el festival se celebressin curses a cavall i curses a peu, ja que Pausànies parla d'un hipòdrom i d'un estadi situats vora el bosquet sagrat. Plutarc diu que el festival s'assemblava a les Lupercàlia romanes, però a part del nom no hi ha més similituds, puix que les Lupercàlia eren cerimònies per preservar els ramats dels atacs del llop, tot i que, encara que no hi ha prou referències, les Licea podrien haver tingut també aquesta finalitat. |
Filosofia | El problema de la inducció és el problema filosòfic que es planteja si els raonaments inductius són justificats, i en quina mesura. Fins a mitjans del segle xx, els raonaments inductius eren considerats una classe bastant específica d'inferència: inferència d'una proposició universal afirmativa («totes les maragdes són verdes») a partir de les seves instàncies («aquesta és una maragda verda, aquella és una maragda verda, aquella altra també», etc.). Aquesta classe de raonaments són molt freqüents en la ciència i en la vida quotidiana, però tanmateix no són deductivament vàlids; és a dir, la veritat de les premisses no garanteix la veritat de la conclusió: en teoria, podria ser que la propera maragda que es trobi sigui vermella, i no verda. El problema de la inducció consisteix, llavors, en determinar si aquesta classe particular de raonaments estan justificats, i en quina mesura. A partir de la segona meitat del segle xx, s'aprofundí en la comprensió de la inducció i el problema clàssic esdevé un cas especial d'un problema més ampli. Ja no és possible prendre com a criteri de raonament inductiu les inferències des de casos particulars fins a proposicions universals, perquè hi ha arguments d'aquest tipus que són deductivament vàlids. Per exemple: França és a Europa. Espanya és a Europa. Per tant, tot el que sigui França o Espanya és a Europa.A més, existeixen arguments inductius intuïtivament acceptables, però que parteixen de premisses generals i conclouen proposicions particulars. Per exemple: Tots els corbs observats fins al moment han estat negres. Per tant, el proper corb que sigui observat serà negre.Tot i la dificultat que hi ha per definir el que és un raonament inductiu, hi ha dues característiques que els distingeixen dels raonaments deductius: en primer lloc, en els raonaments inductius sempre és possible que les premisses siguin totes verdaderes i la conclusió falsa, mentre que en els raonaments deductius, si les premisses són vertaderes, aleshores cal que la conclusió també ho sigui. En segon lloc, els raonaments inductius són ampliatius, la qual cosa vol dir que ens donen informació que va més enllà de la informació continguda en les premisses. Els raonaments deductius, en canvi, només poden analitzar i reorganitzar les premisses sense afegir res al seu contingut.El problema de la inducció contemporània resideix en si els raonaments inductius estan racionalment justificats i, en cas que així sigui, sobre quins són els criteris per a distingir un bon raonament inductiu d'un de dolent. |
Psicologia | El biaix de l'statu quo és un biaix cognitiu que provoca una preferència per l'estat actual de les coses. Es prenen com a referència les circumstàncies actuals (statu quo) i es considera negatiu qualsevol canvi respecte a aquesta referència. No es parla de biaix de l'statu quo quan es tracta d'una preferència racional per l'statu quo (per exemple, si la situació actual és objectivament millor que les possibles alternatives) o quan no es disposa de prou informació. Tanmateix, un gran conjunt de proves demostra que el biaix de l'statu quo sovint afecta la presa de decisions. El biaix de l'statu quo interacciona amb altres processos cognitius no racionals, com ara l'aversió a la pèrdua, el biaix d'existència, l'efecte de certesa, la longevitat, l'efecte de mera exposició i l'evitació del penediment. La prova d'inversió ofereix proves experimentals de la detecció del biaix de l'statu quo. N'hi ha una multitud d'exemples experimentals i reals. El comportament de les persones en relació amb els plans de pensions, la salut i qüestions ètiques és un altre àmbit en el qual es poden veure proves d'aquest biaix. |
Cronometria | Un rellotge automàtic és, bàsicament, un rellotge mecànic que té la capacitat de donar-se corda a si mateix amb el moviment del braç del seu propietari, cosa que fa innecessària l'operació manual de donar corda.Això és possible gràcies a un rotor que gira al voltant d'un pivot, que, mitjançant l'oscil·lació del braç en moviment, actua sobre el mecanisme de càrrega de la molla.Cada mecanisme s'anomena "calibre": de la precisió de la construcció depèn d'una bona funcionalitat i per tant la major precisió. En el cas dels rellotges de corda automàtica, el ressort està constantment amb la mateixa tensió i, com a conseqüència proporciona una sortida de força constant per al moviment. A part d'una precisió més alta, els rellotges automàtics tenen l'avantatge de ser molt més propensos a l'estanquitat contra la pols i la humitat: el fet de no haver de donar corda al mecanisme diàriament a través de la corona, permet mantenir la qualitat segells i per tant protegir el rellotge dels agents externs. Els primers a inventar un moviment automàtic van ser Abraham-Louis Perrelet i Abraham-Louis Breguet, però no van aconseguir una prou gran difusió fins al Harwood automàtic.Actualment en el mercat hi ha moltes grandàries, des de les més comercials a molt buscats a causa de complicacions de la muntanya. Entre els més populars hi els de les marques Miyota, ETA i Seiko. |
Ecologia | El clima mediterrani és un clima de transició entre el clima temperat i el clima subtropical i tropical. Aquestes dues àrees tenen una vegetació netament diferenciada que ressegueix els paral·lels 35° N i S de la Terra. L'àrea temperada es caracteritza per tenir una pluviositat abundant i regular durant tot l'any (més de 800 mm), amb temperatures suaus a l'estiu i un període més o menys llarg de glaçades a l'hivern. Això dona una vegetació esponerosa, de caràcter caducifoli, amb un estrat herbaci nemoral, un estrat arbustiu esclarissat i un estrat arbori alt i ben desenvolupat. Solen ser sòls profunds i rics en nutrients i aigua. El clima mediterrani es caracteritza especialment per un règim amb un dèficit hídric durant la part càlida de l'any. El clima mediterrani és un clima amb pluges estacionals, però la seva distribució és inversa a la del clima tropical: no plou a l'estiu. D'altra banda, als mesos d'hivern (l'estiu austral) pot arribar a glaçar. Les precipitacions anuals són intermèdies entre les dels climes temperat i tropical i les del clima subtropical (oscil·len entre els 250 i 800 mm generalment). Així doncs, el clima mediterrani és una barreja de clima temperat amb característiques tropicals, cosa que el fa enriquir-se d'elements de la flora d'ambdues latituds. Té un estrat arbustiu i lianoide molt desenvolupat, d'herència tropical, que enriqueix el bosc i el fa atapeït i de vegades fins i tot impenetrable. El fullatge dels arbres i arbustos es manté viu tot l'any, estalviant així una excessiva producció de material vegetal, molt costós de fer per estar ple de defenses. Aquestes defenses poden ser de tipus físic (fulles escleròfil·les, és a dir, dures i resistents a la deshidratació, agullons, pilositat...), químic (fulles aromàtiques, pudentes o verinoses) o biològic (secretant substàncies per alimentar a petits insectes depredadors que mantenen la planta lliure de plagues). Són estratègies desconegudes en el món temperat i que barregen les del món tropical humit (fulles perennes) i sec (fulles xeromorfes, espiniscents, aromàtiques, atractores de formigues). |