label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Ecologia | L'organització ZERI (Investigació i Iniciatives d'Emissions Zero) és una organització la finalitat de la qual és l'emissió zero. És una xarxa global de ments creatives, buscant solucions dels problemes cada vegada més creixents del món. Els membres prenen desafiaments, altra voluntat considera impossible o massa complex. Començant d'idees, basades en la ciència, la visió comuna compartida per tots i cada un dels membres de la xarxa de ZERI han de buscar solucions sostenibles per a la societat. Solucions innovadores constantment són dissenyades pels equips de ZERI dibuixats de moltes condicions socials i mestratge.Va ser fundada el 6 d'abril de 1994 pel físic Gunter Pauli i el professor Heitor Gurgulino de Souza. |
Biblioteconomia | CDS/ISIS és un paquet de programari per als sistemes d'emmagatzematge i recuperació d'informació no-numèrica (Information Storage and Retrieval systems) desenvolupat, mantingut i disseminat per UNESCO. Va ser inicialment llançat el 1985 i des de llavors més de 20,000 llicències han estat lliurades per UNESCO i una xarxa mundial de distribuïdors. Està dissenyat en particular per a aplicacions bibliogràfiques i és utilitzat per catàlegs de biblioteques petites i mitjanes. Existeixen versions en àrab, xinès, anglès, francès, alemany, portuguès, rus i espanyol, entre altres idiomes. UNESCO fa el programari disponible de manera lliure per a propòsits no comercials, encara que els distribuïdors compten amb permís per cobrar per les seves despeses. CDS/ISIS és un acrònim de Computerised Documentation Service / Integrated Set of Information Systems (servei de documentació computarizada / conjunt integrat de sistemes d'informació). El 2003 va ser establert que aquest paquet era acceptat per biblioteques en països en desenvolupament com un programari estàndard per al desenvolupament de sistemes d'informació.La versió original de CDS/ISIS es va executar en una mainframe d'IBM i va ser dissenyat a mitjan dècada de 1970 sota la direcció de Giampaolo Del Bigio (1940-1998) per al sistema de documentació computeritzada d'UNESCO. Va estar basat en el sistema intern ISIS (Integrated Set of Information Systems) a la seu de l'Organització Internacional del Treball a Gènova. El 1985 una versió va ser produïda per mini i microcomputadores programada en Pascal. Es va executar en una IBM PC baix MS-DOS . Winisis, la versió per Windows, va ser presentada en 1995, i podria executar-se en una sola computadora en una xarxa d'àrea local o en el núvol de Dropbox. Els components de client i servidor en JavaISIS permeten l'administració de la base de dades a través d'Internet i està disponible per Windows, Linux i Macintosh. Més encara, GenISIS permet a l'usuari produir formularis web en HTML per a cerques en bases de dades CDS/ISIS. ISIS_DLL proveeix una API per desenvolupar aplicacions basades en CDS/ISIS. La biblioteca OpenIsis proporciona una altra API per desenvolupar aplicacions basades en CDS/ISIS amb algunes millores. |
Matemàtiques | Les dues Càtedres Savilianes (Savilian chairs en anglès), una de Geometria i l'altra d'Astronomia, de la Universitat d'Oxford, van ser creades el 1619 pel matemàtic britànic Henry Savile, qui les va dotar d'uns estatuts que obligaven els seus titulars en una sèrie de deures de recerca i docència. Henry Savile, que va ser un gran intel·lectual, warden del Merton College i provost del Eton College, a més d'un prestigiós professor de matemàtiques, les va crear com a reacció al que ell considerava miserable estat de l'estudi de les matemàtiques a Anglaterra en el seu temps. Aquesta fundació va ser un dels fets més influents en la llarga tradició de les Matemàtiques a Oxford, perquè a través d'aquestes càtedres es va anar passant de generació en generació, una forma molt estricta d'estudiar i ensenyar les matemàtiques. Durant un llarg període després de la seva fundació, les dues càtedres van ser més o menys intercanviables, de tal forma que, quan es produïa una vacant, es buscava el personatge més prominents en qualsevol camp de les matemàtiques o de l'astronomia per ocupar qualsevol de les càtedres que hagués quedat vacant. A partir del segle xix, ja no va ser així. Fins i tot va haver professors que van simultaniejar la titularitat d'una d'aquestes càtedres amb la càtedra sedleina (de Física) creada uns anys més tard, com, per exemple, el professor Thomas Hornsby. O grans matemàtics, com Hardy (savilian de Geometria), que no va escriure ni una sola línia sobre geometria: la seva especialitat era la teoria de nombres.Els primer professors savilians van ser Henry Briggs (Geometria) i John Bainbridge (Astronomia), per aquestes càtedres han passat excel·lents matemàtics, astrónoms i arquitectes com Christopher Wren, John Wallis, Edmond Halley, Godfrey Harold Hardy. Els titulars actuals (2014) de les càtedres són Nigel Hitchin (Geometria des de 1997) i Steven Balbus (Astronomia des de 2012). |
Astronomia | En astronomia, el sistema de repós local o SRL fa referència al moviment mitjà de la matèria de la Via Làctia en els veïnatges del Sol. La trajectòria d'aquesta matèria no és exactament circular. El Sol recorre una òrbita moderadament excèntrica (e < 0,1) al voltant del centre galàctic a una velocitat de 220 km/s en sentit horari si és observat des del pol nord galàctic. L'òrbita solar té un radi de ≈ 8 kpc respecte al centre de la galàxia, proper a Sgr A *,presentant tan sols una petita desviació cap a l'àpex en relació al SRL. La velocitat de l'SRL està compresa entre 202–241 km/s. |
Art | Vicenç Ochoa Truyols (Alcúdia, 1963) és un fotògraf, pintor i escultor mallorquí. |
Pedagogia | El portafolis o dossier d'aprenentatge és un dossier evolutiu que recull documents que descriuen i il·lustren l'itinerari, l'experiència i les competències de la persona que l'ha generat. Pot ser utilitzat amb finalitats d'aprenentatge, de reflexió, d'avaluació o de presentació. És una potent eina educadora que contribueix al fet que l'aprenent esdevingui progressivament més hàbil i autònom per identificar la qualitat de les seves produccions i les possibles àrees de millora. Podem definir el portafolis com un metatext (un text fet d'altres textos) amb els següents trets: És una col·lecció de treballs (el conjunt té sentit i una finalitat). És una selecció de treballs (feta a partir d'un arxiu previ). Hi ha una reflexió, que permet guiar l'autor del portafolis perquè l'entengui i avaluï amb coneixement. Mostra progrés i aprenentatge, encara que no s'hi incloguin tots els documents o totes les proves. Documenta la diversitat, i això mostra que cada aprenent és irrepetible. És comunicatiu, en el sentit que comparteix el que ha valorat l'autor del portafolis amb allò que es considera important en el context en què estudia o treballa.Fonts: Articles: el portafolis, Ed. Graó, Bcn, 2005 Els portafolis a l'àmbit de les organitzacions, concretament a l'àmbit de la gestió de projectes, el portafoli és la col·lecció de programes i/o projectes, els quals poden o no tindre relació entre ells. Els programes reuneixen projectes que tenen relació entre ells. |
Enginyeria | La càrrega buida és una tècnica de construcció de projectils explosius. Consisteix a redirigir i concentrar la força de l'explosió del projectil, per tal de superar un blindatge. La granada impacta contra el blindatge enemic, es detona la càrrega explosiva i, a causa de la forma en què està disposada, gran part de la força de l'explosió es projecta cap endavant El principi de la càrrega buida consisteix -bàsicament- a aprofitar la força de l'explosió de la càrrega del projectil per fondre el metall d'un blindatge. Quan el projectil impacta contra el blindatge enemic, es detona la càrrega explosiva i, a causa de la seva disposició, es projecta cap endavant, amb una força i velocitat de 8.000 m/s i 10.000 k/cm² de pressió. L'efecte s'incrementa si s'afegeix un recobriment metàl·lic en forma de con invertit a l'explosiu, de manera que aquest recobriment es fon per la detonació i es forma un dard semilíquid que es projecta contra l'acer enemic i en fon el blindatge. L'efecte s'aconsegueix disposant l'explosiu en forma còncava (forma de bol buit) o cònica al voltant d'un con, generalment de coure. En produir-se l'explosió, la força d'aquest "rebota" a l'interior del con, que se'n desvia de forma perpendicular a les parets. L'efecte resultant és una suma dels components normals al centre del con, que es converteix en un raig de gasos (plasma) a alta pressió i temperatura, que arrossega el metall fos del mateix con i el projecta cap al punt d'impacte del projectil, de manera que s'hi produeix un efecte de penetració de fins a 30 o 40 cm en formigó o acer. L'angle més adequat per al con és el de 60 graus; també cal optimitzar la distància de la base del con al blindatge, amb la qual cosa se'n millora sensiblement el poder de penetració. Aquest sistema de disposar l'explosiu en forma de càrrega buida es basa en l'efecte Monroe. Els plafons separadors (planxes metàl·liques o reixetes de metall), disposats a uns decímetres de distància del blindatge principal, anul·len gairebé per complet els efectes d'aquest tipus de munició. Es va utilitzar per primer cop en la Segona Guerra Mundial per part d'Alemanya, en les seves armes personals anticarro Panzerfaust. Durant la Guerra del Golf, els tancs M1 Abrams nord-americans utilitzaven el projectil de càrrega buida STalbot, que va destruir molts T-62 i T-55 en penetrar-ne la cuirassa, incinerar la tripulació i, posteriorment, fer detonar tots els explosius al seu interior. |
Química | Les reaccions de transferència de càrrega són entre d'altres, un dels processos fotoquímics elementals més importants en química i biología.Fa més de 5 dècades que Mulliken va introduir el concepte de transició de transferència de càrrega (CT, Charge Transfer) per referirse a una excitació directa a un estat en el que un electró es transfereix des d'un grup donador (D) a un d'acceptor (A). D'acord amb la teoría de Förster de la transferència d'energía de ressonància: El donador (D) i l'acceptor (A) d'energía es troben separats per una distància curta ( de l'ordre de nanòmetres). Els fotons emessos per l'estat excitat del donador (D) poden ser absorbits directament per l'acceptor (A).Es pot demostrar que per sistemes donador-acceptor que es troben units de forma rígida mitjançant enllaços covalents o per proteïnes, l'energia augmenta a mesura que la distància disminueix segons l'equació: E T = R 0 6 R 0 6 + R 6 {\displaystyle E_{T}={\frac {R_{0}^{6}}{R_{0}^{6}+R^{6}}}} on R 0 {\displaystyle R_{0}} és un paràmetre (en unitats de distància) que és característic de cada parell donador-acceptor. Els espectres d'emissió i absorció de les molècules abarquen un intèrval de longituds d'ona i, per tant, el segon requisit de la teoría de Förster s'assoleix quan l'espectre d'emissió de la molècula donadora se superposa de forma significativa amb l'espectre d'absorció de la molècula acceptora. En molts casos és possible provar que la transferència d'energía és el mecanisme predominant d'extinció si l'estat excitat de l'acceptor dona fluorescència o fosforescència a una longitud d'ona característica. Existeixen dos tipus d'interacció de transferència: intermolecular i intramolecular. |
Gestió | El punt d'equilibri (o en anglès break even), sovint abreujat com a B/E en finances (de vegades anomenat punt d'equilibri) és el punt d'equilibri que no genera guanys ni pèrdues. Qualsevol nombre per sota del punt d'equilibri constitueix una pèrdua, mentre que qualsevol nombre per sobre mostra un benefici. El terme prové de les finances, però el concepte s'ha aplicat en altres camps. |
Televisió | i24news és un canal de televisió israelià de temàtica informativa d'àmbit internacional. Fou creat l'any 2013 sota l'eslògan "Veure-hi més lluny". El seu propietari és Patrick Drahi. El canal és privat i emet continguts en francès, anglès i àrab. La seu social es troba a Tel Aviv-Jaffa, el capital és privat i té les següents seccions: Internacional, Israel, Economia, Tecnologia, Esport i Cultura. A més, pot veure's en directe per Internet. |
Història | Enric II de Xampanya (o Enric I de Jerusalem) (29 de juliol de 1166 - 10 de setembre de 1197) va ser comte de Xampanya (1181-1197), i rei titular de Jerusalem (1192-1197), encara que mai no va usar el títol de rei de Jerusalem. |
Cultura popular | El kurupí és un ésser fantàstic de la mitologia guaraní, fonamentalment a les províncies argentines de Corrientes i Misiones. La seva figura i característiques varien d'acord la font la qual es consulta. S'hi pot descriure com una criatura petita, moltes vegades sense cap articulació al seu cos, amb els peus normalment girat 180°, la qual cosa el permet burlar als perseguidors car aquests, seguint les seves petjades, sempre penses que va cap a un lloc quan en realitat va en sentit contrari, i amb un penis la grandaria del qual l'obliga a enrotllar-se'l a la cintura i, segons algunes fonts, amb què pot enllaçar a les seves víctimes. També hi ha versions les quals el descriuen com una criatura la qual camina de quatre grapes arrossegant per la sòl el seu enorme penis. El kurupí és una criatura maligna. Només la seva visió és prou per embogir les dones. Segons la versió, el kurupí pot violar les dones o fins i tot menjar-se-les, car tendria predilecció per la carn de les dones i dels nens. De tota manera, car es tracta d'una criatura no massa intel·ligent, és possible burlar-se'n si hom es grimpa a un arbre o si hom creua un riu, perquè el kurupí no pot fer ni una cosa ni l'altra. |
Informàtica | La justícia electrònica, també coneguda com a e-justícia, sorgeix a partir de les noves possibilitats que ens ofereixen les Tecnologies de la Informació i la Comunicació en el context de la societat de la informació. Aquesta generalització de l'ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació arriba fins a l'àmbit del poder judicial en l'exercici de les seves funcions, per tal de garantir una administració de justícia eficient, propera i al servei dels ciutadans. Així, l'e-justícia és l'administració electrònica aplicada a l'àmbit de l'Administració de Justícia, posseïdora d'unes característiques, elements i complexitats específiques que requereixen un especial tractament dins de l'àmbit de l'administració electrònica (Jiménez, 2010). Aquesta perspectiva també és recollida per la legislació espanyola amb la nova Llei 18/2011, de 5 de juliol, reguladora de l'ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació a l'Administració de Justícia, llei que recull també de manera diferenciada l'Esquema Judicial d'Interoperabilitat i Seguretat. |
Art | Isabel «Chabela» Villaseñor (Guadalajara, 18 de maig de 1909 - Ciutat de Mèxic, 13 de març de 1953) va ser una escultora i pintora mexicana. Villaseñor va ser alumna d'escultura durant el període comprès entre 1928 i 1930, al Centre Popular de Pintura "Santiago Rebull" a la Ciutat de Mèxic, sota la tutela de Gabriel Fernández Ledesma. Un any més tard va pintar a Hidalgo un mural i el mateix any a la Biblioteca Nacional de Mèxic i a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, juntament amb el grup d'artistes revolucionaris "30-30". Les seves escultures estan fetes de metall i fusta. La mort del seu fill el 1934 també es va reflectir en la seva obra. Més tard va donar a llum a una filla anomenada Olinca. Villaseñor va morir d'un atac al cor. |
Festivals | Hermea (en grec antic Ἕρμαια) era un festival dedicat a Hermes que es feia a diverses parts de l'antiga Grècia. Hermes era la deïtat tutelar de la gimnàstica i la palestra i els joves grecs celebraven la seva festa al gimnàs; per l'ocasió es vestien adequadament amb les millors robes, oferien sacrificis al déu i celebraven diverses competicions i jocs que probablement tenien un caràcter més lliure i desenfrenat que habitualment. Inicialment Soló va prohibir la presència d'adults en aquestes festes, però amb el temps aquesta prohibició va caure en desús i en temps de Plató els nois celebraven l'Hermea en presència de persones de totes les edats. A Creta també se celebrava la festa que tenia moltes similituds amb la Saturnàlia romana: de dia els esclaus gaudien de llibertat i festa, i no tenien una funció esportiva. A la ciutat de Fèneos a Arcàdia, en la qual Hermes era la deïtat principal, se celebraven jocs i concursos. Altres festes d'Hermes destacades eren les de Pel·lene i Tanagra. En general els detalls de les celebracions no són coneguts. |
Matemàtiques | En matemàtiques, la constant de Ramanujan-Soldner (o simplement constant de Soldner) és una constant matemàtica definida com l'única arrel positiva de la funció logaritme integral. Es diu així en honor de Srinivasa Ramanujan i Johann Georg von Soldner. El seu valor és, aproximadament, μ ≈ 1,451369234883381050283968485892027449493… Com el logaritme integral es defineix com l i ( x ) = ∫ 0 x d t ln t , {\displaystyle \mathrm {li} (x)=\int _{0}^{x}{\frac {dt}{\ln t}},} es té l i ( x ) = l i ( x ) − l i ( μ ) {\displaystyle \mathrm {li} (x)\;=\;\mathrm {li} (x)-\mathrm {li} (\mu )} ∫ 0 x d t ln t = ∫ 0 x d t ln t − ∫ 0 μ d t ln t {\displaystyle \int _{0}^{x}{\frac {dt}{\ln t}}=\int _{0}^{x}{\frac {dt}{\ln t}}-\int _{0}^{\mu }{\frac {dt}{\ln t}}} l i ( x ) = ∫ μ x d t ln t , {\displaystyle \mathrm {li} (x)=\int _{\mu }^{x}{\frac {dt}{\ln t}},} el que facilita el càlcul per a enters positius. A més, com la funció exponencial integral satisfà l'equació l i ( x ) = E i ( ln x ) {\displaystyle \mathrm {li} (x)\;=\;\mathrm {Ei} (\ln {x})} ,es té que l'única arrel positiva de l'exponencial integral es produeix en el logaritme natural de la constant de Ramanujan-Soldner, el valor és aproximadament ln(μ) ≈ 0,372507410781366634461991866… |
Enginyeria | L'analitzador vectorial de senyals (VSA) és un instrument de mesura de senyals electrònics usualment de radiofreqüència, que reemplaça l'analitzador d'espectre (SA) com a instrument de mesura per a dissenyadors que treballen en aquests sistemes. Ideal per a les mesures de senyals ràpids d'ampla banda o espectre estès. El VSA és un instrument poderós que pot realitzar moltes de les tasques de mesura i caracterització que realitza el SA, però a més pot fer moltes més funcions digitals útils de demodulació. El SA i el VSA operen en maneres diferents. Aquestes diferències operacionals poden tenir com a resultat errors en el mesurament si aquestes diferències no es consideren apropiadament en mesurar. Usant un instrument vectorial amb una amplada de banda real igual o més ample que l'amplada de banda del transmissor ens assegura una captura de tots els senyals d'interès del dispositiu sota anàlisi. Instruments vectorials són més cars que els instruments escalars però els vectorials proveeixen mesura més ràpida a més d'anàlisi i generació de senyals més complexos. Un instrument vectorial escombra a través de l'espectre més ràpid que un escalar. Amb l'arquitectura vectorial es poden generar senyals més complexos com ones modulades usades en la majoria dels sistemes de comunicació. Instruments vectorials capturen fase, amplitud i freqüència on instruments tradicionals típicament no poden. Es pot utilitzar aquesta capacitat per capturar i mostrar simultàniament informació de freqüència i temps necessària per a l'anàlisi de freqüència - temps i mostrar espectrogrames en 3D. També amb instruments vectorials es pot utilitzar la informació de la fase amb la informació de la freqüència en anàlisi en modulació I/Q per mostrar una més detallada vista del senyal sota anàlisi. Aquests beneficis fan l'instrument vectorial més poderós i flexible que els instruments tradicionals d'anàlisi d'estreta banda d'espectre. |
Enginyeria | L'atractor de Lorenz, concepte introduït per Edward Lorenz el 1963, és un sistema dinàmic determinista tridimensional no lineal derivat de les equacions simplificades de rotllos de convecció que es produeixen en les equacions dinàmiques de l'atmosfera terrestre. Per alguns valors dels paràmetres a , b , c {\displaystyle a,b,c} el sistema exhibeix un comportament caòtic i mostra el que actualment s'anomena un atractor estrany, això va ser provat per W. Tucker el 2001. L'atractor estrany en aquest cas és un fractal de dimensió de Hausdorff entre 2 i 3. Grassberger (1983) ha estimat la dimensió de Hausdorff en 2.06 ± 0.01 i la dimensió de correlació en 2.05 ± 0.01. El sistema apareix en làsers, en generadors elèctrics i en determinades rodes d'aigua. El model és un sistema de tres equacions diferencials ordinàries, conegudes com les equacions de Lorentz: d x d t = a ( y − x ) {\displaystyle {\frac {dx}{dt}}=a(y-x)} d y d t = x ( b − z ) − y {\displaystyle {\frac {dy}{dt}}=x(b-z)-y} d z d t = x y − c z {\displaystyle {\frac {dz}{dt}}=xy-cz} on a s'anomena el Nombre de Prandtl i b s'anomena el nombre de Rayleigh. a , b , c > 0 {\displaystyle a,b,c>0} , però és normalment a = 10 {\displaystyle a=10} , c = 8 / 3 {\displaystyle c=8/3} i b és variat. El sistema exhibeix un comportament caòtic per a b = 28 {\displaystyle b=28} però mostra òrbites periòdiques per a altres valors de b, per exemple, amb b = 99.96 {\displaystyle b=99.96} es converteix en un nus tòric anomenat T (3,2). La forma de papallona de l'atractor de Lorenz pot haver inspirat el nom de l'efecte papallona en la teoria del Caos. |
Indumentària | La botina és un tipus de bota baixa, amb canya curta que no arriba a cobrir la cama sinó tan sols el peu i el turmell.El terme català botina equival a l'anglès ankle boot; a l'espanyol botín (a voltes botina, i, en l'ús militar, simplement bota); al francès brodequin; a l'italià scarponcino; al portuguès bota de cano curto i botim, o (al Brasil) botina (i, en l'ús militar, borzeguim); etc., etc. |
Agricultura | El Comitè Regional d'Acció Vitícola (CRAV) o Comitè d'Acció del Vi (CAV) és un grup occità de productors de vi radicals. Ha reivindicat la responsabilitat de nombrosos atacs com dinamitar botigues de queviures, un celler, les oficines del ministeri d'agricultura a dues ciutats, cremar un cotxe en una altra, segrestar un camió cisterna i destruir grans quantitats de vi no francès.El CRAV és principalment actiu a la regió occitana del Llenguadoc, al sud de França, que és la regió vinícola francesa que el grup creu que ha estat plagada per la sobreproducció i la necessitat posterior d'adaptar la qualitat i la quantitat de vi produïda a les realitats canviants del mercat, inclosa la reduïda demanda interna vi de taula per al consum diari. Aquest procés, que ha comportat importants subvencions de la Unió Europea, ha tingut efectes negatius sobre els productors més petits i ha provocat diverses protestes, de les quals les del CRAV foren les més violentes. Les demandes del CRAV han inclòs regularment elements que són més o menys impossibles per als polítics francesos d'aplicar d'acord amb les regles de la Unió Europea, atès que suposarien interferir en el mercat únic i introduir subvencions nacionals per sobre de la Política Agrícola Comuna. El grup ha demanat tarifes més restrictives contra la pujada de les importacions de vi espanyol i italià, on els costos són inferiors, menys burocràcia i una estructura de la indústria diferent que condueixi a una producció de vi més econòmica. La preferència del consumidor per les marques de vi, les etiquetes de vi sense complicacions, l'etiquetatge varietal i els estils de vi del Nou Món també han portat a ampliar les exportacions d'Austràlia, Xile, Estats Units i altres productors del Nou Món. La frustració s'estén molt més enllà dels productors radicals. «Cada ampolla de vi americà i australià que ve a Europa és una bomba dirigida al cor de la nostra rica cultura europea», argumenta el productor Aime Guibert. El gerent francès del productor de vins californià E. & J. Gallo, Sylvain Removille, assegura que ell i el seu personal de vendes han estat agredits físicament en diverses ocasions.El 17 de maig de 2007, el grup va publicar un vídeo en què es deia que la sang fluiria si Nicolas Sarkozy no actuava per a augmentar el preu del vi. |
Jocs | Ediciones Toray, S. A. va ser una editorial ubicada a Barcelona, l'edició de quaderns de còmics l'inicia el 1945, els més importants còmics en aquest format varen ser, Azucena, (1946) i un clàssic del gènere bèl·lic com es Hazañas Bélicas (1948). Fins a la dècada dels noranta, també va publicar llibres de literatura popular, a més dels quaderns de còmics. |
Història | Emile Haag (Hunsdorf, 24 de juliol de 1942) és un historiador, periodista i sindicalista luxemburguès, que va dirigir l'Ateneu de Luxemburg. Des de 1987 ha estat el president nacional de la confederació de treballadors governamentals. El 1997 va ser nomenat comandant de l'Orde de la Corona de Roure. Entre 2005 i 2015 va ser, també, president de la cambra d'empleats públics, i el 29 de juny de 2015 en seria nomenat president d'honor. |
Psicologia | La Piràmide de Maslow, o jerarquia de les necessitats humanes, és la representació gràfica de la teoria psicològica proposada per Abraham Maslow en el seu article Una teoria sobre la motivació humana (en anglès, A Theory of Human Motivation) de 1943, que posteriorment va ampliar. Maslow formula una jerarquia de necessitats humanes i defensa que així que hom satisfà les necessitats més bàsiques (part inferior de la piràmide), els éssers humans desenvolupen necessitats i desitjos més elevats (part superior de la piràmide). |
Telecomunicacions | La regla de Carson és la regla general coneguda en telecomunicacions referent a l'amplada de banda, i que estableix que aproximadament tota la potència d'un senyal consistent en una portadora sinusoidal modulada en freqüència està compresa dins d'una amplada de banda (al voltant de la freqüència portadora) de B T = 2 ( Δ f + f m ) {\displaystyle B_{T}=2(\Delta f+f_{m})} on Δf és la desviació màxima de la freqüència instantània f(t) (que és un efecte de modular en freqüència, igual que en Amplitud modulada (AM) es defineix l'índex de modulació respecte a l'amplitud) respecte a la portadora fc (assumint que xm(t) està normalitzada en el rang ±1), i on fm és l'amplada de banda del senyal modulador (que es defineix "en banda base" i és el mateix per al senyal modulat). Aquesta regla, que aproxima l'amplada de banda d'una modulació angular, s'utilitza per a simplificar els càlculs, ja que s'hauria de calcular la transformada de Fourier per a obtindre l'espectre. Açò resulta prou laboriós i per tant, en la pràctica, sol utilitzar-se aquesta aproximació. Mitjançant aquesta expressió observem que quan modulem amb modulacions angulars (FM, PM) es necessiten amplades de banda de transmissió molt més grans que els del senyal modulador. |
Història | Juli Alandes (Castelló de la Ribera, 22 de gener de 1968) és escriptor i professor d'història. Entre les seues publicacions cal destacar la novel·la Ultramar, que tracta la problemàtica dels activistes polítics empresonats en règims suposadament democràtics des d'una perspectiva molt original, el conjunt de narracions sobre els guerrillers anarquistes Àcrates! i la sèrie d'heterodoxes novel·les negres protagonitzades pel policia-filòsof Miquel O'Malley (El crepuscle dels afortunats, Crònica Negra, La mirada del cocodril i Caça major). Probablement la seua obra més destacada és la novel·la Trencatenebres, un calidoscopi que, sota la forma aparent d'una investigació menada per milicians anarquistes de la Columna de Ferro, retrata la història del País Valencià entre les dues guerres mundials i planteja els dilemes ètics que són una de les claus del conjunt de la seua tasca literària, que conjuga d'una manera poc habitual transcendència i humor. En la dècada de 1990 va col·laborar regularment en les publicacions periòdiques El Temps i DISE, i esporàdicament a Levante i Cartelera Turia amb articles d'opinió, crítica literària i crítica musical. Des del 2015 col·labora amb la revista Caràcters. |
Química | En la fabricació del vi, la maceració carbònica és el procés en el qual el raïm es fermenta sense trencar-ne els grans. És un mètode característic de la fabricació del Beaujolais. El mètode convencional de fermentació alcohòlica comporta el trencament o aixafament dels grans de raïm, per alliberar el suc i la polpa de la pell. En la maceració carbònica el suc fermenta mentre es troba encara dintre de la pell del gra, malgrat que alguns, sobretot al fons de la sitja de fermentació, es trenca i llavors també es produeix la fermentació convencional. El vi que en resulta de la maceració carbònica és afruitat i molt baix en tanins, i llest per beure en molt poc temps, però no té les qualitats necessàries per a l'envelliment prolongat. En el cas més extrem, el Beaujolais nouveau, el període entre la collita i l'embotellament pot no arribar a les sis setmanes. |
Agricultura | La classificació agroclimatòlogica de Papadakis, elaborada per Juan Papadakis, és un sistema de tipificació dels climes definits segons els conreus que s'hi poden fer. Essent ja conegudes les necessitats climàtiques de les plantes amb els seus mínims i òptims de temperatura, exigències en humitat, etc., s'adjudica a cada localitat un nom, normalment el d'un conreu important, per al seu període càlid (estiu) i un altre nom per al seu període fred (hivern). A més es classifiquen els llocs segons el règim d'humitat (pluviometria total i distribució mensual) i del conjunt en surt un "Règim Tèrmic" determinat. Així per exemple Barcelona té un hivern del tipus "Ci" de "Citrus" (amb un hivern adequat pel conreu dels cítrics) i un estiu del tipus "O" d'"Oryza" (amb un estiu on seria possible el conreu de l'arròs). El règim d'humitat és "Me" "mediterrani sec". El Règim Tèrmic que li correspon segons la classificació de Papadakis és "Marítim temperat". Als Països Catalans les localitats amb hiverns del tipus "Citrus" s'estenen pel litoral, més a l'interior solen ser del tipus Av (civada)i encara més freds a alta muntanya. Pel que fa als estius, cap al sud es troben estius "g" (cotó) però n'hi ha més per tot el territori del tipus "O" (arròs). A la muntanya mitjana, com que no fa gaire calor, ja són del tipus M (blat de moro-dacsa)i a l'alta muntanya ja són del tipus blat o del tipus Polar o més freds. |
Indumentària | La montera és la lligadura tradicional dels toreros (tant de l'espasa com dels banderillers). S'usa des del segle xix, en substitució del bicorn d'algutzirs i d'altres oficials autoritzats a executar morts. Va ser introduïda a la indumentària taurina el 1835 pel torero Francisco Montes, «Paquiro», qui va realitzar diverses modificacions al vestit de torero. La montera està habitualment feta de pell d'astracà amb una coberta interior de tafetà. |
Cronometria | Jean André Lepaute (francès: Jean-André Lepaute) (Thonne-la-Long, 13 de novembre de 1720 - Saint-Cloud, 11 d'abril de 1789) fou batejat el 13 de novembre de 1720 a Thonne-la-Long ( Meuse ), fou un important rellotger francès del segle XVIII. |
Geografia | La unitat perifèrica d'Èlide (en grec Νομός Ηλείας) és una unitat perifèrica del Peloponès a Grècia. La seva capital és Pirgos. Correspon a l'antiga prefectura d'Èlide. |
Televisió | The CW Television Network (coneguda habitualment com a The CW) és una xarxa de televisió gratuïta en anglès nord-americana que opera The CW Network, LLC, una empresa conjunta de responsabilitat limitada entre la unitat CBS Entertainment Group de Paramount Global; i la divisió Studios and Networks de Warner Bros. Discovery, l'empresa matriu de Warner Bros., antiga propietària majoritària de The WB. El nom de la xarxa és una abreviatura derivada de les primeres lletres dels noms de les seves dues empreses matrius (CBS i Warner Media). The CW Television Network va obrir el 18 de setembre del 2006, després que els seus dos predecessors, UPN i The WB, cessessin les operacions independents respectivament el 15 i 17 de setembre d'aquest mateix any. Les dues primeres nits de programació de CW -els dies 18 i 19 de setembre del 2006- consistien en repeticions i especials relacionats amb el llançament. The CW va marcar la seva data de llançament formal el 20 de setembre de 2006, amb l'estrena de dues hores del setè cicle de America's Next Top Model. Originalment, la programació de la xarxa tenia com a objectiu atreure principalment a dones d'entre 18 i 34 anys, tot i que a partir del 2011 la xarxa va augmentar en programacions atractives per als homes. L'agost de 2017, l'audiència de CW era del 50% masculina i del 50% femenina. La xarxa actualment programa programació set dies a la setmana: emetent-se de dilluns a divendres a la tarda (The CW Daytime) i de diumenges a divendres en horari de màxima audiència, juntament amb un bloc de programació educativa d'acció en directe de dissabte al matí produït per Litton Entertainment anomenat One Magnificent Morning que és el successor del bloc d'animació Vortexx. |
Arqueologia | La cultura adena és una cultura paleoamericana, datada entre els anys 500 i 900 de la nostra era. S'estenia per Indiana, Kentucky, Virgínia Occidental i Pennsilvània.Vivien en llogarrets que allotjaven cases circulars amb sostres cònics, construïdes amb pals i escorça de salze, encara que algunes tenien estatges rocosos. Conreaven moresc i d'altres cereals, suplementats amb la cacera, pesca i recollida de fruites senglars. Llurs estris consistien en articles tals com aixades de pedra, destrals, llances, pipes de pedra i terrissa senzilla. A més a més, els adena tenien ornaments de mica, coure i petxines per a comerciar amb els pobles llunyans.Els principals jaciments són Grave Creek Mound (Moundsville, Virgínia Occidental i Criel Mound (South Charleston, Virgínia Occidental). Sembla que fou l'origen cultural de les tribus cherokee, creek, choctaw i chickasaw. |
Ecologia | L'amensalisme és la interacció biològica que es produeix quan un organisme es veu perjudicat en la relació i l'altre no experimenta cap alteració, és a dir, la relació li resulta neutra.Les relacions entre les espècies poden ser molt diverses i que varien d'acord amb la seva alimentació, i obtenen un benefici mutu que pot ocasionar una relació neutra o perjudicial. L'amensalisme no és quelcom maligne per a la vida d'alguns organismes, sinó que aquesta interacció determina la depredació de cadascuna d'aquestes, com a part d'un cicle de vida. Un grup particular el constitueixen els antibiòtics, del grec anti ('contra') i bios ('vida'). Alguns antibiòtics són produïts per organismes vivents, com ara bacteris, fongs, i endòspores. D'altres són en part o totalment sintètics, és a dir, produïts artificialment. La penicil·lina és, potser, el millor antibiòtic conegut. La relació general entre un antibiòtic i un organisme infecciós és d'antibiosi. Aquesta paraula es refereix a una associació de dos organismes en què l'un és danyat o és mort per l'altre. Podríem dir que l'amensalisme o antagonisme és una relació negativa que es basa en la producció de substàncies tòxiques o en la creació de condicions intolerables per a altres poblacions per part dels microorganismes. Podem trobar en el medi ambient que cada organisme porta a terme una "lluita per la supervivència" que pot ser un lloc, una organització física en el temps i l'espai, o pot ser tan gran com un oceà o tan petit i transitori com un toll a terra després d'haver plogut. L'amensalisme pot conduir a la localització d'un hàbitat quan un organisme s'ha establert en aquest i això pot impedir que altres poblacions hi sobrevisquin. Tant és així que algunes poblacions són capaces de produir i tolerar concentracions altes d'àcid làctic i poden modificar tant l'hàbitat, que fan impossible el creixement a altres poblacions. En alguns boscos (per exemple, la selva amazònica), hi ha arbres de major grandària que impedeixen l'arribada de llum solar a les herbes que es troben arran de terra. Aquests són alguns exemples d'amensalisme: del fong Penicilium i de bacteris: aquest fong produeix una substància anomenada penicil·lina que impedeix el creixement dels bacteris; o entre la mara (Dolichotis patagonum) i el garrofer (Prosopis flexuosa): la mara és un rosegador que s'alimenta del fruit del garrofer (beines), i s'empassa a més les llavors. En general, les llavors no són danyades en el seu pas a través del sistema digestiu i surten intactes amb la femta. D'aquesta manera, les llavors poden dispersar-se, i es diferencia de la competència en què hi ha efectes negatius mutus. |
Filosofia | El príncep (Il Principe) és un tractat de política escrit per Nicolau Maquiavel (1469 - 1527), el qual ha estat traduït al català per Jordi Moners i Sinyol, i Carme Arenas. Pere Coromines va començar a traduir El príncep durant la segona dècada del segle xx, però el va abandonar ràpidament. Va deixar alguns experiments de traducció per part del Tractat de Maquiavel: la dedicatòria i els tres primers capítols. L'obra, redactada el 1513, va fer que Maquiavel no pogués acabar el llibre Discursos sobre la primera dècada de Titus Livi fins al primer semestre de 1514; fou dedicada a Llorenç de Mèdici, a qui va adreçat també el darrer capítol (cap. xxvi), escrit versemblantment al mateix temps que la dedicatòria per exhortar-lo a alliberar i unificar políticament Itàlia. El príncep fou publicat pòstumament el 1532 i representa una fita en el desenvolupament d'una concepció realista de la política. L'obra ha estat considerada com el punt de partida de la ciència política moderna, ja que Maquiavel, fonamentant-se en el naturalisme renaixentista, trenca la dependència de la política amb la moral, amb la religió o amb la idealització. I realitza una anàlisi i una descripció de la societat que es basa en la realitat efectiva, segons principis realistes i immanents i mostra com esdevenir i mantenir-se príncep, analitzant exemples de la història antiga i la història italiana de l'època. Com que l'obra no donava consells morals al príncep com els tractats clàssics dirigits als reis i, al contrari, aconsellava en determinats casos accions contràries a la bona moral, sovint se l'acusava d'immoralisme, i això donà lloc a l'epítet maquiavèl·lic. No obstant això, l'obra ha gaudit d'una gran posteritat i ha estat elogiada i analitzada per molts pensadors. |
Filosofia | L'argumentació circular o fal·làcia del raonament circular, o de l'ús implícit de la conclusió com a premissa. És un tipus de simplificació en la qual l'argument assumeix el que s'està intentant demostrar. Exemple: Premissa 1: La Bíblia és veritat perquè Déu la va escriure. Premissa 2: La Bíblia diu que Déu existeix. Conclusió: Per tant, Déu existeix. |
Jocs | La Fuga de Colditz és un joc de taula produït per Parker Brothers. Està basat en la història real de la fuga del presoner de guerra Pat Reid del camp de presoners de guerra del castell de Colditz durant la segona Guerra Mundial. El 1991 va ser produïda la versió digital del joc. Es tractava d'una aventura gràfica compatible amb la plataforma Amiga i produïda per Digital Magic. Quatre presoners, un britànic, un francès, un americà i un polonès intenten la fuga del castell de Colditz. |
Pedagogia | Isabel Le Brun de Pinochet, més coneguda com a Isabel Pinochet, (San Felipe, Xile, 1845 –25 de juny, 1930) fou una educadora xilena, líder de la reforma escolar a Xile, on l'educació secundària per a dones era limitada i només estava disponible a través de l'església. Pinochet va obrir una escola secundària privada a Santiago de Xile (1875) que va ajudar a obrir el camí a un sistema educatiu, finançat per l'Estat, per dones i homes. |
Psicologia | Don't worry Darling és una pel·lícula de terror psicològic dirigida per Olivia Wilde, qui va produir la pel·lícula amb Roy Lee i Katie Silberman. Wilde va escriure el guió amb els actors Carey i Shane van Dyke, i també junt amb la guionista Katie Silberman. La pel·lícula gira al voltant d'una mestressa de casa a la dècada del 1950 i el càsting de la pel·lícula compta amb Florence Pugh i Harry Styles amb els papers principals, junt amb Chris Pine, Gemma Chan, KiKi Layne, i la mateixa Wilde també hi apareix. Don't Worry Darling va tenir la seva première mundial al 79è Festival Internacional de Cinema de Venècia el 5 de setembre de 2022 i es va estrenar el 23 de setembre de 2022. La pel·lícula va rebre crítiques diverses de la crítica, que van elogiar l'actuació de Pugh i el disseny de producció, però van criticar el guió, l'actuació de Styles i la direcció de Wilde. |
Art | Markus Mizne (Kíiv, 1908 - Nova York, 1994) va ser un pintor i col·leccionista d'art ucraïnès-brasiler. Mizne es va fer conegut per les seves pintures experimentals amb patrons de flors. |
Ciències de la salut | L'electroteràpia és una disciplina que s'engloba dins de la fisioteràpia i es defineix com l'art i la ciència del tractament de lesions i malalties per mitjà de l'electricitat. La història de l'electroteràpia és molt antiga i es remunta a l'aplicació de les descàrregues del peix torpede en l'època grega i romana (vegeu, Història, en fisioteràpia). Actualment, la tecnologia ha desenvolupat nombrosos aparells per a l'aplicació de l'electroteràpia sense córrer riscos d'efectes secundaris. Els principals efectes dels distints corrents d'electroteràpia són: Antiinflamatori. Analgèsic, per exemple la TENS. Millora del trofisme. Potenciació neuromuscular. Tèrmic, en el cas d'electroteràpia d'alta freqüència. Ocasionalment, per depressió endògena severa que no respon als tractaments farmacològics, la teràpia electroconvulsiva (electroxoc). |
Informàtica | En informàtica, la gestió de la memòria (o bé administració de memòria) és proveir de porcions de la memòria als processos a mesura que els vagin necessitant, i alliberar aquestes porcions de memòria a mesura que ja no la necessitin. La gestió de la memòria és un procés crític per al correcte funcionament del sistema. Tot i que durant els inicis de la informàtica els usuaris eren els responsables de fer aquesta gestió, actualment el responsable en sol ser el sistema operatiu. Seguint amb el concepte de màquina virtual d'un sistema operatiu (la màquina virtual és aquella màquina més senzilla d'utilitzar que el sistema operatiu ofereix als usuaris i aplicacions del sistema) amb la memòria tenim també un nivell d'abstracció més i utilitzem el que s'anomena Memòria Virtual que separa l'espai lògic d'adreces de l'espai d'adreces real, que permet que mitjançant tècniques com l'intercanvi (swapping) es pugui fer un millor ús de la memòria RAM. La part del sistema operatiu que administra la memòria és l'administrador de memòria. La seva funció és clara: portar en un registre les parts de memòria que s'estan utilitzant i les que no. D'aquesta manera, reservarà espai de memòria per als nous processos i alliberarà l'espai dels processos que han finalitzat. També s'encarrega de gestionar l'intercanvi de dades entre memòria i disc, sempre que els processos siguin tan grans que no càpiguen d'un sol cop a la memòria. |
Teologia | La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió. El terme va sorgir per primer cop als escrits de Plató. |
Arquitectura | Un edifici de gran alçada és un edifici alt, a diferència d'un edifici de poca alçada i es defineix de manera diferent en termes d'alçada segons la jurisdicció. A Catalunya, es considera edifici de gran alçada a partir de 50 metres. S'utilitza com a edifici residencial, d'oficines o altres funcions, com ara hotel, comerç minorista o amb múltiples finalitats combinades. Els edificis residencials de gran alçada també es coneixen com a blocs. Un edifici de gran alçada molt alt es coneix com a gratacels.Els edificis de gran alçada es van fer possibles amb la invenció de l'ascensor (ascensor) i amb materials de construcció més abundants i menys costosos. Els materials utilitzats per al sistema estructural d'edificis de gran alçada són el formigó armat i l'acer. La majoria dels gratacels d'estil nord-americà tenen un marc d'acer, mentre que els blocs residencials solen estar construïts amb formigó. Les estructures de gran alçada suposen reptes de disseny particulars per als enginyers estructurals i geotècnics, especialment si es troben en una regió sísmicament activa o si els sòls subjacents tenen factors de risc geotècnic com ara una alta compressibilitat o fang de badia. També suposen seriosos reptes als bombers durant les emergències en estructures de gran alçada. El disseny d'edificis nous i antics, sistemes d'edificis com el sistema de canonades de l'edifici, sistemes de climatització (calefacció, ventilació i aire condicionat), sistema d'aspersió contra incendis i altres coses com les evacuacions d'escales i ascensors plantegen problemes importants i es requereixen condicions constructives específiques. Sovint es requereixen estudis per assegurar-se que s'aborden els problemes de confort i perill del vent per als vianants. Per permetre una menor exposició al vent, transmetre més llum del dia al terra i semblar més esvelts, molts gratacels tenen un disseny amb retranqueig. Els edificis d'apartaments tenen avantatges tècnics i econòmics a les zones d'alta densitat de població i s'han convertit en un tret distintiu dels allotjaments d'habitatge a pràcticament totes les zones urbanes densament poblades del món. En contrast amb les cases de poca alçada i les unifamiliars, els blocs d'apartaments acullen més habitants per unitat de superfície de sòl i redueixen el cost de la infraestructura municipal. |
Lingüística | Les taules de Tărtăria són tres tauletes d'argila trobades a Tartaria (Romania). Mostren una sèrie de símbols gravats que han sigut objecte de molta controvèrsia entre els arqueòlegs, perquè, segons algunes opinions, podrien ser una de les primeres formes d'escriptura del món. S'hi han proposat datacions que oscil·len entre 5300 ae i 3800 ae. |
Astronomia | L'Observatori de Biurakan, també conegut com a Observatori Astrofísic de Biurakan (nom original en idioma armeni: Բյուրականի աստղադիտարան, Biurakaní astkhaditaran) és propietat i està operat per l'Acadèmia Nacional de Ciències d'Armènia. Està situat en el pendent d'Aragats, prop de la localitat de Biurakan, a Armènia. |
Festivals | El sistema musical de l'antiga Grècia va evolucionar al llarg de més de 500 anys a partir d'una escala simple de tetracords, o divisions de la quarta justa, cap al Sistema Perfecte Immutable, que incloïa fins a quinze tons transpositius. Els grecs van formular un sistema de sons, amb una notació de tons diferent, i van explorar el possible caràcter ètic de la música. Es conserven pocs exemples de música escrita, però hi ha més testimonis teòrics i filosòfics, de vegades fragmentaris. El sistema musical de l'antiga Grècia es va prendre com a referència en altres cultures posteriors, durant l'edat mitjana i el Renaixement. |
Circ | Leo Bassi (Nova York, 1952) és un actor i còmic italià que s'autodefineix com a bufó i que es caracteritza per la seva crítica i provocació a la dreta política, el sistema capitalista, les multinacionals i la religió, en especial la catòlica. |
Història | Els bel·lònides foren una dinastia d'origen got, descendents del comte Bel·ló I de Carcassona (pare de Sunifred I d'Urgell i Sunyer I d'Empúries; i avi de Guifré el Pilós de Barcelona) que governaren els comtats catalans i més tard la corona d'Aragó des del segle ix fins al 1410, quan morí l'últim descendent legítim de la família: Martí l'Humà (que morí sense descendència legítima a causa de la prematura mort del seu fill Martí el Jove). Foren succeïts en la corona d'Aragó per la dinastia dels Trastàmara, després del compromís de Casp. |
Geografia | El Bílina (en alemany: Biela) és un riu que neix a les vores de les Muntanyes Metal·líferes a la República Txeca, al nord de Chomutov. El riu flueix entre la Serralada Central txeca i les Muntanyes metàl·liques cap al nord-est, i va a parar a l'Elba a Ústí nad Labem. Abasta una àrea de 1.071 km². |
Geografia | El rerepaís, de vegades conegut amb el germanisme hinterland (literalment 'terra posterior') és l'àrea d'influència d'un port, del qual depèn econòmicament per ser-ne consumidora de les principals importacions i proveïdora del gruix de les exportacions. No s'ha de confondre amb el concepte d'avantpaís o voreland, la zona ultramarina a la qual s'adreça el tràfic d'aquest port.Aquest concepte s'associa als períodes d'expansió colonial i s'aplica específicament a la regió interna situada després d'un port, on es recullen les exportacions i a través de la qual es distribueixen les importacions. En un sentit més ampli a l'anterior el terme es refereix a l'esfera d'influència d'un assentament, és l'àrea pel qual l'assentament central és el nexe comercial. |
Ecologia | La renaturalització o revitalització (en anglès Environmental restoration, en alemany Renaturierung) és el procés l'home atempta de tornar un biòtop quan més possible, al seu estat natural, tal com hauria estat sense la intervenció humana. |
Jocs | Nomic és un joc creat el 1982 pel filòsof Peter Suber en el qual les regles del joc inclouen mecanismes per tal que els jugadors puguin canviar les regles, en general mitjançant un sistema de votació democràtica. Nomic es refereix de fet a un gran nombre de jocs basats en el conjunt de regles inicial presentat per Peter Suber en el seu llibre The Paradox of Self-Amendment, publicat originalment a la columna Metamagical Themas de Douglas Hofstadter de la revista de divulgació Scientific American el juny de 1982 i que presentava el llibre de Suber, aleshores a punt de ser publicat. El joc segueix en certa manera el model de govern dels sistemes moderns. Demostra que, en qualsevol sistema en què els canvis de regles són possibles, pot sorgir una situació en què les lleis resultants són contradictòries o insuficients per determinar el que és de fet legal. Precisament, el nom del joc s'origina de νόμος (nomos), del grec "llei", pel fet que modelitza i exposa qüestions conceptuals sobre el sistema legal i els problemes de la interpretació legal. Si bé la condició de la victòria en el conjunt de regles inicial de Suber és l'acumulació de 100 punts resultants de la tirada de daus, l'autor digué una vegada que "aquesta regla és deliberadament avorrida, per tal que els jugadors la modifiquin ràpidament per a la seva satisfacció". Els jugadors poden canviar les regles fins al punt de convertir la puntuació del joc en irrellevant, fent en canvi que es tracti per exemple d'una moneda vertadera, o fer que la victòria deixi de ser important en el joc. Qualsevol regla del joc es pot canviar, incloent les regles que especifiquen els criteris per guanyar i fins i tot la regla segons la qual les regles han de ser obeïdes. Qualsevol escletxa en el conjunt de regles, però, pot permetre al primer jugador que la descobreixi d'utilitzar-la per a benefici propi, modificant per exemple les regles per a guanyar la partida. Per a complicar aquest procés, el conjunt de regles inicial de Suber permet la designació de jutges per prendre decisions sobre la interpretació de les regles. |
Humor | La fabula togata (o fabula tabernaria) era un tipus de comèdia romana que es caracteritzava per tenir ambientació i personatges romans o itàlics i pels seus arguments complexes i de tipus festiu. Era una contraposició de la fabula palliata, no tenia model grec directe i prioritzava l'expressió literària sobre la corporal. Rep el seu nom a la toga romana.El terme també s'utilitzava per referir-se a tots els tipus de gèneres dramàtics romans.La togata va ser un gènere que va tenir el seu apogeu entre el 218 i el 77 aC. |
Informàtica | Un document Request for Comments (RFC, en català Document RFC) és un memoràndum sobre noves investigacions i metodologies relacionades amb les tecnologies d'Internet.La sigla RFC prové de l'anglès request for comments (demanda de comentaris), expressió que té l'origen en el vocabulari militar dels Estats Units. En informàtica correspon a una proposta de millora d'Internet per a la qual hom demana als possibles interessats que presentin les al·legacions, comentaris o observacions per tal d'arribar a un acord. Des de 1969 fins al 1998, el seu editor fou Jon Postel. Perquè els documents RFC tinguin vigència han de ser aprovades per l'Internet Engineering Task Force (IETF). El primer document RFC 1 va ser publicat el 7 d'abril de 1969.Els protocols i les seves revisions són especificats en documents RFC. En la viquipèdia, el text RFC seguit d'un nombre crea automàticament un enllaç al document original. |
Història | Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on són les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs d'Espanya, exceptuant-ne l'àmbit catalanoparlant, que es pot trobar a llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans. S'hi inclouen reis, comtes sobirans i qualsevol altre monarca d'un territori independent o sobirà durant el temps de regnat d'aquestes persones, com també els seus consorts. |
Agricultura | La motoaixada és un motocultor que duu acoblada una aixada mecànica o una cavadora que efectua la propulsió de la màquina. És de baixa potència, en què la conducció i l'operació són proporcionades per un home a peu. N'hi ha amb motor de combustió o elèctric. S'utilitza principalment en horticultura i jardineria, que permet en una sola passada i sense esforç birbada, aixada, l'arada, i l'enfonsament de la terra. Està equipat amb un eix únic que fa girar una o més freses i dues nanses amb les manetes de control. En jardineria, la motoaixada s'utilitza sovint per preparar el terreny a principis de la temporada per substituir el treball que es feia tradicionalment amb una pala. Els europeus, principalment empren la motoaixada en el seu propi jardí, mentre que a Àsia es considera una màquina agrícola en si mateixa (per treballar en els camps d'arròs, per exemple). |
Catàstrofes | El dimecres 12 d'agost de 2015, almenys dues explosions van tenir lloc entre 30 segons de diferència a una estació d'emmagatzematge de contenidors al Port de Tianjin en la Nova Àrea de Binhai de Tianjin, Xina. Més d'un centenar de persones van morir i centenars més van resultar ferides. La causa de les explosions és desconeguda, però els informes inicials es va referir a un accident de treball. Els incendis causats per les explosions inicials van seguir cremant sense control al llarg del cap de setmana, causant en diverses ocasions explosions secundàries. Vuit explosions addicionals van tenir lloc el dissabte 15 d'agost. Els mitjans estatals xinesos van informar que almenys l'explosió inicial va ser de materials perillosos desconeguts en contenidors de transport en un magatzem de la planta de propietat de Ruihai Logistics, una empresa especialitzada en el maneig de materials perillosos.Les investigacions posteriors a l'accident van apuntar a irregularitats en la gestió portuària, incloent-hi l'emmagatzematge sense llicència de productes químics perillosos i deficiències en els sistemes de control i prevenció. |
Arquitectura | Architektonisches Skizzenbuch era una revista alemanya d'arquitectura publicada entre els anys 1852 i 1886 per l'editorial Ernst & Korn de Berlín. El títol complet era Architektonisches Skizzen-Buch. Eine Sammlung von Landhäusern, Villen, ländlichen Gebäuden, Gartenhäusern, Gartenverzierungen, Gittern, Erkern, Balkons, Blumenfenstern, Brunnen, Springbrunnen, Hofgebäuden, Einfassungsmauern, Candelabern, Grabmonumenten und andern kleinen Baulichkeiten, welche zur Verschönerung baulicher Anlagen dienen, und in Berlin, Potsdam, und an anderen Orten ausgeführt sind. Mit Details. Aquest títol defineix perfectament el seu contingut: Quadern de dibuix arquitectònic. Una col·lecció de cases de camp, vil·les, cases d'estiu, ornaments de jardí, gelosies, finestrals, balcons, finestres, fonts, edificis agrícoles, tanques i altres edificis petits que serveixen per embellir les construccions a Berlín, Potsdam i en altres llocs. Amb detalls. És contemporània de la revista de l'Architekten- und Ingenieur-Verein zu Berlin (Associació d'Arquitectes i Enginyers de Berlín): Architektonisches Album, que publicava els concursos d'obres. Entre altres, hi col·laboraren els arquitectes Ferdinand von Arnim, Ludwig Persius, Friedrich August Stüler, Carl Schwatlo, Martin Gropius o Ludwig Ferdinand Hesse Aquesta revista es publicava entre cinc i sis cops cada any, i cada fascicle contenia sis làmines amb gravats i litografies. Es publicaren 201 fascicles que donaren a conèixer l'evolució de l'arquitectura a Berlín i Potsdam, sobretot el corrent historicista Schinkel. |
Filosofia | La violència masclista és definida per les Nacions Unides com aquells actes vers les dones i nenes que puguin tenir com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic per a la dona, així com les amenaces d'aquests actes, la coacció o la privació arbitrària de llibertat, tant si es produeixen a la vida pública com privada. Violència masclista també és el terme que ha usat el Parlament de Catalunya per regular el marc normatiu en relació amb la violència contra les dones. La Llei 5/2008 del dret de les dones a erradicar la violència masclista, utilitza l'expressió violència masclista perquè considera que el masclisme és el concepte que de manera més general defineix les conductes de domini, control i abús de poder dels homes sobre les dones i que, alhora, ha imposat un model de masculinitat que encara és valorat per la societat com a superior. La llei defineix, en la línia del que marca l'ONU, que la violència masclista és aquella que s'exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc del sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que —produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics— pugui tenir com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic per a la dona, així com les amenaces d'aquests actes, la coacció o la privació arbitrària de llibertat, tant si es produeixen a la vida pública com privada. |
Informàtica | Les pantalles hologràfiques interactives consisteixen en pantalles hologràfiques, és a dir, pantalles que formen les imatges a partir de la projecció de rajos de llum sobre un suport de vidre ja sigui opac o transparent, i que alhora permeten la interactivitat, que consisteix a deixar que l'usuari pugui decidir què és allò que vol veure-hi projectat i modificar-ho sempre que ho vulgui amb les seves mans. |
Jocs | La Grossa de Sant Jordi és una rifa creada per Loteria de Catalunya. Es va iniciar l'any 2017, i el sorteig no se celebrà el 23 d'abril, dia de Sant Jordi, sinó quatre dies després, el 27, fent coincidir la data amb el 30è aniversari de Loteria de Catalunya. De cada un dels 80.000 números que van sortir a sorteig es van llençar 30 bitllets, en lloc dels 85 del sorteig de la Grossa de Cap d'Any. L'estructura dels premis, però, va ser la mateixa. |
Història | Les eleccions presidencials dels Estats Units de 1792, les segones de la història del país, tingueren lloc entre el divendres 2 de novembre i el dimecres 5 de desembre de 1972. El president titular, George Washington, va ser elegit per un segon mandat de manera unànime pel col·legi electoral mentre que John Adams va ser reelegit vicepresident. Washington no va tenir cap contrincant, però Adams va tenir una reelecció competitiva amb el governador de Nova York, George Clinton. Washington era popular i ningú va fer cap intent seriós d'oposar-se'n a la reelecció. Les normes electorals de l'època requerien que cada elector presidencial emetés dos vots sense distingir quin era per president i vicepresident . El més votat esdevindria president i el segon més votat, vicepresident. El Partit Demòcrata-Republicà, que s'havia organitzat en oposició a les polítiques del secretari del tresor Alexander Hamilton, va donar suport a Clinton per la vicepresidència. En canvi, Adams va rebre el suport del Partit Federalista en la seva cerca d'un nou mandat. Cap partit estava organitzat completament i les divisions partisanes no estaven encara solidificades. Washington va rebre 132 vots electorals, un de cada elector. Adams va guanyar 77 vots electorals, prou per guanyar la reelecció. Clinton va acabar en tercer lloc amb 50 vots electorals, guanyant el seu estat natal de Nova York així com tres estats del Sud. Dos altres candidats van guanyar els cinc vots restants. Aquestes eleccions van ser les primeres en què cada estat dels tretze originals van designar electorals, juntament amb els nous estats de Kentucky i Vermont. Va ser l'única elecció presidencial que no es va celebrar just quatre anys després de l'elecció anterior, encara que la major part de l'elecció prèvia s'havia celebrat quatre anys abans. |
Televisió | La XXX Edició dels Premis Antena de Oro, concedits el 14 de març de 2002 encara que corresponents a 2001 foren els següents: |
Biblioteconomia | El microfilm o la microfitxa és un sistema analògic i fotogràfic de conservació de gestió i de difusió de documents. Va ser inventat el 1859 a París per René Dagron. La seva producció està sotmesa a un alt grau de normalització, tant en la seva metodologia com en els materials utilitzats i un estricte control de productes resultants. La microfitxa és una variant plana, que resol les dificultats del manteniment dels rodets. Ambdós formats tenien l'avantatge de reproduir una gran quantitat d'informació en un volum restret. Fins a l'arribada dels mètodes digitals o electrònics era la solució més utilitzada per tal de reduir el volum dels documents en suport de paper o per a distribuir documents rars o preciosos, dels que la consulta massa freqüent de l'original podia contribuir a la seva deterioració. Tenien el desavantatge que tant els rodets de microfilm com les microfitxes estaven sotmesos a un desgast considerable per les manipulacions. També va tenir un paper militar, per la possibilitat de transportar de manera amagada una gran quantitat d'informació. Abans l'aparició de la internet, les microfitxes eren utilitzades a la indústria per tal posar a disposició el dibuixos tècnics i permetre d'identificar els components. El mètode va permetre deixar a la lluna un exemplar de la Bíblia en només quatre centímetres quadrats. Tot i la seva bona fiabilitat - la còpia mestre quedava ben conservada per tal de poder-ne fer còpies d'ús - el format analògic del suport no permet les recerques automatitzades. |
Periodisme | Andrus Kivirähk, nascut el 17 d'agost de 1970 à Tallinn, és un novel·lista, escriptor de llibres per a infants, cronista, dramaturg i guionista estonià. Escriptor particularment prolífic i innovador, és considerat com un dels personatges més destacats de la literatura estoniana contemporània. |
Objectes astronòmics | Hickson 44 (HCG 44) és un grup de galàxies a la constel·lació del Lleó.Com Arp 316, una part d'aquest grup també es designa com a grup de galàxies a l'Atlas of Peculiar Galaxies. |
Biblioteconomia | Una font documental és l'origen d'una informació, especialment per la investigació, bé sigui del periodisme, la historiografia o la producció de literatura acadèmica en general. A determinats contextos, els termes autor i font són sinònims. Convé no confondre'ls, el document és el suport de la font. Es pot parlar de documents escrits, documents sonors, o documents cinematogràfics. Els documents tenen la seva tipologia (públics, privats...). La major part de les vegades se'ls utilitza com sinònims, i les parts que venen a continuació podrien anomenar-se tractament documental, crítica documental. |
Física | Luis Walter Álvarez (anglès: Luis Walter Alvarez) (San Francisco, 13 de juny de 1911 - Berkeley, 1 de setembre de 1988) va ser un físic experimental, inventor i professor nord-americà, d'avantpassats espanyols que va rebre el Premi Nobel de Física el 1968 pel desenvolupament de la cambra de bombolles d'hidrogen que va permetre descobrir estats de ressonància en la física de partícules. El American Journal of Physics va comentar: "Luis Álvarez va ser un dels físics experimentals més brillants i productius del segle XX". |
Televisió | La Sexta Noticias és el programa informatiu de la cadena espanyola de televisió laSexta. |
Art | La mascarada, masquerada, ball mascarat o ball masquerat era una forma d'entreteniment cortesana que va florir a Europa durant el segle xvi i primeria del xviii, encara que amb anterioritat s'havia desenvolupat a Itàlia. Destaca per l'ús de màscares americanes acolorides i adornades amb plomes. Una versió pública de la mascarada són les cavalcades. La mascarada implicava l'ús de la música i la dansa, del cant i de la interpretació, dins elaborada escenografia, en què el marc arquitectònic i el vestuari podien estar dissenyats per un arquitecte famós, per a representar una al·legoria que afalagava el patró. Els actors professionals i els músics es contractaven per als aspectes parlats i cantats de la mascarada. Sovint, els emmascarats que no parlaven ni cantaven eren cortesans: la reina consort de Jaume I d'Anglaterra i Escòcia, Anna de Dinamarca, sovint ballava amb les seves dames en mascarades entre 1603 i 1611, Enric VIII i Carles I van prendre part en mascarades en la seva cort, i les dames de la reina van interpretar la mascarada Florimène a la cort de Carles I el 1642, just abans de l'esclat de la Guerra civil anglesa. En altres ocasions, professionals i aficionats s'unien en la dansa final. En la tradició de la mascarada, Lluís XIV va ballar ballets en el Versalles amb música de Lully. Shakespeare va escriure un interludi de tipus mascarada a La tempesta, que segons els erudits moderns va estar molt influïda pels textos de la mascarada de Ben Jonson i els decorats de Inigo Jones. |
Filosofia | La perfecció és el grau màxim d'assoliment o completesa d'un ésser o esdeveniment, com indica la seva etimologia (del llatí perficiō, acabar). El terme s'aplica sobretot a l'ètica i l'estètica, essent la persona perfecta aquella que reuneix una conducta admirable (realització del bé) i bellesa física. Una obra mestra és un treball perfecte segons uns cànons ètics i estètics. En un altre sentit pot referir-se a una relació amb una altra persona, adient o escaient, com per exemple el mite de la parella perfecta o ideal, o per dur a terme una tasca. Pitàgores associà la perfecció a l'esfericitat i al nombre deu. Així mateix 10 és la nota màxima en molts sistemes escolars, com el català (el concepte matemàtic de nombre perfecte, però, no inclou únicament el 10). Posteriorment es va associar amb Déu, definit com una criatura perfecta en oposició a l'home (argument desenvolupat per l'escolàstica i després per Descartes). Aquesta associació va reforçar el sentit de perfecció com a insuperable. Viccionari |
Ràdio | Una ràdio autogestionada és una emissora de ràdio privada el funcionament intern de la qual és gestionat de forma directa per tots aquells que participen activament en la vida de la ràdio. Per això no depèn de cap govern, partit polític, ni organisme extern a la ràdio, caracteritzant-se així per la seva llibertat i autonomia, tant econòmica com ideològica. Una ràdio autogestionada és definida per la seva manera d'organització no per la seva freqüència radial ni per la seva raó social. Estan classificades com mitjans de comunicació alternatius, en moltes ocasions solen referir-se a elles com a ràdios lliures,, no obstant això aquest terme al·ludeix a un concepte molt més ampli. Les ràdios autogestionades sorgeixen com a necessitat de portar la comunicació al marc quotidià i en oposició al monopoli i la centralització de la comunicació. |
Arquitectura | Una xemeneia solar - coneguda també com a xemeneia termal - és una manera de millorar la ventilació natural d'edificis usant la convecció de l'aire escalfat per energia solar passiva. Una descripció simple d'una xemeneia solar, és la d'un eix vertical que utilitza energia solar per realçar la ventilació natural de l'apilat de pisos en un edifici. |
Art | Giuseppe Caselli (Luzzara, Reggio de l'Emília, Emília-Romanya, 5 de juliol de 1893 – La Spezia, 19 de desembre de 1976) fou un pintor italià que fou alumne de Felice Del Santo i Antonio Discovolo. El 1913 va entrar en contacte amb el pintor i escriptor Lorenzo Viani. Durant la Primera Guerra Mundial, Caselli fou internat en un camp de concentració a Àustria. Més tard va estudiar a l'Acadèmia de Belles Arts de Florència. Les seves primeres pintures marquen l'inici del divisionisme al començament del segle xx, i també un expressionisme molt peculiar, a prop dels moviments revolucionaris austríacs. El 1933 Caselli va participar en el Premi de Pintura del Golf de la Spezia, organitzat per Filippo Tommaso Marinetti. |
Física | American Physical Society (APS) és, amb uns 50.000 membres, la segona organització de físics més important del món, després de la Deutsche Physikalische Gesellschaft. Aquesta societat publica més d'una dotzena de revistes científiques incloent Physical Review i Physical Review Letters i organitza més de 20 trobades de científics cada any. És membre de la American Institute of Physics.La American Physical Society es va fundar el 20 de maig de 1899, amb la reunió de 36 físics a la Columbia University. Van proclamar que la missió d'aquesta nova societat era "avançar i difondre en el coneixement de la física". La seva revista científica, de la qual en va prendre les regnes, Physical Review ja havia estat fundada l'any 1893, a aquesta li van seguir Reviews of Modern Physics el 1929 i la Physical Review Letters el 1958. Al llarg dels anys, Phys. Rev. es va dividir en cinc seccions separades. |
Televisió | Donald Shepard Hewitt, «Don Hewitt» (Nova York, 14 de desembre de 1923 - Bridgehampton, Nova York, 19 d'agost de 2009) fou un periodista conegut sobre tot per crear el 1968 el programa de notícies 60 minutes a la cadena CBS. La seva carrera periodística va abastar més de sis dècades, gairebé totes a la CBS.El 2009, 60 minutes era el format de programa de notícies en horari de màxima audiència a la TV nord-americana de més durada.Va ser Hewitt, per exemple, qui va dirigir el talent d'estrelles de la TV nord-americana de la talla d'Edward R. Murrow i Walter Cronkite, i va tenir un paper fonamental en la cobertura de grans esdeveniments nacionals i mundials des de la dècada de 1940 a la de 1960, entre ells el primer debat presidencial televisat, el 1960.El 1960, Hewitt va produir i va dirigir la cobertura de les tres cadenes televisives del debat entre Richard Nixon i John F. Kennedy, que, segons els observadors, va traslladar immediatament a la pantalla petita tot el pes polític de què llavors gaudia la premsa escrita als Estats Units. Alguns crítics de la TV han suggerit fins i tot que, donat l'immens poder visual del mitjà, Kennedy va guanyar aquest debat perquè lluïa millor, va indicar la CBS.De fet, en diverses entrevistes posteriors, Hewitt va recordar que Kennedy va rebutjar que el maquillessin i Nixon, seguint la pauta del seu rival, tampoc ho va voler. El que passava és que Kennedy, com que estava bronzejat, no ho necessitava i, al final, la seva imatge va contrastar amb la pal·lidesa de Nixon.Es diu que després d'aquest debat -i potser per la novetat que representava a la pantalla petita-, Hewitt va arribar a lamentar la perillosa relació entre els polítics i els grups de pressió que financen els programes televisius amb els seus anuncis.A Hewitt se li atribueixen diverses innovacions a la TV, ja que, el 1963, va ser el primer que va produir telenotícies de mitja hora i que va recórrer a l'ús de rètols a les pantalles i a la col·locació de càmeres en punts clau durant les convencions polítiques, entre altres mètodes.La idea (i l'eventual èxit) del programa 60 minutes segons relatava el mateix Hewitt, era produir el programa com una espècie de revista electrònica, a l'estil de Life però en tres segments. El resultat final va ser un paquet d'una hora de realitat que pogués competir fins i tot amb les grans produccions de Hollywood. Es va jubilar com a productor executiu de la divisió de notícies de la CBS el juny del 2004.Hewitt es va casar tres vegades. Primer amb Mary Weaver amb qui va tenir dos fills, Jeffrey and Steven. Segon amb Frankie Teague de la qual va adoptar la filla Jilian i amb qui va tenir una filla, Lisa. La seva tercera esposa era Marilyn Berger, una corresponsal del diari Washington Post i NBC News. |
Antropologia | La hierogàmia o hieros gamos (del grec antic ιερογαμία, «matrimoni sagrat»), que és sinònim de teogàmia (del grec antic θεογαμία, «matrimoni diví»), és un ritu sexual on dos o més participants humans representen la sagrada unió o sizígia (conjunció) entre un déu i una deessa. La hierogàmia se situa en un marc simbòlic, sovint ritual, i relaciona l'activitat sexual amb un significat simbòlic o místic. Es pot descriure com la unió sexual de principis divins, però també com pràctiques rituals destinades a escenificar aquests fenòmens divins o simplement ritualitzar les relacions sexuals, on l'acte sexual té el valor d'un símbol místic. La noció d'hierogàmia no pressuposa necessàriament una prestació efectiva en els rituals, sinó que també s'utilitza en un context purament simbòlic o mitològic, particularment en alquímia i en la psicologia analítica junguiana. El psicoanalista Carl Gustav Jung la situa entre altres símbols fonamentals universals de la humanitat, en el seu llibre Símbols de transformació. |
Jaciments paleontològics | Els Esquistos de Burgess (Burgess Shale) són un cèlebre jaciment paleontològic al Parc Nacional Yoho de la província de la Colúmbia Britànica, al Canadà. Avui dia, els Enquistos de Burgess són considerats Patrimoni de la Humanitat. Els Enquistos de Burgess són coneguts per la seva riquesa en vestigis d'animals invertebrats del període Cambrià mitjà (prop de 540 milions d'anys d'antiguitat). Aquest jaciment proveïx una imatge única de la vida oceànica en un període en el qual les criatures vertebrades no havien aparegut encara, i del qual no abunden vestigis. Es creu que aquest jaciment de fòssils té l'origen en esllavissaments d'argila que inundaven en aquest període Cambrià mitjà una maresma poc profunda: atraparen in vivo les criatures invertebrades que poblaven aquesta porció oceànica, la qual cosa va provocar l'extraordinària riquesa de fòssils de criatures que normalment no deixen petjades clares (celenteris, mol·luscs sense conquilla, etc.). Aquest lloc ha estat àmpliament estudiat per experts des del seu descobriment el 1909 per Charles Walcott, secretari en aquest moment de l'Institut Smithsonià i reconegut paleontòleg, que treballava a la regió atret per la riquesa de fòssils de diversos períodes. L'Institut Smithsonià disposa actualment de la major col·lecció mundial d'espècimens dels Enquistos Burgess. |
Biblioteconomia | L'Associació de Bibliotecaris Valencians és una associació de defensa i promoció del llibre i dels professionals de les biblioteques i centres de documentació valencians.Els treballadors de biblioteques públiques municipals, depenien orgànicament dels seus ajuntaments, una situació que provocava certa descoordinació dintre del col·lectiu professional. A final dels anys 80 i principi dels 90 es van anar creant petits grups o associacions de defensa de la professió, fins que es van agrupar per donar lloc a l'AVB el 1991. Inicialment es va dedicar a fomentar la formació i a organitzar cursos i jornades bibliotecàries sobre temes d'informatització i automatització de Biblioteques Públiques, literatura infantil i animació a la lectura, entre altres.Organitza les Jornades Bibliotecàries i convoca, des de 1993, els Premis de Literatura Infantil Samaruc, així com d'altres premis interns de la professió (Bibliotecari d'honor, Bibliotecari de l'any). Ha creat l'organització Bibliotecaris Sense Fronteres i disposa d'un Servei d'Informació Permanent, ubicat la Casa de Cultura de Burjassot, que actua com a centre de documentació per als associats.El 2000, va començar els tràmits per tal de crear un col·legi professional. L'Associació Valenciana d'Especialistes en Informació, després de la publicació al DOGV el 13 de maig de 2002, va voler participar en el procés de creació del Col·legi i dels estatuts. Entre ambdues associacions es va iniciar el procés de creació del Col·legi Oficial de Bibliotecaris, Arxivers i Documentalistes de la Comunitat Valenciana, aprovat a les Corts Valencianes el 2006 i establert com a tal el 2007. El 2014, l'entitat obtingué el premi Difusió dels premis Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.L'entitat atorga des del 1993 els premis de literatura infantil i juvenil Samaruc, que reconeixen la tasca en el camp de les lletres valencianes de defensa i difusió de la llengua i la cultura. La primera edició es va celebrar el 1993. Juntament amb els premis, s'atorguen els premis Bibliotecari de l'any i bibliotecari d'honor. Entre els premiats dels Premis Samaruc, hi ha Eva Peydró (2008) i Gemma Pasqual (2015). |
Biotecnologia | Un cíborg és una persona a la qual li ha estat incorporat o implantat un aparell electrònic com una part més del seu organisme o com una extensió dels seus sentits. La paraula "ciborg" neix de la combinació dels mots "organisme" i "cibernètic" en anglès (de l'acrònim cyborg: de cyber [ 'cybernetic'] i organism ['organisme'], 'organisme cibernètic') Es tracta d'una criatura composta d'elements orgànics i dispositius cibernètics, generalment amb la intenció de millorar les capacitats de la part orgànica mitjançant l'ús de tecnologia.Segons algunes definicions del terme, els vincles físics que la humanitat té amb les tecnologies més bàsiques, ja els han convertit en ciborgs. Per exemple, un ésser humà amb un marcapassos cardíac artificial o desfibril·lador implantable seria considerat un ciborg, ja que aquests dispositius mesuren els potencials de tensió al cos, realitzen processaments de senyal i poden proporcionar estímuls elèctrics, mitjançant aquest mecanisme de retroalimentació sintètica. Els implants, especialment els implants coclears, que combinen la modificació mecànica amb qualsevol tipus de resposta de retroalimentació, són també millores del ciborg. Les modificacions com ara les lents de contacte, els audiòfons, els telèfons intel·ligents o les lents intraoculars són alguns dels exemples que doten els humans de tecnologia per millorar les seves capacitats biològiques. A causa de la presència actual i en augment dels ciborgs, alguns teòrics han argumentat que cal desenvolupar noves definicions de l'envelliment i, per exemple, s'ha suggerit una definició biotecnològica de l'envelliment.El terme també s'ha utilitzat per tractar temes sobre la confluència de la tecnologia humana. Això no només inclou peces de tecnologia com els telèfons, ordinadors, Internet, etc., sinó també artefactes que popularment no es poden considerar tecnologia; per exemple, un llapis i paper, la parla i el llenguatge. Quan s’incrementa amb aquestes tecnologies i es connecta amb la comunicació amb persones d’altres temps i llocs, una persona arriba a ser capaç de fer molt més del que era abans. Un exemple és un ordinador, que guanya energia mitjançant l'ús de protocols d'Internet per connectar-se amb altres equips. Un altre exemple, que cada cop té més rellevància, és un humà assistit per bot o un assistent virtual per humans, que s’utilitza per facilitar la vida diària dels usuaris. Les tecnologies cibernètiques inclouen autopistes, canonades, cablejat elèctric, edificis, plantes elèctriques, biblioteques i altres infraestructures que difícilment notem, però que són parts fonamentals de la cibernètica en què treballem. |
Art | Convidats d'Honor fou una exposició organitzada en commemoració dels 75 anys de la inauguració del Museu d'Art de Catalunya que va tenir lloc al MNAC de Barcelona entre el 2 de desembre de 2009 i l'11 d'abril de 2010. Aquesta exposició temporal va reunir 75 obres mestres de l'art català pertanyents a col·leccions privades, museus catalans, europeus i americans, i al patrimoni eclesiàstic. La mostra va permetre fer un recorregut per la història de l'art català des de l'edat mitjana fins al segle xx, a partir de peces de gran qualitat artística del Romànic, del Gòtic, del Renaixement, del Barroc, del segle xix i dels tres primers decennis del segle xx. Fou una importantíssima i difícilment repetible selecció d'obres mestres de l'art català. L'exposició va ser organitzada pel Mnac amb la col·laboració de la Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales i comissariada per Maria Teresa Ocaña, directora del museu, i Cristina Mendoza, subdirectora de col·leccions del Mnac. L'entrada fou gratuïta i es va editar un catàleg en català i un altre en castellà.De manera excepcional, algunes d'aquestes obres van deixar per primera vegada la seva ubicació habitual en esglésies i catedrals de la geografia catalana per sumar-se a aquesta mostra commemorativa. Un exemple és la Majestat de Beget, una obra cabdal de l'escultura romànica catalana, o el gran retaule gòtic de la Verge de l'Escala de Joan Antigó, de l'església de Sant Cristòfor de Beget i l'església del monestir de Sant Esteve de Banyoles, respectivament. A canvi el museu va portar a terme la restauració de les dues obres. Així mateix l'exposició va permetre el retorn temporal a Catalunya de peces molt rellevants que, per diversos motius, es troben fora de les fronteres catalanes, com el relleu de Pere Oller del sepulcre del rei Ferran I d'Antequera procedent del monestir de Poblet i avui al Museu del Louvre, una Anunciació de Bernat Martorell del Museu de Belles Arts de Montreal, Mediterránea, d'Arístides Maillol, del Museu d'Orsay o La masovera de Joan Miró del Centre Georges Pompidou, per citar-ne algunes. Igualment d'important és la presència d'obres procedents d'institucions i museus catalans com el brodat de Sant Jordi i la Princesa de la capella del Palau de la Generalitat, el frontal brodat de Jesús i els Evangelistes del Museu Episcopal de Vic, o El venedor de tapissos, de Marià Fortuny i Marsal, provinent del Museu de Montserrat, entre moltes altres. |
Ciència militar | Exèrcit permanent és el conjunt de tropes regulars que estan sempre sobre les armes i disposades a combatre en cas de necessitat, sense que siguin dissoltes ni desmobilitzades en temps de pau. L'exèrcit permanent, juntament amb la reserva, constitueix l'exèrcit regular; per això, l'exèrcit permanent es pot definir com la branca permanent de l'exèrcit regular. Durant l'edat mitjana, l'exèrcit permanent era més aviat l'excepció: es feien servir exèrcits de mercenaris o exèrcits puntuals, reclutats ad hoc pels vassals.L'exèrcit permanent es compon de tropes amb dedicació exclusiva. L'exèrcit permanent a més dels militars de carrera inclou: en el model d'exèrcit de lleva, soldats que fan el servei militar obligatori, en rotació contínua: quan una lleva acaba el període de servei és substituïda per la lleva següent. en el model d'exèrcit professional, soldats voluntaris contractats per a un període prefixat.L'exèrcit permanent acostuma de tenir un alt nivell de formació i de motivació, però alhora tendeix a ésser relativament petit; en cas de conflicte que exigeixi un elevat nombre d'homes, cal engruixir-lo tot mobilitzant la reserva. És a dir, la suma de l'exèrcit permanent i de la reserva constitueix l'exèrcit regular. Les forces irregulars són voluntàries de dedicació temporal. D'altra banda, no s'ha de confondre el concepte d'exèrcit permanent amb el d'exèrcit professional. L'exèrcit permanent pot formar part tant d'un exèrcit de lleva com d'un exèrcit professional. És a dir, només es parla d'exèrcit professional en països que no tenen servei militar obligatori. En les Bases de Manresa (1891) es proposa que «Catalunya contribuhirá á la formació de l'exèrcit permanent de mar y terra per medi de voluntaris, ò bé d’una compensació en diners prèviament convinguda com abans de 1845. Lo cos de exèrcit que á Catalunya corresponga será fixo y á ell deurán pertányer los voluntaris ab que hi contribuexi. S’establirá ab organisació regional la reserva, á la que quedarán subgectes tots los minyons d’una edat determinada.» |
Ecologia | El moviment ecologista (a vegades conegut com a moviment mediambiental), que incorpora també el moviment conservacionista i la política verda, és un moviment científic, social, i polític que aborda qüestions del medi ambient. Els ecologistes defensen la gestió sostenible de recursos i l'administració del medi ambient a través de canvis en les polítiques públiques i del comportament individual de les persones. En el seu reconeixement humanista com a participant dels ecosistemes, el moviment se centra en l'ecologia, salut, i els drets humans. El moviment ecologista és un moviment internacional, representat per diverses organitzacions, des de les grans corporacions fins a les comunitats de base (grassroots) que varien segons els diferents països. A causa del seu gran nombre de membres, creences variades, de vegades de naturalesa especulativa, el moviment ambiental no sempre està unit per assolir els seus objectius. El moviment també inclou altres corrents amb un enfocament més específic, com el moviment climàtic. En el seu vessant més ample, el moviment incorpora la ciutadania privada, professionals, creients de confessions religioses, polítics, científics, organitzacions sense ànim de lucre i defensors dels drets civils. |
Arquitectura | El terme renovació urbana (també anomenada regeneració urbana al Regne Unit i revitalització urbana als Estats Units) va ser encunyat cap al 1950 per Milers Calean, economista estatunidenc, i es refereix a la renovació de l'edificació, equipaments i infraestructures de la ciutat, necessària a conseqüència del seu envelliment o per adaptar-la a nous usos i diferents activitats. Es tracta d'un fenomen complex que pot prendre molt diferents camins i està relacionat amb altres tipus de processos urbans com són la rehabilitació, el redesenvolupament o la invasió-successió. |
Ciència militar | La pistola Obregón era una pistola semiautomàtica mexicana dissenyada a mitjans de la dècada de 1930 per l'enginyer mecànic Alejandro Obregón. Utilitzava la mateixa munició de calibre .45 (.45 ACP) que la pistola americana M1911, i la seva aparença general, pes i mida eren similars. A pesar de les seves semblances, el sistema de retrocés simple que operaven aquestes armes era diferent. El sistema de foc era més similar a la pistola austrohongaresa Steyr M1912 que a la nord-americana Colt M1911. Una de les curiositats del disseny d'Obregón era que el sistema del segur de l'arma i el blocador de la corredora eren una mateixa peça. Alguns centenars d'aquestes armes van ser produïdes a l'Armeria Nacional de Mèxic DF durant la dècada de 1930, però no va tindre gaire fama en les vendes ni va ser introduïda per a la seva producció per part del govern mexicà. |
Informàtica | El disseny de sistemes consisteix a definir l'arquitectura del maquinari, programari, components, mòduls i dades d'un sistema per a satisfer certs requeriments. És l'etapa posterior a l'anàlisi de sistemes. La importància del programari multiplataforma ha incrementat l'enginyeria de programari a costa dels dissenys de sistemes. Els mètodes de l'anàlisi i disseny orientat a objectes s'estan tornant en els mètodes més utilitzats per al disseny de sistemes. El llenguatge unificat de modelat (UML) s'ha tornat en un estàndard en l'anàlisi i disseny orientat a objectes, és utilitzat per a la modelització de sistemes de programari i s'ha incrementat el seu ús per al disseny de sistemes que no són programari. |
Antropologia | La deculturació és una variant de l'aculturació segons la qual una comunitat perd els trets distintius de la seva cultura per la presència d'elements forans que la van desibuixant, com succeeix amb l'imperialisme cultural nord-americà, que exporta icones i ritus arreu del món i acaben substituint els locals. La deculturació no és vista com una forma de violència, a diferència de l'aculturació ordinària on la imposició és més explícita, i per tant sol haver-hi menys resistència. |
Ecologia | La biosorció és un procés fisicoquímic que ocorre de manera natural en certes biomasses i que permet concentrar i lligar contaminants a la seva estructura cel·lular de manera passiva. Encara que la utilització de biomassa en processos de remediació mediambiental ha estat una pràctica comuna des de fa temps, els científics i els enginyers preveuen que aquest fenomen proporcionarà una alternativa econòmica per extreure metalls pesants tòxics d'aigües residuals industrials. |
Arquitectura | L'estil directori fou una tendència decorativa i de disseny del neoclassicisme predominant a França entre els estils Lluís XVI i Imperi, la denominació del qual prové del Directori francès (1795-1799, el període en què França va ésser governada per un executiu de cinc directors) i que va comprendre aproximadament la dècada 1793-1804. |
Psicologia | La genètica del comportament o genètica de la conducta és una disciplina científica que s'encarrega de l'estudi causal de les diferències individuals hereditàries dels éssers vius i com aquestes afecten al seu comportament. Els principis bàsics de la investigació genètica dels trets psicològics és que aquests fenòmens tenen un component biològic determinat, per tant, estan codificats genèticament, i és en el codi genètic de l'espècie on es troben totes les instruccions necessàries pel desenvolupament de les característiques anatòmiques, fisiològiques i conductuals de l'organisme. Per tant, la genètica conductual o genètica de la conducta té com a objectiu definir els fenotips i estudiar la influència genotípica. Sempre s'ha considerat que l'expressió i la transcripció dels gens determinava el funcionament dels sistemes de neurotransmissió i neuromodulació i, aquests, determinaven el funcionament de la personalitat i els comportaments socials complexos. Avui dia, s'entén que els gens codifiquen determinades proteïnes que mitjançant interaccions amb altres gens i diferents factors ambientals determinen el funcionament dels endofenotips (fenotip intermedi no observable entre l'ADN i el fenotip observable) que, a més, determinen la reacció davant d'una conducta o característica concreta, en definitiva, el genotip no determina com es comporta un organisme, sinó que proporciona un rang de resposta que variarà segons la interacció amb l'ambient. A finals del segle xix, Sir Francis Galton va ser el primer que va investigar científicament les causes genètiques i ambientals de les diferències individuals en humans, però va ser altament desacreditada en el període de la Segona Guerra Mundial, i va recuperar el protagonisme passada la meitat del segle xx, gràcies a investigacions sobre l'herència de la conducta i malalties mentals, basades en l'estudi de bessons i de famílies. Els resultats de les investigacions conclouen que gairebé totes les conductes tenen un grau significatiu d'influència genètica i tendeixen a desenvolupar-se a l'edat adulta. Un altre aspecte a tenir en compte és que els comportaments humans en els que s'ha fet més èmfasi d'estudi tenen influència de molts gens diferents, els quals tenen efectes molt petits. Pel que fa les influències ambientals aquestes tenen un paper molt important que tendeix a diferenciar els diferents organismes però no a fer que siguin semblants entre si. |
Química | Un enllaç pont disulfur, o només pont disulfur, enllaç disulfur o enllaç SS (enllaç sofre-sofre) és un fort enllaç covalent entre grups tiol. Aquest enllaç és molt important en l'estructura, plegament i funció de les proteïnes, quan forma la cistina. |
Ciències de la salut | En bioquímica, un agonista és aquella substància que és capaç d'unir-se a un receptor i provocar una resposta en la cèl·lula. Un agonista és allò que s'ha oposat a un antagonista en el sentit que mentre un antagonista també s'uneix a un receptor, no sols no l'activa sinó que en realitat bloqueja la seua activació pels agonistes. Un agonista parcial activa al receptor però no causa tant d'efecte fisiològic com un agonista complet. Els receptors en el cos humà funcionen en ser estimulats o inhibits per agonistes o antagonistes naturals (com les hormones o neurotransmissors) o artificials (com ara els fàrmacs). Recentment ha sigut llançada una nova teoria denominada Selectivitat Funcional, la qual ampla la definició convencional de la farmacologia. En anatomia, els músculs agonistes són els que són capaços de realitzar el mateix tipus de moviment. |
Dansa | Un zapateado és un ball flamenc de compàs ternari en què els balladors marquen els passos percudint fortament a terra amb les soles de les sabates. Ballat, normalment, en compàs de 6/8 és considerat la forma original de molts altres estils ballables coneguts de procedència gitanoandalusa. |
Teologia | Els batinites (de l'àrab الباطنية, al-bāṭiniyya) fou el nom donat a l'època medieval als ismaïlites per la seva insistència en el bàtin o sentit esotèric dels termes sagrats, amagat darrere el sentit literal (dhàhir). Hom també anomenava així, i de manera despectiva, els altres defensors d'aquesta idea de missatge diví ocult, com els sufís, els alevites, etc. El sistema batinita dels ismaïlites estava format per quatre nocions essencials: bàtin (sentit ocult) tawil (executor d'una revelació) khass wa-amm (de khass, l'elit que coneix el sentit amagat, i amm, la massa de gent que no el coneix, és a dir els iniciats i els deixebles) taqiyya (prudència en revelar el bàtin) |
Astronomia | En astrofísica, el terme acreció és usat com a mínim per a dos processos diferents. Es coneix com el fenomen de creixement d'un cos per agregació de cossos menors. S'utilitza principalment per a explicar fenòmens com els discs d'acreció o l'acreixement d'un planeta a partir de planetesimals. La primera i més comuna de les accepcions esmentades és el creixement d'un objecte massiu per atreure gravitacionalment més matèria, típicament matèria gasosa en un disc d'acreció. Els discs d'acreció són comuns al voltant d'estrelles més petites o restes estel·lars en un sistema binari o de forats negres en els centres de les galàxies espirals. Algunes dinàmiques en el disc són necessàries per a permetre al gas orbitant perdre impuls angular i la caiguda en l'objecte central massiu. Ocasionalment, això pot resultar en la fusió de la superfície estel·lar. El segon procés és una cosa anàloga a la de la ciència atmosfèrica. En la teoria nebular, acumulació es refereix a la col·lisió i l'adherència de pols microscòpica i refrigerada per partícules de gel electroestàticament, en els discos protoplanetaris de gas i sistemes de gegants protoplanetes, que finalment porten a planetesimals que gravitatòriament acreten partícules més petites i altres planetesimals. L'ús del terme disc d'acumulació per al disc protoplanetari, per tant, condueix a la confusió sobre el procés d'acreció planetària, encara que en molts casos és molt possible que tots dos processos d'acreció estan passant simultàniament. T Tauri és un exemple d'aquest fenomen. Els protoplanetes de Júpiter probablement tenien discos propis, en estreta analogia amb el sistema solar en conjunt. Un protoplaneta jovià pot acretar gas del seu disc protoplanetari que l'envolta, com en el primer procés. Al mateix temps, les partícules de pols i gel en el disc s'acretarien en llunes i sistemes d'anells, com en el segon procés. |
Astronomia | La trepidació (del llatí trepidus, 'trepidat'), en les obsoletes teories medievals de l'astronomia, fa referència a l'oscil·lació hipotètica en la precessió dels equinoccis. La teoria va ser popular entre el segle ix i el segle xvi. |
Química | Un hidrur fonamental o hidrur progenitor és una estructura d'àtoms enllaçats, no ramificada, acíclica o estructura cíclica/acíclica, que té un nom semisistemàtic o trivial i a la qual només s’han afegit àtoms d’hidrogen. Els noms dels hidrurs fonamentals s'empren en nomenclatura química substitutiva, tant inorgànica com orgànica, per anomenar aquests mateixos composts químics, per exemple GeH 4 {\displaystyle {\ce {GeH4}}} s'anomena germà, NH 3 {\displaystyle {\ce {NH3}}} s'anomena azà; i per anomenar-ne de més complexos a partir d'ells, per exemple NH 2 − [ NH ] 7 − NH 2 {\displaystyle {\ce {NH2-[NH]7-NH2}}} que té el nom de nonaazà. És l’estructura que s’anomena abans de l’addició d’afixos que denoten grups substituents que porten en conjunt al nom d’un compost químic específic, així el CF 4 {\displaystyle {\ce {CF4}}} s'anomena tetrafluorometà, i el CH 3 − C 5 H 4 {\displaystyle {\ce {CH3-C5H4}}} metilciclopentà. Se sobreentén que el nom es refereix a una població definida d’àtoms d’hidrogen en l’estructura de l’esquelet.Aquests hidrurs es poden classificar en hidrurs mononuclears, hidrurs amb cadenes i amb anells, i poden contenir àtoms de carboni i/o heteroàtoms. Els compostos fonamentals amb anells poden ser monocíclics, policíclics amb pont (anells que comparteixen més de dos àtoms), policíclics fosos (anells que comparteixen dos àtoms veïns) o policíclics espiro (anells que comparteixen únicament un àtom). Altres compostos fonamentals més complexos inclouen sistemes amb pont fosos, assemblatges d’anells, ciclofans i ful·lerens. |
Nàutica | Un vaixell, una nau o un navili, un bastiment (ant. fusta, lleny i altres) és una embarcació que per dimensions, construcció i equipament és capaç de fer navegacions llargues per mars, llacs o rius o de realitzar-hi activitats útils: transport de mercaderies o passatgers, pesca, rescat, etc. Els vaixells es diferencien de les barques per la seva major capacitat de càrrega o de transport de passatgers i per la gran autonomia del sistema de propulsió, que l'habilita per a viatges de llarga distància. Els vaixells s'han utilitzat des de l'antiguitat amb finalitats de comerç, exploració i militars, esdevenint el mitjà de transport més ràpid i útil per les càrregues pesants a causa de la dificultat del transport terrestre. En l'actualitat són un mitjà essencial per al trànsit de mercaderies i pel comerç internacional. Hi ha vaixells de molts tipus, amb característiques de disseny molt diferents, adequades a les funcions a les quals van destinades. Alguns exemples destacats són els següents: El transatlàntic RMS Titànic, famós vaixell de passatgers enfonsat el 1912, tenia una gran capacitat de passatgers i d'instal·lacions de luxe. El portaavions USS Enterprise (CV-6), vaixell de guerra utilitzat àmpliament per la marina dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial. |
Agricultura | Palpita vitrealis és una espècie d'arna dins la família Crambidae. Té una distribució cosmopolita, incloent Àfrica, Àsia, Austràlia, Europa i Amèrica. A Europa, es troba al sud d'Europa, però pot migrar cap més al nord. L'envergadura alar és de 27–31 mm. L'arna vola a la tardor, segons el lloc on es troba. La larva s'alimenta de Jasminum officinale, Ligustrum, Forsythia i l'olivera on és una plaga agrícola. |
Cultura popular | Proverbis neerlandesos (en neerlandès, Nederlandse Spreekwoorden) és una obra del pintor flamenc Pieter Brueghel el Vell. És un oli sobre taula de roure, pintat l'any 1559. Mesura 117 cm d'alt i 163 cm d'ample. S'exhibeix actualment a la Gemäldegalerie de Berlín, Alemanya. Altres noms amb els quals és coneguda aquesta obra és La capa blava, o El món a l'inrevés. Representa una terra habitada amb representacions literals de proverbis flamencs de l'època. La pintura desborda de referències i encara poden identificar-s'hi la major part; mentre molts dels proverbis han estat oblidats o mai es van traduir a altres idiomes, alguns encara s'usen. Els proverbis eren populars en temps de Brueghel: se'n van publicar una sèrie de col·leccions, inclosa una famosa obra d'Erasme. Frans Hogenberg va produir un gravat que il·lustrava uns 40 proverbis al voltant de 1558 i el propi Brueghel havia pintat una col·lecció de Dotze proverbis en taules individuals en 1558, així com El peix gran es menja el petit el 1556, però es creu que els Proverbis flamencs és la primera pintura a gran escala sobre el tema. Rabelais va representar una terra de proverbis en la seva novel·la Pantagruel poc després en 1564. Les pintures de Brueghel tracten els temes de l'absurd, les febleses i les bogeries humanes, cosa en la qual segueix la tradició de Hieronymus Bosch, i aquesta pintura no n'és una excepció. Originalment es va titular La capa blava o la bogeria del món, cosa que indica que no pretenia tan sols representar una col·lecció de proverbis, sinó més aviat fer un estudi de l'estupidesa humana. Moltes de les persones representades mostren els característics trets en blanc que Brueghel usava per representar els ximples. Amb gran mestratge Brueghel tracta fins al detall més nimi.El seu fill, Pieter Brueghel el Jove, es va especialitzar a fer còpies de l'obra del seu pare, i va pintar fins a vint còpies dels proverbis flamencs. Aconsegueix una gran unitat, malgrat els múltiples detalls, gràcies a la seva unitat de composició, entorn d'una diagonal que, des de la part inferior esquerra, va cap a la part superior dreta. |