label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Enginyeria | Un aïllant tèrmic multicapa (multi-layer insulation o MLI en anglès), és un aïllant tèrmic compost de diverses capes de fines làmines i s'utilitza sovint en naus espacials. És un dels principals elements del disseny tèrmic d'una nau espacial, destinat principalment per reduir la pèrdua de calor per la radiació tèrmica. En la seva forma bàsica, no aïlla apreciablement contra altres pèrdues tèrmiques com ara la conducció de calor o convecció. Per tant, s'utilitza comunament en satèl·lits i altres aplicacions en el buit on la conducció i la convecció són molt menys importants i domina la radiació. El MLI dona a molts satèl·lits i altres sondes espacials l'aparença de ser revestit amb una làmina d'or. |
Arquitectura | El locutori, del llatí locutorium, és una sala d'un convent on els monjos o monges poden rebre visites i parlar entre ells però generalment estan separats per una reixa o similar. De vegades es parla de "locutori extern" i també hi ha aquesta dependència en les presons. Ja des de l'edat mitjana cristiana, en l'arquitectura monàstica, com es pot apreciar en el plànol de l'abadia de Sant Gal (segle ix), ja apareixia com una sala estàndard (referència número 8 de la planimetria) a l'ala oest del claustre, que de vegades es diu "locutori intern" o simplement, locutori. Aquesta sala era imprescindible en els monestirs cluniacencs i altres ordes religiosos, ja que els seus normes exigeixen el silenci en el claustre, refetor i dormitoris. D'aquesta manera, al locutori, els monjos podien parlar lliurement. En la il·lustració d'un monestir cistercenc es pot observar que ha variat la seva localització a una posició (referència 20 del pla) en la colla aquest del claustre i prop de la Sala Capitular i apareix un locutori per llecs (conversos) en la referència 29 de la planimetria). |
Ciències polítiques | European Journal of Political Research (literalment, en català, "Revista europea d'investigació política") és una revista europea d'avaluació d'experts editada en anglès sobre política comparada. És patrocinada per l'European Consortium for Political Research (ECPR) i és una de les revistes més respectades sobre la disciplina, el 2018 tenia un factor d'impacte de 3.066 i ocupava el 21è lloc (sobre 176) del rànquing de revistes sobre ciències polítiques del Journal Citation Reports. Actualment, editen la revista Isabelle Engeli (Universitat d'Exeter), Emiliano Grossman (Sciences Po / CEE) i Sofia Vasilopoulou (Universitat de York). |
Telecomunicacions | En electrònica, un multiplexor o MUX és un dispositiu que selecciona una de les diverses entrades analògiques o digitals i transmet el valor de l'entrada seleccionada en una sola línia. Un multiplexor de 2 n entrades té n línies de selecció, que s'utilitzen per a seleccionar l'entrada de línia per enviar a la sortida. El demultiplexor o DEMUX funciona en el sentit invers, és un dispositiu que a partir d'una entrada la retransmet a una de les 2 n possibilitats. En l'electrònica digital, són circuits utilitzats per a controlar el flux d'informació i fan possible que diversos senyals comparteixin un sol dispositiu, com per exemple un Convertidor analògic-digital, o una línia de comunicació. D'aquesta manera estalvies l'ús de múltiples dispositius iguals, i normalment aconsegueixes disminuir el cost, el cost energètic i la complexitat del sistema. |
Cultura popular | Patoruzú (Curugua-Curiguagüigua en la primera aparició; Patoruzito a les aventures de joventut) és un tradicional personatge d'historieta de l'Argentina, creat pel dibuixant i empresari Dante Quinterno. És considerat com l'heroi més popular dels còmics de l'Argentina. Patoruzú és un adinerat cacic Tehueltxe amb grans propietats immobiliàries a la Patagònia, i posseeix una força física sobrehumana i un cor caritatiu però ingenu. Originalment era un personatge secundari de la sèrie Don Gil Contento de Quinterno, però es va fer tan popular entre els lectors que el còmic va ser rebatejat amb el seu nom. |
Arquitectura | Un caravanserrall (del persa, كاروان caravan, 'viatgers' i سرا sarayı, 'hostal', 'refugi', 'palau') o khan era un edifici situat al llarg de les grans vies de comunicació del món musulmà (especialment les de la ruta de la Seda), destinat a acollir les caravanes a la fi d'una etapa de viatge. Estava constituït en general per quatre cossos d'habitació, sovint amb un pis, amb un gran pati interior quadrat per a acollir els camells i cavalls; hi havia una font per a les ablucions i a vegades també una mesquita. A les ciutats de certa importància, a més de la seva funció d'hostal, era utilitzat per a vendre-hi les mercaderies. Correspon als alfòndecs (al-fúnduq) mediterranis. |
Estris | La serra de biaixos és un tipus d'eina que pertany al grup d'eines de tall amb despreniment de material. Una de les seves particularitats és poder tallar el material, de forma precisa a l'angle demanat. Per això podem tenir diferents models, en funció si és una eina o una màquina-eina. El diccionari invers de la llengua catalana, la defineix com: "Eina per a tallar a biaix llistons i motllures, que consisteix en una canal de fusta amb talls de diferent inclinació per a guiar el xerrac o en una serra circular amb dents de vídia"El Diccionari Enciclopèdic de la Llengua catalana el defineix com: "Instrument emprat pels fusters per a tallar al biaix llistons, motllures i altres peces de fusta, que consisteix en una canal de fusta, en la qual hom posa la peça que vol serrar, amb talls de diferent inclinació a les seves parets laterals que serveixen de guia a la serra". Podem trobar diferents accepcions: Serra elèctrica portàtil, que es col·loca sobre una taula o un banc de fuster, proveïda d'una fulla de disc acoblada directament a l'eix del motor, muntada sobre un braç que permet apujar-la i abaixar-la mitjançant una maneta, i que serveix per a serrar a escaire, a cartabó o amb qualsevol altre biaix la testa d'una peça de fusta col·locada a la guia. Estri ens permet fer talls a escaire, o angles de 45° o 22,5º ajudant-se d'un xerrac de cordó. |
Psicologia | La zona de confort és un estat de comportament en el qual la persona opera a una condició d'«ansietat neutral», utilitzant una sèrie de comportaments per aconseguir un nivell constant de rendiment sense sentit del risc (White 2009).En psicologia la zona de confort designa un estat mental en què l'individu roman passiu davant els successos que experimenta al llarg de la seva vida, desenvolupant una rutina sense sobresalts ni riscos, però també sense incentius. Això pot causar dificultats psicològiques tals com apatia i, en casos greus, depressió, si bé aquesta última malaltia no pot ser explicada simplement pels símptomes relacionats amb la zona de confort. També es defineix com a zona de confort cada un dels llocs o situacions on un individu se sent segur, on no hi ha cap risc, ja sigui a la seva llar o llocs que la seva ment interpreta com a potencialment de baix de risc. Això causa en la persona una dependència a certs llocs i no li permet conèixer altres escenaris productius per a la vida. |
Ecologia | El consum de mamífers marins com a aliment afecta diverses parts del cos dels mamífers marins, principalment la carn i el greix. Segons un estudi publicat el 2011, des del 1990 es consumien almenys 87 espècies de mamífers marins en com a mínim 114 països. Hi ha tensions entre els activistes que reclamen una protecció total per als mamífers marins i els partidaris de fer-ne una explotació sostenible. El dugong i el dofí d'estuari atlàntic són dues espècies que han patit un declivi demogràfic significatiu a causa de la demanda de carn. El comerç de mamífers marins sovint és il·legal. |
Ciència militar | La panòplia de Dendra és un rar exemple de panòplia (equipament militar complet) de la civilització micènica trobada en el jaciment arqueològic de Dendra, a l'Argòlida. Es compon d'un armadura de plaques de bronze que consta de muscleres, baveres, gola i d'un casc d'ullals de senglar. |
Filosofia | Esprit és una revista en llengua francesa. Fou fundada per Emmanuel Mounier l'any 1932. A Esprit es varen definir les orientacions del corrent filosòfic conegut com a personalisme i que se situa en l'àmbit del grup "Ordre Nouveau" dins el moviment dels "no-conformistes" francesos dels anys 30. Mounier es va inspirar principalment en el filòsof Jacques Maritain (París 1882 - Tolosa de Llenguadoc 1973) qui també participà en el projecte.La identitat personalista de la revista s'ha atenuat afirmant el seu nucli intel·lectual. Esprit continua publicant-se amb una tirada de 10.000 exemplars, el doble que a finals de la dècada dels 80. La revista l'edita "Éditions Esprit" dins la societat Transfaire. |
Nàutica | Un batiscaf és un vaixell submarí dissenyat per a operar a grans profunditats. El primer aparell fou dissenyat pel físic suís Auguste Piccard per a explorar el fons del mar i provat a les aigües de Cap Verd el 1948.El batiscaf Trieste, construït en 1953, va arribar un rècord mundial el 23 de gener de 1960 en descendir fins a 10.916 m a la fossa de les Mariannes, la de major profunditat oceànica coneguda. Va explorar la fossa Challenger, el punt més profund del planeta situada a (402 km) al sud-oest de l'illa de Guam. A aquesta profunditat va haver de suportar una pressió d'unes 1.000 vegades la pressió atmosfèrica. El vaixell, que duia petroli per a poder surar i perdigons de ferro com llast, descendia introduint aigua en els tancs d'aire situats a ambdós extrems i ascendia quan s'extreien l'aigua i els perdigons. La immersió, dirigida per Jacques Piccard (fill d'Auguste Piccard) i el tinent Donald Walsh de la Marina nord-americana, va proporcionar informació geofísica de gran valor. |
Jocs | El blackjack és un joc amb diverses baralles i regles de casino. L'objectiu del joc és obtenir una mà amb un valor més pròxim a 21 que les del repartidor, sense passar-se de 21. |
Astronomia | L'acrònim BOOTES, Burst Observer and Optical Transient Exploring System (literalment en català: observatori d'esclats i sistema d'exploració de fonts transitòries òptiques), és una xarxa d'observatoris astronòmics amb els llocs al sud d'Espanya, Nova Zelanda, la Xina i Mèxic (majoritàriament el telescopi fa 0,6 m de diàmetre amb càmera EMCCD en el focus Cassegrain i filterset g'r'i'ZY. L'objectiu principal de la xarxa és observar amb rapidesa esdeveniments transitoris en pocs segons / minuts d'haver estat detectat pels satèl·lits científics. BOOTES proporciona un temps real automatitzat d'observació de la resposta a la detecció d'explosions de raigs gamma (GRB). Quadre d'error depenent de la mida, utilitza càmeres de camp ample (WFC), càmeres de camp ultra ample (UWFC) i càmeres de camp estret (NFC) units a petits telescopis robòtics o els propis telescopis. Per estudiar els GRB és molt important per dur a terme amb rapidesa el seguiment d'observacions òptiques, per detectar la longitud d'ona d'emissió transitòria associada. BOOTES pot realitzar aquest tipus de seguiments. Els seus objectius científics són: Observacions simultànies i quasi simultànies de caixes d'error de GRB. La detecció d'espurnes òptiques d'origen còsmic. El seguiment de tot el cel amb les càmeres CASANDRA a sota a la 10a mag cada 60 s. El seguiment dels diferents tipus d'objectes variables (galàctiques i extragalàctiques) fins a la 20a mag amb la finalitat de cercar la variabilitat òptica. Descoberta de cometes, meteors, asteroides, estrelles variables, noves i supernoves.BOOTES forma part, en el marc d'una col·laboració internacional liderada per Espanya, que va començar per donar suport INTEGRAL del satèl·lit de l'ESA amb observacions terrestres. El projecte també es va centrar per actuar de forma ràpida el seguiment d'observacions d'esdeveniments detectats per diverses naus espacials (BATSE, BeppoSAX, RossiXTE, IPN, Vet-2, Swift i Fermi). Els resultats en el camp GRB són múltiples: Imatges de predetecció: van establir límits màxims per als possibles precursors. Imatges simultànies: la primera es va aconseguir el 20 de febrer de 2001, tot i que no es va detectar cap contrapartida. Seguiment d'imatges: amb diverses explosions de raigs gamma es descobreixeno són supervisades a partir de diverses desenes de segons després de l'aparició de l'esdeveniment. |
Humor | Marion és el sobrenom de Georgette Mariot (Rocourt, província de Lieja, 16 d'abril de 1933) és una humorista i actriu belga. |
Geografia | Rumelifeneri és un poble de pescadors al districte de Sarıyer, província d'Istanbul. És famós pel far Rumeli Feneri que li dona el nom. Es troba a l'extrem nord del Bòsfor, al continent europeu, i al davant d'Anadolufeneri a Beykoz, a la part asiàtica d'Istanbul. |
Química | Els pentens són alquens amb la fórmula química C5H10. Cadascun d'ells conté un doble enllaç de cinc àtoms de carboni dins de la seva estructura molecular. Hi ha un total de sis compostos diferents en aquesta classe, que es diferencien entre si perquè els àtoms de carboni s'adhereixen linealment o en una estructura ramificada, i si el doble enllaç té una forma cis o trans. |
Estris | El filtre de cafè és un estri de cuina que té la funció de filtrar l'aigua calenta dels grans molts del cafè per a elaboració del cafè begut. Aquests filtres se solen trobar fabricats de paper, que són per a ser usats generalment una sola vegada, però hi ha versions d'acer inoxidable, com les que es fan servir per elaborar el cafè a l'Índia. Hi ha diverses mides i dissenys semblants, però també existeixen els filtres que, en forma de paquet, envolten una porció de cafè ja predeterminada. El primer filtre de cafè va ser inventat el 1908 per l'empresària Melitta Bentz a Dresden (Alemanya). La intenció d'aquesta inventora era treure el gust amarg del cafè causat per l'excés de cocció quan es feia cafè.The Rotarian |
Heràldica | L'escut de la República de Transvaal estava dividit en tres camps: el primer de gules amb lleó descansant; el segon d'atzur amb un bòer daurat sostenint un fusell que reposa a terra; i a la part inferior un únic camp sinople amb un carro bòer daurat. Al mig, escudet de plata amb àncora daurada. Sobre l'escut una àliga daurada amb la vista a l'esquerra. A la part inferior una cinta daurada doblegada en tres parts, a cadascuna de les quals una de les paraules del lema nacional (en negre) "Eendragt, maakt, magt". A cada costat tres banderes de l'estat sostingudes per llances daurades. De l'escut es coneixen diverses variacions i interpretacions, però el disseny essencial, datat el 1857, va romandre inalterat. |
Televisió | MicroLED (també conegut per micro-LED, mLED o µLED) és una tecnologia emergent en el sector de pantalles planes. MicroLED consisteix d'una matriu on cada pixel está format per un LED microscòpic (de l'ordre de micròmetres). |
Sociologia | Hélène Antonopoulos, nascuda el 6 de setembre de 1891 a Trieste, en una família d'origen grec, i morta el 1944, va ser una sociòloga del treball i professora a la Universitat Lliure de Brussel·les. Es va centrar especialment en la recerca del treball de les dones. Va estudiar en escoles privades a Viena, primer, i després a Atenes, abans de matricular-se a la ULB, el 1911. Prop de 30 anys després de l'afer Marie Popelin, va ser de les primeres estudiants a fer-hi carrera com a investigadora i professora. A la Universitat Lliure de Brussel·les, Hélène Antonopoulos es va llicenciar en ciències polítiques i administratives i va fer un doctorat, el 1921, que es va centrar en la legislació protectora del treball. Seguidament, esdevindrà investigadora a l'Institut de Sociologie (Biblioteca Solvay), encarregada de curs des de 1934 i el 1936 professora extraordinària.Va mostrar un gran interès pel rol social i el treball de les dones, així com pel feminisme i pel moviment sindical belga i internacional. A més de la seva carrera acadèmica, Hélène Antonopoulos es va comprometre políticament. D'idees liberals, va fundar, amb altres membres, el Secrétariat des Oeuvres sociales de la Fédération nationale des femmes libérales. També es va adherir al Conseil National des Femmes Belges, del qual va ser vicepresidenta de la comissió de migració, ja que era d'origen grec.Durant la Segona Guerra Mundial va formar part de la resistència, al costat d'altres antigues estudiants de la ULB, com ara Marguerite Bervoets. Va ser arrestada i interrogada diverses vegades per la Gestapo. Va morir a la fi de la Guerra, el 1944. |
Periodisme | Husayn Muruwwa (1910-1987) fou un periodista i crític literari libanès. A la seva obra Materialist Trends in Arabic-Islamic Philosophy (2 vols., 1979) exposà una revisió marxista dels textos tradicionals àrabs. |
Televisió | Gestmusic (Endemol Shine Iberia) és una productora de televisió catalana fundada el 1987. Actualment pertany a Endemol Shine Iberia, juntament amb una altra empresa catalana Diagonal TV. La seva seu social central està ubicada a Barcelona. |
Història | La Casa de Bernadotte és la darrera i actual dinastia reial que governa Suècia. El primer Bernadotte que accedí al tron de Suècia, fou el mariscal Jean-Baptiste Bernadotte, adoptat pel darrer rei de la dinastia Holstein-Gottorp, Carles XIII de Suècia que no tenia descendència legítima. En morir el rei suec, Jean Baptiste Bernadotte pujà al tron el 1818 amb la seva esposa, Désirée Clary, una jove marsellesa. El seu únic fill, Òscar, seria nomenat hereu al tron i futur rei Òscar I de Suècia i de Noruega. |
Estris | Un sobre o una envolup és una coberta de paper o un altre material per a introduir lletres, cartes, targetes o altres documents que s'envien per correu. El sobre està dissenyat per incorporar el franqueig i el destinatari en l'anvers i l'enviador en el revers. Per això, la part frontal és llisa restant la solapa sempre a la part del darrere. Els sobres s'adquireixen en les papereria o botigues de material d'oficina i es poden personalitzar encarregant-ho a una impremta. |
Informàtica | Una prova basada en model, en l'anglès Model-based testing, és l'aplicació del disseny basat en model (Model based design) per al disseny i òptima execució dels artefactes necessaris per dur a terme les proves de programari. Els models es poden utilitzar per a representar el comportament desitjat del sistema en prova (SUT, de l'anglès System Under Test), o per a representar les estratègies de prova desitjades i els entorns de prova. La imatge de la dreta representa el primer enfocament. |
Esoterisme | El Ku Klux Klan (KKK) és una societat secreta estatunidenca amb un fort caràcter racista i xenòfob. Ku Klux Klan és el nom que han adoptat diverses organitzacions dels Estats Units, que han predicat la supremacia de la raça blanca, l'antisemitisme, el racisme, l'anticatolicisme, l'anticomunisme, la transfòbia, l'homofòbia i el nativisme polític. Amb freqüència, aquestes organitzacions han recorregut al terrorisme, la violència i actes intimidadors com la cremada de creus, per tal d'oprimir les seves víctimes.La primera encarnació del Klan fou fundada el 24 de desembre de 1865 per veterans de l'Exèrcit confederat que, després de la Guerra de Secessió, van voler resistir-se a la reconstrucció del seu model de societat segregada. L'organització va adoptar ràpidament mètodes violents per aconseguir els seus objectius. Tot i això, hi va haver una reacció que en poc temps va arrossegar l'organització al fracàs, ja que els personatges d’elit surenys veien el Klan como una excusa per tal que les tropes federals es mantinguessin actives als Estat del Sud. El KKK fou completament dissolt el 1870 pel President republicà Ulysses S. Grant, a través de l'Acta de drets civils de 1871 (coneguda com "l'Acta Ku-Klux-Klan").El 1915 es va fundar una nova associació que emprava el mateix nom, inspirada pel poder que tenien els mitjans de comunicació de masses. La pel·lícula El naixement d'una nació, i l'antisemitisme transmès a les cròniques periodístiques del judici del presumpte assassí Leo Frank, van contribuir a la ja esmentada inspiració. El segon KKK fou una organització més formal, que comptava amb membres registrats i amb una estructura estatal i nacional. El nombre de membres arribà a xifres entre quatre i cinc milions. La popularitat del Klan va començar a caure en el període de la Gran depressió que seguí al Crac del 29, i durant la Segona Guerra Mundial, ja que alguns dels membres més destacats del Klan van protagonitzar escàndols per donar suport a l'Alemanya nazi.D'aleshores ençà, diverses agrupacions diferents entre elles han utilitzat aquest nom, incloent-hi les que s'oposaven a l'Acta de Drets Civils i a la segregació de les dècades de 1950 i 1960. Alguns membres d'aquelles organitzacions van arribar a ser condemnats per diversos crims. I encara que avui dia dotzenes d'organitzacions utilitzin tot o part del nom per designar-se, els membres reals són al voltant d'uns quants milers. Aquests grups, amb operacions separades en petites unitats aïllades, són considerats grups d'odi extrem. El KKK modern ha estat repudiat pels mitjans de comunicació de masses i pels líders polítics i religiosos dels Estats Units. |
Telecomunicacions | La mira o carta de barres de color és un senyal de vídeo que s'utilitza en la producció televisiva per a la comprovació de l'estat dels sistemes de producció, que generen, tracten i transmeten el senyal de televisió. |
Art | La conversió de sant Pau és un fresc del pintor renaixentista italià Miquel Àngel, executat a la Capella Paulina del Palau Apostòlic (Ciutat del Vaticà). Data de l'any 1542-1545. Mesura 6,25 metres d'alt i 6,61 metres d'ample. |
Psicologia | La Teoria de l'Autodeterminació de Deci i Ryan (1985) és un model que explica com la motivació humana està present en molts ambits de la vida. Els estudis mostren que la motivació autodeterminada està molt relacionada amb la motivació intrínseca. D'altra banda la motivació extrínseca i els seus mecanismes reguladors afavoreixen conductes no autodeterminades, i poden arribar a inferior falta de motivació. La gran part de les teories sobre la motivació humana es basen en el fet que: Les persones responen davant reforços positius i negatius (premis i càstigs) i acostumen a analitzar de manera raonada què els hi interessa més. Durant els anys 70 Edward L. Deci, professor de psicologia de la Universitat de Rochester, va realitzar una sèrie d'experiments que van obtenir els resultats següents: les recompenses puguin incrementar una mica la motivació quan es tracta de fer tasques repetitives i avorrides. Quan les tasques requereixen de pensament creatiu, les recompenses no solament no ajuden sinó que fins i tot poden perjudicar. Com a tret sorprenent dels resultats de l'experiment, es va observar que els grups de persones que no rebien un premi extern obtenien millors resultats que els que eren premiats. D'aquesta manera es pot entendre que si motivació interna es substitueix per una recompensa, això fa disminuir la creativitat. Un altre factor a destacar és que a més a més les recompenses poden animar a la gent a buscar dreceres, enganys i comportaments poc ètics. Competència: Es busca control sobre el que es fa Autonomia: Es busca ser els que marquen les directrius Relacions: Es busca interconnexió i relacióAixí doncs per motivar i intentar aconseguir que cadascú aporti el millor d'ell mateix, el millor no és voler motivar directament, sinó crear un entorn adequat per satisfer les necessitats naturals de l'individu. |
Objectes astronòmics | 61 de la Verge b és un planeta extrasolar que orbita l'estel de tipus G 61 Virginis, localitzat aproximadament a 27 anys llum en la constel·lació de la Verge. Aquest planeta té una massa 5,1 vegades la de la Terra (classificant-se com una Súper Terra) i triga 4 dies a completar el seu període orbital, sent el seu semieix major d'aproximadament 0,05 ua. Aquest planeta va ser descobert el 14 de desembre de 2009 usant el mètode de la velocitat radial i el telescopi Keck. |
Astronomia | Els planetes del sistema solar i els planetes nans reconeguts oficialment són coneguts per ser orbitats per 184 satèl·lits naturals, o llunes. 19 llunes en el sistema solar són prou grans per ser arrodonides gravitacionalment, i així es considerarien planetes o planetes nans si estiguessin en òrbita directa al voltant del sol. Les llunes es classifiquen en dues categories diferents segons les seves òrbites: llunes regulars, que tenen òrbites prògrades (orbiten en direcció a la rotació dels seus planetes) i es troben prop del pla dels seus equadors, i llunes irregulars, les òrbites de les quals poden ser pro- o retrògrades (contra la direcció de la rotació dels seus planetes) i sovint es troben en angles extrems als equadors dels seus planetes. Les llunes irregulars són probablement planetes menors que s'han capturat de l'espai circumdant. Les llunes més irregulars són de menys de 10 km de diàmetre. El primer descobriment publicat d'una lluna diferent de la de la Terra va ser Galileo Galilei, qui va descobrir els quatre satèl·lits galileans orbitant Júpiter el 1610. Durant els següents tres segles només es van descobrir algunes llunes més. Les missions planetàries de la dècada de 1970, sobretot les missions Voyager 1 i 2, es va observar un augment de la quantitat de llunes detectades i observacions des de l'any 2000, utilitzant principalment telescopis òptics terrestres grans, han descobert molts més, tots ells irregulars. |
Astronomia | El Minor Planet Center (abreviat MPC; en català, "centre de planetes menors") és l'organització oficial a nivell mundial encarregada de recopilar dades observacionals per a planetes menors (com asteroides i cometes), calcular les seves òrbites i publicar aquesta informació a través de les Minor Planet Circulars. Sota els auspicis de la Unió Astronòmica Internacional (UAI), opera a l'Smithsonian Astrophysical Observatory (SAO), que forma part del Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics juntament amb el Harvard College Observatory. L'MPC executa una sèrie de serveis gratuïts en línia per als observadors per ajudar-los a observar planetes menors i cometes. El catàleg complet de les òrbites dels planetes menors (de vegades anomenat "Catàleg de planetes menors" -"Minor Planet Catalogue"-) també es pot descarregar lliurement. A més de les dades astromètriques, l'MPC recopila fotometria de corbes de llum de planetes menors. Una funció clau de l'MPC és ajudar els observadors a coordinar observacions de seguiment de possibles Objectes propers a la Terra (NEO) a través del seu formulari web i blog NEO. L'MPC també s'encarrega d'identificar i alertar a nous NEO amb un risc d'impactar la Terra en poques setmanes després del seu descobriment (vegeu Objectes potencialment perillosos i secció vídeos al final de la pàgina) |
Teologia | Sàlaf (àrab: سلف, salaf, ‘ancestre’, ‘predecessor’) o de vegades sàlaf sàlih (àrab: سلف صالح, salaf ṣāliḥ, ‘predecessor pietós’) és un terme àrab que designa, pels musulmans, les tres primeres generacions de creients. Aquestes consisteixen en la de Muhàmmad (Mahoma) i els seus «companys» o contemporanis que el van conèixer (sahaba, en àrab صحابة, ṣaḥāba), i en les dues generacions següents anomenades tabiín (en àrab تابعون, tābiʿūn, ‘company [del company]’) i tabi at-tabiín (en àrab تابع التابعين, tābiʿ at-tābiʿīn, ‘company del company [del company]’).Els sunnites donen a aquestes tres generacions una gran autoritat moral, ja que llur comprensió de l'islam és considerada com a especialment pura. Aquesta creença es basa en una dita atribuïda a Muhàmmad (hadit) que diu: «els millors de la meva comunitat són la meva generació, la que ve després i la que ve després.»Avui dia el salafisme és un corrent fonamentalista musulmà que pretén practicar el mateix islam «pur» que el d'aquestes generacions fundadores. |
Informàtica | l'estadístic N50 és una mesura usada en bioinformàtica per a mesurar la qualitat d'un procés d'assemblatge de seqüències. Es defineix com la longitud dels còntigs per la qual usant còntigs d'aquest valor o superiors s'obtenen com a mínim el 50% dels nucleòtids totals assemblats en un procés d'assemblatge de seqüències, de manera que longituds N50 més grans es relacionen en processos d'assemblatge millors. Per al seu càlcul s'ordenen els còntigs obtinguts de menor a major longitud. Aleshores, començant pel còntig de menor longitud, es sumen les seves longituds fins que el resultat siga igual o superior a la meitat de la suma de la longitud total de cada còntig. L'N50 correspondrà a la longitud del còntig més gran de la llista de obtinguda. Per exemple: tenim 9 còntigs de longituds 2,3,4,5,6,7,8,9 i 10, la suma dels quals és 54. Veiem que 2+3+4+5+6+7=27, que és igual al 50% de la suma total. En aquest cas l'estadístic N50 = 7. |
Humor | Kamagurka (Nieuwpoort, 5 de maig de 1956) nom artístic de Luc Zeebroek, és un dramaturg, dibuixant de còmic, pintor, humorista, comediant i productor televisiu belga, caracteritzat pel caràcter absurd de la seva obra. Té una gran varietat de personatges còmics, sent Bert en Bobje dels més famosos. També escriu els guions per al còmic Cowboy Henk, al costat de Herr Seele. |
Química | El fitol és un diterpè-alcohol acíclic. En tenir un carboni quiral, es pot presentar en dues formes: E-fitol i Z-fitol Va ser obtingut per primer cop a partir de la hidròlisi de la clorofil·la l'any 1909 pel químic alemany Richard Wilstäter, i la seva estructura va ser determinada pel també químic alemany F.G. Fischer l'any 1928. El fitol és un líquid viscós, pràcticament incolor i amb un delicat olor floral balsàmic. La seva producció mundial s'estima entre 0,1 i 1 tones anuals. |
Dret | El literalisme o textualisme és una teoria d'interpretació de la llei segons la qual el significat ordinari d'un text legal ha de regir la seva interpretació, on es postula la interpretació de la llei per mitjà del mètode exegètic, per això no es consideren les fonts no textuals, com ara: l'esperit del legislador en la sanció d'aquesta llei (mètode històric), el problema que va intentar posar remei a aquesta llei (mètode teleològic) o preguntes substantives respecte a la justícia o rectitud d'aquesta llei.A la Cort Suprema dels Estats Units, el jutge conservador Antonin Scalia va ser-ne un dels principals exponents. |
Enginyeria | L' estadimetría és un mètode aproximat de mesurament d'una distància usant instruments topogràfics òptics com el teodolit o el equialtímetre (comunament anomenat nivell òptic) i en altres temps, planxeta, etc. Per mesurar estadimétricamente, aquests instruments tenen en el seu reticle, a més dels dos fils principals l'horitzontal i el vertical per a la bisecció, dos fils secundaris anomenats estadimètrics situats sobre el fil vertical. Amb l'ajuda d'una fita es llegeixen en forma aproximada la quantitat de franges de 25cm que hi ha entre aquests dos fils estadimètrics. Aquesta lectura, multiplicada per 100 (constant estadimétrica) dona la distància aproximada al punt marcat amb la fita. En forma anàloga, amb ajuda d'una mira d'anivellament, es llegeixen tots dos fils estadimètrics, es calcula la diferència entre ambdues lectures i la multiplica per 100, obtenint novament la distància aproximada al punt on es troba la mira. Mètode estadimètric: És un mètode molt simple i era àmpliament usat, abans de l'aparició dels mitjans electrònics com les estacions totals, electro-distanciómetros i el GPS, si bé la seva precisió no arribava a la requerida per a un aixecament cadastral, era usat normalment en treballs topogràfics, això vol dir que si bé no podia ser usat durant la fitació d'un lot o poma, o per replantejar els fonaments d'un edifici, sí que era usat amb tota confiança per efectuar el relleu d'un lot o una superfície que havia de ser representada en un pla, o per a mesurar una distància en un lloc on els obstacles feien impossible la utilització d'una cinta. Es basa en la relació d'igualtat existent entre el focus del sistema òptic de l'aparell utilitzat (teodolit o nivell) (F) i la distància entre els fils estadimètrics del reticle (H), per una banda i la distància entre el centre del sistema òptic amb la mira (D) i el tros de mira comprès entre les lectures dels fils superior i inferior (L). En definitiva la distància obtinguda és igual a la lectura més gran , Menys la lectura menor, multiplicat per cent. |
Física | L'efecte Mössbauer és un fenomen d'emissió i absorció ressonant de raigs γ per nuclis atòmics, descobert el 1958 pel físic alemany Rudolf Mössbauer (1929-2011), que li valgué el Premi Nobel de Física del 1961. |
Cronometria | S'han utilitzat o proposat diversos esquemes per mesurar el temps en el planeta Mart independentment del temps i calendaris de la Terra. Mart té una inclinació axial i un període de rotació similars a la de la Terra. Per tant, experimenta estacions de primavera, estiu, tardor i hivern de la mateixa manera que la Terra, i el seu dia és aproximadament la mateixa longitud. El seu any és gairebé dues vegades més que la de la Terra, i la seva excentricitat de l'òrbita és considerablement més gran, el que significa entre altres coses que les longituds de diverses estacions marcianes difereixen considerablement, i l'hora del rellotge de sol poden diferir de l'hora del rellotge de la Terra. |
Geologia | La hidratació mineral, en anglès:Mineral hydration, és una reacció química inorgànica on s'afegeix aigua a l'estructura cristal·lina d'un mineral, amb això normalment es forma un mineral nou, el qual normalment es diu que és un hidrat (hydrate). En la terminologia de la geologia, el procés de la hidratació mineral es coneix com a alteració retrògrada (retrograde alteration) i aquest procés que ocorre en el metamorfisme retrògrad. Comunament va junt amb el metasomatisme i sovint és una característica de l'alteració de les parets de roques al voltant de les menes de minerals. Generalment la hidratació mineral ocorre en concert amb la circulació hidrotermal la qual pot ser originada per l'activitat tectònica o ígnia. La hidratació mineral també és un procés en el regolit que és el resultat de la conversió de minerals silicats en minerals argilosos. Hi ha dos sistemes principals per a la hidratació dels minerals. Un d'ells és la conversió d'un òxid en un hidròxid doble, com és el cas de la hidratació de l'òxid de calci—CaO— a hidròxid de calci—Ca(OH)₂, l'altre és la incorporació de molècules d'aigua directament en l'estructura cristal·lina d'un nou mineral, com ocorre en la hidratació dels feldespats a minerals argilosos, granat (mineral) a clorita, o la kyanita a moscovita. Algunes estructures minerals, per exemple, la montmorillonita, són capaces d'incloure una quantitat variable d'aigua sense canvis significatius de l'estructura mineral. La hidratació és el mecanisme pel qual el ciment hidràulic com és el ciment Portland desenvolupen la resistència. El terme hidràulic en aquest cas indica l'afinitat química de la reacció d'hidratació. |
Enginyeria | El metrònom és un aparell que produeix una pulsació regular fent servir angles. La pulsació pot ser auditiva, visual o tàctil. Es començaren a construir a principis del segle xix És emprat per molts músics, però musicalment parlant és una eina que ha aixecat moltes controvèrsies. La paraula és d'origen grec: metron = mesura, nomos = regular. Tal com mostra la secció (Crítiques a l'ús del metrònom), una actuació amb metrònom xoca amb l'expressivat que ha de mostrar el músic, en aquest aspecte el metrònom és un entrebanc a l'expressió. Així, hi ha ritmes com la Samba que, si es volen interpretar correctament, no poden ser polsats amb el ritme del metrònom. Per això hi ha músics que rebutgen totalment l'ús del metrònom. Serveix per mesurar el temps. (METRÒ=Medir) (NOM=Temps). |
Filosofia | La filosofia de la religió és la branca de la filosofia que s'ocupa de l'estudi reflexiu a profunditat de la religió, incloent arguments sobre la naturalesa i existència de Déu, el problema del mal, la relació entre la religió i altres sistemes de valors com la ciència i l'ètica o la moral. És freqüent distingir entre la filosofia de la religió i la filosofia religiosa. La primera referència al pensament filosòfic sobre la religió, que pot ser dut a terme per creients i no-creients per igual, mentre que la segona fa referència a la filosofia inspirada i guiada per la religió, com la filosofia cristiana i la filosofia islàmica. No obstant això, poden considerar-se dins de l'anàlisi filosòfica de la religió, qüestions basades en l'estructura de totes les religions; a manera de comparació entre cadascuna, en proporció amb temàtiques que aborden interrogants sobre la perfecció i el sentit de l'existència en relació amb un cosmos perfecte i per tant un ens perfecte que els va crear. D'aquí que poden considerar-se dins de les diferents religions altres manifestacions de la filosofia de i sobre la religió, d'acord amb doctrines orientals com l'hinduisme i el budisme, interessats fortament en la idea d'un tot absolut, una essència que el revesteix tot; ja que crea esperança i desperta l'interès humà en el desenvolupament d'una dimensió més espiritual. |
Informàtica | En les ciències de la computació, la Llei de Gustafson (també coneguda com a Llei de Gustafson-Barsis) estableix que qualsevol problema suficientment gran pot ser eficientment paral·lelitzat, donant el speedup teòric en la latència de l'execució d'un programa que pot esperar-se d'un sistema on els seus recursos han millorat. La llei pren el seu nom degut al nord-americà John L. Gustafson i el seu company de treball, Edwin H. Barsis, i va ser presentada a l'article Reevaluating Amdahl's Law, l'any 1988.La Llei de Gustafson està molt lligada a la Llei d'Amdahl. Aquests darrer posa límit a la millora que es pot obtenir gràcies a la paral·lelització, donat un conjunt de dades de grandària fixa, oferint així una visió pessimista del processament paral·lel. Per contra la Llei de Gustafson ofereix un nou punt de vista i així una visió positiva dels avantatges del processament paral·lel. |
Geologia | Un despreniment és un procés geomorfològic que consisteix en la caiguda per gravetat, principalment de materials rocosos, des d'un cingle, paret rocosa o vessant rocós. Els despreniments els podem subdividir en caigudes, si el moviment de la massa rocosa és completament vertical, i en bolcades, si el material rocós pivota sobre un eix imaginari situat en el seu peu abans de caure verticalment. |
Filosofia | filosofia jueva és la producció filosòfica la qual ha estat desenvolupada per pensadors jueus, sovint íntimament relacionada amb la seva pertiència nacional i religiosa. En aquest sentit, molts del comentaris del Talmud i de la Càbala hi formen part, encara que també hi forma part la producció exclusivament laica, com ara la desenvolupada durant la Haskalà (la Il·lustració jueva). |
Antropologia | Els aliments tabú són aquells aliments —carns, peixos, vegetals, begudes— que, per raons culturals, religioses, morals o socials, no es consideren acceptables per al consum i són per tant, d'una manera o d'una altra, tabú per a algunes persones. La majoria dels investigadors, en particular antropòlegs, etnòlegs i sociòlegs nutricionals, coincideixen sobre la naturalesa omnívora de l'home; no obstant això, hi ha un element important que és la preferència cap a alguns aliments davant d'altres. Deixant aquest apartat a altres àrees de la ciència com la psicologia, la sociologia, etcètera, la veritat és que els gustos adquirits per una societat són desaprovats per una altra. Certament, el caràcter tabú dels aliments és més un aspecte local que global, que correspon a les nacions i grups socials. Els mecanismes que governen aquesta decisió no semblen correspondre a raons lògiques. Les investigacions sobre aquest tema reflecteixen que les preferències d'uns aliments pel que fa a d'altres no es troben en nosaltres des que naixem sinó que van adquirint-se per motius socials i d'educació, ja que els animals no presenten aquestes limitacions.El menjar tabú s'ha associat des dels seus inicis amb una sensació de repugnància. L'associació amb un aliment incomestible ha estat sempre social, com el cas de la carn de gos i gat, i és en qualsevol cas interpretada com una qüestió reactiva de l'instint, degut en part al fet que la classificació com a tabú prové de situacions extremes de emergència com la fam, tal com va passar a l'accident aeri dels Andes. Com a regla general, la forta aversió respecte als aliments tabú es mostra com una nàusea que evita la ingesta d'aliments.La major part dels tabús alimentaris es refereixen a la carn i als subproductes de l'especejament animal; només una petita part es relaciona amb les plantes. Els investigadors Daniel Fessler i Carlos David Navarrete van trobar en les seves investigacions 38 tabús basats en carn, però només set en plantes. Per a la investigació van examinar prop de dotze cultures diferents. En les investigacions es reflecteix que, respecte a Occident, la Xina és el país amb aliments que més tabús inspira, mentre que fora de les cultures asiàtiques el major nombre d'aliments tabú se situa a Europa central i França. |
Filosofia | L'antimodernisme va ser un moviment religiós contra el modernisme, la ciència i el liberalisme dins de l'església catòlica al segle xix i principi del segle xx. Va culminar el 1907 amb l'encíclica Pascendi Dominici Gregis de Giuseppe Melchiore Sarto conegut com a papa Pius X. S'oposa entre d'altres contra l'estudi científic de la bíblia i doctrina catòliques amb el mètode de la crítica històrica, la llibertat religiosa, la llibertat de no en tenir cap i contra la separació entre l'Església i l'Estat. Pel jurament antimodernista publicat al motu proprio Sacrorum Antistitum l'1 de setembre del 1910 els membres del clergat, professors de centres d'estudis eclesiàstics o catedràtics a universitats pontifícies havien de repudiar les doctrines del modernisme. |
Llocs ficticis | Númenor és una illa de la Terra Mitjana, el món imaginari creat per J.R.R. Tolkien en el que transcorren les seves novel·les. Amb la història de Númenor, Tolkien relata la seva pròpia versió del mite de l'Atlàntida. El nom en quenya Númenórë significa "Terra Occidental", que en la Llengua Comuna se sol traduir com a l'Oestat i en adûnaic Anadûne. Númenor va ser el regne que els Edain supervivents de les guerres amb Mórgoth van fundar enmig del Gran Mar, entre la Terra Mitjana i Aman. L'illa era un present dels Vàlar als homes per recompensar-los dels patiments que havien sofert. Per això es va conèixer amb el nom síndarin d'Àndor (Yozayan en adûnaic), que significa "La Terra del Do". També va rebre el nom d'Elenna "Cap als Estels" perquè els edain van arribar-hi guiats per l'estel d'Eàrendil, i la mateixa illa tenia forma d'estel de cinc puntes. Al centre de l'illa hi havia la muntanya Meneltarma (Minûltarîk en adûnaic), on els dúnedain adoraven a l'Il·lúvatar. La ciutat més gran de l'illa i capital del regne era Armenelos (Arminalêth en adûnaic). Després de la caiguda, Númenor va rebre els noms d'Atalantë ("la Negada" en quenya), Akallabêth (en adûnaic), i Mar-nu-Falmar "Terra sota les aigües". La història de la fundació i la caiguda de Númenor és relatada a Akallabêth, el quart llibre del Silmaríl·lion. |
Informàtica | Un nibble o quartet és el conjunt de quatre dígits binaris (bits) o mig octet. En arquitectura d'ordinadors, 4 bits és un adjectiu usat per a descriure enters, adreces de memòria o altres unitats de dades que comprenen fins a 4 bits d'amplada, o per a referir-se a una arquitectura d'unitat central de processament i unitat aritmeticològica basades en registres, bus de direccions o bus de dades d'aquesta amplada. El seu interès es deu al fet que cada xifra en hexadecimal (0, 1, 2,..., 9, A, B, C, D, E, F) es pot representar amb un quartet, donat que 24=16. També el quartet és la base del sistema de codificació BCD. A continuació es mostra la correspondència entre les setze xifres hexadecimals i les seves corresponents representacions binàries en forma de quartet: |
Administració | El bisbat de Port Elizabeth (anglès: Diocese of Port Elizabeth, llatí: Dioecesis Portus Elizabethensis) és una seu de l'Església Catòlica a Sud-àfrica, sufragània de l'arquebisbat de Ciutat del Cap. L'any 2013 tenia 111.200 batejats sobre una població de 2.985.000 habitants. Actualment està regida pel bisbe Vincent Mduduzi Zungu, O.F.M. |
Telecomunicacions | La modulació codificada d'enreixat o modulació Trellis o TCM (de l'anglès Trellis CodeD Modulation) va ser proposada per primer cop per Gottfried Ungerboeck el 1976. El 1984 IBM l'adopta per modem de dades en la red telefònica amb 32 estats de fase (32 TCM) per 14,4 kb/s. Aquesta modulació s'associa a l'algoritme d'A.J.Viterbi-1967 que permet la correcció d'errors en el receptor. Es tracta d'una decodificació que optimitza assimptòticament la tasa d'error. En la telecomunicació, la modulació TCM aconsegueix velocitats de transmissió molt elevades combinant la modulació amb la codificació de canal. A més a més permet una transmissió molt eficient de la informació sobre els canals banda-limitats com les línies telefòniques. La modulació 32TCM és equivalent a la 16QAM quant a nombre de bits transmesos(4 bits) per cada fase. La modulació 32TCM permet un guany de relació portadora a soroll C/N de 4 dB teòrics davant el 16QAM. TCM és una combinació entre codificació i modulació, d'aquí el seu nom Trellis Coded Modulation, ja que la forma del diagrama dels seus estats s'assembla a una estructura per a aguantar plantes trepadores que en angles s'anomena trellis. A més a més sempre parlem sobre codificació i modulació com a dos aspectes independents de la comunicació, en TCM estan combinats. Punts Principals: TCM és una modulació amb una amplada de banda eficient, a causa de l'ús de la codificació convolucional. Conserva l'amplada de banda doblant el nombre de punts de la constel·lació del senyal. D'aquesta manera la taxa de bits augmenta però el nombre de símbols es manté. La codificació convolucional limita les transicions de símbol, creant una seqüència de codificació. A diferència d'una codificació convolucional, no tots els bits que entren són codificats. L'augment de mida de la constel·lació redueix distàncies euclidianes entre els punts de la constel·lació. Ungerboeck originalment va proposar TCM, utilitzant sistema de partició i un nombre petit d'estats amb taxa de codi que varia depenent del senyal d'entrada. |
Ecologia | Silicícola o calcífuga és el terme amb què es coneixen les espècies de plantes que normalment es desenvolupen en sòls silícics (àcids). S'oposa al terme calcícola (de sòls bàsics). Exemples d'espècies silicícoles: l'alzina surera o el bruc boal. Una planta calcífuga no tolera l'alcalinitat dels sòls. Calcífug deriva del llatí 'fugir del calcari'. Un prototipus de plantes silicícoles és el gènere Erica (els brucs) tot i que, per excepció, el xipell (Erica multiflora) és estrictament calcícola.No és la presència dels ions carbonat o hidròxid per se el que les plantes silicícoles no toleren, sinó el fet que en condicions alcalines el ferro està menys disponible, en ser menys menys soluble. Per això les silicícoles que creixen en sòls alcalins desenvolupen la clorosi fèrrica en els brots nous.Per cultivar plantes silicícoles sobre un substrat aquest ha de ser de reacció àcida, com per exemple, el fet de la torba de Sphagnum. |
Agricultura | Cydia deshaisiana o l'arna que salta del fesol és una arna originària de Mèxic que és més coneguda per la seva larva que habita els carpels tde les llavors de diverses espècies d'arbusts del gènere Sebastiania (S. pavoniana o S. palmeri). Aquestes llavors reben el nom comú de mongetes mexicanes saltants. L'arna pon l'ou en tavelles joves. La larva desclosa entra dins la llavor i tanca el petit forat d'entrada durant el seu creixement. Quan la llavor s'escalfa sobtadament, per exemple per mantenir-la en la palma de la mà, la larva es caragola i té espasmes causant els característics salts. Dir que és un salt és una exageració però el cas és que la llavor es mou. La larva pot viure diversos mesos dins la llavor i passa per diversos períodes de dormància. Per pupar necessita una humitat adequada. |
Art | La Biennal d'Art Leandre Cristòfol és un esdeveniment artístic de caràcter bianual organitzat pel Centre d'Art la Panera de Lleida des de l'any 1997. La Biennal s'ocupa, en primer lloc, de mostrar una selecció de joves artistes que ofereixen un panorama heterogeni del que està succeint en l'àmbit artístic català i espanyol. Aquesta selecció ha estat duta a terme en funció, ben segur, d'un treball consolidat, però també perquè ja s'ha produït un cert reconeixement de molts d'aquests artistes, confirmat amb la seva assistència a importants manifestacions internacionals, així com perquè alguns d'ells, malgrat la seva joventut, han despertat ja molt d'interès. En segon lloc, té la voluntat d'anar configurant una col·lecció d'art contemporani, feta des del present cap al futur, assumint el factor de risc que una orientació d'aquest ordre pot comportar a la vegada que es presenta el panorama artístic català i espanyol, mostrant-ne les transformacions, avenços i vicissituds. La configuració d'un futur i important nucli d'obres, a partir de les quals la col·lecció destinada al Museu Morera podrà anar-se expandint en diferents direccions i, per tant, la mateixa Biennal anirà obrint altres possibilitats i eixamplant els seus límits. |
Mitologia | Nuredduna és un personatge mitològic balear, creat pel poeta Miquel Costa i Llobera. És la protagonista del poema èpic intitulat "La deixa del geni grec". El terme Nuredduna va ser encunyat pel mateix Costa i Llobera sobre la base de la paraula "nur", el significat del qual en les llengües antigues de l'Orient s'associa amb el foc. |
Humor | Nyan Cat és el nom d'un vídeo de YouTube pujat l'abril de 2011 que es va convertir en un vídeo viral. Es tracta d'un gif animat de 8 bits d'un gat volant amb el cos d'un pop-tarts de cirera, deixant darrere seu un arc de Sant Martí, i amb la música de la cançó "Nyanyanyanyanyanyanya!". El vídeo va ser classificat en el número 5 en la llista dels vídeos de YouTube més vists l'any 2011. |
Biblioteconomia | Christine Mackenzie (segle XX) és una bibliotecària australiana, presidenta de l'Federació Internacional d'Associacions de Biblioteca i Institucions (IFLA) de 2019-2021. Mackenzie va ser presidenta electa entre 2017-2019 i part de la Junta de Govern de 2011 a 2013. Va treballar a l'Informe de Tendència de l'IFLA. Christine és llicenciada en arts, graduada com a bibliotecària i presidenta de l'Associació Australiana de Bibliotecaris i Informació (ALIA) 2003-2004 .Christine és la Presidenta de la Federació Internacional d'Associacions de Biblioteca i Institucions (IFLA) de 2019 a 2021, dirigint el camp bibliotecari sota el lema "Anem a treballar junts". El seu mandat reprèn els resultats de projectes com la Visió Global de la IFLA on els bibliotecaris al voltant del món van crear una estratègia des de les comunitats de base, on un dels punts destacats en el report de la Visió Global estan relacionats en el treball conjunt amb comunitats i treballar més colaborativamente, així com desarrollaralianzas més fortes. Va rebre la seva presidència de mans de Glòria Pérez-Salmeron a Atenes, en el 85a Congrés Mundial d'Informació i Biblioteques i en el seu discurs d'acceptació esmentà l'accés a la informació de llengües indígenes i la reestructuració IFLA per aconseguir el Marc Estratègic d'aquesta Federació durant 2019 a 2024. |
Ètica | L'ètica normativa és la que posa l'accent en descriure el que les persones haurien de considerar bo o dolent, mentre que l'ètica descriptiva posa en relleu el que la majoria de la gent creu que és correcte o incorrecte. D'altra banda, la classificació que realitza l'ètica normativa de les accions humanes com adequades o inadequades la diferencia de la metaètica, que estudia la naturalesa de les declaracions morals i, també, la diferència de l'ètica aplicada, la qual exposa les regles en contextos pràctics i que, per tant, s'ocupa de camps específics del comportament humà i de discutir les respostes degudes davant d'aquestes situacions.Es refereix a l'aspecte de l'ètica que té a veure exclusivament amb la formació i elaboració de les normes socials, però no amb el seu seguiment o compliment, perquè ja seria l'aspecte fàctic de l'ètica. |
Teologia | Suhl-i kull fou el principi central d'un moviment religiós creat per Akbar el Gran a l'Índia anomenat Tauhid-i Ilahi. L'estació més alta era la mahabbat-i kull ('amor absolut') i al centre hi havia la suhl-i kull o pau absoluta. El moviment proclamava la tolerància universal de totes les creences. Fins al 1579 Akbar fou considerat intèrpret ortodox de la xaria però després del mahdar dels teòlegs d'aquell any, la nova religió es va allunyar de l'ortodòxia. El 1591 la religió va considerar la pregària i el dejuni dels musulmans com exercicis rituals i Akbar va prohibir al seu fill Mirza Murad d'oposar-se a aquestes pràctiques, posant la tolerància absoluta per damunt de tot. Aquest principi fou massa avançat pel seu temps i la religió d'Akbar no va arrelar. |
Enginyeria | L'Ictíneo II fou el segon submarí construït per Narcís Monturiol i Estarriol (l'anterior va ser l'Ictíneo I). Fou el primer submarí propulsat a vapor el 2 d'octubre de 1864. Feia 14 metres de llargada, 2 metres d'amplada per 3 de profunditat i tenia un volum de 29 m³. Fou construït amb fusta d'olivera i reforços de roure i una capa de 2 mil·límetres de coure. A la part superior tenia una coberta d'1,3 metres d'ample amb tres ulls de bou amb vidres de 10 cm de gruix i 20 cm de diàmetre. Des de la torreta es controlava el timó mitjançant un engranatge de cargol sense fi. Quatre compartiments estancs de 8 m³ situats simètricament a banda i banda garantien la flotabilitat del submarí quan aquests estaven buits. Aquests compartiments podien ser inundats a voluntat per tal de submergir-se. Emergir a la superfície s'aconseguia injectant aire als compartiments amb una bomba. Un pes que es desplaçava longitudinalment a través d'un rail permetia mantenir l'horitzontalitat durant la navegació submarina. Aquest mecanisme era controlat pel timoner. El submarí tenia un mecanisme d'escapatòria que permetia deixar anar llast i emergir a la superfície en cas d'emergència.La invenció més important de Monturiol, però, fou el motor anaeròbic de l'Ictíneo II conjuntament amb la solució del problema de renovació de l'oxigen en un contenidor hermètic. El motor utilitzava un compost químic de manganès, peròxid, zinc i clorat de potassi que reaccionava generant la temperatura necessària per a la producció de vapor i produïa un gas, oxigen, el qual era recollit en tancs i posteriorment utilitzat per a la respiració de la tripulació i per a la il·luminació interior.Per causa de problemes financers, l'Ictíneo II fou venut com a ferralla l'any 1868. Una rèplica del mateix es podia veure al port de Barcelona. Aquesta rèplica va ser retirada l'any 2010 degut al seu deteriorament, sense saber si serà restaurada i reubicada. Cap altre submarí utilitzà un sistema de propulsió anaeròbica fins al 1940, quan l'armada alemanya provà un sistema utilitzant els mateixos principis, la turbina Walter, en el submarí experimental V-80 i posteriorment en els submarins navals U-791. El problema de la propulsió anaeròbica fou finalment resolt amb la invenció del primer submarí nuclear, el USS Nautilus. |
Llengües | Les llengües oficials de l'ONU (Organització de les Nacions Unides), són les sis llengües que són usades en les reunions d'aquesta organització, i en què estan escrits tots els documents oficials de l'ONU. Aquestes són: Àrab Mandarí Castellà Francès Anglès RusAquestes llengües són usades en reunions de diversos òrgans de l'ONU, particularment l'Assemblea General (Article 51 de les seues Regles de Procediment) i el Consell de Seguretat (Article 41 de les seues Regles de Procediment). Cada representant d'un país pot parlar en qualsevol d'aquestes sis llengües, o pot parlar en qualsevol llengua i proporcionar interpretació en un dels sis llenguatges oficials. L'ONU proveeix interpretació simultània de la llengua oficial a les altres cinc llengües oficials. |
Indumentària | Els cordons són un accessori utilitzat per a la subjecció del calçat al peu. El cordó es passa a través dels diferents ullets de la sabata o bota de cordons des de la part inferior cap a la superior. Un cop acabat aquest pas, es procedeix a realitzar un nus amb l'objecte que el calçat quedi fermat al peu. El joc de cordó i ullets constitueix un dels sistemes de tancament usats en el marc de la indumentària. Els principals materials usats pels fabricants de cordons són polièster, niló, polipropilè, cotó, cotó encerat, fibra de carboni, jute, fils metàl·lics, etc. La punta (també anomenat acetat) regularment consisteix en acetat de cel·lulosa fos amb acetona, encara que també es poden trobar puntes metàl·liques o foses amb calor. |
Nàutica | L'Stade Français és un club poliesportiu parisenc, a França. |
Jocs | La història dels jocs de rol als Països Catalans, que van sorgir als Estats Units el 1974 amb l'aparició del joc Dungeons & Dragons (Gygax i Arneson, 1974), comença en la segona meitat de la dècada de 1970 a través del circuit de botigues especialitzades en hobbies i llibreries, i no en jogueteries, sent la botiga Gigamesh de les primeres en disposar de productes d'importació del gènere, i el bar Queimada, ambdos de Barcelona, dels primers en permetre jugar en l'establiment en la dècada de 1980, i poc després es començaren a publicar traduccions de jocs a les ciutats de Girona (Dalmau Carles Pla) i Barcelona (Joc Internacional i Diseños Orbitales). Durant els primers anys les empreses es dedicaven a la traducció de jocs estrangers, tot i que a poc a poc van anar creant jocs de rol propis. El primer club de rol de Catalunya va ser el barcelonés Maquetismo y Simulación, que inicialment era la secció juvenil de maquetisme de l'associació Aeri Popular de Catalunya, d'antics aviadors de la Segona República espanyola, i la primera publicació en parlar-ne fou el seu butlletí intern Maquetismo y Simulación en 1981, i que amb el temps es convertí en la revista Líder. A Barcelona, entre 1986 a 1991 se celebrà les JESYR (Jornadas de Juegos de Estrategia, Simulación Y Rol) a Barcelona, i de 1994 a 1997 se celebrà el Dia de JOC, aquestes segones organitzades per Joc Internacional amb una orientació més comercial. La primera editorial dels Països Catalans en publicar un joc de rol va ésser la gironina Dalmau Carles Pla, que va publicar els manuals del jugador i del dungeon master de l'edició bàsica de la cinquena edició de Dungeons & Dragons el 1985. Dalmau conservà el format de capsa original i els jugadors veterans castellanoparlants encara recorden aquest primer joc de rol en castellà sota el nom afectiu de «la caja roja» (la capsa vermella), i a partir d'aquell moment els jocs de rol van començar a popularitzar-se tímidament. Tres anys més tard, el 1988, l'editorial Barcelonina Joc Internacional traduí dos nous jocs de rol en castellà que ja duien anys publicats en anglès, La crida de Cthulhu i RuneQuest, i el 1989 traduí i publicà El Senyor dels Anells, el joc de rol de la Terra Mitjana, el seu èxit més gran. Aquest mateix any una altra editorial barcelonina, Diseños Orbitales, introduí Traveller, un joc de rol de ciència-ficció, també en traducció castellana, i Sistema Ambivalente Multitemporal, publicat per Xavier Caselles a l'editorial Tercer Cercle. Caselles, 1990 En la dècada de 1990 l'editorial barcelonina Joc Internacional va apostava per editar en català, una llengua amb presència anecdòtica en l'edició en aquest camp, i començà tot un periple d'innovacions, la publicació el 1990 del primer joc de rol català: Aquelarre realitzat per Ricard Ibáñez, la traducció i publicació el 1991 del primer joc de rol en viu en ésser editat als Països Catalans (Killer), la traducció i publicació el 1992 del primer joc de rol en català (El Senyor dels Anells, el joc de rol de la Terra Mitjana) i la publicació el 1995 del primer joc de rol català i en català: Almogàvers. El 1996 La Crida de Cthulhu fou traduït al català i Almogàvers conegué una continuació del seu sistema de joc amb Tirant lo Blanc, del mateix autor, Enric Grau, i publicat per la mateixa editorial, Joc Internacional. Pel que fa al rol en viu Catalunya fou pionera una vegada més amb la creació de Espada y brujería, juego de rol en vivo, publicat al desembre de 1995 per una editorial de Montmeló: Yggdrasil Jocs. Espada y brujería fou el primer joc de rol en viu creat als Països Catalans (Killer va ser publicat amb anterioritat per Joc Internacional però es tractava de la traducció d'un joc estatunidenc). A mitjans de la dècada del 1990 el mercat del rol a Catalunya, així com als Països Catalans en general, entra en un període de debilitament que fa tancar nombroses editorials (el gegant editorial Joc Internacional tanca el 1998, per exemple), en bona part pel fet que la joventut s'orienta cap a noves activitats lúdiques, especialment els jocs de cartes col·leccionables i més tard, des de principis de la dècada del 2000, els videojocs en línia. Tanmateix els anys 2000 s'assisteix al naixement d'editorials noves, com Proyectos Editoriales Crom (fundada a Barcelona el 2002 i desapareguda el 2004) i sobretot Devir Iberia. Aquesta editorial de Barcelona és una filial de Devir, un grup editorial brasiler present a cinc països diferents, i té els drets de traducció en portuguès i castellà del joc de cartes Magic i del joc de rol Dungeons & Dragons. Des de l'any 2001 Devir Iberia ha començat de nou la traducció i publicació d'un gran nombre de jocs de rol, talment com ho feia Joc Internacional als anys 90, però a diferència de Joc, Devir no els publica en català. Aquest propòsit se li atribueix l'ambiciós projecte de Maqui Edicions, una editorial de Girona (curiosament la ciutat on nasqué el rol a Catalunya l'any 1985) fundada el 2006 i que publica en ambdues llengües, català i castellà. Els seus primers jocs de rol han estat traduïts i publicats des del 2009: Tibet, el joc de rol (traduït al català a l'abril de 2009 i al castellà al setembre de 2009) Cataus (traduït al català al desembre de 2009 a partir del joc Donjon, de Clinton R. Nixon), Etern estiu i Un cèntim pels meus pensaments.El 2010 es publiquen Lady Blackbird, Joan Gasull Expedient X i Maqui, Sistema Solar. En 2016, maqui va presentar la traducció al català d'Etern estiu. En 2018 grapasymapas publica Vella Escola, i en 2019, Sugaar presenta Barruts i Maqui Orn el joc de rol. Amb la pandèmia de COVID-19 i les conseqüents limitacions als moviments socials, les plataformes de joc de rol en línia i les transmissions en streaming van veure un creixement molt notable en el nombre d'usuaris.En 2021 es va convocar el concurs Primer premi Tirant lo Dau – Catarsi al millor joc de rol en llengua catalana. |
Història | Marcel A. Farinelli (L'Alguer, 1978) és un historiador català. És especialista en la història contemporània de Sardenya i Còrsega i ha estudiat a fons les relacions entre aquests territoris. |
Fiscalitat | Frau fiscal és el frau comès contra la Hisenda pública, en forma d'evasió d'impostos o de qualsevol altra d'irregularitat que tingui com a conseqüència un benefici il·lícit o no declarat, amb conseqüències fiscals. Quan supera una certa quantitat, es considera delicte fiscal, i es pot sancionar amb penes privatives de llibertat, mentre que els fraus de menor quantitat es tramiten per via administrativa, sancionats amb multes. L'economia submergida o informal, de la qual formen part les activitats il·lícites per la seva pròpia naturalesa (tràfic de drogues, prostitució, tràfic d'armes i tota mena de delinqüència, especialment la delinqüència organitzada), té com a conseqüència inevitable algun tipus de frau fiscal, de manera que en moltes ocasions és més fàcil per als acusadors públics (fiscalia) demostrar delicte fiscal que delicte ordinari en els processos judicials. El cas més conegut popularment és el d'Al Capone, líder de la màfia de Chicago als anys trenta, a qui, tot i ser notori que era responsable de tota mena de delictes greus (incloent-hi assassinats), no es van poder provar altres delictes que els provinents de frau fiscal. |
Jocs | SuperEnalotto és una loteria jugada a Itàlia des del 3 de desembre de 1997. Els sorteigs es realitzen els dimarts, dijous i dissabtes a les 8 de la tarda. Els pots generats estan entre els més grans del món. El premi més gran lliurat va ser guanyat el 22 d'agost de 2009, consistent en €147.807.299,08. |
Química | La precipitació química és la formació d'un sòlid dins una solució durant una reacció química. El sòlid que es forma rep el nom de precipitat. Això pot ocórrer quan una substància insoluble, el precipitat, es forma a la solució com a conseqüència d'una reacció o quan una solució queda saturada per un component. La formació d'un precipitat és un senyal d'un canvi químic. En moltes situacions el sòlid es forma i es diposita a la part inferior de la solució, però de vegades pot surar, si és menys dens que el solvent, o formar una suspensió. Per analogia també s'anomena precipitació quan la formació del sòlid és deguda a causes físiques,com en el cas de la solidificació. |
Matemàtiques | Rosa Maria Miró i Roig (Manresa, Bages, 6 d'agost de 1960) és una matemàtica catalana. Filla del químic Pere Miró i Plans, estudià matemàtiques a la Universitat de Barcelona, de la qual actualment n'és catedràtica del departament d'Àlgebra i Geometria i editora en cap de la revista Collectanea Mathematica (la revista científica sobre matemàtiques més antiga d'Espanya, que va ser fundada el 1948 per Josep M. Orts). Forma part del Comitè Científic de la Societat Catalana de Matemàtiques i de la Real Sociedad Matemática Española.És considerada una autoritat en la teoria de Gorenstein Liaison: és un dels cinc autors del teorema KMMNP. El 2007 va ser la guanyadora del Premi Ferran Sunyer i Balaguer, de l'IEC, pel treball Lectures on Determinantal Ideals, el qual té un «paper clau en l'àlgebra commutativa i la geometria algebraica, amb aplicacions a la teoria d'invariants, a la teoria de representacions i a la combinatòria». |
Psicologia | L'efecte Venus és un fenomen en la psicologia de la percepció que rep el seu nom per la relació que manté amb moltes pintures famoses en les que la vanitosa deessa Venus apareix mirant-se en un mirall. Malgrat no és possible degut a una qüestió d’angles i proporcions, aquest efecte fa que l'espectador pensi que Venus està mirant-se a si mateixa quan en realitat està contemplant el pintor o l'espectador, establint així una comunicació visual. Si en lloc de fer-ho d'aquesta manera, els o les artistes haguessin decidit retratar el que veien de manera objectiva, el quadre perdria molt realisme. Alguns dels quadres de Venus en els que podem trobar aquest efecte són "Venus el mirall" de Diego Velázquez, "Venus davant del mirall" de Paolo Veronese, "Venus amb un mirall" de Ticià i "Venus davant del mirall" de Peter Paul Rubens. També és possible trobar exemples en quadres que no retraten a la deessa com el tapís flamenc "La dama i l'unicorn" o el quadre impressionista "Mare i filla" de Mary Cassatt. |
Jocs | El guinyot és un joc de cartes similar al tuti i a la brisca, al seu torn emparentats amb les diverses variants de la bríscola jugada a Itàlia. El guinyot està molt estès a diverses zones d'Espanya com Sòria, Conca, Navarra i Aragó; als Països Catalans és un joc molt popular a les zones limítrofes amb l'Aragó, sobretot a Castelló i a les comarques del Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta, on hi ha molta afició. En molts llocs, com a la Pobla de Benifassà, Masdenverge, Benifallet, Remolins o Santa Bàrbara, s'organitzen campionats de guinyot a les festes majors. És molt popular també a la comarca de l'Alcoià i el Comtat, on s'organitzen també campionats entre les filades, i es juga una modalitat especial que alterna aquest joc amb el joc anomenat cau. |
Enginyeria | En elasticitat lineal, els paràmetres de Lamé són dues constants elàstiques que caracteritzen per complet el comportament elàstic d'un sòlid isòtrop per a petites deformacions, aquests dos paràmetres es designen com: λ, també conegut com a primer paràmetre de Lamé. μ, el mòdul d'elasticitat transversal o segon paràmetre del Lamé. També denotat G.L'equació constitutiva d'un material elàstic lineal homogeni i isòtrop, anomenada llei de Hooke ve donada en 3D per l'expressió general: σ = 2 μ ϵ + λ t r ( ϵ ) I {\displaystyle \sigma =2\mu \epsilon +\lambda tr(\epsilon )I} on σ és la tensió, ε el tensor de deformació, I {\displaystyle \scriptstyle I} la matriu identitat i t r ( ⋅ ) {\displaystyle \scriptstyle \mathrm {tr} (\cdot )} la funció traça. El primer paràmetre λ no té una interpretació física directa o simple, però serveix per simplificar la matriu de rigidesa a la llei de Hooke. Els dos paràmetres junts constitueixen una parametrització del mòdul d'elasticitat per a medis isòtrops homogenis, i estan així relacionats amb els altres mòduls d'elasticitat. Els paràmetres reben el seu nom en honor de Gabriel Lamé. |
Objectes astronòmics | Gliese 317 c és un exoplaneta situat a 30 anys llum de la Terra a la constel·lació de Brúixola. El planeta que orbita al voltant de la nana roja Gliese 317 va ser descobert el juliol de 2007. L'excentricitat de l'òrbita és de 42% i el període orbital de 7,4 anys. |
Història | Khashshum fou un regne hurrita que existia cap al 1800 aC. De tots els estats hurrites de l'època, Khashshum i Urshu n'eren els principals. Kashshum estava al nord de Karkemish. |
Telecomunicacions | WIND Hellas Telecommunications S.A. és una empresa grega de telecomunicacions que pertany a Largo Intermediary Holdings Ltd. |
Química | La nomenclatura dels compostos orgànics és complexa i menys sistemàtica que la inorgànica atesa la major complexitat dels compostos i l'existència de molts noms tradicionals no sistemàtics (provinents de la seva participació en el món biològic). En els casos més generals, la nomenclatura sistemàtica utilitzada per la IUPAC es basa en la indicació dels grups funcionals enganxats a una cadena principal. En aquests casos, en tal d'anomenar correctament la majoria de compostos orgànics es poden seguir els següents passos: Observar tots els grups funcionals i localitzar aquell o aquells principals (segons l'ordre d'importància dels grups funcionals establert) Considerar la cadena d'àtoms de carboni més llarga que inclogui els grups principals (localitzats en el pas anterior). Aquesta serà la cadena principal.Si hi ha dues o més cadenes possibles d'igual longitud s'ha de triar aquella que presenti les cadenes laterals més senzilles. Numerar els àtoms de la cadena principal de manera que el nombre corresponent al grup principal sigui el més petit possible. En cas d'haver-hi dues possibilitats es tria aquella en què la suma dels nombres corresponents a tots els grups presents sigui menor. Anomenar cada grup funcional o cadena lateral utilitzant el nombre de l'àtom de carboni on s'enganxa a la cadena principal, un guió i la forma indicada com a prefix aquí. Si un grup està present diverses vegades al seu nom s'afegeix el prefix grec corresponent (di, tri, tetra, penta, hexa…) i es posen els nombres corresponent a totes les posicions separats per comes.A l'hora d'escriure el nom se segueix el següent ordre: Els grups funcionals i cadenes literals ordenats per ordre alfabètic, el prefix grec usat si hi ha més d'un no es té en compte a l'hora d'establir l'ordre. El nombre d'àtoms de carboni presents en la cadena principal seguint l'equivalència: 1:met, 2:et, 3:prop, 4:but, 5:pent, i seguint amb els prefixos numerals grecs. Els enllaços dobles indicats com a «-en-» (o «-é»). El nombre del primer àtom dels dos que uneixen s'indica abans del nom de la cadena principal (part d'abans). Si escau indicar més d'un doble enllaç s'utilitza la mateixa forma que en els grups i cadenes laterals. Els enllaços triples indicats amb el sufix "-in-" (o "-í"). El nombre del primer àtom dels dos que uneixen s'indica després de "-en-" o (si no hi ha dobles enllaços)abans del nom de la cadena principal (part d'abans). Si escau indicar més d'un enllaç s'utilitza la mateixa forma que en els grups i cadenes laterals. El grup principal indicat amb la forma donada com a súfix aquí. La posició del grup, si cal, es col·loca tot just abans del sufix (si hi ha enllaços múltiples) o davant del prefix corresponent a la cadena principalEls nombres per indicar les posicions només s'indiquen quan és necessari. Per tant, no caldrà especificar el 2 en la 2-butanona, atès que una cetona no pot estar mai en la posició terminal i les dues altres posicions són equivalents; així doncs s'anomena butanona Els èters no segueixen l'esquema proposat abans sinó que s'anomenen les cadenes carbonades com a cadenes laterals o radicals i s'afegeix "èter" al final. El grup nitro, els halògens i les cadenes carbonades laterals no són mai el grup principal Respecte al grup nitril, cal tenir en compte que quan és el grup principal es compta el seu carboni a l'hora d'anomenar la cadena principal. Quan s'utilitza en nom com a prefix, però, el nom ciano ja té en compte el carboni unit al nitrogen pel triple enllaç i no cal esmentar-lo a part. El mateix passa amb els àcids carboxílics quan fem servir el prefix carboxi- |
Psicologia | La 5a edició del Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (en anglès, Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders, Fifth Edition, DSM-5) és l'actualització de 2013 del Manual de Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM), l'eina taxonòmica i de diagnòstic publicada per l'Associació Americana de Psiquiatria (American Psychiatric Association , APA). Als Estats Units d'Amèrica, el DSM és l'autoritat principal dels diagnòstics psiquiàtrics. Les recomanacions de tractament, així com el pagament dels proveïdors sanitaris, sovint es determinen per les classificacions del DSM, de manera que l'aparició d'una nova versió té una importància pràctica significativa. El DSM-5 es va publicar el 18 de maig de 2013, substituint el DSM-IV-TR que es va publicar el 2000. El desenvolupament de la nova edició va començar amb una conferència el 1999 i va començar amb la formació d'un grup de treball el 2007, que va desenvolupar i provar una varietat de noves classificacions. En molts aspectes, no s'ha modificat molt el DSM-5 en comparació amb el DSM-IV-TR; no obstant això, hi ha algunes diferències significatives entre elles. Els canvis notables en el DSM-5 inclouen: la reconceptualització de la síndrome d'Asperger de «trastorn diferent» a «trastorn de l'espectre autista»; l'eliminació de subtipus d'esquizofrènia; la supressió de l'«exclusió de distracció» dels trastorns depressius; el canvi de nom de «trastorn d'identitat de gènere» per «disfòria de gènere», juntament amb un pla de tractament revisat; la inclusió del «trastorn per afartament» com un «trastorn alimentari discret»; el canvi de nom i reconceptualització de «parafílies» per «trastorns parafílics»; l'eliminació del sistema eix; la divisió de «trastorns no especificats» en «altres trastorns específics» i «trastorns no especificats».A més, el DSM-5 és el primer DSM que utilitza una numeració aràbiga en lloc d'una numeració romana en el seu títol, a més de ser la primera versió de document dinàmic d'un DSM.Diverses autoritats van criticar la cinquena edició tant abans com després de la seva publicació oficial. Els crítics afirmen, per exemple, que moltes revisions o addicions del DSM-5 no tenen suport empíric; la fiabilitat de la concordància és baixa per a molts trastorns; diverses seccions contenen informació poc escrita, confusa o contradictòria; i la indústria de medicaments psiquiàtrics va influir indegudament en el contingut del manual. Molts dels membres dels grups de treball del DSM-5 van tenir interessos contradictoris, inclosos els vincles amb empreses farmacèutiques. Diversos científics han argumentat que el DSM-5 obliga els clínics a fer distincions que no són recolzades per sòlides proves científiques, distincions que tenen implicacions importants en el tractament, incloses les receptes de medicaments i la disponibilitat de cobertura d'assegurança mèdica. La crítica general del DSM-5 va donar com a resultat una petició signada per moltes organitzacions de salut mental, que van demanar una revisió externa del DSM-5. |
Filosofia | La cosificació sexual ocorre quan es veu una persona com un objecte sexual atès que s'han separat els atributs sexuals i la bellesa física de la resta de la personalitat i existència com un individu, i han reduït els atributs a instruments de plaer per a una altra persona. El concepte de cosificació sexual i, en particular, la cosificació de les dones, és una idea destacada en la teoria feminista i les teories psicològiques derivades del feminisme. Moltes feministes consideren que la cosificació sexual és censurable i que té un paper important en la desigualtat entre gèneres.No obstant això, alguns feministes argumenten que l'augment en la llibertat sexual de dones i homes gai ha dirigit a un augment de la cosificació dels homes. |
Jocs | Reversis és el nom d'un joc de cartes inventat al segle xvii que es considera l'avantpassat d'altres jocs populars com la Dame de Piques o el joc dels cors. Es tracta d'anar jugant mans intentant no fer els punts negatius i jugant amb les figures, especialment els asos, que acumulen mans dels propers torns. Una alternativa per guanyar, en comptes de fer les menys mans possibles, és fer-ne onze i revertir la situació, guanyant per molts més punts, d'aquí el nom de "Reversis" del joc. El joc es va fer popular a França i Itàlia entre els cercles aristocràtics i des d'allà es va expandir a diverses corts europees amb variants locals. La complicació del sistema de puntuacions a mesura que el joc evolucionava va fer perdre adeptes i va estar a l'origen dels jocs actuals, simplificacions de les regles de Reversis. |
Nàutica | La Grande y Felicísima Armada, denominada sarcàsticament l'Armada Invencible pels anglesos, va ser el nom que va rebre la gran flota que va armar Felip II de Castella el 1588 per a la conquesta d'Anglaterra. La intenció de Felip II amb aquesta flota era envair l'illa, destronar la reina Isabel I, imposar-hi el catolicisme i controlar la política exterior anglesa. El començament de les hostilitats entre Espanya i Anglaterra s'havia produït el 1585 i duraren fins al Tractat de Londres (1604), favorable als interessos de la Monarquia Hispànica. La supremacia marítima espanyola seguiria essent una realitat fins al 1639, amb la derrota de la Batalla de les Dunes. |
Indumentària | El topi nepalès (nepalès: नेपाली टोपी) o topi de Daca (nepalès: ढाका टोपी ) és un tipus de lligadura popular del Nepal, part de la indumentària tradicional d'aquest país. Aquesta lligadura consisteix en una mena de casquet fabricat amb una tela anomenada daca, la qual també s'utilitza per un tipus de brusa, la dhaka-ko-cholo. La paraula topi significa 'barret' en nepalès i en maithili. El topi també és utilitzat per molts terai i comunitats de l'Himalàia. Els topis es regalen durant les festivitats Dashin, Tihar i Chhath. El fundador de l'ONG The Art of Living Foundation Sri Sri Ravi Shankar va declarar l'1 de març com el Dia del topi nepalès (nepalès: ढाका टोपी) durant una visita a Pokhara. |
Ecologia | La facilitació descriu interaccions d'espècie que beneficien com a mínim un dels participants i mal de causa a tampoc. Les facilitacions poden ser categoritzats com a mutualismes, en el qual beneficiïn a ambdues espècies, o comensalismes, en què un es beneficia de les espècies i l'altra no es veu afectada. Molta teoria ecològica clàssica (per exemple, la selecció natural, la separació de nínxol, la dinàmica de la metapoblació) ha enfocat en interaccions negatives com la depredació i la competència, però interaccions positives (facilitació) està rebent focus creixent en recerca ecològica. Aquestes adreces d'article tant els mecanismes de facilitació i la informació creixent disponible concernint els impactes de facilitació damunt ecologia de comunitat. |
Ciència militar | Segona Bis, nom abreujat dels Serveis d'Informació de l'Exèrcit de Terra, l'Armada i l'Exèrcit de l'Aire, fou un servei d'informació i contra-informació militar espanyol. Estaven adscrits a les Segones Seccions, o d'Intel·ligència, de les respectives Casernes Generals. Va ser format després de la Guerra Civil espanyola, i es va mantenir actiu fins que va ser remodelat i transformat en els nous serveis d'intel·ligència amb el nom de CESID i aquest alhora deixaria pas al CNI. |
Dansa | El legényes (en hongarès) o feciorească (en romanès) és un tipus de ball solitari ballat per la gent de Transsilvània d'ètnia hongaresa que viuen al Kalotaszeg Ţllaura Călatei, Szilágyság / Sălaj i Mezőség / Câmpia Transilvaniei, més o menys la regió al voltant de Cluj.Tot i que normalment ballen homes joves, també poden ser ballats per homes grans. El ball es realitza en estil lliure generalment per un ballarí a la vegada davant de la banda. Les dones participen en el ball posant-se en línies al costat i cantant / cridant versos mentre els homes ballen. Cada noi fa una sèrie de punts (frases de ball) típicament de 4 a 8 sense repetició. Cada punt consta de 4 parts, cadascuna de les quals dura 4 punts. La primera part sol ser la mateixa per a tothom (només hi ha algunes variacions). |
Geografia | El Tahrir és una ciutat de Tunísia a la rodalia de Tunis, governació de Tunis, situada just al nord del Bardo i al sud de la delegació d'Omrane Supérieur. Es compon de diversos barris o nuclis, entre els quals el més conegut és el d'Ibn Khaldoun. La delegació té una població de 23.030 habitants. |
Psicologia | Les teories de comportament polític, com aspecte de la ciència política, intenten quantificar i explicar les influències que defineixen les visions polítiques, ideologia i els nivells de participació política d'una persona. Els investigadors que més hi han influït són Karl Deutsch i Theodor Adorno. |
Agricultura | El corc gros (Hylotrupes bajulus) és una espècie de coleòpter polífag de la família dels cerambícids. És una de les diverses espècies anomenades vulgarment corcs de la fusta. |
Enginyeria | Coll d'ampolla paraula emprada en enginyeria per referir-se al fenomen que afecta el rendiment o la capacitat d'un sistema sencer per la limitació d'alguns components d'aquest sistema.Per exemple: en el món de xarxes informàtiques si en un commutador de xarxa hi ha trànsit de dades entrant de 2 Gbps i sortint de només d'1 Gbps el commutador és el coll d'ampolla en aquest punt de la xarxa. |
Ecologia | El sotabosc és la part del bosc ocupada per herbes i arbusts que en formen l'estrat inferior. Les comunitats vegetals del sotabosc consten d'una barreja de plantes nascudes de llavors i de rebrots dels arbres junt amb arbusts i plantes herbàcies. Els arbres joves sovint romanen anys sense créixer gairebé gens dominats pels arbres adults. D'altra banda els arbusts són capaços de completar el seu cicle en les condicions més o menys ombrívoles de cada tipus de bosc. Els esbarzers que es troben dins del bosc pot ser que mai floreixin i es van multiplicant de forma només vegetativa. Al sotabosc i ha intensitats de llum més baixes que a les capçades superiors. La longitud d'ona de la llum que està disponible és només una part de la total rebuda per la capçada, per això les plantes del sotabosc han de ser sovint tolerants a les condicions d'ombra i ser capaces de fer la fotosíntesi amb èxit amb una quantitat limitada de llum i ser capaces de fer servir longituds d'ona no disponibles en la zona de les capçades. En arbres caducifolis de zona temperada, com passa en les fagedes, les plantes han de tenir una biologia més ràpida i per exemple florir abans que les fulles dels arbres limitin la llum de manera important. El sotabosc reté més humitat que les zones del bosc més exposades. Les capçades del bosc redueix la radiació solar i així la terra no s'escalfa tan ràpidament i no hi ha tanta evaporació. Com a conseqüència el sotabosc s'asseca més lentament. La major humitat permet que els fongs i altres descomponedors, animals i plantes, prosperin en millors condicions gaudint d'un millor microclima. Moltes de les plantes ornamentals d'origen tropical són originàries del sotabosc per això poden viure amb la relativa poca lluminositat de l'interior dels pisos. |
Ecologia | L'estat de conservació és una mesura de la probabilitat que una espècie continuï existint en el present o en el futur proper, en vista no només del volum de la població actual sinó també de les tendències que han mostrat al llarg del temps, de l'existència de predadors o altres amenaces i de les modificacions previstes en el seu hàbitat. |
Telecomunicacions | QAnon o Q: (abreujament de Q-Anònim) és una de les principals teories de la conspiració de l'extrema dreta estatunidenca que detalla una suposada trama secreta organitzada per un suposat "Estat profund" contra Donald Trump i els seus seguidors. La teoria va començar amb una publicació d'octubre de 2017 per un anònim en el fòrum 4chan que usava el nom Q, suposadament un individu estatunidenc, tot i que més tard es va creure que es tractava d'un grup de persones, que assegurava tenir accés a informació classificada sobre l'administració Trump. "Q" és una referència a l'autorització d'accés Q utilitzada pel Departament d'Energia dels Estats Units requerida per accedir a les dades restringides d'alt secret i la informació de seguretat nacional. El plantejament és bàsicament una actualització dels protocols dels savis de Sió i la idea general de la trama és que hi ha actors liberals de Hollywood, polítics del partit demòcrata i funcionaris d'alt rang que participen en una xarxa internacional de tràfic sexual de nens i realitzen actes pedòfils; i que Trump els està investigant i perseguint i intenta prevenir un suposat cop d'estat orquestrat per Barack Obama, Hillary Clinton i George Soros. Els mitjans de comunicació han descrit a QAnon com una "branca" de la teoria de la conspiració Pizzagate. |
Art | Halil Şerif Pasha (el Caire, 20 de juny de 1831 - Istanbul, 12 de gener de 1879), transliterat sovint com a Halil Sherif Pasha o Khalil Sherif Pasha, fou un home d'estat, diplomàtic i col·leccionista d'art otomano-egipci que visqué durant el període de Tanzimat. La seva col·lecció d'art fou descrita per Théophile Gautier com «la primera en ser formada per un fill de l'Islam». Estigué involucrat en afers diplomàtics posteriors a la Guerra de Crimea i també serví com a ministre d'exteriors de l'Imperi Otomà. És conegut per haver comissionat les obres El somni i L'origen del món de Gustave Courbet, al qual fou introduït per Sainte-Beuve. La segona pintura és possible que sigui de la seva llavors amant, Constance Quéniaux. També adquirí El bany turc d'Ingres i altres obres de Delacroix, Troyon, Daubigny, Meissonier, Corot, Rousseau i Gerome. El gener de 1868 vengué la seva col·lecció d'art just abans de marxar per ser ambaixador otomà a Viena. |
Art | La temàtica religiosa a l'art o art sacre és una denominació utilitzada per a produccions artístiques que tenen com a finalitat un culte religiós. A través dels segles l'art sacre s'ha portat a terme mitjançant obres de pintura, escultura o mosaic. En el cristianisme les representacións més freqüents han estat les del baptisme, el judici final, la crucifixió i la resurrecció de Jesucrist. També es mostra la figura de la Mare de Déu i imatges extretes de la Bíblia. |
Arquitectura | La passamaneria és el conjunt d'objectes de decoració confeccionats a base de cordons, borles o galons. És tota tela menor de 15 cm d'ample, com cordes, cordons, elàstics, galons, llistons, serrells, soutache o cintes. Es poden utilitzar una gamma àmplia de materials per a la seva fabricació. La passamaneria s'utilitza com a ornament en fundes i cortines o com a rivet de tapisseries, cobrellits i altres objectes. En l'actualitat, també s'empra en marroquinería, indumentària, decoració d'accessoris i també bijuteria. |
Història | Un cacic era històricament un cap de les comunitats taínes de les Antilles i d'Amèrica Central. A partir de l'expansió colonial espanyola a Amèrica, el terme va ser emprat pels conqueridors per designar les autoritats polítiques indígenes, sense atendre la diversitat dels sistemes polítics d'Amèrica ni a la nomenclatura autòctona. Són derivats d'aquest terme les paraules cacicat i caciquisme. Alguns historiadors com Charles C. Mann a la seva obra 1491: New Revelations of the Americas Before Columbus (2005) han objectat l'ús del terme cacic en lloc de rei per a referir-se als monarques indígenes americans, encara que sí que s'utilitzi per a denominar als cabdills dels pobles anomenats bàrbars de la història europea (per exemple reis dels huns, els francs, i altres.) La utilització a Amèrica de la paraula cacic va ser activament promoguda per la monarquia espanyola. Una reial cèdula del 26 de febrer de 1538 insistia que qualsevol autoritat indígena fos només anomenada «cacic», igualant per aquesta fórmula des dels més humils caps de bandes poc nombroses, fins als reis i nobles dels extints imperis prehispànics. Es posava en aquest document especial cura en prohibir el tractament de «senyor», que en castellà podia implicar una autoritat efectiva i un tracte reverencial i insistia sobre aquest tema que: Tot i que gran quantitat de cacics van ser executats en el fragor de la Conquesta, la institució del cacicat, en les seves variades manifestacions ètniques, va sobreviure durant els segles colonials. I, de fet, encara subsisteix avui dia, encara que és més usada, però, l'expressió líder. La figura del cacic no sempre resultava comprensible per als europeus. La seva autoritat era molt relativa en la tradició cultural d'algunes ètnies. Les seves decisions no eren del tot vinculants i la seva autoritat estava finalment supeditada a la voluntat de les assemblees indígenes. Existia un mètode d'autogovern, en què el cacic jugava un rol conjuntural com a portaveu, moderador, o prenent decisions només enfront de situacions urgents. Això resultava especialment desconcertant per als espanyols. Espanya sortia de la seva pròpia revolta de les Comunitats de Castella, que havia finalitzat amb forts atacs oficials contra tota forma d'assemblearisme. Els conqueridors assimilaven la situació d'aquestes tribus a un permanent caos i negligència del cap, de manera que van entendre que els cacics, com a individualitats, eren prescindibles. Però malgrat tot, dins del sistema de jerarquies colonials, la figura del cacic en si era considerada necessària. Tant, de fet, que hi ha diversos testimonis que asseguren que durant el període colonial l'elecció dels cacics dels pobles indis va ser manipulada per hisendats i capellans en nombroses ocasions. |
Enginyeria | Una aixeta, grifó o canella és una vàlvula que s'acciona manualment i que adaptada a l'orifici d'un recipient o a l'extrem d'una conducció, regula la sortida d'un fluid. La paraula aixeta en català està documentada des de 1363 i és d'origen incert, probablement deriva del verb aixetar i aquest del llatí tardà ex-aptare (deslligar). Hi ha diversos tipus de mecanismes que fan la funció d'una aixeta, en general consisteixen en un cos fix que disposa d'una peça interior accionada des de l'exterior, la qual pel seu moviment ja sia de rotació o de translació, permet o impedeix el pas de l'aigua o d'un altre fluid. L'aixeta també té un broc que dirigeix cap enfora el raig que surt. Un exemple d'aixeta per l'aigua de la llar amb la vàlvula de seient corresponent, consta de tija amb rosca i al final una volandera gran i gruixuda de cautxú, cuir o de goma que com mostra la imatge, en girar el comandament, tanca el conducte d'arribada i d'aquesta manera interromp el pas de l'aigua. Tradicionalment la peça de tancament era de cuir, per la qual cosa en certs països es coneix com a "cuerito", i en altres sabata, que també recorden aquest origen, tot i que actualment són de cautxú sintètic. També es fabriquen aixetes amb altres tipus de vàlvula. En llocs poc representatius (jardins, cotxeres) s'utilitzen aixetes amb vàlvula de bola. En les aixetes dels banys, s'utilitzen amb vàlvula de discs ceràmics. |
Telecomunicacions | El coeficient de reflexió és utilitzat en física i en enginyeria elèctrica quan es considera la propagació d'una ona en un medi amb mitjans amb discontinuïtats. El coeficient de reflexió descriu l'amplitud (o la intensitat) d'una ona reflectida respecte a l'ona incident. El coeficient de reflexió està estretament relacionat amb el coeficient de transmissió. Diferents camps de la ciència tenen diferents aplicacions per a aquest terme. |
Telecomunicacions | L'edició lineal o edició analògica era un tipus d'edició de vídeo pel qual un magnetoscopi anomenat recorder o gravador gravava en una cinta magnètica les imatges de vídeo subministrades per un altre o altres magnetoscopis anomenats reproductors, fonts o players. Es considerava lineal perquè era necessari gravar la primera seqüència en primer lloc, després la segona i així successivament. L'edició lineal va començar a popularitzar-se a principis dels anys 1960 amb la producció massiva dels magnetoscopis i la generalització de la postproducció de vídeo. La inclusió d'un codi de temps en les pistes va suposar un gran avanç en la seva ocupació. No obstant això, va desaparèixer després de la implantació massiva del sistema d'edició no lineal. |
Subsets and Splits